Estrada-Rius, Albert

Hemeroteca Cientifica Catalana

CRÒNICA169JORNADA D’ESTUDI «LA FALSIFICACIÓ DE MONEDA  A LA CATALUNYA DEL SEGLE xix», BARCELONA, PALAU NACIONAL DE MONTJUÏC, MUSEU NACIONAL D’ART  DE CATALUNYA, 14 DE DESEMBRE DE 2011La celebració de l’exposició «La moneda falsa. De l’antiguitat a l’euro», pre-sentada a la sala d’exposicions temporals del Gabinet Numismàtic de Catalunya (GNC), al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), entre l’11 de juny de 2010 i el 8 de gener de 2012, ha contribuït a posar en valor i en el centre de l’atenció historiogràfica el fenomen de la falsificació de moneda. L’exposició, com és natural, també ha tingut en compte, en la construcció del seu discurs, els aspectes jurídics relacionats amb la protecció de la moneda i, en cor-relativa conseqüència, amb la persecució de la seva falsificació, tant en la seva pre-sentació museològica com, especialment, en la publicació del seu catàleg, en el qual han participat diversos historiadors del dret. És per aquesta raó que queda justifica-da la publicació de la crònica que el lector té a les mans en aquesta tribuna jurídica.Una de les conseqüències directes de l’interès que l’exposició ha despertat ha estat l’aflorament d’un conjunt de materials diversos, inèdits o molt poc coneguts, vinculats a la fabricació de moneda falsa a la Catalunya vuitcentista i conservats en els dipòsits de diversos museus del Principat. La cloenda de la mostra ha semblat el moment idoni per a impulsar l’estudi i la difusió d’unes peces fetes sortir a la llum que han d’ajudar a conèixer el fenomen en un període poc estudiat i amb molt de potencial. És en aquest context que el GNC del MNAC ha impulsat, amb la col·laboració de diversos investigadors d’institucions acadèmiques i mu- seístiques, l’organització de la Jornada d’Estudi «La falsificació de moneda a la Catalunya del segle xix», coordinada pel comissari de l’exposició, Albert Estrada-Rius, amb l’objectiu final d’aportar una mica més de llum a un període en el qual la falsificació monetària va tenir un paper rellevant que encara no ha estat valorat en la seva justa mesura.La jornada d’estudi que es comenta neix, doncs, en el context de les activitats dinamitzadores que tota exposició ha de promoure amb objectius diversos. És a dir, des de la important tasca de difusió d’un patrimoni i la projecció d’uns contin-guts al públic, fins a l’esperonament de la recerca en àmbits vinculats al tema triat per a l’exposició. En aquest sentit, la Jornada ha sorgit com una manifestació d’aquest segon tipus d’iniciativa, atès que, arran de l’interès suscitat per la mostra, com ja s’ha assenyalat, s’ha començat a identificar-se un patrimoni inèdit custo- diat en diverses institucions museístiques del país, així com la potencial riquesa de fonts i la correlativa manca d’estudis sobre el desenvolupament del fenomen a la Catalunya del segle xix. Revista de Dret Històric Català [Societat Catalana d’Estudis Jurídics]  Vol. 12 (2013), p. 169-17203 RECENSIONS_RDHC_12.indd   169 18/09/13   11:18CRÒNICA170La Jornada, dividida en dues parts temàtiques, es va celebrar el passat 14 de de-sembre de 2011 a la sala de seminaris del GNC del MNAC, a la seva seu del Palau Nacional. La primera sessió és la que va tenir un contingut jurídic més gran. Elena Rosselló, professora de l’Àrea d’Història del Dret i de les Institucions de la Univer-sitat Pompeu Fabra, va obrir la Jornada amb l’exposició «El delicte de falsificació de moneda en el marc legal espanyol del segle xix», que va estudiar el tractament legis-latiu del tipus penal resultant en la successió de codis penals i es va centrar, especial-ment, en les discussions parlamentàries del tenor del primer Codi Penal, de 1822. El doctor Juan Marcos Estaran, membre, com la ponent anterior, del Grup de Recerca Consolidat Interuniversitari del Seminari d’Història del Dret Josep M. Font Rius, va fer una intervenció, complementària de l’anterior, que va tractar el tema de l’aplicació del dret. En aquest sentit, la seva comunicació, «La falsifica-ció de moneda en els processos de l’Audiència Criminal de Manresa (1883-1892)», va presentar els processos sobre aquesta matèria que va poder descobrir i estudiar durant el procés de redacció de la seva tesi doctoral, inèdita, i que es relacionen amb les investigacions sobre l’Audiència Criminal de Reus en el mateix període publicades per l’investigador Alberto Díaz Foz.La primera sessió es va tancar amb una comunicació conjunta de María José Morales i Albert Estrada-Rius en la qual es van presentar els resultats d’una recer-ca d’hemeroteca. En concret, el buidatge de les notícies publicades al diari La Vanguardia sobre el tema esmentat en el període 1883-1892, tal com anunciava el títol de la intervenció: «El reflex del delicte de falsificació de moneda a la premsa de la Restauració: l’exemple de La Vanguardia». Els resultats van posar de mani-fest la riquesa, tant quantitativa com qualitativa, d’aquesta font i la seva utilitat per a comprendre l’abast d’un fenomen molt arrelat i freqüent. I encara més si tenim en compte la pèrdua d’arxius judicials i policials de l’època i, per tant, el caràcter supletori de la premsa en molts aspectes.La segona sessió es va centrar principalment en la presentació de diverses evidències materials de la falsificació monetària i duia el títol genèric «La fabrica-ció de moneda falsa: noves evidències materials». Les dues primeres comunica- cions van tractar del lloc de comissió del delicte, identificat pel treball arqueològic en forma de documentació de tallers. Imma Gimferrer, directora del Museu de Premià de Dalt, va començar aquesta part amb una dissertació centrada en la tro-balla de les restes d’un taller falsari descobert al terme municipal de Premià de Dalt. El taller estava ubicat en una cova subterrània, excavada artificialment al subsòl, en la qual es van poder identificar els espais de treball i de la qual es van poder recuperar diversos fragments de planxa retallada, cospells sense encunyar i algunes peces encunyades, d’entre les quals destaca una peça francesa falsa. L’ex-cavació del jaciment també va permetre veure les restes dels espais on s’ubicaven 03 RECENSIONS_RDHC_12.indd   170 18/09/13   11:18CRÒNICA171les màquines de fabricació. Aquestes últimes, segurament, van ser retirades en el moment del desmantellament del taller.Els arqueòlegs Maria Clua, adjunta a conservació del GNC del MNAC, Joan Daura i Montserrat Sanz, membres del Grup de Recerca del Quaternari de la Uni-versitat de Barcelona, van presentar la interpretació d’un conjunt de restes metàl-liques localitzades a l’anomenada Cova de l’Avi, a Vallirana, en la comunicació titulada «El taller falsari de la Cova de l’Avi, a Vallirana». El material recuperat —retalls de planxa de coure i d’or, un amb una empremta de moneda d’Isabel II— indica la localització o bé d’un taller de falsificació, o bé d’un amagatall de les seves restes, que falsificava moneda d’or d’Isabel II d’alta qualitat. El fet que la recupe-ració del material no es dugués a terme en una intervenció arqueològica sistemàti-ca dificulta la interpretació del conjunt, que es podria relacionar amb el finança-ment d’alguna facció carlina.Josep Samon, estudiós local de Vilassar de Dalt i col·laborador del Museu Arxiu de Vilassar, va presentar la comunicació «La màquina de fabricar moneda falsa del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt». La conservació d’aquesta peça és real-ment excepcional i, fins al nostre coneixement, única. El treball de l’investigador ha permès estudiar el funcionament de l’enginy, a més de situar el context de la troballa casual de la peça en una cova o fresquera —similar a la trobada a Premià de Dalt, comentada per la ponent anterior— d’una masia veïna. No deixa de ser curiós que el darrer propietari de la masia mantingués la tradició oral familiar que referia el funcionament d’un taller falsari dins els límits de la propietat. La premsa de l’època, com és ben sabut, també referia la intervenció de nombroses màquines d’aquest tipus, així com la d’encunys, de manera que l’estudi d’aquesta peça per-met disposar d’una evidència material directa.La investigadora en numismàtica Montserrat Berdún va presentar la comu-nicació «Els encunys falsos de sis quartos d’Isabel II del Museu d’Història de Barcelona». Es tracta, com és ben sabut, d’unes peces d’acer gravades al buit amb les estampes de l’anvers i el revers de la moneda que s’havia d’encunyar, i de la seva qualitat depenia la versemblança del producte fals. Aquests exemplars, d’alta qua-litat, s’afegeixen a altres peces coetànies conegudes, com ara uns encunys falsaris conservats a l’Arxiu Històric de Cervera —publicats fa uns anys per l’historiador local Josep M. Llobet Portella— o un encuny de duro d’Alfons XII conservat a les col·leccions del GNC del MNAC. No cal dir que l’estudi d’aquestes peces com-plementa el de la màquina de fabricació esmentada. Tot plegat, per cert, en una època d’industrialització creixent en la qual la Seca Reial de Barcelona incorpora-va la tecnologia més moderna de tota la monarquia espanyola, que copiava models francesos fabricats a la cèlebre empresa barcelonina La Maquinista Terrestre y Marítima, fundada el 1855.03 RECENSIONS_RDHC_12.indd   171 18/09/13   11:18CRÒNICA172Finalment, la comunicació «Les pessetes falses de Barcelona (1808-1814) del fons del Gabinet Numismàtic de Catalunya analitzades per mètodes no destruc-tius de raigs X», presentada pel geòleg Ignasi Queralt, científic del CSIC, i pel coordinador de la Jornada, Albert Estrada-Rius, es va centrar en l’aproximació al notable conjunt de pessetes falses que imitaven les peces de Barcelona fabricades a la seca de la ciutat, reoberta durant el període d’ocupació francesa. L’estudi de les peces per un sistema d’anàlisi no destructiu basat en la lectura dels resultats de la irradiació amb raigs X de la superfície de les peces, permet identificar els metalls de fabricació de les peces falses i fer-ne la comparació. Les dades obtingudes, afegides a les altres anàlisis usuals, han permès determinar diferents tipus de falsificació i, en definitiva, detectar diferents tallers de falsificadors que treballaven amb sis- temes de fabricació diversos. No oblidem que, mentre que la fabricació de mone-da a les seques oficials estava estrictament reglamentada amb normes jurídiques, els tallers falsaris actuaven supeditats a les úniques normes d’intentar imitar de la manera més versemblant les peces oficials, buscant, amb els mitjans i coneixe-ments disponibles, el major guany.El caràcter inèdit de la majoria d’aportacions, l’interès de les conclusions presentades i debatudes i, especialment, la interconnexió que ofereixen les diver-ses comunicacions en l’aproximació a la comprensió global del complex i dispar fenomen falsari a la Catalunya del segle xix, permeten pensar en el projecte d’edi-ció de les actes de la Jornada, que recollirien de manera conjunta aquest feix de coneixement. Albert Estrada-RiusMuseu Nacional d’Art de CatalunyaGabinet Numismàtic de Catalunya03 RECENSIONS_RDHC_12.indd   172 18/09/13   11:18

Jornada d'Estudi "La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX", Barcelona, Palau Nacional de Monjuïc, Museu Nacional d'Art de Catalunya, 14 de desembre de 2011

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CRÒNICA
169
JORNADA D’ESTUDI «LA FALSIFICACIÓ DE MONEDA  
A LA CATALUNYA DEL SEGLE xix», BARCELONA, PALAU 
NACIONAL DE MONTJUÏC, MUSEU NACIONAL D’ART  
DE CATALUNYA, 14 DE DESEMBRE DE 2011
La celebració de l’exposició «La moneda falsa. De l’antiguitat a l’euro», pre-
sentada a la sala d’exposicions temporals del Gabinet Numismàtic de Catalunya 
(GNC), al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), entre l’11 de juny 
de 2010 i el 8 de gener de 2012, ha contribuït a posar en valor i en el centre de 
l’atenció historiogràfica el fenomen de la falsificació de moneda. 
L’exposició, com és natural, també ha tingut en compte, en la construcció del 
seu discurs, els aspectes jurídics relacionats amb la protecció de la moneda i, en cor-
relativa conseqüència, amb la persecució de la seva falsificació, tant en la seva pre-
sentació museològica com, especialment, en la publicació del seu catàleg, en el qual 
han participat diversos historiadors del dret. És per aquesta raó que queda justifica-
da la publicació de la crònica que el lector té a les mans en aquesta tribuna jurídica.
Una de les conseqüències directes de l’interès que l’exposició ha despertat ha 
estat l’aflorament d’un conjunt de materials diversos, inèdits o molt poc coneguts, 
vinculats a la fabricació de moneda falsa a la Catalunya vuitcentista i conservats en 
els dipòsits de diversos museus del Principat. La cloenda de la mostra ha semblat 
el moment idoni per a impulsar l’estudi i la difusió d’unes peces fetes sortir a 
la llum que han d’ajudar a conèixer el fenomen en un període poc estudiat i amb 
molt de potencial. És en aquest context que el GNC del MNAC ha impulsat, 
amb la col·laboració de diversos investigadors d’institucions acadèmiques i mu- 
seístiques, l’organització de la Jornada d’Estudi «La falsificació de moneda a la 
Catalunya del segle xix», coordinada pel comissari de l’exposició, Albert Estrada-
Rius, amb l’objectiu final d’aportar una mica més de llum a un període en el qual 
la falsificació monetària va tenir un paper rellevant que encara no ha estat valorat 
en la seva justa mesura.
La jornada d’estudi que es comenta neix, doncs, en el context de les activitats 
dinamitzadores que tota exposició ha de promoure amb objectius diversos. És a 
dir, des de la important tasca de difusió d’un patrimoni i la projecció d’uns contin-
guts al públic, fins a l’esperonament de la recerca en àmbits vinculats al tema triat 
per a l’exposició. En aquest sentit, la Jornada ha sorgit com una manifestació 
d’aquest segon tipus d’iniciativa, atès que, arran de l’interès suscitat per la mostra, 
com ja s’ha assenyalat, s’ha començat a identificar-se un patrimoni inèdit custo- 
diat en diverses institucions museístiques del país, així com la potencial riquesa de 
fonts i la correlativa manca d’estudis sobre el desenvolupament del fenomen a la 
Catalunya del segle xix. 
Revista de Dret Històric Català [Societat Catalana d’Estudis Jurídics]
  Vol. 12 (2013), p. 169-172
03 RECENSIONS_RDHC_12.indd   169 18/09/13   11:18
CRÒNICA
170
La Jornada, dividida en dues parts temàtiques, es va celebrar el passat 14 de de-
sembre de 2011 a la sala de seminaris del GNC del MNAC, a la seva seu del Palau 
Nacional. La primera sessió és la que va tenir un contingut jurídic més gran. Elena 
Rosselló, professora de l’Àrea d’Història del Dret i de les Institucions de la Univer-
sitat Pompeu Fabra, va obrir la Jornada amb l’exposició «El delicte de falsificació de 
moneda en el marc legal espanyol del segle xix», que va estudiar el tractament legis-
latiu del tipus penal resultant en la successió de codis penals i es va centrar, especial-
ment, en les discussions parlamentàries del tenor del primer Codi Penal, de 1822. 
El doctor Juan Marcos Estaran, membre, com la ponent anterior, del Grup 
de Recerca Consolidat Interuniversitari del Seminari d’Història del Dret Josep 
M. Font Rius, va fer una intervenció, complementària de l’anterior, que va tractar 
el tema de l’aplicació del dret. En aquest sentit, la seva comunicació, «La falsifica-
ció de moneda en els processos de l’Audiència Criminal de Manresa (1883-1892)», 
va presentar els processos sobre aquesta matèria que va poder descobrir i estudiar 
durant el procés de redacció de la seva tesi doctoral, inèdita, i que es relacionen 
amb les investigacions sobre l’Audiència Criminal de Reus en el mateix període 
publicades per l’investigador Alberto Díaz Foz.
La primera sessió es va tancar amb una comunicació conjunta de María José 
Morales i Albert Estrada-Rius en la qual es van presentar els resultats d’una recer-
ca d’hemeroteca. En concret, el buidatge de les notícies publicades al diari La 
Vanguardia sobre el tema esmentat en el període 1883-1892, tal com anunciava el 
títol de la intervenció: «El reflex del delicte de falsificació de moneda a la premsa 
de la Restauració: l’exemple de La Vanguardia». Els resultats van posar de mani-
fest la riquesa, tant quantitativa com qualitativa, d’aquesta font i la seva utilitat per 
a comprendre l’abast d’un fenomen molt arrelat i freqüent. I encara més si tenim 
en compte la pèrdua d’arxius judicials i policials de l’època i, per tant, el caràcter 
supletori de la premsa en molts aspectes.
La segona sessió es va centrar principalment en la presentació de diverses 
evidències materials de la falsificació monetària i duia el títol genèric «La fabrica-
ció de moneda falsa: noves evidències materials». Les dues primeres comunica- 
cions van tractar del lloc de comissió del delicte, identificat pel treball arqueològic 
en forma de documentació de tallers. Imma Gimferrer, directora del Museu de 
Premià de Dalt, va començar aquesta part amb una dissertació centrada en la tro-
balla de les restes d’un taller falsari descobert al terme municipal de Premià de 
Dalt. El taller estava ubicat en una cova subterrània, excavada artificialment al 
subsòl, en la qual es van poder identificar els espais de treball i de la qual es van 
poder recuperar diversos fragments de planxa retallada, cospells sense encunyar i 
algunes peces encunyades, d’entre les quals destaca una peça francesa falsa. L’ex-
cavació del jaciment també va permetre veure les restes dels espais on s’ubicaven 
03 RECENSIONS_RDHC_12.indd   170 18/09/13   11:18
CRÒNICA
171
les màquines de fabricació. Aquestes últimes, segurament, van ser retirades en el 
moment del desmantellament del taller.
Els arqueòlegs Maria Clua, adjunta a conservació del GNC del MNAC, Joan 
Daura i Montserrat Sanz, membres del Grup de Recerca del Quaternari de la Uni-
versitat de Barcelona, van presentar la interpretació d’un conjunt de restes metàl-
liques localitzades a l’anomenada Cova de l’Avi, a Vallirana, en la comunicació 
titulada «El taller falsari de la Cova de l’Avi, a Vallirana». El material recuperat 
—retalls de planxa de coure i d’or, un amb una empremta de moneda d’Isabel II— 
indica la localització o bé d’un taller de falsificació, o bé d’un amagatall de les seves 
restes, que falsificava moneda d’or d’Isabel II d’alta qualitat. El fet que la recupe-
ració del material no es dugués a terme en una intervenció arqueològica sistemàti-
ca dificulta la interpretació del conjunt, que es podria relacionar amb el finança-
ment d’alguna facció carlina.
Josep Samon, estudiós local de Vilassar de Dalt i col·laborador del Museu 
Arxiu de Vilassar, va presentar la comunicació «La màquina de fabricar moneda 
falsa del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt». La conservació d’aquesta peça és real-
ment excepcional i, fins al nostre coneixement, única. El treball de l’investigador 
ha permès estudiar el funcionament de l’enginy, a més de situar el context de la 
troballa casual de la peça en una cova o fresquera —similar a la trobada a Premià 
de Dalt, comentada per la ponent anterior— d’una masia veïna. No deixa de ser 
curiós que el darrer propietari de la masia mantingués la tradició oral familiar que 
referia el funcionament d’un taller falsari dins els límits de la propietat. La premsa 
de l’època, com és ben sabut, també referia la intervenció de nombroses màquines 
d’aquest tipus, així com la d’encunys, de manera que l’estudi d’aquesta peça per-
met disposar d’una evidència material directa.
La investigadora en numismàtica Montserrat Berdún va presentar la comu-
nicació «Els encunys falsos de sis quartos d’Isabel II del Museu d’Història de 
Barcelona». Es tracta, com és ben sabut, d’unes peces d’acer gravades al buit amb 
les estampes de l’anvers i el revers de la moneda que s’havia d’encunyar, i de la seva 
qualitat depenia la versemblança del producte fals. Aquests exemplars, d’alta qua-
litat, s’afegeixen a altres peces coetànies conegudes, com ara uns encunys falsaris 
conservats a l’Arxiu Històric de Cervera —publicats fa uns anys per l’historiador 
local Josep M. Llobet Portella— o un encuny de duro d’Alfons XII conservat a les 
col·leccions del GNC del MNAC. No cal dir que l’estudi d’aquestes peces com-
plementa el de la màquina de fabricació esmentada. Tot plegat, per cert, en una 
època d’industrialització creixent en la qual la Seca Reial de Barcelona incorpora-
va la tecnologia més moderna de tota la monarquia espanyola, que copiava models 
francesos fabricats a la cèlebre empresa barcelonina La Maquinista Terrestre y 
Marítima, fundada el 1855.
03 RECENSIONS_RDHC_12.indd   171 18/09/13   11:18
CRÒNICA
172
Finalment, la comunicació «Les pessetes falses de Barcelona (1808-1814) del 
fons del Gabinet Numismàtic de Catalunya analitzades per mètodes no destruc-
tius de raigs X», presentada pel geòleg Ignasi Queralt, científic del CSIC, i pel 
coordinador de la Jornada, Albert Estrada-Rius, es va centrar en l’aproximació al 
notable conjunt de pessetes falses que imitaven les peces de Barcelona fabricades 
a la seca de la ciutat, reoberta durant el període d’ocupació francesa. L’estudi de les 
peces per un sistema d’anàlisi no destructiu basat en la lectura dels resultats de la 
irradiació amb raigs X de la superfície de les peces, permet identificar els metalls de 
fabricació de les peces falses i fer-ne la comparació. Les dades obtingudes, afegides 
a les altres anàlisis usuals, han permès determinar diferents tipus de falsificació i, 
en definitiva, detectar diferents tallers de falsificadors que treballaven amb sis- 
temes de fabricació diversos. No oblidem que, mentre que la fabricació de mone-
da a les seques oficials estava estrictament reglamentada amb normes jurídiques, 
els tallers falsaris actuaven supeditats a les úniques normes d’intentar imitar de 
la manera més versemblant les peces oficials, buscant, amb els mitjans i coneixe-
ments disponibles, el major guany.
El caràcter inèdit de la majoria d’aportacions, l’interès de les conclusions 
presentades i debatudes i, especialment, la interconnexió que ofereixen les diver-
ses comunicacions en l’aproximació a la comprensió global del complex i dispar 
fenomen falsari a la Catalunya del segle xix, permeten pensar en el projecte d’edi-
ció de les actes de la Jornada, que recollirien de manera conjunta aquest feix de 
coneixement. 
Albert Estrada-Rius
Museu Nacional d’Art de Catalunya
Gabinet Numismàtic de Catalunya
03 RECENSIONS_RDHC_12.indd   172 18/09/13   11:18


http://revistes.iec.cat/index.php/RDHC/article/download/72908/131947

Jornada d'Estudi "La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX", Barcelona, Palau Nacional de Monjuïc, Museu Nacional d'Art de Catalunya, 14 de desembre de 2011

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert