Guinart i Cavallé, R.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

JARDINS 1 PARCS A R E U S  
IX i ÚLTIM 
N tot jardi té d'haver- 
hi unitat, co és, deu 
semblar fruit d'una 
volunta t  constant, 
única i intel'ligent, 
donant aixi la sensa- 
ció de la sola inter- 
venció d'una m i  as- 
s e n y a d a .  A q n e s t a  
sensació deu persistir 
en el seu tot sense 
defalliments. 
D'aquesta manera 
les diferentes terras- 
ses o parcelles no semblaran ni arreglades 
a l'atzar ni fetes per diferenta mi. 
L'unitat donara gust a i'ordre i ceny a la 
mida i treuri el repust del caprici i de la 
.. 
indiferencia. 
Hem vist que I'ordre, l'harmonia i la 
sim~licitat són les aualitats ~ o d r i e m  dir in- 
dispensables. Pero, amb tot, aix6 no és su- 
ficient. 
Al vostre jardi té d'baver-hi aquell tret 
caracteristic, aquell segell distintiu que el 
fan diferent de tots els que vos rodegen i 
del que posseeix el vostre amic, i I'altre, i 
l'altre. El vostre jardi té de tenir un caric- 
ter. 
Poc agrada contemplar un jardi que no 
tingui algún tret que el tregui de la mono- 
tonia, i fins I'arquitecte i jardiner paisatgis- 
ta busca donar-hi una mica de varietat eri- 
gint-hi curioses runes, caves d'ermitans, 
templets de deesses clissiques i altres cons- 
truccions semblants, que, encar que haurien 
d e  condemnar-se com a coses fútils, no 
obstant, donen clara idea de la gestació del 
projecte. El mateix fi de donar-hi varietat i 
caricter és causa d e  que s'hagin buscat i 
aplicat les diferencies de nivell, formant 
així gracíoses terrasses. Les tanques s'han 
fet de parets, de marge o de boixos i tei- 
xos retallats, procurant sempre donar-hi 
una mica de caricter. 
S'ha de procurar donar al plinol la seva 
fesomia, essent rar trobar un jardi que no 
tingui un caricter ben determinat. 
Aixo va ésser precisament la causa de la 
extravagancia deis antics retalladors i teixi- 
dors d'arbres. 
Seria una equivocació ésser dogmitic en 
aquesta materia o creure que perque un 
recó d'un jardi té un caricter determinat 
han de quedar exclosos els demés. El món 
de la jardineria és prou ample i hi ha prou 
lloc perque hi cipiguen tots els gustos, lo 
mateix peral que li agrada una terrassa pie- 
na de molsa ombrejada pels faigs, e19 fan- 
tistics teixos retallats o el tranquil canal 
on hi canta I'ocellada, que dels que es 
deliten en les hermoses prades verdes, de 
suaus ondulacions o entre els reguerons 
que serpentegen pels hoscos. Tots aquests 
poden trobar igual plaer en un ben dispo- 
sat jardí, si aquest és apropiat a la casa i a 
l'emplacament o si hi predomina I'estil ar- 
quitectonic, adequat a la cosa que rodeja, 
sobretot als voltants d'ella. 
* 
* * 
El caricter deu estar matisat amb I'indi- 
vidual i el local. 
El primer, si bé sembla ficil d'expressar, 
es tradueix sovintment en una pretensió 
masca declarada de I'artista, en busca d e  
I'kxit personal, descuidant quasi sempre el 
sabor de la comarca, el regust casoli que 
tant busquem els que estimem la nostra 
terra. 
Veigi's, sinó. Comparem l'interks que en 
un viatge ofereixen les construccions noves 
i velles. Les primeres són banals, assem- 
blant-se totes, degut més que a aquella 
pretensió, a I'expressió que se'ls hi ha do- 
nat. Rarament els hi trobareu el regust de 
la comarca i de  la terra. Cobertes amb 
mansardes fetes amb pissarres i de pen- 
dents propies per a pa'isos nevats, quan el 
nostre pais, on rarament neva, permet I'her- 
mós terrat de  pendents suaus, la clissica 
coberta de  tenda irabe, própia de paisos 
de lium. Per que aixó? 
El facultatiu i ['artista executor deurien 
d'empapar-se bé de les costums, clima i 
configuració de la regió. 
Si es tingués present la definició que 
dóna Violet, l'arquitecte frances del segle 
passat, a construir, segur que moltes coses 
no es farien com se fan. 
Diu : Construir, per a I'arquitecte és ern- 
plear els materials en ruó de les seues quu- 
litats i naturalesa própies amb la idea pre- 
concebudu de satisfer una necessitat (ma- 
terial o moral) pels rniquns rnés senzills 
(i Iogics) i rnés sólids, de donar a la cosa 
construida l'upariincia de la duració, de 
les proporcions conuenients, subjectadn a 
certes regles imposades pel seny i I'instint 
hurna. 
Deu tenir-se en compte que el jardi no 
s'ha de  dir solament amb la cosa, sinó 
també amb I'emplaqament d'ell mateix. Lo 
que va hé per una pendent d'un turó no hi 
va bé si es tracta d'un pla. Lo que diu al 
costat d'un edifici clissic seria ridicul i fora 
de  lloc al costat d'un de pintoresc. 
Deu tenir-se present que el jardiner no 
és més que el continuador de l'obra de 
I'arquitecte. Casa i jardi són un mateix tot. 
En resum: no es deuen seguir en aquest 
assumpte linies rectes; amb un bon seny es 
poden projectar i cuídar jardins. d'estil 
apropiat i acceptable. 
* 
* * 
La forma regular és, doncs, 13 convenient. 
Si la casa és petita, ella hi guanyari aquella 
qualitat d'un plan senzill i precis exempte 
de capricis i d'amanerament. Si, pel con- 
trari, la casa és gran, no semblari com nas- 
cuda per un accident en mig de la natura, 
sinó que formara un conjunt arquitec- 
tonic. 
Deu fugir-se d'aquesta plantadissa d'ar- 
bres arrenglerats a I'íníinit, quan no van 
acompanyats de petites terrasses, fonts, 
monuments, en una paraula: d'una bona 
arquitectura de  jardi. 
Empleaut hibilment l'aigua i la vegetació, 
les nostres ciutats estarien més embellides 
que amb les avingudes i plantacions po- 
ques-soltes. 
Imagineu-vos només els tres mil i pico 
d'arbres plantats en els nostres passeigs! Si 
estessin tots agrupats seriaunveritable bosc. 
Mol tmés útil i agradable seria pel públic fer 
amb ells un parc que no pas aquests arren- 
gleraments d'arbres perduts en la pols i 
vent i exposats a les conseqüencies d'una 
rabiosa espurgada. 
L'eullumenament, seients, recs portadors 
de l'aigua per als arbres, aceres i delimita- 
ció del terreny, tot esti desencaixat. L'or- 
dre en els passeigs nostres ha desertat, for- 
cós és reconéixer-ho. 
En la creació de jardins públics no s'a- 
costuma a tenir més sort que en els pas- 
seigs. Quan el terreny destinat a construc- 
cions o a eixamplis de la eiutat ha sigut 
quadricular i es desitja introduir jardins 
públics es deixen un o varis quadres sense 
construlr i s'abandonen a la gracia del jar- 
diner oficial. 
Quan es creu aixis posseir un jardí, és 
quan es té un quadre de  vegetació rodejat 
de cxrers que hi aboquen la pols, i on el 
vent i el soroll fan tot lo contrari d'un lloc 
de repós i esplai, sobretot si les dimensious 
d'ell són petites. 
Els antics jardins privats, avui lliures al 
públic, estan disposats de  diferent modo. 
Sinó estan rodejats de cases per tots 
costats, murs de regular alcada els separen 
del carrer o carretera. 
En les velles ciutats hom sovintment 
queda admirat de trobar petits i intims jar- 
dins tancats en el mateix interior dels blocs 
de cases, i molt més quan ni menys creia 
la seva existencia abans de  posar-se dintre 
d'aquell recinte. 
Aquests són els verdaders jardins de be- 
nefici pel propietari i veins, tenint aixi més 
aire i rnés llum, a més d'una agradable vis- 
ta. No és pas aixi en la nostra ciutat, on 
les cases donen a un pati estret, fosc i 
empestat, que de  fet no són rnés que pre- 
sons. 


Jardins i parcs a Reus - IX i últim

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert