Cachot Torroja, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ANY l i l .  REUS, 15 D'ABRIL D E  1922 NUM. 54. 
.. 
.&' .:::::: * .............................. ......................................................... .. .5. 
NECESSITAT D'UNA ESCOLA DE COMERC A REUS 
1 I 
L'ENSENYAMENT COMERCIAL A REUS 
INST~TUCIONS D O C E N S .  - Ensenyen a Els demés professors i col'legis particu- 
Reus materies indispensables o útils per a l a r~  (ultra la preparació de materies gene- 
Sexercici del comer$ : rals : Gramitica, Aritmetica, etc.), Tenedu- 
CENTRE DE LECTURA ria, Cilcul mercantil, Caligrafia i Frances. 
.Centre Autonomista de Dependents del HORARI.-L~S classes són nocturnes (de 
Comerc i de la Indústriaa 8 a 11, com a mixim) en les entitats pri- 
*Escuela Municipal de Aprendices y de merament nomenades, i diurnes, casi-bé 
Comercio. sempre, en els establirnents particulars. Te- 
i casi-bé tots els col'legis d'ensenyament nen arreu una hora de duració. 
privat, singularment els de < S .  Pedro Após- 
tol, i .Cros,; i alguns professors particu- MATR~CULA 
iars. CENTRE DE LECTURA . . . . .  180 
MATERIES QUE S'ENSENYEN.-CENTRE DE "Cecitre Autonomista de Dependents del Ca- 
LECTURA : Grarnitiques castellana i catala- m e r ~  i de la Indústriav . . . . . . .  67 
na, Aritmetica, Mecanografia i Redacció de 'Escuela de Aprendices i de Comercio.. . .  57 
documents mercantiis, Taquigrafia, Comp- .Coi.Iegis Sant Pere i Cros*. . . . . . .  71 
tabilitat, Geografia comercial, Frances i Altrei col.Iegis i professors (epro- 
Ingles. ximadament) . . . . . . . . . .  50 
.Centre Autonomista de Dependents del -
. . . .  Comerc i de la Indústria : Catali i castelli, TOTAL. 425 
Frances, Cilcul mercantil i Cornptabilitat. matricnies, equivalents a nns 250 alumnes. 
.Escuela Municipal de Aprendices y de ELS ALUMNES.-EIs de les classes noc- 
Comercio, : Aritmetica i Frances. turnes són, casi-bé sens excepció, apre- 
Els dos col'legis nomenab: Grarniti- nents, meritoris i dependents de botigues 
ques castellana i catalana, Geografia, Me- i cases de comerc. 
canografia, Caligrafia, Aritmktica, Geome- Els de Sensenyanca privada són nois que 
tria, Teneduria de Ilibrcs, Csilculs mercan- dediquen tata llur activitat a I'estudi. D'a- 
tils, Ciencies fisico-quimiques, Frances i quests darrers, la majoria són de Reus, 
Ingles. pero n'hi ha en bon nombre de la comarca. 
- 87 - 
PREPARAC~O DELS ALUMNES.-En gene- 
ral és deficient. Els del primer grup tenen 
escassament nocions elementals d'escola 
primaria. Els del segon, tenen més frescos 
aquests mateixos coneixements i pot ser 
els posseeixen amb un xic més &amplitud. 
EL PROFESSORAT. - Els que ensenyen 
són mestres o bé persones reputades com 
a competetits a la localitat. Els d'idiomes 
són persones que els coneixen prictica- 
ment. 
- 
Un lleuger eximen sera prou pera  posar 
en evidencia les deficiencies de nostre en- 
senyament comercial, tal com queda expo- 
sat. 
Sobre dos aspestes deu recaure princi- 
palment aquest examen: les materies que 
s'ensenyen i el professorat. 
Respecte el primer, tenim, que prescin- 
dint de les materies que no són propiament 
mercantils, sinó que es dcuen considerar i 
es consideren arreu com ensenyances pre- 
paratories de caricter general per a qual- 
sevulla ordre d'estudis, tals les Gramiti- 
ques castellana i catalana, I'Aritmetica i 
Geometria, la Geografia general i la Cali- 
grafia, s'etisenyen, idiomes a part, Mecano- 
grafia, Teneduria de Ilibres, Cilcul mer- 
cantil i Geografia comercial, perb no lotes 
aquestes materies en tots els centres do- 
cens, de manera que es pot dir que actual- 
ment a Reus es trobeii facilitats per a tots 
els que les necessiten, solament per a estu- 
diar : 
Teizeduria de llibres, C i l cu l  rnercanfil i 
Mecanografia. 
No devem esforcar-nos gens per a evi- 
denciar l'absoluta insuficiéncia d'aquests 
estudis per a la lormació del modern co. 
merciant. El més llec en aquestes qüestions 
en tindri prou pera  conveiiccr-se'n en pas- 
sar la vista per qualsevol plan d'ense~iya- 
ment de qualsevol Escola elemental de 
Comer(; de qualsevol banda del món. 
Tal ensenyament respon a l'antic fetixis- 
me de la tencduria de Ilibres, resoltament 
dcfinit per en P. Gregorius quan deia : 
<Creure que la teneduria de llibres és el 
conierc, equival a creure que el barbmetre 
és el que produeix la pluja i el bon temps 
en lloc de limitar-se a registrar-lo*. Amb 
aixb s'incorre d e  nou en la confusió de fer 
de la part el tot; la teneduria d e  Ilibres és 
un imprescindible sistema d' ordenar la 
comptabilitat ... pero res més. Abans de 
sentar-se en els llibres s'ha d'haver com- 
prat i venut, i per aixo ban calgut una serie 
de coiieixements i operacions d'importin- 
cia capdal, que són precisameiit els que in- 
tercssa posse'ir i saber efectuar ... i són pre- 
cisament aquells per als quals no es prepa- 
ra sinó deficientment a Reus. 
Aquest ensenyament tan elemental ens 
dóna un tipu de coinerciant que no corres- 
pon a les circumstincies de temps i de la 
naturalesa particular d e  nostre comer$, i 
que ens interesa molt superar donant al 
futur conierciant mitjans per a que puguin 
ftuitar millor les excel'lents aptituds de 
que est i  dotat el reusenc per a aquests 
afers. 
Res hi ha que afegir al queja  havem dit 
respecte les circumstincies de temps, tan 
exigents en el particular, pero cal assenyalar 
que per al cas concret d e  Reus resulta més 
la insuficiencia de les ensenyances que es 
donen, atks que quasi tot el seu comer$ i 
bona part de la seva indústria sóil $expor- 
tació, resultant que el vi, I'oli, els fruits 
secs, les matkries tirtriques, els productes 
i els especifics farmacentics, etc., tenen 
que concórrer en el mercat universal amb 
els pai'sos millor disposats per a la lluita 
comercial, i aixb exigeix per part nostra 
una preparació molt acurada i especialitza- 
da a fi de poguer competir amb exit amb 
comerciants admirablement outillat per al 
comer$ d'exportació. 
Pel que toca al professorat, acudeix a 
I'ensenyament comercial atenent una neces- 
sitat mixima, cosa que li és molt d'agrair. 
Com hem dit, en general, esta constitui't 
per mestres sense especials estudis mercan- 
tils, o per persones aficionades a n'aquesta 
classe d'estudis, pero mancades de prepa- 
ració per a I'ensenyament. 
Aquest sistema de reclutament del pro- 
fessorat, que en alguns casos particulars- 
el present de Reus, per exemple-és in- 
dubtable que pot donar bou resultat, és 
manifest que en general i a la llarga no pot 
donar-lo per estar en plena contradicció 
amb les modernes corrents pedagbgiques. 
Altra prova de la deficiencia de nostre 
ensenyament comercial és la queixa dels 
comerciants d e  no trobar bona dependén- 
cia. 
Certament, sembla que aixis és, si bé hi 
ha que reconéixer que no tota la culpa de 
la manca de bona dependencia abundant 
és impuiable a n'aquesta; i també convé 
observar que mentres a I'estranger cls de- 
pcndents s'extrauen de les Escoles pro- 
fessionals perqi~é és el procediment que 
ofereix més garaiities, entre nosaltres exis- 
teix un absolut divorci entre I'Escola i el 
comerciant, qui esgarrifat de que el titular 
de comerq no conegui des del primer -mo- 
ment el mecanisme particular de la casa 
on ingresa, se resisteix a creure que una 
cultura general i comercial perrnet avenGar 
molt més ripidament que procedint per imi- 
tació. 
Mes sigui com sigui, el dolorós és que 
la formació del comerciant no difereix a 
Reus substancialment, d'acord amb I'estat 
de I'ensenyanqa explicat, de la del corner- 
ciant del reste d'Espanya, o millor, del ca- 
tala, amb el qual és preferible comparar-lo 
per raons obvies : és la mateixa que quasi 
arreu del món fa més de mig segle; una 
preparació de les que se 'n diu fonamen- 
talment-quan no essencialment-Practica, 
en oposició a la formació professional. 
El procés tipo és el següent. L'aspirant 
a cornerciaiit debuta amb el caricter de 
meritori. 
El meritori és un noi de molts pocs anys, 
qnasi-bé sempre menys de 16, que ingressa 
en una casa de comerq, amb u n  sor1 insig- 
nificant, no inferior, empero, els seus mérits, 
sense més preparació que els coneixements 
obtinguts a I'escola primaria, completats 
amb algunes nocions adquirides a la ma- 
teixa o amb professors especials, en hores 
extraordiniries o per breu temps a l'acabar 
aquells estudis elernentals, de teneduría i 
aritmetica mercantil, amb certa freqüéncia 
també de  francés, i de cada dia menvs de 
Havcnt comenqat per executar les feines 
més meciniques i senzilles, els anys de 
treball li van donant un major coneixement 
del negoci que viu i aixis va ascendint i 
millorant la seva posició a la casa o s'esta- 
bleix per propi compte si té recursos o la 
confian~a d'algún comanditari, seguint la 
ruta trillada que el seu escis horitzó li 
promet, prosperant si círcumst&ncies o ap- 
tituts naturais excepcionals el favoreixen, i 
comenCant de nou la roda amb un meritori 
que és com el1 era. 
Els demés, una incapacitat originaria els 
arrecona a un pupitre, del que mai més po- 
den sortir, per ésser-los-hi irnpossible tre- 
ballar per altre cami que el de  la rutina. 
Altres supleixen el que els manca amb as- 
tiicies de rata o amb armes d'ús prohibit 
en el comerq. 
El comissionista, el viatjant, el venedor 
al detatl, generalment prescindeixen de  tot 
estudi complementari i entren a I'exercici 
de la seva professió sense cap preparació 
especial per a n'ella. 
Resumint breument els defectes capdals 
de I'estat de  I'ensenyament comercial a 
Reus, segons ha quedat sintkticament ex- 
posat, se pot afirmar que no existeix en 
forma orginica i sistemitica, ni suficient, 
un ensenyarnent comercial; i que, en can- 
vi, són nombrosos els ensenyaments d'a- 
quest ordre que en forma inorginica, sen- 
se coordinació i plinol, es donen. O el 
que és igual: se sent intensament la ne- 
cess i ta t  d'ensenyament comercial, pero 
aauesta necess i ta t  no és deaudament 
- 
caligrafia. atesa. 
Sobre aquesta feble base és que va D'aqui resulta que, malgrat totes les se- 
rnontant l'edifici dels seus coneixements ves deficieneies. l'ensenvament comercial 
comercials amb els materials lentament ad- a Reus té dues significacions ben mareades, 
quirits, ca i I I i ,  amb la imitació del que veu que no deuen ésser oblidades : la duna  
que es fa en el despaig on treballa, amb forta corrent de necessitat d'ensenyamenf 
algunes conversacions amb companys de comercial; i la d'un considerable esforc 
professió, poques lectures i rarament al- particular ineficaq per a utendre apuesta 
guns estudis. necessilaf. 
J. CACHOT TORROJA 


Necessitat d'una escola de comerç a Reus...II

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert