Bacaria i Colom, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

- 
FOTO CEMDA PER A N S  MAI4 
L'economia mediterrania 
dins d'una economia 
internacionalitzada 
La necessitat de la exclusi6 en el consum del bé 
ciutat per a la existkncia del i el que consumeix un, no 
mercat, segueix vigent, pe& minva el consum de l'altra. 
de manera molt diferent a Tanmateix qualsevol indi- 
abans. Segueix vigent per vidu no pot ésser exclbs del 
potenciar l'intercanvi, l'in- consum amb independhcia 
teracci6 entre individus, a de si paga o no pel seu con- 
partir d'una base real de co- sum. El béns públics porten 
municacions i serveis, perb aparellada la figura del vi- Jordi 
laintemacionaiitzaci6 de S e  atger gratuii aquell que con- Bacaria 
conomia i la tecnologia ac- sumeix sense cotiw. Amb en un 
tual, ha fet possible dispersar aquesta situaci6 les condi- moment 
i ampliar laxarxa interactiva cions de producci6 del bé de la 
de presa de decisions i de l'in- públic s6n deficients. Doncs roda de 
tercanvi, perd sempre sobre bé, aquest argument del bé premsa, 
la base de l'exist5ncia de la públic que sense dificultat el dia de 
ciutat. qualsevol assimila adetermi- la inau- 
És, doncs, el con- nats béns, l'airequerespirem, guraci6 
cepte de ciutat com a gresol o al medi ambient, per del curs 
que fa possible l'intercanvi a estrany que sembli és total- acad&mic 
gran escala el que em vull ment aplicable al mercat i a 
referir, i no pas el concepte de l'intercanivi. En el fons, Cada cop és més pactes perb que possiblement 
ciutat que possibilita aquest aquestmercatésresultatdela mcil comunicar-se amb les han retornat com un boume- 
intercanvi a petita escala La producci6 col.lectiva i del distancies més llunyanes i rang en els darrers anys com 
diferkncia entre ambd6s, no consum col.lectiu. Qui el cada vegada 6s més difícil ho mostren les elevades taxes 
6s solament quantitativa sino produeix el mercat? Qual- aconseguir el que tenim més d'atur al Baix Camp, per 
tambéqualitativaPer enten- sevol agent que en la seva a prop. Cada vegada tenim damuntdelamitjanadeCata- 
dre'ns un exemple del primer activitat privada genera m6s a prop la civilitzacid i lunya 
tipus de ciutat seria Chicago efectes externs positius, que cada vegada 6s m6s possible L'economia de les 
o Londres del segon, com s6n externs no pot inter- restar fora d'aquesta, en una ciutats mediterrihies com ja 
qualsevol ciutat-dormitori analitzar, és a dir, no pot co- dinhicadetransformacions he assenyalat, es caractritza 
on el nivell d'intercanvi de brar d'aquells que en gaudei- productives que ens reme- per I'intercanvi. Un inter- 
béns serveis 6s molt petit i xen. Aquesta activitat d'un hienauna situaci6 de tercer0 canvi que histbricament s%a 
local. Entrel'unail'altraexis- agent, si 6s multplica per quart ordre. desenvolupat a partir del 
teix evidenment un ampli altres agents, ve crear una Concretant en els comeq i de l'exportaci6 de 
ventall d'opcions, perb no 6s xarxa d'efectes externs posi- aspectes més locals podem productes agraris i que apartir 
acil la transici6 de l'inter- tim dels quals tots en poden dir que, la crisi econbmica de la industrialitzaci6 nom& 
canvi local a gran escala i si gaudir a la vegada com a internacional té dues dades en comptades excepcions han 
en canvi, el contrari. Aques- consumidors col.lectius. significatives: les dels dos pogut desenvolupar models 
ta és la diferhncia que hi ha Perd si el consum supera la xocs del petroli de 1973- alternatius. El model tradi- 
entre el creixement i la producci6, si els agents en les 1974 i 1978. Aquest període cional, on Reus n'6s un exem- 
deca&ncia seves activitats privades no coincideix exactament amb ple s'ha vist alterat per di- 
De Reus en po- generen bé col.lectiu, si els el període de m-a in- ferents impactes exbgens i 
dríem dir que hi ha una at- agents que el fan estimen que versi6 al Complex Petroleo- endbgens que tot seguit ana- 
mosfera de mercadal, d'in- 6s insuficient i canvien químic de Tarragona, d' im- litzo: 
tercanvi (no sempre reeixit i d'entorn, la degradaci6 6s as- portants conseqüi?ncies per Impactes exbgens 
segurament per pressions ex- seguda, igual que l'aire al futurdesenvolupamentco- 
temes més que internes). El quan el nivell de contami- marcal. 1) El canvi en les normes de 
que volciriaposar de relleu en naci6 excedeix la capacitat Les decisions d'in- consum, que ha anat introdu- 
el meu discurs, 6s que aques- de regeneraci6 i esdev6 un versi6 a les nostres comar- int el model de consum que 
ta atmosfera no és manté per mal col.lectiu. ques en els anys seixanta i podem anomenar americh 
si sola, i l'existencia passada Un dels aspectes sobretot els setanta van ar- tant pel que fa el consum de 
no és suficient garantia per al més importants de í'econo- ribar tard i fins hi tot potser productes alimentaris com 
manteniment futur. Hem de mia en els darrers anys és la van Cssef equivocades, quan pel consum de %s duradors. 
tenir en compte que el mercat internacionalitzaci6, Avui ja s'estava replantejant una 2) Impacte de la producci6 a 
6s un bé col.lectiu o públic i els problemes econbmics no deslocalitzaci6 de determi- gran escala a m a  i indus- 
com a tal, igual que l'aire que s6n nom& locals. A més, els nats subsectors de base un trial, que ha fet perdre compe 
respirem, pot degenerar-se o canvis tecnolbgics gran part dels mes afectats dels quals titivitat a les tradicionals pro- 
regenerar-se en funci6 dels dels quals sorgeixen amb 6 Fitinerari Base-Marhies duccions meditemes. D'al- 
impactes públics i privats. més foqa després de la crisi, PlBs tiques. L'avantatge tra banda la introducci6 de la 
Per qui? dic que el generen la revoluci6 de les d'aquestes inversions en- producci6 a gran escala, amb 
mercat, í'atmosfera d'inter- comunicacions i de les temporhnies en el seu mo- la divisi6 internacionai del 
canvi, 6s un bé públic? Un bé distancies. El m6n es fa petit, ment van esser el retarda- treball que s'ha produi1 amb la 
públic pur es caracteritza i tbts som més cosmopolites i ment local dels impactes de localitzacid d'indústries de 
pequi? no hi ha ni rivalitat ni més provincians a la vegada. la crisi internacional. Im- base haalterat alguns equili- 
bris naturals precaris propis 
de la conca mediterrania. 
3) L'impacte del turisme, que 
ha implicat una terciaritzaci6 
local a la franja de la costa i 
que ha tingut efectes molt 
diversos en l'economia 
mediterrhia. 
Aquests impactes 
han operat de diferent mane- 
ra a les ciutats meditehies. 
El més important d'aquests 
és la seva concentrac&5 en 
l'espai i en el temps. Es en 
aquest sentit que penso que 
l'intercanvi, com abécol.lec- 
tiu s'ha vist malmbs. 
A més perb, dels 
impactes exbgens comentats 
m'he de referir als impactes 
endbgens. Dos em semblen 
significatius: l'impacte mi- 
gratori i les decisions preses 
en la línia de 1'Estat del 
benestar. 
En el cas del Baix 
Camp i de Reus a la d h d a  
dels setanta laparticipaci6 de 
la immigracid en l'augment 
total de la poblaci6 és per 
damunt del 50% (% del 
creixement migratori sobre 
el creixement total), mentre 
que a Catalunya en conjunt 
ha davallat. El segon element 
endogen que he apuntat, 6s la 
exisancia de 1'Estat del 
benestar, lluny dels models 
nbrdics, perd important en 
termes relatius respecte a 
kpoques anteriors. La inter- 
venci6 social a gran escala de 
1'Estat afavoreix la aparici6 
de la figura ja citada del vi- 
atger gratuit. El viatger 
gratuil, com ja he dit, malmet 
sensiblement l'intercanvi 
perque es fonamenta en 
l'interh individual que gene- 
ra un guany col.lectiu, i el 
sistema es ressenteix quan un 
individu agafa una part del 
guany col.lectiu a canvi de 
res. En aquest sentit exposar6 
alguns dels programes de 
benestar social, que moltes 
vegades per manca de con- 
trol han generat la situaci6 
que descric, i que a més han 
donat lloc a una greu crisi 
financera que ha obligat la 
seva reformulaci6.1) El sub- 
sidi d'atur, 2) La sanitat so- 
cial, 3) El fons de pensions, i 
4) El sistema educatiu. Els 
tres primers han entrat en 
crisi a causa del finanvent, 
perb aixb no és el que mbs 
m'importa destacar en aquest 
cas. El subsidi d'atur i la sani- 
tat social, es poden concebre 
com assegurances privades 
contra el risc de l'infortuni o 
com beneficiencia social. Els 
resultats socials d'ambd6s 
sistemes s6n totalment dife 
rents.Enelosdebenefi- Editorial 
cibncia l'aparici6 del viatger 
b p ,  pensions i educacigels 
hem dentendre com una 
capitalitzaci6, on redufm el 
consum present per gaudir 
d'un consum futur més gran, 
o bé els entenem com una 
beneficibncia social. En 
aquest cas l'aparici6 del pas- 
satger gratuft és mes ficil. 
No voldria ara en- 
trar en el controvertit temade 
l'assistbncia social, només 
vull posar de relleu que els 
canvis en les institucions 
generen canvis en els com- 
portaments individuals i que 
aquesta pot ésser una causa 
més de la falla en el sistema 
de l'intercanvi que havia ca- 
racteritzat les ciutats medi- 
krranies. Un a un, els im- 
pactes endbgens i els im- 
pactes exbgens que he descrit 
han aparegut en les econo- 
mies dels m o s  industrial- 
itzats, el que em sembla par- 
ticularment greu 6s la seva 
coincidbncia en el temps i 
l'espai. 
D'altra banda l'at- 
mosfera que cal per a 
l'intercanvi, com a qualsevol 
bé col.lectiu, pot r&uperar- 
se a partir d'intervencions 
públiques. Així podríem par- 
lar de l'atrbfia del capital 
col.lectiu, fet que s'ha vist 
accentuat per les decisions 
d'inversi6 privades, la crisi i 
la iransici6 política. Aquest 
impacte endogen tamb6 
penso que és veritablement 
important al Baix Camp. El 
problema de l'aigua és un 
exemple d'atdfia del capital 
col.lectiu, que no ha sabut 
invertir alií on els recursos 
privats s6n mes escassos i els 
costos de transaci6 més ele- 
vats, sobretot els de les 
economies domestiques i les 
petites i mitjanes empreses. 
En definitiva penso que 
aquest, avui, 6s un dels ele- 
ments més negatius que in- 
cideix en lacapacitat de recu- 
peraci6 de l'economia de la 
ciutat de Reus, tot aprofitant 
l'onada expansiva actual. 
Quant la ciutat, esdeve de- 
savantatge, la soluci6 és fa 
difícil, perd no impossible, 
mentre els incentius siguin 
suficients per posar en marxa 
projectes de futur. 
JORDI BACARU I COLOM 
Degd de la Facultat de 
Cibncies Econbmiques i 
Empressarials. 
UA B. Bellaterra 
La divisi6 de fun- 
cions en l'estructura del 
Centre de Lectura que de- 
termien els nous estatus, afa- 
voreix una dedicaci6 cultural 
que hem de potenciar entre 
tots. A traves de les seccions 
respectives, el Consell Cul- 
tural, com a representant del 
Plenari de Juntes, tracta& de 
recollir totes les inquietuds, i 
de donar un marge de mobili- 
tat en qub qualsevol inicia- 
tiva es pugui sentir cbmoda. 
Sense renunciar a 
cursets i conferbncies més 
formals, ens agradaria que 
sorgís la tertiilia, el grup 
espontani, el joc cultural fes- 
tiu i qualsevol manifestaci6 
d'interh que pugueu imagi- 
nar. Per afavorir el contacte a 
un dia fm, a part dels canals 
normals, accessibles en 
qualsevol moment, al Centre 
de Lectura trobareu, els dil- 
luns a les vuit, el president 
del Consell Cultural o algun 
dels seus membres, que re- 
coiiirii les suggehcies i les 
sotrneldt amb tanta agilitat 
com es pugui a la consider- 
aci6 de qui ha d'afavorir o 
aclarir sense interferbncies 
la manera & dur-les a terme. 
No menys impor- 
tant en aquesta dinamitzacid 
poden ambar a ser les notes 
i articles que acompanyen 
els actes del mes. No és ja un 
sol full, sin6 que revisteja. 
Tant de bo es converteixi en 
la revista de totes les 
seccions, de tots els socis. De 
moment, la Secci6 Excur- 
sionista aporta la trajectbria 
que feia amb Serres. Altres 
seccions hi troben el seu lloc, 
que volem cada vegada més 
ampli i de més gruix -i no 
solament material. 
La paraula és vos- 
tra, com ho és l'impuls i la 
crítica i tot, perquh les enso- 
pegades siguin només les 
prbpies de qui comenp a ca- 
minar. Amb la garantia, i so- 
bretot amb la responsabilitat 
davant d'uns avantpassats 
que van fer possible tantes 
&poques brillants de la Re- 
vista &l Centre & Lectura. 
Chomsky, 
als trenta anys de 
Syn tac tic Stiuc tures 
La publicaci6 de 
Syntactic Structures situa 
Nom Chomsky (Filaelfia, 
1928) al capdavant de la 
Lingiiística moderna. La 
seva W t i c a  generativa- 
transformacional va ser apli- 
cada molt aviat a Catalunya 
per joves professors i estu- 
diosos de la U.A.B. i la U.B., 
en llibres i articles especial- 
itzats. 
Quan als instituts, 
escoles i universitats els estu- 
diants es familiaritzen amb 
l'estructura superficial i pro- 
funda (de vegades amb pro- 
funditat, altres superfi- 
cialment), hem cregut inter- 
essant de portar algun dels 
especialistes que més s'han 
distingit en aquest sistema, 
dif& a partir de 1957 i que ha 
evolucionat fins a crear una 
teoria lingiiística de vegades 
discutida perd indiscutible- 
ment dida i imprescindible 
per als estudis presents i fu- 
turs. El model, l'aplicaci6, el 
marc del pensament seran 
aclarits i explicats en aquest 
cicle que comensa el 27 de 
novembre amb la 
confekncia de M. Llu'isa 
Hemam, co-autora de Prin- 
cipio~ sintácticos, que ens 
parlad de El model genera- 
tivista, avui. El 4 de de- 
sembre, un traductor de 
Chomsky i Anima de Límits, 
Joan Argente, tracta& de 
Chomsy en el pensament del 
segle XX. Joan So&, co-autor 
de Sintaxi generativa cata- 
lana, clou12 el cicle amb El 
generativisme a les 
Romdniques. 
No dubtem que pro- 
fessors i estudiants trobaran 
l'evoluci6, l'aclariment i la 
ratificaci6 del rigor 
intel.lectual d'un dels mes- 
tres del segle XX, explicat 
per aquells que amb més 
coneixement ens el poden fer 
assequible. 


L'economia mediterrània dins d'una economia internacionalitzada

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert