Climent, Eliseu

Revistes Catalanes amb Accés Obert

REVISTA DEL CENTRE DE LECTURA DE &NIBRE DE 1 995. N-O 1 9 9 
La situació 
de la llengua catalana 
al País Valencia 
ELISEU CLIMENT 
EDITOR 
uan es parla de la situació de la llen- 
gua catalana al País Valencia resulta 
difícil no prendre un punt de vista parcial. 
No és faci1 ser-ne objectiu, ja que tots els 
interessats hi estem involucrats d 'una mane- 
ra vital, i especialment preocupats pel seu 
present i fitul: Perquk una cosa és el que 
voldném, o el que sabem que caldria fer per 
tal que la llengua deixris de ser un problema 
o conflicte civil, i una altra de prou diferent 
la realitat concreta, o la situació actual, que 
la llengua té en aquest present incert, 
e 
quan parlem de la llengua caldria fer- 1 ho també a distints nivells: 1 'ús quoti- 
dia, l'ensenyament, l'ús culte i literari, les 
inircies o indiferincies heretades, els pro- 
blemes polítics ... Així podem observar-ne 
variacions, frustracions o esperances. Per- 
qui la llengua manté tota la seua complexa 
vitalitat, una vitalitat canviant, rica i no 
exempta de perills, o d'amenaces, també. I 
en qualsevol d'aquests hmbits esmentats. 
a ixl, si establim una comparanga amb el passat, remot o recent, es fa patent 
que, malgrat la castellanització o l'empobri- 
ment de 1 'expressió, l'idioma ha guanyat 
molt a nivell d'ús culte i, a més, en aquest 
moment, gaudeix d'un respecte social i 
d'una dignitat literaris com no havia tingut 
de fa segles. La llengua catalana avui en 
dia, entre els valencians, ja no és nom's el 
valencia oral de la ruralitat, o la llengua 
oblidada d'uns poetes antics, ni cap amagat 
aparador de relíquies; és el vehicle 
d'expressió cultural dels escriptors, 
d'alguns mitjans de comunicació, de la uni- 
versitat i l'ensenyament basic generalitzat 
(més de 100.000 estudiants), a molts nivells 
socials i no només per a unes minories mar- 
ginals o marginalitzades. La llengua catala- 
na, avui, entre els valencians, no és cap 
vehicle de nosthlgies romrintiques, sinó un 
motor d'esperances civil, per molt que les 
amenaces reals del present puguen o vul- 
guen impedir-ho. Per6, ¿podran o voldran 
impedir-ho els governants valencians ac- 
tuals? ¿No seria ja hora que la llengua dei- 
xds de ser tema d'esccindol periodístic o de 
baralla política entre partits? Sofirem vera- 
ment un retrocés institucional al respecte? 
La llengua catalana, 
avui, entre els 
e ls canvis polítics haguts darrerament al País Valencid -l'ammbada del Partit 
Popular a la Generalitat i a molts dels ajun- 
taments valencians, els pactes d'aquest par- 
tit amb l'anticatalana Unió Valenciana- 
ens obliguen a estar alerta per impedir 
qualsevol entrebanc en l'esfor~ fet durant 
aquests anys, on la gestió anterior, sense ser 
cjptirna, ha col-laborat en la millora de les 
condicions here tds  del franquisme, com a 
mínim en els aspectes educatim. La sensibi- 
litat dels governants actuals no és gaire 
favorable cap a l'ús del cat& a id  sembla 
clar ja des d'ara, si tenim en compte les 
declaracions de polítics rellevants. perd la 
valencians, no és consolidació de llensenyarnent en aquests 
cap vehicle de anys, com també els moviments civils en favor de la llengua --el Bloc Jaume I i la . 
nostalgies seua manifestació del 6 de maig de 1995 . (amb me's de 100.000 persones), els sindi- 
cats, els pares d'alurnnej, els partits 
romantiques~ un d'es~uerra 0 mionalistes, etc.- i una fi, 
presSió social favorable a la llengua, &n d'es~erances i han dJimpedir qualsevol m n a  de pardisi 
civil, per molt que les o retrocés. 
amenaces reals del 
present puguen o 
uulguen impedir-ho. 
¿No seria ja hora 
que la llengua deixas 
de ser tema 
d'escandol periodistic 
o de baralla politica 
en tre partits? 


La situació de la llengua catalana al País Valencià

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert