Sanz, Jesús

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ANY 111. REUS, 1.';' VE MARC D' 1922 NUM. 51. 
.. 
.* " ...... " ...................... .% .................................................................. *..............................  ................................................................. e 
VISITANT EL "CENTRE DE LECTURA " 
UN REUSENC ILLUSTRE 
De temps que frisavem per a conéixer un altre reusenc il.lustre, en feu gentil ofre- 
Reus. Poques coses ens són tan plae~its na a la ciutat nadiua, nosaltres ens hem 
com la coneixeiica d r  les nostres ciutats sorprés de que a i'espaiosa sala de ilibres 
catalanes d'aspectes i caires tan variats: cedits al CENTRF per En Balaña, el nom 
les ciutats modernes i les migevals, les in- d'aquest no hi sigui escrit amb Iletres d'or, 
dustrials i les agricoles, les maritimes i les homenatge afectuós alseu gest exemplar.(l) 
interiors ... t r e o a ~ ~ t  totes al ritnle de I'esclat 1 com siga que En Balañi es mereix arnb 
ascensional del moment. escreix aquest hornenatge i els reusenes 
Confessem que Reus ens sol.licitava amb estan ben lluny d'ésser desagraits a les fi- 
un extraordinari poder d'evocació : noms neses dels bons patricis, nosaltres ens atre- 
iklustres en les arts i en altres activitats hu- vim a recordal-s'hi aquest deure d e  just 
manes, fama de ciutat trehalladora i Ilibe- agra'iment, segurs d e  que la nostra modes- 
ral ... ta veu no caui-a en el buit i que I'homenat- 
Hi havia, a més, un rnotiu intim : dels ge sera prompte una realitat. 
nostres Mestres, recordats amb més afecte, 1 cap altra avinentesa eom aquesta per 
un és un reusenc il'lustre. Poc conegut a a treure'l nom #En Balañi d e  la penombra 
Catalunya i desenrotllant la seva aetivitat en que roman. Cal aprofitar-la, així ho 
incansable lluny del terrer nadiu, és amb creiem nosaltres, per a que, no Reus sola- 
tot un dels catalans més originalment ta!en- ment, sin6 Catalunya sencera tingui esment 
tosos que coneixem. Ens referim a n'En de qui és i quins són els merits d'En Bala- 
Miquel Ventura Balañi, Professor avui a ñi ,  per a que aquest siga justament comp- 
I'Escola d'Estudis Superiors del Magisteri, tat entre els catalans més selectes que te- 
a Madrid. nen posats llurs esforcos al servei del més 
Al visitar i admirar aquest magnííie pa- pur ideal patriótic. 
lau d e  la cultura reusenca que's diu CEN- Hem dit que En Balaíii és un dels cata- 
T R E  DE LECTURA i que n9Evarist Fibregas, lans més originalment talentosos que co- 
- 
(1, L I ~  Directiva del Crwrai i6 pras I'acord de col-locar en la sala a quc c i  rcfarcir rsrticulis<s. una IGpid. que commemori la panera1 
sltat del cordial emic híidirl Ventura Balañit, emperj l b  oollooació d<aquelta Iépida a'ajornn par ni dia eo que, llcst. la catalogació d r  
Fons Ventura, celrbrar-se 1s inaupuraeiO efi~isl d'aqucrta pert importeotinama dc la Biblioicoa del Crwraa or Lbcruar.-hote de  
la Kedecei6. 
neixem. Filoleg i literat, antiquari i biblia- 
fil ,  se'ns ofereix en efecte, amb una com- 
plexitat paradoxal. D'una activitat que mai 
defalleix, no te aitres defectes que ses pro- 
pies qualitats. Excessivament n~odest i ex- 
cessivament aferrat a ses intimes convic- 
cions, roman injustament oblidat dins la 
seva cel'la de pare laic, on treballa perse- 
verant a i m ~ u l s  de I'amor pairi. 
Treure'l d'aqueixa penombra, treient a 
la ilum sa producció científica i literaria, 
una de les més vaiuoses aportacions a la 
cultura catalana és, tant com un deure de 
gratitud, un deure de patriotisme. 
Eii Baiañi-així I'anomenavem els seus 
alumnes catalans a I'Escola Superior del 
Magisteri-és un filoleg formidable. Conei- 
xedor profon d e  les Ilengües clissiques, li 
son familiars a més, una munió de Ilengües 
modernes, de les més importants i exteses 
a les més humils. En gallec, per exemple, 
te publicada una .garrida poesia.. Portat 
d e  la seva deria lingüistica, nova mena 
d'Ali Bey, ha recorregut el Nord de 1'Afri- 
ca, tata I'Europa i I'Am&rica del Nord, on 
residi llarg temps, professant en una de ses 
més famoses Universitats. Actualment pro- 
fessa la citedra d'angles a I'esmentada Es- 
cola Superior del Magisteri, citedra que 
guanyi en oposicions renyidissimes ( l) ,  
havent professat igualment alqunes vega- 
des, la catedra d'alemany. Per les relacions 
i comparacions que estableix amb altres 
idiomes, sos alumnes s'adonen tot seguit 
de que tenen al davant un poliglota por- 
tentós. Afeqiu, a aquest poliglotisme, la 
possessió dels moderns metodes d'investi- 
gació filologica i tindreu una idea vaga de 
la personaiitat filologica d'En Balañá. 
Fruits de sos coneixements, són una pila 
esfereidora de treballs d'investigació i eru- 
dició; estudis fonetics i semintics referents 
al catalá i altres parles, interpretacions i 
restitucious d e  manuscrits antics, copies de 
vells codexs catalans inedits, treballs di- 
dictics (2) ..... 
1 que un tresor semblant romangui in&- 
ditl Per que no trobar una manera de pu- 
blicar-ho? L'lnstitut dVEstudis Catalans per 
exemple, 110 podria pendren'n la iniciativa? 
Hi hauria, es clar, el problema de l'orto- 
grafia, car els treballs d'Eu Balañi estan 
escrits tenint en compte les grifies caracte- 
ristiques i tradicionals usades pels nostres 
clissics i les grifies usades per raons d'eti- 
mologia. Nosaltres creiem pero, que aqueix 
problema no seria una dificultat irreducti- 
ble i que hi hauria una manera d'arribar a 
una solució a gust de tots. 
En quant a I'obra literaria d'En Balaña 
n'hi ha prou arnb dir, per a ponderar-la, 
que és tan o més extensa que la filologica í 
és una prova més de la complexitat del ta- 
lent de son autor : poesia, proses líriques, 
prosa humoristica, teatre (comedies, mono- 
legs), contes.. . pocs són els generes que no 
hagi conreat. 
D'aqueixa obra algún tast n'ha sortit a la 
REvisrn DEL CENTRE DE LECTURA, signat 
ja amb el propi nom, ja amb les inicials, ja 
amb els pseudonims Pere Arnau i Angel 
Stela. Romanen pero inedites, la gran ma- 
joria d e  ses produccions. D'ésser conegu- 
des, les literiries i les cientifiques, el nom 
d'En Balañi passaria de cop i volta a figu- 
rar entre els que van al davant dins I'actual 
moviment literari i filolbgic nostrat. 
Per la gloria de Reus i de Catalunya i 
en homenatge al mateix Balaiii, el CFNTRE 
DE LECTURA deu recollir la idea. Que el 
dia de la inauguració oficial de la Sala Ba- 
laña sigui la fita per a la realització d'a- 
questa obra patriotica. 
Que se n'enteri Reus, que se n'enteri tot 
Catalunya, d e  que dins el clos de la capital 
d e  1'Estat espanyol hi ha un reusenc il.lus- 
tre que pacientment i perseverant ha bastit 
un monument al nostre Verb nacional bo i 
somniant en una Universitat catalana o un 
lnstitut Catali que fos alli dalt el focus 
d'esplendorosa irradiació de la nostra cul- 
tura per les terres castellanes. 
JESÚS SANZ 
Profeasor de Literatura a I'Eseola 
I\'omal de Mc~trsa da Llcida. 
p.- .- 
. . 
(1) Com s note remirosble ferem oonitsr qua Do Bslaña 6s I'Ioio Profeasor que entró per opoaieio a aquailn Eacoia. 
(21 La seva ~ b r a  didáctica msieix conaidcraoió e~pccial. N'hi ha pro" smb dir que. entre eltroa corta, compren una a i r i ~  de prrmbti- 
q u u  FD cstel de Ica ptineipalr licopjca. 


Visitant el "Centre de Lectura": Un reusenc il.lustre

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert