Lluelles, Enric

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DOLOR EN LA FARSA 
Pierrot, profundamcnt odolorif. 
entre les manr lo testo, commós. 
ncgats els uüs de ll@rimcr, renre 
poder pronunciar el. m o t s  que 
moren en ofegotr gemec. dins la 
gorja abans borrtbnr al* llnvis; als 
peur el fardcllet on guarda el* 
atributs i la uesttmenta per o la 
masmrada; reman assegut a prop 
de Colombina esporugutdn iplo-  
rosa. 
Arleguf i Pantaló sotgen ansio- 
sos, arraulits dnrrera uno cortina 
mntanint el resptr per n no deícu- 
brir-se. Romp Pierrot d rilcnci en 
un suprem esforc i diu, nlwnt-se: 
PIERROT 
' Ans d'anar-mc'n per ssmpre, Colombina, 
elaror de sol que amaras la meva inima, 
dcixa que bcsi cls teus vermtllener llsvis 
veire d'cnganys, ealze d'agalivanca; 
deix que t'estrenyi assobre el pit i senti 
en un glatir només nostres cors batre; 
deix que 'm sadolli de  la llum ardenta 
del teu esguerd, misten indesnifrsble, 
blau com un eel sere de primavera, 
blau inquiet i profund com la mar blsva. 
Per ÚItim cap vull contemplar, formoss, 
ton EOS pulit, meravella encarnada: 
idofatra fsrvent creien-te deva 
de  la feminitat i de  la gracia, 
r d u t  eaure a tes plantes, alea el* brasas. 
fitar I'esguard al oel, ncgst de  Iligrimcs, 
i a Deu pregar que exslbi i purifiqui 
equesta ?mima teva maeulada 
per nafres tals com son la hipocresía, 
cl perjuri, I'engany, la  cobejada 
fretura d'un amor pastat d'argila 
emb ulls benat. i trossejades alas ..... 
També li pregsrá que si are et deixo 
per massa fembra, quan del romiatge 
per viles i ciutats a tú retomi 
I'histrió fadigat da mascarada, 
bicul al puny, 1s. d r p o r a  malmesa, 
lac d'esperit, trenta anys a cada cam+ 
pctjar feixuc, esbufegar d'armitic, 
pensar remisios i b a r b u  blenques, 
e t  trovi que st. la mare #una fills 
que altre filla ha dooat i t'ha fet Avib 
Alla-aors qman la oeu senil cobreiri 
els batecs da la carn i les gebiades 
dels snys hagin crcmet leí brenquts vives 
que un temps passat amb forca grifoidirea 
les flors de la parsió en la dora gerda 
de  corr festois i jovencans: quan batrc 
sentim nomás dintrc la carn morcnta 
el record #una il.lusió passada, 
tornarcm a parlar de I'amor noatrc 
com pares vells que fan la recordanca 
del fill formós. aculit en la creixenca. 
. . 
amb ulis humiis i dolorosa parla. 
I aprés I'oració remembiadora. 
finide la dolor, fruirem la calma 
del dole present, regracisnt I'Altissim 
miserieordiós que fa la gracia 
de convertir el. danys que els homa eongdcn 
en ddsdacions insospitades. 
Colo  m b i no  experimento una 
sensoció que 1i gel= el cor i li 
bleeú el rostre; Pierrot as refa, 
s'eixuga unes ltdgrimes que li en- 
telcn f csguard: la blanca fa$ d.4 
vioiicio, el. rojos llnvis r'e~blai- 
men, clou els punys rabiós i ua a 
escohetre-lo. 
Ella cou a ros pcua tremolosa 
c o m  una toriorcta esporuguido. 
juntont les mons en gests prego- 
rós. Resten un be11 espai s ~ g u a r -  
dant-se silenciosos. Pantaló uoI 
eixir a snlvaguurdur-lo de la im 
da l'amanr uilipcndiat al quol u>- 
beja suplantar omb d drinc temp- 
tador de lo selva borsa curulla d'or. 
A le0 pnmcres poses que dóna sc 
aent envait #un tremolar que'[ 
priva dowencor; les corwes han 
pcrdut ln forca i rurpa de la por 
li estreny a snrcms el cor i la  gor- 
ja. Arlequí romriu ironic i salva 
algran senyor de ia caigudn recu- 
llint-lo omatent en els reum brncos. 
En weure a Colombina tan be- 
lloment esporuguida, un rentiment 
piadós s'ensenyoreu de Pierrot i 
mes commós que mai, amb greu 
posot i doloroso homenia. diu-li : 
1 ara, adeu, que soe jove i no podria 
fugir de tú  si s "ora teu restava 
per masss temps i potser la cordura 
n o  apagaría el foe de la meva iiniia 
i I'home afes, arrocegat per la ira, 
ferit d'amor, bé podria matar-te. 
Resta al costst d'aqueix que compra encinos, 
engendrador de  fills de males mares, 
vici fe t  carn, alquimista sacnleg 
que sap depurar i'or fent-ne bardaixes. 
Jo seguiré el cami que he seguit aempre: 
cami de  flors, de llum i d'esperan~a, 
cantant com els oeells quan Deu me besi 
amb oos llavis de  foe s trenc d'aubada. 
Adeu, dona de  carn que he cregut verge; 
vcrge bo ets  de  virtuts i t'estimava. 
Ella va a dir-ti quelcom i ell- 
fuig robent sense woler escoltar-lo. 
Arlequi i Pantaló ixen de llur 
amogatoll. 
Desprén del que li ha  dit aqueix mal homc 
temo Arlequi el rebuig. 
Les perles blanque~ 
del eollari que li he" mereat prou penen 
PANTALÓ ( A  Colombino.) 
Es més blanca ta pell que aquestes perlcs. 
COLOMBINA (Abstreto). 
L'inima de Pierrot es molt mw blanca 
i I'he perdutl 
No ploris Colombina, 
ni e1 vulguis a prop teu altrs vegada 
que no el retrovaris ja el mateir borne. 
Cada eor jove és un  Pierrot que passs; 
més quan el desengany fred la clapeja 
jamai torna a mostrar's I'inima clara. 
S o u  lo weu mclangiosa de Pie- 
rrot que canta : 
Luia aoens ,a ilum del sol 
dintre del meu cor reelasa; 
ara tot el1 és negror 
car la elaror li fa nosa. 
Resten un inrtant embudalits. 
Encera canta el beneitó. 
Planyeu-lo 
i entone" uns responsos, camarada, 
per la mart de  Pierrot. Can@ de cigne 
eom virtut de donzella, una vegads 
I len~ats  de fora mairnér s'assoleixen. 
Ta t  el que és gran és breu. to t  lo breu passs. 
Colombina com deixondint-se, 
en olr oquests mots es re&essa 
esfereldcz i es treu duna reivoloda 
el eolloret, llencont-lo al rostre & 
Pantoló i fuig o lo recerco da Pie- 
rrot, cridcnt C O ~  esperitada : 
COLOMBINA 
. . 
més que el teirit de ses osques paraules. 
Tot lo gran és eternl Pierrot, t'estimol 
Pantaló s'apropa a Colombina i L'amor també és  etern si es flor de  I'ioima. 
amb foto lo delicadeso que ti per- 
meten les sewes mans motusserea, 
li poso el collaret. 
Arlequí i Pontaló s'esgumdsn 
erbnbaits i cou lo cortina. 
ENRIC LLUELLES. 


Dolor en la farsa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert