Anguera Nolla, Pere

Revistes Catalanes amb Accés Obert

de la petita història
Ferran vlI a Reus lany 1814
El tractat de Valençay signat entre Na-
poleó Bonaparte ¡ Ferran Vll lll de de-
sembre de 1813, gràcies a les victòries
despanyols i anglesos contra lexòrcit
francòs que restava encara a la península,
suposava la fi de la invasiò napoleònica
i el reconeixement dols drets del Borbó
per a regnar sobre el nostre país. Empa-
rat en el conveni Ferran vll pogué deixar
la seva daurada presó francesa ¡ creuar
la frontera el 22 de març de 1814 (1). El
viatge de retorn seguit amb gran expec-
tació per tot el pafs devia fer-se dacord
amb litinerari senyalat pròviament per la
regòncia (2). El rey deseado acceptà
momentàniament aquesta imposlció i anà
fins a Girona i des dalll, passant per
linterior, encara que sense apartar-se gai-
ro del litoral, cap a Tarragona on no
semocionà nl poc, ni gaire (3) davant
les runes en quò shavla convertit la ciu-
tat mentre ltuitava per conservar-ll el reg-
ne. De Tarragona vingué a Reus on féu
nit el primer dia dabril.
La primera notíciaque recollí ta prem-
sa reusenca (4) sobre larribada del rei a
Catalunya la publicà el Periódico político
y mercantil de la villade Reus al nú-
mero 87 de 1814 corresponent al 28 de
març (5) en el qual transcriu una carta
privada escrita per un capità l datada a
Gerona 24 de marzo de 1814 en la
qual descriu la triomfal entrada a la ciutat,
de Ferran, det seu oncle linfant Antoni
i del duc de San Carlos, i maniesta
lesperança que tenen els seus habitants
que el rei shi quedi uns quants dies.
La carta arribà a Reus a les nou del ves-
pre i malgrat lhora es ventaren campa-
nes, la gent es llençà al carrer i hubo
salve ¡ repique general. Al dia següent
el diari repeteix la notfcia de lentrada
del rei a Girona ¡ expiica com es produí
la seva alliberacló a la frontera, deixant
com a ostatge el seu germà, linfant Car-
les, per tal de garantir fins a la frontera
el lliure pas de les tropes franceses que
restaven encara al principat. Aquesta exi-
gòncia és qualificada de zalagarda bo-
napartina. Els soldats i el poble aclama-
ren el monarca amb crits de viva el rey,
viva la nación, viva la constitución i a
Girona, en veurel, la gent se electrizó
hasta parecer locos de contento. El re-
dactor de la nota acaba desitjant que e!
rei tingui un bon govern i que se sàpiga
triar bons i honrats consellers. Finalment
dóna la ruta de S. M. es para Mataró,
S. Cugat del Vallés, Villafranca, Tarrago-
na, y S. Carlos.
Reus era aleshores la segona població
de Catalunya (6) ¡ no és estrany, doncs,
que, atesa la destrucció de Tarragona
després dels setges de 1811, el rei les-
collís per a pernoctar-hi tot i ésser apar-
tada de les rutes habituals i no constar
en el programa de la regòncia. Les notf-
cies arribades •per posta a la vila i con-
firmades de viva veu el 27 (7) produïren
un desbordament de lentusiasme popular.
(1) El Periódico político y mercantil
de la Villa de Reus en el número 97 de
1814, corresponent al 7 dabril, pàg. 389,
transcriu Ia notícia facilitada per carta
particular per un militar camf de Barce-
lona, descrivint així lalliberament del rei:
Al medio día del 24 de marzo llegó
el Rey frente a Bascara á la orilla iz-
quierda ael río Fluvià. Acompañaba a
S. M. una numerosa comtiva francesa. A
la derecha se presentó Copons poco
acompañado y preguntando por tres ve-
ces: ,Quién vive? El Sr. D. Fernando
respondió a las tres veces: El rey de
El mateix 27 lajuntament es reuní en ses-
sió i es ventaren les campanes i es dis-
pararen salves; el bullici pels carrers durà
desde las diez y media hasta muy en-,
trada la noche (8). El poble donava in-
distintament visques a nuestra amada li-
bertad, y la de nuestro amado Fernando,
viva la constitución, viva la Nación Es-
pañola. Lendemà, dla 28, lajuntament
es tornava a reunir l acordava enviar uns
delegats a suplicar al rei que fes nit a
Reus tenint en compte el deplorable estat
de Tarragona per tal de permetre al in-
menso vecindarlo de todo el campo
consuslo de ver y admirar a su adorado
Monarca. La comitiva formada per un
regidor i dos sugetos condecorados
sencreuà amb una carta del general Fran-
cisco de Copons y Navia dirigida al tinent
coronel Francisco Policarpio de Bofarull
comunicant-li que el rei tenia previst en-
trar a la vila el dia 31 a la tarda.
El 29, mentre el poble adornava els
carrers, un cop difosa la carta, tornaren
els comissionats, molt contents per haver
estat rebuts pel •matelx rei en persona,
amb Fa notícia que lentrada reial es re-
tardava fins el dia 1 dabril. Lajuntament
distribuí els allotjaments (9) i publicà una
proclama que sacavaba pregant a tot ol
venat festejar al digno •monarca qua...
mientras Dios conserve su preclosa vlda,
(hará) las delicias de •todos los españo-
les.
- Tots els carrers principals foren ador-
nats amb molta riquesa (10) especlalment
el raval de Jesús, lloc per on havia den-
trar la comitiva ¡ visible a més des de
las Españas. Entonces dixo Copons:
Pase solo el Rey de las Españas y pa-
sando Fernando solo le dixo con voz
firme: Señor.—El general en gefe del
primer exército nacional, y capitan gene-
ral de la Provincia de Cataluña tiene el
honor de presentarse a V. M. para tribu-
tarle todo el respeto debido que V. M.
merece por su alta dignidad de Rey de
las Españas. V. M. llegue en, feliz
hora a este Reyno que tan de veras le
ama, y que tan herolcos esfuerzos ha
hecho por V. M. Apresúrese V. M. Señor,
para llegar a su corte, en donde le espera
el soberano congreso, para entregarle el
gobierno que tan dignamente desempeña
Iallotjament reial. Els expatrlats barcelo-
nins construïren a expenses seves un
obelisc espiral sobre una base cúbica, al
capdamunt .del qual hi havia una al-
iegoria de la constància. Lobelisc estava
il-luminat i dotat de moviment rotatori i
oferla a lespectador un golpe de vista
el rnás gracioso y variado. Les façanes
de la plaça foren uniformades amb un
simulacre de vuitante columnes toscanes,
cobertes després amb cortinetes i córo-
nades amb escuts i figures al-Iusives.
Lajuntament col-locà al seu balcó prin-
iipal una escultura que representava Es-
panya, i el gremi de teixidors construí al
mig de la plaça •un obelisc de 90 pams
dalçada coronat amb una altra estàtua.
El dia anunciat, el primer dabril, un
grup de joves reusencs en •
 nombre de
trenta elegits per a fer la guàrdia dhonor
al rel i vestits a la manera dels vells sol-
dats espanyols, sortiren a rebre el mo-
narca, sota les ordres de don Antonlo
Maria de Gallart, al camí de Salou. En
trobar-se els dos grups, a lalçada de
Mas Calvó, el •rel, per tal de calrnar las
impetuosas ansias de tantos dignos es-
pañoles que anhelaban la dulce satisfac-
ción de saciar su vista con su amable
presencia baixà de la carrossa per pujar
a cavall ¡ el rnateix feren els seus acom-
panyants dhonor, linfant Antohi, el duc
de San Carlos i els snyors Francisco de
Copons i José de Zayas. A lentrada del
poble esperava al rei lajuntament presidit
per lalcalde eT doctor Pere Angiiera ¡ gran
nombre dhabitants de la comarca, amb
un cor format per trenta ninfes l trenta
genis que cantà una cançó especialment
escrita per a aquell acte. La comitiva
shavia de dirigir a la Prioral per a ser
el rei rebut sota pal-li, però •la gentada
que omplia •la plaça i obturava ei cami
lio impedí i es dirigí directament des de
la plaça de la Constitució pel carrer de
Monterols a la plaça de les Monges, a
casa del senyor don Josep de Miró ¡ de
Burgués, que el rebé i lacompanyà fins
al seu aposento. •El senyor de Miró, el
baró dAlbi, don Joaqui•m de March, don
Josep •Llorens i don Francesc Freixes que-
daren al servei reial (11). El Periódico
político... destacà al dia següent el con-
trast entre la rebuda feta a Ferran Vll que
amb la seva sola preséncia atreia les
multituds, i la de Napo!eó que ni amb la
forca pogué fer-se aclamar (12). EI ma-
teix dia 1 després de sopar el rei concedí
un besamanos en el transcurs del qual
el prior doctor •Diego Padró féu en nóm
de tots els presents un breu parlament,
en el qual deixà •constància que espera-
ven que Ferran Vll fos un protector de
la reiigión, un defensor de las leyes jus-
tas y un padre que sabrá enjugar las
lágrimas de tantos españoles (13). Des-
prés daquest acte, guaitant el rei pel bal-
có es disparà a la plaça un caste•ll
focs dartifici.
El dia 2, a les onze i mitja del mati,
la comitiva reial precedida pels gegants
i aI•tres danses i atraccions populars es
dirigí a peu a la prioral de sant Pere.
A la porta de lesg!ésia foren rebuts pel
prior ¡ tota la comunitat i el rei entrà sota
pal-li portat per iajuntament. Durant tota
lestona que durà el cant del Te Deum,
el rei i iinfant es •mantingueren ageno-
llats, en actltud, segons el cronlsta anò-
nim, molt edificant.
A la tarda, a cosa de las cinco, no
sufrierdo llmites su amante corazón, tomó
la resolución paternal de mezclarse con
sus hijos (14) i anà a passejar-se a peu
pel passeig on fou aclamat, i sentretin-
gué parlant amb els membres reusencs
de la seva escolta ¡ amb otras (perso-
nas) de todas clases (15) que hi trobà.
Alvespre soferf un ball-concert al saló
noble de la casa del tinent coronel don
Francisco Policarpo de Bof•arull, al qual
asistiren unes dues-centes persones. El
rei ordenà a •tots els assistents que sas-
seguessin (16), cosa que fou molt ben
interpretada com a mostra dels seus sen-
timents humanitaris. •El rei donant exem-
ple de morigeració, només prengué des-
prés una colaclón rnuy parca, y qual
pudiera hacerla un indivi•duo del estado
religioso, el más austero (17).
Lendemà dia 3, el rei es llevà mo.lt
aviat i assistí amb tots els acompanyants
a la missa, després de •la qual foren ad-
mesos tots els qui tio desitgessin al be-
samanos. Tot seguit •pujà al cotxe i,
acompanyat per la guàrdia dhonor reu-
senca, prengué el caml de Lleida. A La
Selva els reusencs sacomiadaren del rel
i sen tornaren. Produl en tothom una
gran estranyesa (18) que no seguís la
ruta assenyalada per la regéncia sinó que
es dirigís a Lleida.
La darrera nota que publicà el Perió-
dico político y mercantil de la villa de
Reus, sobre el viatge reial, sortí al nú-
mero 94, del 4 dabril, resumint •lestada
reusenca i descrlvint el nou itinerari reial.
la Regencia de las Españas. El Cielo, Se-
ñor, dé •a V. M. dilatada vida, y en ella
acierto para gobernar un Reyno que tan-
to merece. - Concluido este discurso,
Copons quiso doblar la rodilla para besar
la mano a S. M. El Rey le estrechó en
sus brazos; lloró el Monarca; lloró el •Ge-
neral... Se cuenta que Copons le dixo:
Señor no quiere la Nación ver a V. M.
acompañado de extrangeros, y que el
Rey respondió: Ni •caballos quiero que
no sean españoles. Lo cierto es que des-
pidió a los que traía y tomó los que se
le tenFan preparados.
Rey constitucional!... Que sangre tan
bien vertida.
Per a una visió •més global dels fets es
pot consultar M. Tuñón de Lara: España
siglo XlX. Ed. Laia. Barna. 1973. Pàgs. 36
i segs.
(2) Un full imprés enquadernat entre
els números 86 i 87 del Periódico polí-
tico y mercantil de la villa de Reus • de
1814, titulat ltinerario que seguirá S. M.
el señor Fernando Vll, señores infantes
don Carlos y don Antonio, comitiva y
acompañamiento, desde la ciudad de Ge-
rona á la raya de la provincia de Valen-
cia, dóna com a oflclal el següent iti-
nerari:
Lunes 28 de Marzo de Gerona a Ca-
lella 10 H.
Martes 29 de idem de Calella a Mata-
ró 5 h.
Miércoles 30 de idem. de Mataró a Mo-
lins de Rey 8 h.
Jueves 31 de idem. de Molins de Rey
al Vendrell 8 h.
Viernes 1 de abril del Vendrell á Reus
9 h.
Sábado 2 de idem. de Reus al Pere-
lló 9 h.
Domingo 3 de idem. del Perelló á San
Carios 9 h.
Total de horas de viaje 58 h.
(3) Podeu llegir una versió novel-lada
de la visita a El Rey Deseado de
F. Gras i Elias, Barna. 1895, pàgs. 92 a
98. Antonio de Magriñá en la seva obra
Tarragona en el siglo XIX, Tarrago-
na 1901, no en parla.
Lanònim autor de Tarragona sacrifi-
cada en sus intereses y v.idas por la in-
dependencia de la nación... (escrita per)
una víctima escapada del furor de Ios
bárbaros....., fa una descripció plena
dhipérboies (pàgs. 78-79) sense donar,
però, cap dada concreta, ni tan sols con-
firma la notícia de Gras i Elias, segons
Ia qual el rei shi quedà a dinar.
(4) Sobre els periòdics reusencs de
lépoca podeu consultar lobra de Fran-
cesc Gras i Elias El periodismo en Reus,
recentment reeditat per la R. C. L. en
fulletó.
(5) Al número 80, del 21 de març, co-
mentava que la vigília havia passat una
posta amb la notícia per al govern que
Fernando el deseado arribaria el dia 20
a Perpinyà.
(6) Sobre els problemes del volum de-
mogràfic en .a.quell temps, vegeu el meu
article Aproximació demogràfica aI Reus
de 1818. R. C. L, núm. 232, març
de 1972.
(7) Suscinta relación de las demos-
traciones con que se esmeró la villa de
Reus en obsequiar a su amado Monarca
don Fernando VIl... los días 1, 8 y 3 del
presente mes de abril, Reus en la ofici-
na de José Rubió, 1814, 48 pàgs. iSobre
el tránsito que hicleron por esta villa
nuestro amado Rey y Señor Don Fernando
séptimo (que Dios guarde) y su hermano
y tío los Serenísimos Ynfantes Don Carlos
y Don Antonio, en los días 1, 2 y 3 del
mes de Abril del Año 1814. Actes mu-
nicipals. Volum 7. Folis 196-207.
(8) Suscinta relación.....
(9) El mateix docum.ent transcrit a Ia
nota 2, conté la següent: Nota de las
personas que com,ponen las mesas de
S. M.: 1. Mesa: Su Magestad, Sr. lnfante
don Carlos, Sr. lnante don Antonio, Sr.
Duque de San Carlos, Sr. D. P. de Ma-
sana. Convidados.
2 . 8
 Mesa: D. Y. de Montenegro. Su her-
mano. Don Francisco Vuiller, D. Ramón
Moreno. Convidados.
38 Mesa: Ayudas de Cámara. Collado,
Quer, Menéndez, Moreno, Escalocti, Sa-
rraondo. Convidados.
4a Mesa: Tres lacayos.
Després fa la llista de tots els estris
que nec.essiten i dóna l.a següent llista
de menjar imprescindible: Provisiones de
boca: Carneros, 1, corderos 2, gallinas 4,
poilos 8, pichones 12, perdices 8, beca-
dos 3, pescad.o el que se pueda. Jamo-
nes. Tocino. Manteca. Aceyte. Vinagre.
Sal. Huevos Leche. Azúcar. Harina. Ver-
duras. Pan. Vinos generosos de todas es-
pecies. Vino usual. Licores. Platos y lozas
para el café. Frutas del País.
(10) Un testimoni no oficial descriu
així la il-luminació i les festes: en fren-
te la carretera de Salou hicieron una capi-
lla los gitanos al portal de Jesús. Otra ca-
pilla en más de dos mil luces en la plaza
principal toda guarnecid.a con la pirámide
en la plaza de las monjas también guar-
necida con una capilla digo castillo de
fuego en el portal de Santa Ana otra ca-
pilla y así muchas calles y arrabales las
más vistas y en vista de tanta fiesta y al
ver al rey acudieron muchas personas de
los pueblos del rededor al dfa siguiente
por la mañana de once a doce bajaron
de Palacio y con todo el acompañamiento
se dirigieron a la Yglesia Parroquial de
San Pedro y cuando el Rey fue en l-
calle de Monterols se rompió la campana
de los cuartos de hora y luego cantamos
el Te-Deum en alabanza de S. M. y al
cabo de tres o cuatro días se marcha-
ron. Libro de varias cosas sucedidas
en esta villa, y algunos parages de Cata-
luña para uso de Antonio Pons y Angue-
ra, pàg. 26. El manuscrit es conserva
a lArxiu històric municipal.
(11) El Periódico politico.....el ma-
teix dia de lentrada del rei, publica una
proclama dexaltació patriòtica, en la qual
recorda, però, la importància de la cons-
titució, i en la qual entre altres coses
diu, després dincitar el pobl .e a aclamar
el rei: Apenas nuestro Rey Don Fernan-
do podrá creer que para formar tan pe-
queño libro como el de nuestra sagrada
Constitución, haya contribuido este gene-
roso pu .eblo con más de cien millones de
reales y màs de tres mil personas de su
robusta juventud, de los cuales una parte
ha sido mártir de su libertad y otra que-
da aherrojada por el Tirano y otra está
combatiendo por la independencia de la
nación y de su recobrado Fernando. Libro
pequeño en volumen, pero eI mayor y más
grande que han Visto las naciones, y por
el que va la España a su Rey sentado
constitucional.m .ente en un trono fundado
sobre sus propios deberes y nuestros im-
prescriptibles derechos. Libro escrito y
jurado por los españoles, cuya observan-
cia, ha hecho temblar por sí sola al usur-
pador del Trono de san Luis, y que lle-
nará de rabia y envidia á sus imfames
sequaces.
(12) A •las 4 1/2 de la tarde de ayer
entró en esta Villa el Sr. Don Fernan-
do Vll en medio de un •gentío inmenso
de esta poblaclón y comarca. Todas las
calles estavan adornadas; y Ios• balco-
nes... hermoseados con vistosísimas coi-
gaduras. l el poble mentre passaven plo-
rava dalegria, en canvi El Tirano con
tantas bayonetas, entre los Españoles ja-
más se vió bastante fuerte ni temido;
Fernando sin bayonotas, con solo el amoi
del pueblo será el único fuerte y .respe
tado, pues los reyes jamás 10 son sino
mientras descansan en el amor de los
pueblos. La nota sacaba anunciant la
sortida del rel, lendemà, cap a S. Carles.
(13) Suscinta relación....., pàg. 21.
(14) ldem, pàg. 25.
(15) Periódico politico....., Núm. 94.
4 dabril 1814.
(16) F. Gras i Elias a El rey desea-
do, Barna. 1895, dóna en les pàgines
99-118 una versió novel-lesc•a de lestada
del rei i dels seus acompanyants a Reus,
oferint una imatge plena de tòpics del
ball a casa dels Bofarull. Lacció pseudo-
històrica es barrej•a amb la trama argu-
mental. Altrament no sembla conéixer la
Suscinta relación.....ni les actes muni-
cipals.
(17) Suscinta..., pàg. 28.
(18) Gras i Elias a El rey deseado,
diu: El rey con gran sorpresa de todo
el vecindario, no tomó la carretera de Sa-
lou que empalma con la de Valencia, si
no la que conduce a la ciudad de Lé-
rida. (Pàg. 118.) Vegis també A. de Bo-
farull, Anales..., 3 ed., pàg. 156. Vol. 1.


De la petita història:Ferran VII a Reus l'any 1814

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert