Martí i Sabat, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ANY l. 1:. DE MARC DE 1920 NUM. 3. 
@ : ?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . , 
. , , . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ::::::::::::: ::: ::::::::::::: Bp :>::::: :::::::::::: ::::::::::::::;::: : : .  ,... jQ 
CULTURA 
STÁ en raó directa 
la forca d'un movi- 
ment regionalista o 
nacionalista amb la 
de la aíirmació de 
cultura que dins de 
si tanqui. 
L'aspiració inin- 
terrumpuda d'una col-lectivitat a afirmar 
son esperit davant tot el mon i a expansio- 
nar ses energies apartant els obstacles que 
s'hi oposin (que en aixb 'S fonamenta ideo- 
logicamen tot nacionalisme) no és més que? 
medi per a que '1 poble respectiu pugui 
aportar el seu patrimoni propi al tresor es- 
piritual de I'humanitat; no és més quc'l 
cami pel que 'S pugui ascendir a les Ilumi- 
noses regions de l'ideal, guiadores dels 
passos dels homes. 
Perque, usant el llenguatge kantii, po- 
driem dir que la poixanca, la riquesa, la ge- 
neral prosperitat d'un poble, no son íins en 
si, sino que (inconscientment, si's vol) no 
més son medis per a arribar a conseguir 
allb que té valor no sols en el mon de les 
contingencies sino en el de les realitats 
pures i eternals, $13 es, una cultura, una ci- 
vilització, una paraula ideal pronunciada 
per !'Anima d'una col-lectivitat, qual ressó 'S 
va trametent de poble en poble i perpctuant 
a través les humanes generaeions. 
1 tant la raó d'ésser, com la forca de tot 
naciodalisme, consisteix en les majors o 
menors possibilitats históriques que té el 
poble de que 'S tracta, d'arribar a fer escla- 
tar la flor de la seva cultura. Per aixo '1 su- 
prém interes nacional d'un poble ha de eon- 
sistir en fer que sempre estigui viva i vi- 
branta I'espurna de civilització que dins de 
si porta, a fi de que, si contingencies his- 
tóriques li impideixen de moment desenrot- 
liar l'integritat de scs energies materials i 
espirituals a son arbitri i segons les inspira- 
cions del geni tutelar nacional, pugui '1 d-ía 
que dites contingencies canviin, fer que 
s'avivi aquella espurna i arribi a ser una 
gran foguera que marqui una llarga estela 
de claror. 
Al parlar de la cultura com a predomi- 
nant inspirador o guía d'un poble, no'm 
refereixo a una sistematització de coneixe- 
ments caracteristics d'una col-lectivitat, a 
un ordre d'idees precises i definitives, a un 
conjunt organitzat d'institucions i métodes 
pedagogics i cientifics; circumstancies de 
varies categories poden impedir o dificul- 
tar, de moment, que's consegueixi aqueixa 
plenitut de vida espiritual col-lectiva. Jo 
tinc present al parlar de cultura; aquel1 sen- 
timent d'idealitat transcendent que vigo- 
ritza totes les manifestacions de vida d'un 
poble o d'una col-lectivitat, aquella sava 
que remou perennament les fibres de la 
vida popular, mantenint-la en un estat de 
primaveral floració, mentre no pugui coro- 
nar-se de fruits. 
1 aqueix sentiment de cultura es que 
constitueix, no la poixanca i grandesa d'un 
individuu, d'una col-lectivitat, d'un poble o 
nacionalitat, pero si '1 medi per a arribar a 
adquirir tal grandesa i poixanca i per a que 
aqueixes no siguin aparatoses i efimeres 
com les d'un imperi oriental sino concen- 
trades i perennes com les d'una Grecia i 
d'una Anglaterra. 
En prova de la forca predominant que té 
aqueix sentiment de cultura entre totes les 
altres forces politiques i socials que, con- 
tribuint a unir i dissociar col-lectivitats hu- 
manes, regulen la vida d'aqueixes, podém 
observar el fet de que quan a una naciona- 
litat li manca dit sentiment de cultura o '1 
té en un grau embrionari, i en camvi el 
poble que la domina el té desenrotllat amb 
intcnsitat, seri molt dificil que les valors 
polítiques i socials que integren dita nacio- 
nalitat puguin suplir la manca o pobresa 
d'aquell sentiment, i que, per tant, pugui, 
aquella, arribar a afirmar la seva completa 
personalitat. Vegi 'S el cas d'lrlanda respec- 
te d'Anglaterra i '1 de Provenca i altres re- 
gions franques respecte de Franca. 
Per aixó tanta importancia té, tot quant 
tendeixi a I'eclosió i a la vigorització dels 
gkrmens de cultura en una col-lectivitat, 
perque son ells els que donant-li més clara 
i conscient idea de sa personalitat, van per- 
petuant la flama sagrada de la veritable 
tradició i la capaciten pcr a anar-se assimi- 
lant les noves corrents espirituals. Aixís 
podri realitzar més i més complertament 
la missió que li esti encomanada, que és 
tant com dir que aquella col-lectivitat con- 
tribuiri sensiblement en una més gran o 
més petita part, al perfeccionament o espi- 
ritualització dels homes. 
Es un error, doncs, el considerar la cul- 
tura com una isolada manifestació de la vida 
d'una col-lectivitat per quan no es i no ha 
d'ésser mes que la rcsultant de totes les 
manifestacions de dita vida i, a la vegada, 
una de les arrels mares d'aquelles. 1 en 
aqueix sentit es que han d'interessar-se tots 
els elemcnts de la col-lectivitat en I'obra 
cultural d'aqueixa, perque es aqueixa obra 
i, sobretot, I'esperit que la inspira, els que 
han de contribuir a fer creixer i a perpe- 
tuar la personalitat col-lectiva, complement 
i garantía de les personalitats individuals 
que en si comprén. 
JOSEP MARTI I SABAT. 


Cultura

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert