Jou i Mirabent, David

Revistes Catalanes amb Accés Obert

d'ací, d'alla 
PLANETES 1 QUARKS 
Escric aquestes ratiies mentre eis 
fragments del cometa Shoemaker- 
Levi van caient contra Júpiter: un 
element d'interes científic en aquest 
estiu de sequedat i incendis. Encara 
s'espera, amb curiositat i una certa 
ansietat, el xoc del fragment més 
gran, que es produira aquesta 
mateixa nit i les imatges del qual 
seran transmeses per TV3, des dels 
observatoris de les Canh-ies. 
Inquietud del públic: podria Júpiter 
apartar-se gaire de la seva brbita? 
Podria Júpiter encendre's i 
esdevenir un segon Sol en el nostre 
Sistema? En aquests moments, la 
gent no se sent tan sols concernida 
(més o menys) pel que passa a la 
Terra sinó també pel que passa al 
firmament. Tinc curiositat per saber 
que aportaran aquestes col.lisions als 
nostres coneixements de Júpiter. 
Quantes noves dades!: velocitats 
d'ones, coeficients d'atenuació, 
difusivitats termiques.. . 1 tinc 
també curiositat per la interpretació 
paracientífica, simbblica, de la 
col-lisió: els fabricants d'horbscops, 
senten la mateixa excitació que els 
científics? Veuen la col.lisió com una 
font d'informació o com una 
anecdota irrellevant? Món científic i 
món simbolic: quina diferencia de 
percepcions! 
Avui, també, fa vint-i-cinc anys de 
l'arribada de l'home a la Lluna. Va 
ser un punt algid del prestigi de la 
ciencia, en especial de la física, 
entre el públic. "Ens sentíem 
recolzats per tot el país, uns herois 
anbnims en una gran gesta científica 
i tecnica que el públic havia fet seva 
amb orgull", m'explicava un dia un 
físic de la NASA. "Avui, perb, tot 
és diferent: l'interes del públic ha 
minvat, ens hem convertit en 
rutina", acaba la conversa.. . 
Aquesta davallada d'excitació és 
comparable a la que es pot detectar 
en la descoberta del quark top, si se 
la compara amb l'explosió de 
sorpresa i d'interes que suscita, cap 
a 1974, la descoberta del quark 
encís o charm. El periodisme 
d'aquella epoca dedicava a la ciencia 
molt menys espai i esforc que no pas 
avui, de manera que aquella 
excitació col.lectiva dels físics no 
arriba, prhcticament, al gran públic. 
Hi arriba avui, en canvi, la 
satisfacció -una mica aigualida per 
la manca d'una certesa total- per la 
descoberta del "darrer quark" . 1 
ara, que? "Ja heu trobat tot el que 
volíeu saber sobre la constitució de 
la materia? Si es així, per que voleu 
rnés pressupostos per a acceleradors 
de partícules? Per que no us 
recicleu a altres camps rnés propers 
a les nostres necessitats?" 
Trobat -sembla- el darrer quark, i 
anunciat el seu descobriment per 
tots els mitjans de comunicació, ens 
veurem rnés obligats que mai a 
explicar molt clarament que rnés 
volem saber, que més ens cal saber, 
en el domini microscbpic. Convé 
fer-ho sense gaire retbrica, sense 
donar per descomptat que l'escala de 
valors dels científics hagi de ser 
alhora la del públic. Si no som capa- 
cos de fer-ho ens demanaran, molt 
lbgicament, perque cal ampliar els 
acceleradors o construir-ne de nous. 
E l  coneixement sempre duu a la 
necessitat d'ampliar el coneixement. 
L'increment de la divulgació, també, 
obliga a expandir i actualitzar la 
divulgació. El descobriment del 
"darrer quark" és un bon exemple del 
doble tal1 de la divulgació: és una 
divulgació que obliga, per forca, a 
rnés divulgació encara. Part del 
públic ho agraira. Al cap i a la fi, en 
aquestes setmanes d'incendis en els 
nostres boscos, de genocidis a 
Ruanda, de demagogia anticatalana a 
Madrid, la col.lisió dels fragments de 
cometa contra Júpiter és, potser, una 
de les notícies més fresques, relaxants 
i imaginatives que podem trobar en 
els diaris. . 
David Jou 
Revista de Física / 2n semestre de 1994 49 


D'Ací, d'allà : Planetes i quarks

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert