Garcia-Urgelés, Antonio

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ANTONI0 GARCIA-URGE& 
DIRECTOR DE MARQUETING 
DE MICROSOFT IB&RICA 
- 
S i mirem enrera, 1 'ixit dels ordinadors personals resulta increiihle. El desenvo- 
lupament tecnoldgic va més rhpid ara que 
mai. I es poden observar els avencos en 
molts nivells. Els microprocessadors són 
d s  rhpids. És indicatiu el fet que enguany 
el 60% de les noves miquines incorporarh 
microprocessadors Pentium, que són ordina- 
dors molt potents. L'any passat aquest per- 
centatge es redui'a nom's al 20%. 
La combinació de comunicacions i i n f o d -  
tica a preus assequibles impulsara una revo- 
lució en l'accés a la informació. Aquest 
enorme avenC de la tecnologia multimidia 
tot just comenca. Microsofi acaba de fer vint 
anys; d'aquí a vint anys me'sl estic segur que 
la indústria haurh aconseguit complir la 
promesa de posar un ordinador a cada taula 
i a cada llar En aquest període, sens dubte, 
s'avan~arh molt més i a una velocitat més 
gran que mai abans. No fa gaire, pensava 
que Intemet trigaria a generalitzar-se. Vaig 
canviar d'opinió quan em vaig adonar que 
els costos de les comunicacions estan bai- 
xant sorprenentment de pressa: Intemet pot 
evolucionar fins esdevenir una xama capac 
de servir centenars de milions de persones 
en un futur proper Els obstacles ticnics per 
al seu desenvolupament estan desapareixent. 
No obstant, ens trobem a les beceroles 
d'lntemet. Encara hi ha limitacions: és una 
mica lenta, insegura i la quantitat d'infor- 
mació disponible no és suficient per atraure 
tothom a connectar-s'hi. Perd, en un termini 
no gaire llarg, el volum d'infomció ser& 
enorme. Estic convenpt que en els propers 
anys Intemet haurh esdevingut un fenomen 
cabdal per a la nostra societat i hura mar- 
cat una fita en la histdria com va passar 
amb la introducció de l'ordinudor personal 
el 1981. De fet, Intemet s'ha erigit ja com 
Internet 
i l'era de la 
informació 
l'única xarxa oberta a tot el mo'n. Els usua- 
ris hauran d'aprofitar els serveis d'lntemet 
amb la mateixa facilitat que utilitzen la xar- 
xa d'hrea local a l'oficina o el telifon a 
casa. A Microsofi ens hem proposat treba- 
llar perqui la família de sistemes operatius 
Windows i les aplicacions basades en Wn- 
dows agafin avantatge d'lntemet i, d'aques- 
tu manera, complir la seva promesa d'asso- 
lir una connectivitat global, d'alta velocitat, 
i per proveir un marc comú tant per a les 
aplicacions corporatives com de consum 
Mentre Microsoft desenvolupa aquests 
esthndards a la seva família Wndows de sis- 
temes client-servidor, les companyies de 
telecomunicacions involucrades crearen ser- 
veis compatibles amb aquests esthndards 
per oferir als usuaris serveis de valor afegit 
a lntemet (seguretat, sistemes de transac- 
cions comercials, etc.). I, com afectaran tots 
aquests canvis la nostra societat? Penso que 
l'impacte de totes aquestes innovacions serh 
molt ampli. L'accés massiu a les xames de 
comunicació significarh canvis en molts 
terrenys. Implicarh una nova manera 
d'estalviar diners i de decidir qui fer-ne; 
també es podran trobar tota mena d 'entrete- 
niments. A més del comerc electrdnic, la 
Xarxa Digital de Serveis Integrals és un bon 
suport per al vídeo. Les persones podran 
mantenir converses cara a cara amb els 
amics, familiars i companys de tot el món 
grhcies als sistemes de vídeo-conferincia. 
La televisió ser2 interactiva i escollir pro- 
ductes i serveis esdevindrh una tasca molt 
me's senzilla quan hi hagi una extensa infor- 
mació disponible a l'ordinadol: Vull aturar- 
me aquí en la importdncia que té, al meu 
entendre' mantenir lJh&it de la lectura. Em 
sembla bastant improbable que la gent 
adquireixi coneixements sense ser 
excel-lents lectors. La informació ens arriba 
de manera molt atractiva a través dels siste- 
mes multimidia, perd el text és una de les 
millors maneres de transmetre detalls. No 
\O 
.+ 
C 
.+ 
a, 
O 
penso, per tant, que hi hagi cap incompati- 
bilitat entre el gaudi dels avenqos tecnold- 
gics i la lectura. Pel que fa al món laboral, 
la manera de gestionar i de treballar a les 
empreses ja ha canviat i ho continuar2 fent. 
LRs grans empreses han descobert com usar 
les xarxes d'ordinadors personals per fer 
que la informació flueixi amb me's efichcia. 
La tecnologia de la informació pot agilitar 
processos complicats com les compres o el 
seguiment de comandes. Els negocis petits, 
per la seva banda, estan destinats a fer-se 
més importants a mesura que les xarxes 
electrdniques els facilitin la captació de 
nous clients. Un nombre cada cop me's gmn 
de persones crearh petites f i m s  o hi freba- 
llarh. La telefeina coneixerh un auge sense 
precedents. L'accés a la tecnologia per- 
metrh a moltes persones obtenir una ocupa- 
ció; per a d'altres signijtcarh un augment 
considerable del seu temps d'oci. En dejini- 
tiva, la possibilitat de realitzar la feina des 
de la llac estalviant temps i les despeses de 
despla~ament i escollint el propi horari, 
suposarh un increment de la qualitat de vida 
per a moltes famílies. Juntament amb ele- 
ments com la facilitat d 'h ,  la popularització 
de la tecnologia també té molt a veure amb 
una reducció del cost de les comunicacions. 
Internet ja proporciona una comunicació 
entre dos punts del planeta per una petita 
fracció del cost d'una trucada telefonica ak 
llarga distiulcia D'aquí uns anys, les comu- 
nicacions ens semblaran, igual que la 
infodtica, gairebé graturtes. En realitat, 
els ja quamnta milions de persones connec- 
tades a Intemet signijiquen un ixit arrasa- 
dor de la xama, un canvi estructural m s i u  
a les indústries de la informhtica i de les 
comunicacions. Perqui Intemet és la llavor 
d'un gran nombre d'esdeveniments que són 
a punt d'arribar. Amb les possibilitats 
actuals i fitures que proporciona, penso que 
ens trobem a l'inici d'un nou moment: l'era 
de la informació. 


Internet i l'era de la informació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert