Bacaria i Colom, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

o
z
UJ
F-
UJ
o-
o
o
-1
uJ
o
o
z
o
o
UJ
La ressenya és una introducció al Ilibre
de Joan Robinson L.economia de la
competéncia lmperfecta (1). Et llibre va
ser publicat lany 1933, és, com es pot
veure, una obra que no per això podem
anomenar vella, slnó que el mot que més
li escau, és de ctàssic de leconomia.
Lobra suposa (en el seu dia t en ets cer-
cles on es pot dlscutir la seva repercus-
sló), una porta que sobre ¡ al mateix
temps es tanca per a la teoria neoclàssica,
coneguda així la teorla que glra al voltant
de lanàllsi marginal ¡ parcial, o sigul el
que sentén per microeconomia. Abans
dentrar en lobra, per a situar el lector
novell ¡nteressat en aquests temes, val la
pena dexpllcar una mlca més detallat el
que és tot aquest enfrontament teòric,
amb la corresponent tendenciositat ideo-
}ògica que hl ha darrera. La professora
Joan Robinson, pertany a lanomenada
escola de cambridge, on també hi ha els
economistes Piero Sraffa (2) i Maurice
Dobb (3).
Els economistes de lescola neoclàssica,
els de lequilibri parcial --Marshaq-- l els
de lequilibrl general --Walras, Pareto--
elaboraven els seus models teòrics amb
el supòsit de competòncia perfecta, és a
dir, considerant que hi ha una transpa-
ròncia de mercat (tots els compradors i
venedors tenen informació dels preus i de
les quantitats que hi ha al mercat . cada
moment).
Es en aquest context que apareix lobra
de la professora Joan Robinson, que des-
envolupa una hlpòtesi del seu protessor
I amic Piero Sraffa, que diu que la ma-
nera més idònia per a lestudi del mercat
¡ de la formaci6 de preus és la de lestudi
del monopoii més que el que sobté a
través de la competéncia perfecta; aixi
doncs aquesta excepció que confirmava
la regla entre els teòrics neoclàssics, es
torna regla en mans dels economistes de
rescola de Cambridge.
Val a dir que LEconomia de la Com-
petòncia lmperfecta, junt amb The Theo-
ry of Monopolistic Competition suposen
una revolució teòrica per al marginalisme.
Joan Robinson já diu que lobra és com
una caixa deines per a leconomista ana-
lític, una caixa deines que ha de servir
per, a arranjar problemes que els econo-
mistes del seu temps no podien resoldre
amb els receptaris a lús en aquell mo-
ment; per això diu que la teoria margina-
lista ortodoxa deia coses com: quan el
preu se situa per sota del cost mig, al-
gunes empreses deixen el negoci, i les
que queden lamplien, i així estàvem el
1930, en el mig duna fonda crisi eco-
nòmica. Això era el que ens demanava
que creguéssim.
Veiem més clar doncs que lobra és
una carregada contra aquesta teoria orto-
doxa i el seu model econòmic de com-
petòncia perfecta, com a supòsit princi-
pal. Aclarim-ho: els ortodoxos, relacionen
la demanda del mercat amb els preus, la
resposta és duna claredat meridiana (per
al qui ho vulgui entendre . alxi, natural-
ment), els augments de la .demanda afec-
ten els beneficls però quasl gens els
preus.
També, posant en dubte la suposada
transparòncia de mercat. l el paper soblrà
del consumidor, Joan Robinson dlu que
això, no pot aconseguir-se mentre la lnl-
ciativa la tingui el productor (entòs corn
a fabricant), ja que el cónsumidor és un
aticionat en el terreny de ladquisicló dels
béns de consum, l el venedor és un pro-
fessional.
l, el que era el punt essencial --diu—
vaig aconseguir demostrar dins lestructu-
ra de la teoria ortodoxa, que no és cert
que els sous siguin normaiment lguals al
valor del producte marglnal dól treball.
Malgrat tot, Joan Robinson no ha it
lúltima paraula, malani!íem si lany 1932,
shagués encetat ¡ acabat el terna. Però
això no desdiu el que hem dit al principl,
el llibre de ia senyora Joan Robinson, no
deixa de ser uñ clàsslc,° en el sentit rnés
escaient dei terme, un clàssic que reco-
mano als qui vuiguin saber quò és la
microeconomia, vista des de laltre ves-
sant.	 -
Res més escaient per acabar que el que
ens diu lautora referint-se al,punt essen
cial: Però això no va tenir cap repercus-
sió. La competòncla perfecta, Ia llei de
loferta ¡ la demanda, la sobirania del
consumidor l els productes marginals se
gueixen essent els reis de lensenyament
ortodox. Esperem que, després de qua-
ranta anys, una nova generació destu-
diants trobi en aquest llibre el que jo .vaig
voler dir.
Jordi BACARIA
(1) La Economia de,la Competencia
lmperfecta, Joan Robinson. Col-leccló
•Novocurso. Edit. Martínez Roca.	 •
(2) Piero Sraffa va treure de la presó
feixista italiana, on estava empresonat per
la seva ideologia ¡ militància comunista,
lintel-lectual Antonlo Gramsci, els seus
coneguts Cuaderni del Carcere.
També va treballar en ledició de lobra
completa de Ricardo
(3) Maurice Dobb és conegut com un
dels més importarts economistes marxis-
tes del segle XX, va col-laborar amb Pieró
Sraffa en ledició de lobra de Ricardo..


Economia de la competencia imperfecte

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert