Revistes Catalanes amb Accés Obert

Enric Bricall
in memoriam
Aquest volum de Temes de Disseny ja era pràcticament acabat quan ens va sorprendre la
terrible i sobtada mort de l'Enric Bricall, a causa d'una malaltia.
Val a dir que ens costa pair la seva definitiva absència en les reunions del Consell de
redacció de Temes de Disseny, no tant perquè participés físicament en totes, sinó perquè
des de bon començament va tenir ben clar que una publicació d'aquest tipus era una de
les contrapartides teòriques i de recerca fonamentals que havien d'ésser presents en una
tasca educativa i cultural de les dimensions que havia d'agafar l'Escola Elisava. I d'això
ja fa més de deu anys.
I amb la seva voluntat i la seva tossuderia, s'hi va posar—com amb tot— a fons. La
seva formació en lleis i en economia i la seva vocació d'humanista donaven amplitud i
fondària a les seves reflexions, que feia amb absoluta humilitat i que incloïen l'aportació
de les institucions, el paper dels polítics, la missió de les empreses o els camins de la
cultura actual, tots ells elements imprescindibles ja que constitueixen el context on es
desenvolupa la quotidianitat del disseny.
De l'Enric Bricall s'han dit i es poden dir moltes coses, però n'hi ha algunes que el
distingeixen per damunt dels seus contemporanis: el convenciment de la necessitat d'im-
pulsar un ensenyament de disseny diferenciat i la voluntat apassionada i sense cap tipus
de limitació egoista per portar-lo a terme. La coherència entre pensament i acció —guia-
da aquesta per uns principis ètics que no dubtava a explicitar— feien que la seva vida
fos, en aquest sentit, absolutament transparent.
L'Enric Bricall fou un home fidel; fidel a tot, a les seves creences, a les persones que
estimava, a les que l'envoltaven. De la mateixa manera que ell era fidel, demanava, pot-
ser exigia, que els altres ho fossin, no precisament a ell, sinó a les tasques amb les quals
s'havien compromès.
La relació emotiva que establia amb les persones la traspassava a les institucions.
L'Enric Bricall tenia molt clar que les institucions són les que sustenten les col·lectivitats
i els països, perquè veia les persones a través de les institucions i les institucions a través
de les persones. A les tasques i projectes en què creia, hi dedicava una atenció total, un
treball apassionadament esforçat.
Només per mitjà de la comprensió d'aquesta fibra íntima de la seva personalitat es
pot entendre amb tota la seva extensió el seu lliurament a la Institució Cultural del CIC i
a l'Escola Elisava.
L'Enric Bricall era un home d'aquest país. Era, sense personalismes, sense manifesta-
cions fàcils, sense simbologies estridents, pregonament català i catalanista.
Compromís, passió, fidelitat, humanitat, ètica, conceptes ara en desús, el definien.
Com omplir el buit que ens deixa i continuar el camí per ell encetat, és ara el repte que
tenim i el compromís que hem assumit.
lemes de Disseny


Enric Bricall in memoriam

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert