Mans i Teixidó, Claudi

Hemeroteca Cientifica Catalana

ls refranys són fórmules literàries que conden-sen saviesa popular, la major part de vegadesexperimental, i en altres casos, ideològica. Cadaprofessió ha generat els seus propis refranys,frases fetes i dites populars. La química no n’haestat una excepció. A continuació es mostra unapetita selecció d’alguns dels refranys químics,espigolats de les comarques catalanes. S’hi afegeix un comen-tari a cadascun, per contextualitzar-lo, perquè alguns dels re-franys podrien resultar excessivament distants de la culturacientificourbana que se suposa al lector.Aquest és, doncs, un article de paremiologia química apòcrifa.Paremiologia, perquè parla de refranys. Química, perquè enaquest butlletí es ve a parlar de química. Apòcrifa... bé, el lec-tor ho deduirà.1Pel juliol,ni dona ni glicolRefrany típic fins fa poc entre els mecànics dels tallers de ve-hicles. Les elevades temperatures del mes de juliol fan absolu-tament innecessari que els automòbils i tractors usin cap sis-tema anticongelant a l’aigua dels seus radiadors. I els glicolsen dissolució aquosa són els principals components dels anti-congelants, a més dels colorants i conservants. L’al·lusió a ladona és actualment d’una incorrecció de gènere evident, peròja se sap que els refranys no miren prim.De ponent,ni vent, ni gent, ni dissolventLa mala qualitat d’algunes partides de furfural, dissolvent in-dustrial extret de closques d’ametlla o d’altres residus agrí-coles, i probablement la rivalitat entre fabricants, expliquenaquesta dita típica de les comarques del sud de Catalunya queelaboren aquest producte.De ponent,ni vent ni efluentVariant recent del refrany anterior, que en determinats dies del’any espontàniament surt de la boca dels habitants de la ciu-tat de Tarragona quan hi ha episodis de contaminació proce-dents de les químiques.Pel juny,el sulfat al punyLes vinyes requereixen un tractament anticriptogàmic, cap alcomençament de l’estiu. S’han fet servir tradicionalment elbrou borgonyó, que és una barreja de sulfat de coure i carbo-nat de sodi, o bé el brou bordelès, molt més conegut, que ésuna barreja de sulfat de coure i hidròxid de calci. Aquesta bar-reja, coneguda pels pagesos com caldo verdulès, era aplicadaamb uns aparells denominats sulfatadores, que no eren mésque polvoritzadors mecànics, impulsats a mà pel mateix pagèsamb una palanca que movia amb el puny. D’aquí el refrany.Març marçotcongela l’amina i l’amida si potA les plantes oleoquímiques es desdoblen els triglicèrids delsgreixos en glicerina i àcids grassos en una columna tipusEmery-Colgate, que no és més que un gran sistema d’extrac-ció amb reacció química. Posteriorment es poden separar elsàcids grassos per cristal·lització, i es poden fer reaccionar ambamoníac per a treure’n diverses amines i amides grasses, ques’envasen en bidons o sacs i es desen a l’aire lliure. Si lescondicions del medi són molt fredes, es pot donar el cas quesubstàncies que són líquides en condicions habituals, arribin acongelar-se, amb l’inconvenient que ja no es poden bombejar.El refrany és un avís als operaris per tal d’evitar que es doniaquesta indesitjable situació.Els catalansde les pedres treuen alcansA Catalunya hi ha indicis de petroli o d’esquistos bituminososen diversos llocs. El primer sondatge sembla que fou al muni-cipi de Montagut, a la Garrotxa, entre 1925 i 1929. El sondeigmés profund es féu el 1981 a Gironella, al Berguedà, on s’ar-ribà a 4.568 m, amb una relativament important producció degas metà impurificat. S’han fet més de setanta perforacions,amb èxit escàs, si s’exceptuen els jaciments marins de 1970davant de les costes de Tarragona (camps Casablanca, Dorada,Boquerón, Sardina, Salmonete, Rodaballo i d’altres). Algunagent de les comarques citades van adaptar el conegut refranyper a referir-se a les noves troballes hidrocarbonades. Encara78Pel juliol, ni dona ni glicolClaudi MansDepartament d’Enginyeria Química, Universitat de Barcelona, a/e: cmans@ub.eduRevista de la Societat Catalana de Química · 7 / 2006 · p. 78-801. No cal dir que tots els refranys i frases de l’article són una absoluta fal·làcia.Les informacions químiques són, però, certes.E01-80 Revista Quimica 7  8/3/07  12:13  Página 78avui es pot visitar la mina Riutort, on segueix regalimant cruper les parets.No pots dir nitratfins que no és al sac i ben lligatEl nitrat potàssic és un important producte usat en pirotècniai per a preparar pólvora negra, com a conservant de carns i pera altres aplicacions. La seva obtenció consisteix a barrejar elclorur de potassi amb nitrat de sodi en mitjà aquós i precipitarla sal. Les solubilitats diferencials de les sals són de tal mane-ra que a 25 oC precipita el nitrat de potassi, mentre que elclorur de sodi queda en dissolució. Després s’ha de filtrar la salobtinguda i assecar-la abans d’envasar-la. El procés és forçadelicat, perquè un canvi de temperatura del sistema, o un ex-cés de clorur faria que no es precipités nitrat de potassi, sinóqualsevol de les altres tres sals possibles. D’aquí la precaucióque ens mostra el refrany.Si la Candelera plora,hi ha amoníac foraSón ben conegudes les propietats lacrimògenes i irritants del’amoníac. Era el gas que es feia servir per als cicles frigoríficsque fabricaven barres de gel per a conservar aliments, o encicles per refrigerar salmorra per a finalitats industrials. Elsignant recorda una fuita d’amoníac a la fàbrica de gel delManyo, al carrer del Magatzem de Badalona, ben a prop decasa. De fet, amb l’amoníac fora, no va ser només la Candelerala que va plorar, sinó tots els veïns del carrer. Per cert, la Can-delera no és una persona, sinó una data, el 2 de febrer. Litúr-gicament correspon a la presentació de Jesús al temple de Je-rusalem, i per a commemorar-ho a les esglésies s’encenien irepartien espelmes i candeles de cera.Si la Candelera riu,hi ha nitrós ben viuEl monòxid de dinitrogen o òxid nitrós, N2O, és el conegut gashilarant, que s’obté per descomposició tèrmica del nitratamònic. S’havia usat com a anestèsic i analgèsic, al margeque té les propietats que diu el seu nom comú. Joseph Priest-ley el va descobrir el 1772, i fou Humphry Davy qui determinàles seves propietats fisiològiques, experimentant ell mateix elsseus efectes. Com en el refrany anterior, els efectes del gas noes limitarien a la Candelera.Qui no vulgui polsque no vagi a la cimenteraLes fàbriques de ciment poden ser un niu de pols perquè tre-ballen amb sòlids pulverulents, tant pel que fa a les primeresmatèries —pedra calcària, i argiles— com pel producte final, elclinker. Era relativament fàcil que hi hagués fuites de mate-rial, que ràpidament embrutava tot l’entorn per la pols. Ac-tualment, però, el refrany és antiquat: les cimenteres han fetun esforç considerable per tal d’evitar-ho, i de fet ho evitenmitjançant la instal·lació d’electrofiltres, ciclons i un nou dis-seny dels molins en circuits tancats. Als anys quaranta a Ba-dalona hi havia una sala de ball anomenada l’Era, on van can-viar el refrany per una forma actualment més coneguda —Quino vulgui pols que no vagi a l’era—, però donant-li un sentitmolt més procaç.L’acetona és bonasi la bossa sonaEl refrany no fa més que constatar el fet que, si es demanaqualitat als productes que s’adquireixen, el seu preu és enconsonància. O, vist en sentit invers, que els fabricants quevetllen per la qualitat dels seus productes venen a millor preu.Actualment, la qualitat és l’únic mecanisme per lluitar contrala invasió de productes i tecnologia procedents de la Xina il’Índia. Aquest refrany va ser després copiat per l’agència deturisme de Barcelona, que en va fer una variant per tald’atreure turisme de qualitat, amb el pobre èxit que es potconstatar a les Rambles en qualsevol moment.No sembraràs el teu trossense passar per la CrosEls adobs artificials van representar una revolució per alcamp. El superfosfat és un fosfat de calci de fórmula genèri-ca CaH4P2O8, barrejat amb sulfat de calci, i que s’obté des de1842 mitjançant l’atac de l’àcid sulfúric al 60 % sobre lafosforita. Juntament amb el guano i el nitro de Xile —NaNO3natural—, el superfosfat va donar al camp els nutrients queli faltaven. La Sociedad Anónima Cros, amb les seves fà-briques de Badalona, Lleida i Sant Carles de la Ràpita, sub-ministrava des de finals del segle XIX bona part d’aquestsadobs.7901-80 Revista Quimica 7  8/3/07  12:13  Página 79No rentaràs els pecatsamb detergents sulfonatsAbans que apareguessin els detergents sintètics moderns, laroba es rentava a mà amb sabons derivats de greixos animalso vegetals. Quan es va aconseguir la sulfonació dels alquil-benzens amb òleum o, actualment, amb SO3 diluït, es van po-sar al mercat productes detergents molt més eficaços, coml’Omo o el Persil. Va ser tanta la fama de bon netejador detaques de l’alquilbenzenesulfonat sòdic que la gent gran i demissa va empescar-se el refrany, que relativitzava l’eficàciadel producte.Acabarem amb una estrofa d’una petita poesia que es recitaencara en els pessebres vivents de certes facultats de químicapels voltants de Nadal.El bon Jesusetés a l’establia.Està mort de fredperquè és fred el dia.Comenta Josep:«Té poca energia.»Maria respon:«Jo així no ho diria.A pressió constantse’n diu entalpia.»És admirable com s’han mantingut aquestes mostres de la li-teratura popular, i animem des d’aquí totes aquelles personesque coneguin algun refrany no transcrit que ens el facin arri-bar. Els folkloristes els ho agrairan.2802. A continuació es transcriuen els veritables refranys, per si algun lector no elsconeix:Pel juliol, ni dona ni cargolDe ponent, ni vent ni gentPel juny, la falç al punyMarç, marçot, mata la vella a la vora del foc, i la jove, si potEls catalans de les pedres treuen pansNo pots dir blat si no és al sac i ben lligatSi la Candelera plora, el fred és foraSi la Candelera riu, el fred és viuQui no vulgui pols que no vagi a l’eraBarcelona és bona si la bossa sona.Els dos darrers, així com la poesia, són totalment inventats.01-80 Revista Quimica 7  8/3/07  12:13  Página 80

Catalan

Pel juliol, ni dona ni glicol

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ls refranys són fórmules literàries que conden-
sen saviesa popular, la major part de vegades
experimental, i en altres casos, ideològica. Cada
professió ha generat els seus propis refranys,
frases fetes i dites populars. La química no n’ha
estat una excepció. A continuació es mostra una
petita selecció d’alguns dels refranys químics,
espigolats de les comarques catalanes. S’hi afegeix un comen-
tari a cadascun, per contextualitzar-lo, perquè alguns dels re-
franys podrien resultar excessivament distants de la cultura
cientificourbana que se suposa al lector.
Aquest és, doncs, un article de paremiologia química apòcrifa.
Paremiologia, perquè parla de refranys. Química, perquè en
aquest butlletí es ve a parlar de química. Apòcrifa... bé, el lec-
tor ho deduirà.1
Pel juliol,
ni dona ni glicol
Refrany típic fins fa poc entre els mecànics dels tallers de ve-
hicles. Les elevades temperatures del mes de juliol fan absolu-
tament innecessari que els automòbils i tractors usin cap sis-
tema anticongelant a l’aigua dels seus radiadors. I els glicols
en dissolució aquosa són els principals components dels anti-
congelants, a més dels colorants i conservants. L’al·lusió a la
dona és actualment d’una incorrecció de gènere evident, però
ja se sap que els refranys no miren prim.
De ponent,
ni vent, ni gent, ni dissolvent
La mala qualitat d’algunes partides de furfural, dissolvent in-
dustrial extret de closques d’ametlla o d’altres residus agrí-
coles, i probablement la rivalitat entre fabricants, expliquen
aquesta dita típica de les comarques del sud de Catalunya que
elaboren aquest producte.
De ponent,
ni vent ni efluent
Variant recent del refrany anterior, que en determinats dies de
l’any espontàniament surt de la boca dels habitants de la ciu-
tat de Tarragona quan hi ha episodis de contaminació proce-
dents de les químiques.
Pel juny,
el sulfat al puny
Les vinyes requereixen un tractament anticriptogàmic, cap al
començament de l’estiu. S’han fet servir tradicionalment el
brou borgonyó, que és una barreja de sulfat de coure i carbo-
nat de sodi, o bé el brou bordelès, molt més conegut, que és
una barreja de sulfat de coure i hidròxid de calci. Aquesta bar-
reja, coneguda pels pagesos com caldo verdulès, era aplicada
amb uns aparells denominats sulfatadores, que no eren més
que polvoritzadors mecànics, impulsats a mà pel mateix pagès
amb una palanca que movia amb el puny. D’aquí el refrany.
Març marçot
congela l’amina i l’amida si pot
A les plantes oleoquímiques es desdoblen els triglicèrids dels
greixos en glicerina i àcids grassos en una columna tipus
Emery-Colgate, que no és més que un gran sistema d’extrac-
ció amb reacció química. Posteriorment es poden separar els
àcids grassos per cristal·lització, i es poden fer reaccionar amb
amoníac per a treure’n diverses amines i amides grasses, que
s’envasen en bidons o sacs i es desen a l’aire lliure. Si les
condicions del medi són molt fredes, es pot donar el cas que
substàncies que són líquides en condicions habituals, arribin a
congelar-se, amb l’inconvenient que ja no es poden bombejar.
El refrany és un avís als operaris per tal d’evitar que es doni
aquesta indesitjable situació.
Els catalans
de les pedres treuen alcans
A Catalunya hi ha indicis de petroli o d’esquistos bituminosos
en diversos llocs. El primer sondatge sembla que fou al muni-
cipi de Montagut, a la Garrotxa, entre 1925 i 1929. El sondeig
més profund es féu el 1981 a Gironella, al Berguedà, on s’ar-
ribà a 4.568 m, amb una relativament important producció de
gas metà impurificat. S’han fet més de setanta perforacions,
amb èxit escàs, si s’exceptuen els jaciments marins de 1970
davant de les costes de Tarragona (camps Casablanca, Dorada,
Boquerón, Sardina, Salmonete, Rodaballo i d’altres). Alguna
gent de les comarques citades van adaptar el conegut refrany
per a referir-se a les noves troballes hidrocarbonades. Encara
78
Pel juliol, ni dona ni glicol
Claudi Mans
Departament d’Enginyeria Química, Universitat de Barcelona, a/e: cmans@ub.edu
Revista de la Societat Catalana de Química · 7 / 2006 · p. 78-80
1. No cal dir que tots els refranys i frases de l’article són una absoluta fal·làcia.
Les informacions químiques són, però, certes.
E
01-80 Revista Quimica 7  8/3/07  12:13  Página 78
avui es pot visitar la mina Riutort, on segueix regalimant cru
per les parets.
No pots dir nitrat
fins que no és al sac i ben lligat
El nitrat potàssic és un important producte usat en pirotècnia
i per a preparar pólvora negra, com a conservant de carns i per
a altres aplicacions. La seva obtenció consisteix a barrejar el
clorur de potassi amb nitrat de sodi en mitjà aquós i precipitar
la sal. Les solubilitats diferencials de les sals són de tal mane-
ra que a 25 oC precipita el nitrat de potassi, mentre que el
clorur de sodi queda en dissolució. Després s’ha de filtrar la sal
obtinguda i assecar-la abans d’envasar-la. El procés és força
delicat, perquè un canvi de temperatura del sistema, o un ex-
cés de clorur faria que no es precipités nitrat de potassi, sinó
qualsevol de les altres tres sals possibles. D’aquí la precaució
que ens mostra el refrany.
Si la Candelera plora,
hi ha amoníac fora
Són ben conegudes les propietats lacrimògenes i irritants de
l’amoníac. Era el gas que es feia servir per als cicles frigorífics
que fabricaven barres de gel per a conservar aliments, o en
cicles per refrigerar salmorra per a finalitats industrials. El
signant recorda una fuita d’amoníac a la fàbrica de gel del
Manyo, al carrer del Magatzem de Badalona, ben a prop de
casa. De fet, amb l’amoníac fora, no va ser només la Candelera
la que va plorar, sinó tots els veïns del carrer. Per cert, la Can-
delera no és una persona, sinó una data, el 2 de febrer. Litúr-
gicament correspon a la presentació de Jesús al temple de Je-
rusalem, i per a commemorar-ho a les esglésies s’encenien i
repartien espelmes i candeles de cera.
Si la Candelera riu,
hi ha nitrós ben viu
El monòxid de dinitrogen o òxid nitrós, N2O, és el conegut gas
hilarant, que s’obté per descomposició tèrmica del nitrat
amònic. S’havia usat com a anestèsic i analgèsic, al marge
que té les propietats que diu el seu nom comú. Joseph Priest-
ley el va descobrir el 1772, i fou Humphry Davy qui determinà
les seves propietats fisiològiques, experimentant ell mateix els
seus efectes. Com en el refrany anterior, els efectes del gas no
es limitarien a la Candelera.
Qui no vulgui pols
que no vagi a la cimentera
Les fàbriques de ciment poden ser un niu de pols perquè tre-
ballen amb sòlids pulverulents, tant pel que fa a les primeres
matèries —pedra calcària, i argiles— com pel producte final, el
clinker. Era relativament fàcil que hi hagués fuites de mate-
rial, que ràpidament embrutava tot l’entorn per la pols. Ac-
tualment, però, el refrany és antiquat: les cimenteres han fet
un esforç considerable per tal d’evitar-ho, i de fet ho eviten
mitjançant la instal·lació d’electrofiltres, ciclons i un nou dis-
seny dels molins en circuits tancats. Als anys quaranta a Ba-
dalona hi havia una sala de ball anomenada l’Era, on van can-
viar el refrany per una forma actualment més coneguda —Qui
no vulgui pols que no vagi a l’era—, però donant-li un sentit
molt més procaç.
L’acetona és bona
si la bossa sona
El refrany no fa més que constatar el fet que, si es demana
qualitat als productes que s’adquireixen, el seu preu és en
consonància. O, vist en sentit invers, que els fabricants que
vetllen per la qualitat dels seus productes venen a millor preu.
Actualment, la qualitat és l’únic mecanisme per lluitar contra
la invasió de productes i tecnologia procedents de la Xina i
l’Índia. Aquest refrany va ser després copiat per l’agència de
turisme de Barcelona, que en va fer una variant per tal
d’atreure turisme de qualitat, amb el pobre èxit que es pot
constatar a les Rambles en qualsevol moment.
No sembraràs el teu tros
sense passar per la Cros
Els adobs artificials van representar una revolució per al
camp. El superfosfat és un fosfat de calci de fórmula genèri-
ca CaH4P2O8, barrejat amb sulfat de calci, i que s’obté des de
1842 mitjançant l’atac de l’àcid sulfúric al 60 % sobre la
fosforita. Juntament amb el guano i el nitro de Xile —NaNO3
natural—, el superfosfat va donar al camp els nutrients que
li faltaven. La Sociedad Anónima Cros, amb les seves fà-
briques de Badalona, Lleida i Sant Carles de la Ràpita, sub-
ministrava des de finals del segle XIX bona part d’aquests
adobs.
79
01-80 Revista Quimica 7  8/3/07  12:13  Página 79
No rentaràs els pecats
amb detergents sulfonats
Abans que apareguessin els detergents sintètics moderns, la
roba es rentava a mà amb sabons derivats de greixos animals
o vegetals. Quan es va aconseguir la sulfonació dels alquil-
benzens amb òleum o, actualment, amb SO3 diluït, es van po-
sar al mercat productes detergents molt més eficaços, com
l’Omo o el Persil. Va ser tanta la fama de bon netejador de
taques de l’alquilbenzenesulfonat sòdic que la gent gran i de
missa va empescar-se el refrany, que relativitzava l’eficàcia
del producte.
Acabarem amb una estrofa d’una petita poesia que es recita
encara en els pessebres vivents de certes facultats de química
pels voltants de Nadal.
El bon Jesuset
és a l’establia.
Està mort de fred
perquè és fred el dia.
Comenta Josep:
«Té poca energia.»
Maria respon:
«Jo així no ho diria.
A pressió constant
se’n diu entalpia.»
És admirable com s’han mantingut aquestes mostres de la li-
teratura popular, i animem des d’aquí totes aquelles persones
que coneguin algun refrany no transcrit que ens el facin arri-
bar. Els folkloristes els ho agrairan.2
80
2. A continuació es transcriuen els veritables refranys, per si algun lector no els
coneix:
Pel juliol, ni dona ni cargol
De ponent, ni vent ni gent
Pel juny, la falç al puny
Març, marçot, mata la vella a la vora del foc, i la jove, si pot
Els catalans de les pedres treuen pans
No pots dir blat si no és al sac i ben lligat
Si la Candelera plora, el fred és fora
Si la Candelera riu, el fred és viu
Qui no vulgui pols que no vagi a l’era
Barcelona és bona si la bossa sona.
Els dos darrers, així com la poesia, són totalment inventats.
01-80 Revista Quimica 7  8/3/07  12:13  Página 80


Pel juliol, ni dona ni glicol

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert