Aladern, Joseph

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Reuista del Centro de Lectura 75 
Tranquila s'escorra I'aygua que amaga hipó- 
crita la i o r ~ a  impetuosa de sa corrent. Sembla 
mansa, y no se sab sa potencia fins que hi ets en- 
tre ella. 
Vora'l riu s'hi veu l'ultim estatje del home. 
Una ratlla blanca puutinejada de xiprers frets 
com la mort que vetllen, senyala la fita de la vida. 
P:issant amb una barca he vist corre'l cementir 
vertiginosament y he vist parada la barca que 
jo anava, al mitj del riu; he vist corre la terra al 
meu entorn, enduhentse en son vértig ilusions y 
penes totes amb un mateix riu. 
He vist corre empaytautse els xops escarda- 
lenchs, de la vorada, alts y secs. 
He tingut la visió del contrast d'inmutables 
lleys de la Natura, la parada eterna á la corrent 
continua. 
He sentit amb éxtassis lo cant suau de la co- 
rrent, quina psalmodia armouisa 1 paissatje amb 
e1 misteri remorós de la música selvatje .... 
mado SognaAes. 
Janer iq i~ . ! .  
CANSONS 
A la de un roser la vida 
del home n'es parescuda; 
las flors creixen entre espinas 
y per cada flor cent fullas. 
- 
D'ensá que ma mare es morta 
que s'ha tornat més trist tot. 
[Tantas mares com se moren 
y encar hi hk alegría al mon! 
- 
Llarga 6 curta's pot trobar 
la carrera de la vida, 
prenent lo cami del plor 
ó bé agafant lo del riure. 
- 
Ne son los dolsos recorts 
com las punxas del roser 
que aixis que van assecantse 
s'alilan y punxau mes. 
- 
Pujá á la inrnortalitat 
es pujar á una montanya 
plena de punxas y abrochs 
que al cim hi há una creu clavada. 
- 
Un moment despres ma mort 
desitjaria reviure 
pera dir: tot es vritat, 
ó tal cap: tot es mentida. 
Per escriure mos pesars 
necessitaría al menys 
un tinter gran com lo mar 
y un paper gran com lo cel. 
- 
Ni que us contes mas grans penas 
no plorariau, segú. 
¡Ay, que las penas agenas 
no fan plorar á ningúl 
- 
Sois saben cautá'ls aucells 
las Gellas cansons dels pares; 
jo hi apr& altras cansons 
que m'amargan al cantarlas. 
Joseph Aladern. 
Folk -lore 
L'HOSTAL DE LA PEIRA 
Al hostal de la Peira 
-0letn 
tres damas vant anar 
-01d 
pensaut qu,eren tres dames 
tres lladres vant entrar. 
Dcmdneu 1 hostalera 
que hi ha per a sopar. 
-Hi ha ous am cansalada, 
costeties a gustar; 
diuhen a l'hostalera 
out era 1,allotjar. 
Ves-hi veshi moceta 
ensenye-1s I'allotjar; 
la moca n'es traidora 
pel pany els va guaitar, 
ja 1s veu casaca curta, 
pistoles a la m&; 
la moceta n'es llesta 
i al amo ho va contar. 
-Ai amo lo nostr' amo 
l'hostal volen robar; 
tenim lladres a ca3a, 
lladres sense pensar. 
-Ves a dormir moceta 
xo per mi quedara. 
La moceta n'es llesta 
al foc se va quedar; 
quand mitja nit tocava 
-ja es hora de robar. 
Un candeler n'encenen 


Cansons

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert