C., P.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

APUNTS PER A UNA MONOGRAF~A DE 
L'ESGLESIA DE SANT PERE 
3 N  molts els cronistes 
i critics d'art, locals, 
que han escrit resse- 
nyes de la part artisti- 
ca i arqueológica de 
I'Esglesia parroquia1 
de Sant  Pere, peró 
cap d'ells ha compost una monografía que 
tinga el caricter de cosa complerta i defi- 
nitiva. Empro entre ells, sobressurt de ma- 
nera remarcable el nostre injustament obli- 
dat compatrici En Francesc Gras i Elias 
que és el que ha publicat un recull més 
abundós de dades históriques referents al 
nostre temple parroquial. D'aquest recull, 
ens és plaent extractar-ne les dades més 
interessants per a que complementin els 
demés treballs que, referents al mateix te- 
ma, publiquem en el present número. 
Segon opinió d'En Gras i Elias, en la 
que coincidim sense reserves, lo més nota- 
ble que conté el nostre temple gótic, és el 
retaule de I'altar major que es distingeix 
per la seva extraordinaria semblanca amb 
els de Poblet i 1'Escorial. E; obra de Pe- 
rris Austriac i del daurador Ocasi Ortone- 
da, els quals cobriren, per al seu treball, 
la quantitat de 4.200 lliures catalanes. Les 
imatges de la Verge i de Sant Pere, viren 
ésser acabades I'any 1582 per En Gaspar 
Huguet i '1s sis quadres a I'oli, representant 
escenes de la vida del Patró de la nostra 
ciutat, son deguts al pinzeli del pintor reu- 
senc Pere Guitart. Aquest grandiós retaule, 
mesura una alcada de cent quatre pams, re- 
matant amb una notabilissima imatge de 
Christ, de tamany natural, que fou col'lo- 
cada en 1678. L'amplada total del retaule 
és de cinquanta sis pams. 
La naturalesa especial del present núme- 
ro no ens permet donar més que aquest 
sintesi de i'obra artística rnés important 
que guarda la nostra Esglesia; peró en data 
no Iluuyana, un dels nostres més estimats i 
intel'ligents col'laborad~rs,~ublicari un de- 
tallat i documentat estudi critic de la ma- 
teixa. 
Les capelles laterals de l'ampla nau, son 
d'estil xurrigaresc i barroc. Estant tancades 
per historiades retxes de ferre i, exceptuant 
la que perteneix al gremi de pagesos, no 
sobressurten per la seva vilua artística. 
Tampoc té res de notable la Capella de la 
Verge dels Dolors edificada en els imbits 
que foren celler del casal del Camerer. 
En 1696 el picapedrer Francesc Bus- 
quets, natural de Tortosa, va construir la 
pica baptismal i en 1706, el valencii An- 
dren Vergneró, va fabricar i'orga. Les imat- 
ges que decoren la barana de la mateixa, 
son obra del tallista reusenc En Joan Ca- 
sas, i, les pintures, d'autor anónim, fóren 
ofrenadcs per la casa Carey. 
La Capella del Santissim, costejada per 
la filla del primer Marqués de Tamarit, Na 
Gertrudis Montserrat, va ésser construida 
en 1694. Fou tal el desacert del mestre que 
la projecti, que els intel'ligents la reputen 
99 - 
com un escarni a la bellesa arquitectónica 
de  la nau gótica. 
En aquesta Capella s'hi guarda, en aus- 
ter sarcbfac, el cor del gran pintor reusenc 
En Mariin Fortuny. La llosa d'aquest sar- 
cbfac va ésser esculpida pel famós esculp- 
tor reusenc En Joan Roig i conté la següent 
inscripcló : 
D E P ~ S I T O  DEL CORAZÓN DE FORTUNY 
DIÓ SU ALMA AL CIELO, SU FAMA AL 
MUNDO, EL CORAZÓN A SU PATRIA 
La nostra vella Esglesia posse'ia valuoses 
joies; moltes d'elles viren ésser robades 
durant la guerra de successió i en altres re- 
voltes posteriors. EL 1625 va enriquir-se 
amb una reliquia de Sant Pere Apóstol, 
ofrenada per la Duquesa Na Joana de Cbr- 
dova i procedent d'En Ferrin de Nuno de 
Guevara, Cardenal i Conseller dlEstat de 
Felip 111; amb una custodia de pes 881 on- 
ees de plata, obra del plater reusenc Ma- 
gí Ferret; amb un fragment del cos del 
nostre il'lustre paisi Sant Bernat Calbó, 
ofrena del cabilde eclesiistic de Vic, que 
en 1678 va ésser incorporat a un artistic 
reliquiari costejat per la vila; altre preciosa 
reliquia de Sant Sebastii, que des de  la 
velluria mereixia la devoció del nostre po- 
ble; amb una importanticsima deixa consis- 
tent en dues grans safates de  plata, que os- 
tentaven, sizellat, l'escut de la vila; deu 
barres macices, del mateix metall, per al 
tilem, i dos grans blandons. Aquesta do- 
nació fou feta, en 1691, pel reusenc En 
Francesc Canals i Gascó, capita de caba- 
llería resident a Méxic, dues de quines ba- 
rres viren ésser empleades en fabricar una 
imatge de Sant Pere. Demés, va ésser en- 
riquida la nostra Esglesia amb el joier de  
plata i or, de la Marquesa de Tamarit, obra 
del scgle XV, que ostenta l'escut de tan 
distingida familia, al qual s'hi va afegir 
posteriorment, substituint al remat que de- 
vía ostentar, el be pasqual, i serveix d'ur- 
na en les funcions del Dijous i Diven- 
dres Sant, i una Custodia que es va estre- 
nar en la professó del Corpus de I'any 
1886, ofrena del nostre paisi En Tomas 
Guardia, segons sa disposició testamenta- 
ria. 
Es guarda també en l'Esglesia, un mag- 
nific calze d'or sizellat, obra del segle XVlI 
i diferentes casulles i capes de positiva vi- 
lua artística. 
La part, ornamentalment, més p o b r e  
d'aquest temple, 6s la facana ~rincipal, puix 
si no fos el rossetó que li imprimeix certa 
majestat, mellor semblaría la facana d'una 
ermita que la de la Esglesia principal d'una 
població de la importancia de la nostra. 
Aquestes son, en sintesi, les dades que 
ens ofereixen les obres del Sr. Gras i Elias 
en referencia a la nostra Esglesia Parro- 
quial. 


Apunts per a una monografia de l'esglesia de Sant Pere

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert