Alfonso i Orfila, Frederic

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DO.S SONETS A LESPOSA
E1 silenci és la veu de les estrelles
en lunànime cant de la blavor;
el silenci és un blat de meravelles
que es transfigura en pa de serenor.
Silenci blau, creuat per la falzia,
estela del vaixell del meu delit,
has infantat la meva poesia
i vetlles el meu somni dins la nit.
Silenci fos amb llàgrimes de rosa,
campana de cristall del verb de Déu,
ungeix el viure meu i el de lesposa,
lligat ben fort, silenci, a lésser meu.
i & lhora de lamor fes que magenci
la castedat del teu respir, silenci.
Quina claror profunda té el meu viure
si el meu viure sescola al teu costat.
Déu tha donat la joia del somriure
perquà el meu viure en sigui illuminat.
Lamor de cada dja renovelles
amb inàdits matisos de dolçor.
La teva serenor és un rusc destrelles
on xucla mel la meva serenor.
-r.s,_	 •	 .1	 •	 11	 -	 .1	 •l
.LJ intims siiencis .i nora es arriDaaa;
lhora dargent dcsfermarà la vida
fent plor dalbad lamor que em lljga a tu,
hort segellat, pomera carregada,
on cada branca es vinclarà junyida
al pes envellutat del fruit madur.
Frederic Alfonso ¡ Orfila


Dos sonets a l'esposa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert