Benavent, Pere

Revistes Catalanes amb Accés Obert

PÁGINES LITERARIES 
EL SENYOR GROS 1 EL SENYOR MINSO 
mes. El tren esti a punl 
ON les cinc del ma- 
ti. L'andén esti 
desert. Dos homes 
de cara grisa i po- 
sat omnipotent: un 
xicot alt i prim, 
que deu ésser 
viatjant i aficionat 
a la bicicleta, amb 
dos paquets enor- 
t. El maquinista, de 
tant en tant, treu la carota negra i guaita 
amunt i avall de I'andén. Sovint, un mosso 
que hi ha en un angle, agegut sobre uns 
sacs, li fa un gest rar, i la carota negra del 
maquinista es migparteix per una ratlla 
blanca; és que riu. 
Sóna la campana, i de seguida un esbu- 
fec : un xiulet prim i ondulat : un xiulet 
gruixut de la locomotora : un grinyol, i el 
tren arrenca. 
Quina engúnial Veure que els pals del 
telkgraf i els arbres i les cases i tot fuig de 
davant teu! Veure els camps i les planes 
que giravolten sota tos ulls! Sentir que la 
naturalesa es riu de tú, fuig de tú, i tY sen- 
tir-te tan sol, abandonat de tot i de tothom, 
tan sol al costat tal vegada d'un tractant de 
bestiar o d'un diputat a Corts o d'uns ca- 
sats de nou de Sant Celoni. 
camisa i que són la temptació més formi- 
dable de donar una clatellada. L'altre s'as- 
sembla a él1 el que cal per a que hom pensi 
de seguida que ambdossón germans.Aqucst 
va afeitat i porta una brusa clara-segura- 
ment descolorida a bugades-d'aquelles 
que acostumen a portar els adroguers pro- 
piament dits. Demés porta un maleti dimi- 
nut. Deu ésser el petit dels dos germans. 
Ve, i el de la brusa d'adroguer obre la 
portella; que el gros sua de valent. Oberta 
la portella, I'home gros intenta un movi- 
ment que no rei'x perquk el peu no ateny 
I>estrep. Ho torna a intentar i bi arriba just; 
i en aquest precis instant el sumis home de 
la brusa, amb una naturalitat inesperada i 
desconcertant, deix el maleti a terra i aga- 
iant el gros d'un bracat l'entra al cotxe. Es 
veu que no és la primera vegada que ho fa. 
Després li dóna el maleti i bufa un mo- 
ment. Si, si, deuen ésser germans. El de la 
brusa dóna al de dalt un cargo1 i li enca- 
rrega que li 'n compri mitja dotzena $1- 
guals a una ferretería del carrer de Men- 
dez-Núñez : el gros no ho enten i li fa re- 
petir : el], sumisament, ho repeteix. i aprés 
li fa un encirrec per al senyor Antonet Llo- 
ri i el de dalt no ho torna a entendre. La 
sumissió del pseudo-adroguer és ja exhau- 
rida. i respon amb u n  adeu sec i es sufoca 
* 
* * 
i se 'n va.'L home gros, amb el maleti sota 
Avui vaig sol al departament : un depar- I'aixella, se 'n va a senre a I'altra cap del 
tament de segona que ha sofert-es veu- departament. C'esta aixugant durant deu 
llargues hores la incivilitat d'uns passat- minuts la suor que I'amara. Després plega 
el mocador al llarg d'una diagonal i se'l gers. 
Peró a la primera estació les coses can- posa doblegat sobre el col1 de I'america- 
vien. Venen per I'andén, vers on jo estic, na. S'arronsa cbmodament. Deu minutc 
dos homes. Un de petitó i gras, vestit de més, i dorm. 
negre: duu bigotet i és cara vermell: 
un home d'aquells tan exuberants que la Una altra estació. Hi ha poca gent. Deuen 
earn del clatell els sobreix del col1 de la ésser quarts de set. Amunt i avall de I'an- 
- 305 - 
dén, esverat, corre I'home minso. Es un ho- 
menet llarg i prim, una mica eorbat, segu- 
rament ex-seminarista, ara casat, amb set o 
vuit criatures : té els ulls petits i el front 
petit i les orelles petites : només el trajo li 
ve gran malgrat ésser seu, ben seu, perque 
el senyor minso no és tampoc cap mitja 
cerilla. Aixi que veu que el revisor salta 
del tren, s'hi Ilenca. No sé que li deu dir 
que el revisor el fa seguir i ambdos venen 
vers alli on jo soc, també : el revisor obre 
la portella i el senyor minso puja #un bot 
i s'esquinsa una butxaca d'una enganxada i 
es dóna un cop al cap : en entrar al depar- 
tament es treu el capell i fa deu reveren- 
cies respectuoses. No m'havia adonat que 
té el nas molt llarg i transparent. El revisor 
entra rera d'ell. E1 senyor minso s'atura i 
romin dret al mig del departament : el tren 
arrenca i de  poc que no cau. Quan el fan 
seure, seu. 1 comensa la conversa amb el 
revisor. Es veu que el senyor minso feia 
tard al tren i no ha tingut temps de pendre 
bitllet; el revisor se '1 mira amb posat com- 
passiu i protector: tot té remei : es treu 
h-es o quatre llibretes de la butxaca, anota 
aci, multiplica alla, es posa el Ilapis-tinta a 
I'orella i diu al senyor minso que aix6 
s'arregla pagant quatre vegades la tarifa 
ordinaria. El senyor minso s'esborrona. El 
revisor somriu compassivament mentre sig- 
na el paper.-El reglament, senyor. Ja ho 
veig que aixb és una etzegallada, p e r o  el 
reglament, sen~orl-El senyor minso deu 
ésser molt dbcil als reglaments perqué així 
que el revisor en parla, abaixa els ulls, i 
paga. De poc que no duu prou diners! El 
senyor gros encara dorm. Pero en oir dring 
de  diners entreobre els ulls. Ha vista la 
gorra del revisor al seu costat i s'ha dei- 
xondit de seguida. Ha prés el maleti i se 
I'ha posat sobre els genolls. Aixi que ha 
estat llest del senyor minso el revisor s'ha 
encarat amb el senyor gros demanant-li el 
bit1let.-Teniu tabac?-ha dit amatent el 
senyor gros: i sense esperar resposta ha 
fet lliscar un paquet de vuitanta cinc a la  
butxuca del revisor. 
El maleti ha estat clos i el revisor ha 
eixit palpant-se la butxaca del tabac. El 
senyor minso no ha vista, la maniobra o bé 
s'ha cregut que al16 de viatjar amb tabac en 
compte de bitllet també era cosa del re- 
glament. 
PERE BENAVENT. 
VIDA 
Ln el jara gemeguen, cni¿rits per lo ventada, El llac és el refugi de les fulles darreres 
els orbres centenarir que estenen llur broncada que va ogombolant [aire. Les oques cridanares 
per a ombrcjar la ruta que una gentil criatura no xisclen ni avaloten. Ja no s'ou l'harmonia 
en EL calmosos dies del bo de l'esfiuada dels roarinyols i merlea, pinsons i cadarneres 
scgueix, desgranant hores d'amor i de ventura. que rejilnvcn trowes de cap a cap del dio. 
L'arfitica masía de pories orquejades, L'hiwem tot ho despulla; no hi ha jlors ni ponc~lles. 
de barbacnna exfensa, de riques bolmtrodes, pero com que lo wida feixint ses marnv~lies 
que rempre esfa de fcsta durant els jorm d>estiu, feinero fo sa tasca davall lo terra humida, 
r o m h  en el silenci, les porta ben barra&, quan Primavera arribi portant scntors novelles 
com presa denyoranga d'un amo& d i u .  $ns les retudes branques freurqn nova florida. 


Págines Literàries.El senyor gros i el senyor minso

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert