Rovira, Mercè E.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

.&VEXA DEL CENIRE DE LECTURA DE REUS. DESEMBRE DE 1995. N-O 2 1 
Internet: 
la xarxa, 
xip a xip 
El concepte d'lntemet apareix per 
primer cop el 1969, quan la Defen- 
ce Advanced Research Projects 
Agency (DARPA), un departament 
de defensa dels Estats Units, va 
comenqar a trobar necessari un 
m6tode d'intercanvi d'informaci6 
militar entre investigadors situats 
en diferents centres. Per aixb es 
va crear una xarxa de quatre ordi- 
nadors anomenada Darpanet. 
1 'any 1972, el nombre d'ordinadors connectats, o nodes, a la xarxa (que ja 
es coneixia com a Arpanet, a causa d'un 
canvi en el nom de l'agbncia) havia aug- 
mentat de 37. A més, ja no només servia de 
vehicle #intercanvi de dades d'investigaci6, 
sin6 que els usuaris es comunicaven a través 
de bústies privades de correu electrbnic. 
Arpanet va continuar creixent fins al punt 
que, el 1983, es va crear una xarxa separada 
per permetre que la investigaci6 militar que 
es duia a terme pogués continuar al marge 
del cada cop més nombr6s grup de persones 
que utilitzaven aquest nou sistema de comu- 
nicaci6 per ordinador. 
Per6 no és fins el 1984 quan podem afirmar 
que Internet neix, concretament quan la 
National Science Foundation (la NSF, una 
altra agbncia governamental dels Estats 
Units) va fundar la NSFNET. Aquesta fun- 
daci6 havia creat cinc centres de superordi- 
nadors perqub els seus serveis fossin acces- 
sibles a qualsevol objectiu educatiu. 
En un primer moment, es va pensar a utilit- 
zar Arpanet, iniciativa que no es va dur a 
terme. La NSF, llavors, hi va intervenir i va 
formar la NSFNET, que feia servir la matei- 
xa tecnologia de base que Arpanet, per con- 
nectar els recursos acadbmics de diferents 
hees regionals, fet que significava que totes 
les regions estaven connectades les unes a 
les alíres. L'bxit va ser tan aclaparador que, 
el 1987, el sistema va comenp a saturar-se. 
En un primer 
moment, la 
informació que 
circulava per Internet 
era, basicament, de 
caracter acad6mic. 
Avui per la xarxa 
corre qualsevol tipus 
d'informació i 
interessant per a 
tothom. 
En aquest mateix any, la National Science 
Foundation es va actualitzar amb línies de 
telkfon i ordinadors molt més ripids i els 
investigadors acadbmics, els funcionaris 
públics i, fins i tot, institucions internacio- 
nals d'investigació d'altres pdisos hi van 
poder accedir facilment. Internet, nom amb 
el qual es coneixia la xarxa, es va fer acces- 
sible, a la dkcada dels noranta, a qualsevol 
persona que s'hi volgués connectar, ja fos 
des de les escoles com des de les cases. 
Actualment, Internet esth escampada per tot 
el m6n, tret d'algun país de Sud- 
Y b c a .  
Que és intemet? 
ot i que no hi ha una definició exacta, t Internet 6s la més gran de les xarxes 
existents en la comunicació global. En un 
primer moment, la informació que circulava 
a través &Internet era, bkicament, de c d c -  
ter acadkmic. Actualment, perb, ha canviat i 
pel sistema corre qualsevol tipus d'informa- 
ci6 interessant per a organitzacions i per a 
tot el públic en general. 
Les autopistes de la informació o infovies, 
com se les anomena, les fa servir tothom, 
des de cientifics fins a acadkmics, especialis- 
tes en informitica, yuppies, metges, advo- 
cats, escriptors, joves, estrelles del rock, fans 
de tot tipus i, fins i tot, mestresses de casa. 
El principal objectiu per utilitzar la xarxa 
Internet és establir relacions socials, per6 
cada cop més les empreses descobreixen que 
es poden donar a conkixer i oferir més bon 
servei al client, fer i mantenir contactes de 
negoci i, també, dur a terme tasques adrni- 
nistratives rutiniries. Per aixb no és estrany 
trobar algun museu que ha nascut en Inter- 
net. 
Art on the Net podríem dir que n'és un 
exemple: va néixer el 1994 gricies a la ini- 
ciativa d'una pintora de San Francisco que 
volia mostrar les seves creacions a tot el glo- 
REVISTA DEL CENTRE DE ~ X U R A  DE REUS. DESEMBRE DE 199s. N-O 2 1 5 
bus terraqüi, Juntament amb ella, s'hi han 
afegit diversos artistes de tot el món; ells 
mateixos són els seus marxants i estan 
oberts a noves incorporacions. Alhora, i 
simplement donant el número d'un compte, 
pots comprar els articles que s'ofereixen des 
de la xarxa d'hternet. 
Com hi podem accedir? 
h i ha diverses formes de connexió a Internet, cada una de les quals té diver- 
sos costos, diverses infraestructures per 
organitzar i diversos nivells de seguretat. A 
1'Estat espanyol, accedir a tots els serveis 
d'hternet és una mica complicat, ja que són 
relativament escasses les organitzacions que, 
per una tarifa, proporcionen les connexions 
a aquesta xarxa. 
Precisament, és a Reus on trobem una de les 
empreses capdavanteres en el món del ciber- 
espai, ja que es pot dir que va ser la primera 
firma de tot 1'Estat espanyol que va oferir el 
servei d'hternet. Es tracta de Ready Soft, i 
du a terme una tasca molt important. Sim- 
plement trucant al teu proveidor --en aquest 
cas, Ready Soft- ja et poses en contacte 
amb Internet i comences a navegar per tot 
aquest espai sense límits. Per tant, l'usuari 
de Reus només paga a Telefbnica, la com- 
panyia que ens proporciona la iínia, el cost 
de la trucada local. Si hi volem entrar, 
Ready Soft ens dóna el programari necessari 
per connectar-nos-hi, és a dir, un kit de con- 
nexió, format per dos navegadors Internet, 
un programa de correu electrbnic i un truca- 
dor, a part de manuals i d'informar-nos qui- 
nes són les opcions o les aplicacions de qu5 
podem disposar. 
Viatjar per tot el món és una de les sortides 
que hi podem trobar, per6 molt aviat els reu- 
sencs, i també aquells usuaris que ho desit- 
gin, tindran un indret més per visitar: 
1'Ajuntament de Reus. Ready Soft du a ter- 
me amb rens municipal un projecte per ela- 
borar un programa en el qual es doni a 
con5ixer quines són les activitats de l'Ajun- 
tament i, entre d'altres aplicacions, s'oferei- 
xi un servei de correu electrbnic. 
Una altra alternativa és anar a Tarragona, 
concretament a la Fundació Universithia 
Ciutat de Tarragona, que permet als habi- 
tants de Tarragona i de les comarques ve'ines 
gaudir d'hternet. El servidor de la xarxa a 
Tarragona es diu Tinet i el subministrador és 
la Fundació Universithia, que proporciona 
un codi d'usuari i els programes necessaris. 
Segons la Fundació, el servei complet Inter- 
net és, inicialment, gratuit, ja que es pensa 
establir, més endavant, unes tarifes, tot i que, 
a hores d'ara, és una idea que encara s'estu- 
dia. Per tant, la primera part de la factura 
que hem de pagar, la del proveidor, és gra- 
tuita o moit econhica. Com que ei servidor 
Tinet esth situat a Tarragona, el h-bsit que 
hem de pagar a Telefbnica també és molt 
econbmic, perqd es paga la tarifa de truca- 
des urbanes. La zona urbana de Tarragona 
i L ' d  d91nternet, quan accedeix 
P- perprimercopalaxarxa,estroba 
W- amb un d n  molt eqechlitzat pel 
que fa a1 Gxic i a les expressions 
que s'hi utilitzen. Entre la molta 
terminologia que hem anat intro- 
duint al llarg d'aquest article 
(Arc&, FTP, Gopher, newsgroups, 
WWW, TCPm, etc.), podem desta- 
car, tpmbd, d se@ient Uenguatge, 
que, segurament, trobarem en les 
P U ~ Q ~ ~ B  de la informació. 
DNS (Domain Name System): 
I 
esquema per a la traducci6 de 
bireccions internes d91nternet en 
cadenes de carkcters i paraules 
amb signiiiezit de noms d'usuaris i 
llecls ge ~sonnedó. I 
Intemet en un moment 
determinat, També es pot utilitzar 
per saber l'adrega del correu 
eiectrbnic d'un usuari. 
NNTP (Network News 'íhnsport 
Brotocol): per saber com es trans- 
porten els missatges d'un news- 
p a p  entre servidors compatibles. 
PING (Packet Internet Groper): 
utilitat de TCP/IP que envia 
paquets d'informacid a un ordina- 
dor de la xarxa, fet que permet 
mber si est3 connectat o no. 
SMTP (Simpie Msril ' l h d e r  Pro- 
tocd): per saber com s'intercanvia 
correu dectrbnk entre ordinadors i 
Veronica (Very Easy Rodent- 
Oriented NetwiBe Index to Compu- 
terized Archives): eina de recerca 
de textos que apareixen en els 
mealis Gopher. $s semblant a 
I ' W e .  
Winsock (Windows Socket): una 
-4pplimtion Progmmhg Interfa- 
ce (CAPI) creada per permetre que 
els programes Windows puguin 
accedir als serveis de Tm/IP. 
REVISTA DEL CENTRE DE LECTURA DE REUS. 1 
comph tot el municipi de Tarragona i gai- 
rebé tot el Tarzagonb i l'Alt Camp, mentre 
que l 'hea de Reus compr6n tot el Baix 
Camp i resta del Tarragonh. 
D'altres empreses subministradores de ser- 
veis on line, CompuServe, Delphi, GEnie, 
MC1 Mail, Prodigy, America Online o Alter- 
net, ens fan més accessible poder-hi entrar, 
ja que es poden descriure com una mena de 
companyies telefbniques. El proveydor de 
servei ens permet utilitzar la xarxa com vul- 
guem a canvi d'una tarifa mensual. La 
manera més habitual d'establir contacte amb 
Internet mitjanqant un subministrador és 
amb una connexi6 skrie usant un mbdem i 
una línia telef6nica normal. Hi ha dos tipus 
de connexions s6ries que ens proporcionen 
una connexi6 genuiha a la xarxa i als altres 
ordinadors, tot al mateix temps: SLIP (Serial 
Line Intemet Protocol) i PPP (Point to Pint 
Protocol). 
Pe rb , , ,~  cop decidit qu6 ;volem d'intemet, 
hem de comprar l'equip adequat i les m e -  
xions de la xarxa que s'adaptin a les nostres 
necessitats. Per aixb, és important saber si es 
vol connexi6 W t a  i, per tant, que s'utilitzi 
una línia nogada directa o, per contra i indi- 
rectament, un dels m61tiples serveis de la 
trucada que hi ha. El material que necessi- 
tem per connectar-nos-hi és: un ordinador, 
un m&m, una línia de telkfon, un progra- 
mari de comunicacions i un.compte amb un 
provei'dm de serveis internet. 
Un pic es tingui tot, ja podrem fer els 
següents passos: connectar el mbdem a 
l'ordinador, executar el programari i deixar 
que el sistema truqui al seu proveydor de ser- 
veis. Al cap d'una estona ja estarem engan- 
xats a la xarxa 
Respecte al tipus d'ordinador que hem 
d'usar, es pot dir que tant un Macintosh com 
un Amiga o un PC (o qualsevol altre) podrh 
establir connexi6 i comunicaci6 amb un 
altre aparell. Si es tracta d'un PC, perb, ha 
d'estar equipat amb TCPm (Transmission 
Control Protocovlntemet-Work Protocol), és 
a dir, un protocol de comunicaci6 que és el 
cor de l'intercanvi de missatges i fitxers dins 
del m6n d'htemet i que, alhora, permet la 
connexi6 d'ordinadors de diferent caracterís- 
tica Cal dir, pe&, que com més potent sigui 
I'aparell utilitzat més potent seril el progra- 
mari d'accés a les autopistes de la informa- 
ci6 que podra fer servir. Com més rhpid 
sigui l'ordinador, més rhpidament tindrh 
accés a la transferhcia d'arxius ... 
Tots els ordinadors connectats a Internet 
s'anomenen nodes i cada node té la seva 
prbpia i única a8tqa IP per poder ser identi- 
ficat. Per tant, s'ha de disposar d'una *a 
IP per poder-hi accedir. Les adreces IP 
s'integren de quatre grups de números, que 
van des del O fins al 255. Cada direcció té un 
número que pot anar des del 0.0.0.0 fins al 
255.255.255.255, de manera que és possible 
combinar fins a 4.000 milions d'adreces úni- 
ques. Per facilitar el procés, a cada adreqa se 
li assigna un nom. 
Pel que fa al mbdem (extern, po&il, acús- 
tic, etc.) que hem de comprar depkn, com- 
pletament, del nostre pressupost i, com sem- 
pre, de les nostres necessitats. 
Qui3 podem fe13 
1 es autopistes de la infonnaci6 ens ofe- reixen un munt de sortides o d'aplica- 
cions que no ens podem arribar a imaginar. 
Si Internet continua experimentant aquest 
creixement tan rhpid d'usuaris, les opcions 
seran W t e s .  El correu electrbnic podríem 
dir que és la principal ra6 per la qual una 
persona s'ha enganxat a la xarxa. S'estima 
que hi deuen haver entre 20 i 30 milions 
d'usuaris d'htemet, la majoria dels quals fa 
servir aquest tipus de correu. 
Utilitzant aquest sistema, es pot dir que 
Intemet es converteix en la nostra oficina de 
correus: el nostre ordinador és la nostra bús- 
tia i el nostre escriptori. A qualsevol hora i 
moment del dia es pot enviar una carta sense 
que el seu receptor es molesti per aixb, no 
cal preocupar-se de la diferkncia horihia, 
perquk qui rebi el missatge el tindrh guardat 
a la seva bústia. 
A més, es poden passar, al mateix temps, 
cbpies del correu a un nombre indeterminat 
de persones i es pot revisar, amb molta més 
rapidesa que si obríssim un plec de cartes de 
paper, els missatges de la nostra bústia. No 
només els usuaris de la xarxa en poden 
rebre, sin6 que, a més a més, qualsevol per- 
sona del m6n que tingui accés a un sistema 
de correu electrbnic, el qual, al mateix 
temps, estigui connectat a Intemet, també 
se'n pot beneficiar. Usar aquest tipus de 
correu és molt més rhpid que qualsevol altre 
mktode. Fins i tot, empreses de negocis ja 
han substituit el fax pel correu electrbnic. 
Una altra de les aplicacions de la xarxa és 
mantenir relacions socials amb els ordina- 
dors que hi estan connectats. Gracies a la 
funci6 del sistema Usenet, es pot participar 
en discussions més o menys organitzades al 
voltant d'un tema base i apuntar-se als news- 
groups, és a dir, una mena de finuns o con- 
ferkncies en quk els seus usuaris mantenen 
un debat que, moltes vegades, esdevé for~a 
actiu. Per accedir a Usenet i llegir i enviar 
notes als newsgmups es necessita el progra- 
ma Newsreader. En el col-loqui, hi pot haver 
un moderador perquk revisi el contingut dels 
missatges abans que els rebin els partici- 
pants i, fins i tot, recomanar normes de con- 
REVISTA DEL CENTRE DE LECTI JRA DE REUS. DESEMBRE D  1995. NÚMER0 2 1 7 
una imatge per traslladar-nos alla on ens 
interessa, ja que Mosaic converteix la panta- 
lla del nostre aparell en una revista interacti- 
va d'abast mundial. La informació que s'hi 
pot trobar és molt diversa, des de noticies, 
meteorologia, fotos de telescopi, informació 
sobre els canals de televisió, museus vir- 
tuals, publicacions, etc. 
Per accedir a la WWW hem Centrar a URL 
(Uniform Resource Locator) en el consultor 
Web i ja hi som. Abans, perb, hem de tenir 
un programari Browser, que és de tres tipus: 
EINetMacWeb, NCSA Mosaic i Netscape 
Navigator (la versió comercial de Mosaic). 
Una altra eina per poder buscar en htemet 
és Archie. Permet esbrinar on es troben a la 
xarxa els arxius que proporcionen FTP (Fiie 
Transfer Protocol) anbnims. Els FTP ens 
autoritzen fer transferkncies de fitxers. La 
majoria d'ordinadors connectats a Internet 
estan configurats com a servidors FTP anb- 
nims, els quals fan refekncia a les seus dels 
arxius accessibles en tot el món, és a dir, als 
directoris públics disponibles en aquestes 
seus, sense que sigui necessari tenir permi- 
sos d'entrada especials. 
Quin se& el futur d'htemet? Es tracta d'una 
simple moda o realment hem entrat en la 
quarta revolució desph de la industrial? 
ducta durant el debat. No tots els usuaris 
intervenen activament en els newsgroups, 
sinó que n'hi ha que, simplement, hi fan una 
ullada per veure com es desenvolupa la dis- 
cussió. Semblant als navsgroups hi ha les 
mailing lists, llistes de distribució. Aquest 
servei on line sigmfica que es pot realitzar la 
subscripció a una llista de correspondkncia 
d'Intemet per correu electrbnic dirigit a una 
seu central, sovint un servidor anomenat list- 
server. Els missatges es distribueixen, poste- 
riorment, a tots els membres que s'hagin 
apuntat a una mailing list. Les breus conver- 
ses en temps real que es poden fer amb 
Internet Relay Chat (IRC) i Telnet, que 
tenen la mateixa categoria que els grups de 
debat, són una altra modalitat que hi trobem. 
IRC realitza una tasca semblant a la d'un 
radioaficionat, ja que es tracta d'un mecanis- 
me que proporciona converses en temps real 
i via teclat amb un altre usuari. 
Amb Telnet, per la seva banda, s'estableix 
una connexió llunyana a un altre ordinador i 
s'accedeix a tot el programari i recursos de 
qualsevol tipus de quk disposi l'aparell. 
Una tasca que fan molt bé els ordinadors és 
buscar i localitzar informació en grans bases 
de dades. No és estrany, doncs, que les xar- 
xes d'ordinadors d'hternet emmagatzemin 
un immens volum d'informació, al qual 
l'usuari pot accedir des del seu ordinador. 
Gopher i la WWW (World Wide Web o 3W) 
poden distribuir i visualitzar documentació 
mitjanqant la xarxa. Mentre que el servidor 
Gopher ens permet passejar per diferents 
Les autopistes de la 
informació ofereixen 
un munt de sortides 
o d'aplicacions 
que no ens podem 
ni imaginar. Si 
' Internet continua 
creixent, les opcions 
seran infinites. 
xarxes per veure i consultar documents tex- 
tuals i bases de dades, la WWW (la teranyi- 
na mundial que es va desenvolupar en el 
CERN, Laboratori Europeu de Física de 
Partícules) fa que aquests documents siguin 
multidedia. 
L'hipertext utilitzat a la WWW ens permet 
saltar instanthiament entre documents de 
diferents ordinadors, en diferents xarxes i en 
diferents pdisos. El programa més emprat 
per moure'ns per les WWW és Mosaic, en 
el qual el més inexpert dels usuaris viatja 
facilment a través dels serveis de la xarxa 
amb text, imatges, so i, fins i tot, vídeo. 
En lloc de buscar i co~ectar  a través de car- 
petes d'arxius amb l'hipertext, només cal fer 
un clic sobre una paraula (anomenada link) i 
MER& E. ROVIRA 
Agraiin la col~laboració de la F&3 Universitdria 
Ciutat de Tarragona, de Ready Sofi i de Data Ggic 
SA per a l'elaboracid d'aquest reportatge. 


Internet:la xarxa xip a xip

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert