Vilanou i Torrano, Conrad

Hemeroteca Cientifica Catalana

BADEN-POWELL, ROBERT. ESCOLTISME PER A NOIS.BARCELONA: EUMO EDITORIAL, 2007[PRÒLEGS D’ANTONI TORT I SALOMÓMARQUÈS]A l’estiu de l’any 2007 es va commemorar el centenari de l’escoltisme,moviment pedagògic que va ser endegat per Robert Stephenson Smyth Baden-Powell (1857-1941), que va organitzar —entre els dies 1 i 9 d’agost de 1907— elprimer campament boy scout, a l’illa de Brownsea, a la localitat britànica deDorset, on es van reunir una vintena de nois d’edats compreses entre els dotze idisset anys. A casa nostra aquesta efemèride va ser celebrada amb diferents actesacadèmics, reunions d’escoltes i la publicació d’obres específiques sobre aquestcorrent pedagògic. Així, per exemple, i des de les pàgines d’aquesta revista, vamdonar àmplia notícia bibliogràfica del llibre Joves escoltes i francmaçons adults, deFabian Mohedano i Joan-Francesc Pont Clemente, que han llegit l’escoltismedes de la perspectiva de la laïcitat i del lliurepensament, tot i destacar la impor-tància dels rituals, cerimònies, promeses i lleis escoltes de cara a la formaciód’un maçó adult. Ara ens arriba la versió catalana del famós Scouting for boys,obra publicada el gener de 2008, quan tot just es compleixen cent anys de la pri-mera edició en llengua anglesa. Poc abans del 1908, l’any 1899, Baden-Powellhavia publicat Aids to Scouting, obra de caràcter militar sobre l’exploració queconstitueix un preludi del seu Escoltisme per a nois que ara comentem. Poctemps després, l’any 1909, va escriure Girl guides, a suggestion for charactertraining for Girls, el llibre de capçalera per a la branca femenina de l’escoltisme,en què va participar activament la seva germana menor, Agnes. Més tard, va serla seva esposa, Olane Saint Claire Soames —amb qui es portava més de trentaanys de diferència—, qui es va posar al capdavant de la branca femenina de l’es-coltisme.D’entrada s’ha de dir que ens trobem davant d’una magnífica edició, benil·lustrada i que incorpora dos pròlegs d’Antoni Tort i Salomó Marquès: el pri-mer, de caràcter general, serveix per enquadrar històricament el naixement de lapedagogia escolta, i el segon, sobre les vicissituds de la implantació de l’escoltis-me a casa nostra, un moviment pedagògic que és distingit amb els qualificatiusde plural i viu i que ha mantingut bones relacions amb sectors avançats de l’Es-glésia. De la lectura d’aquestes pàgines introductòries destaca el mite fundacio-nal de la creació dels escoltes, que se situa en la Guerra dels Bòers a Sud-àfrica,quan l’oficial de l’Exèrcit britànic Robert Baden-Powell va organitzar un grupd’infants com a exploradors i els va responsabilitzar d’un conjunt d’activitatsauxiliars. L’aixecament del setge de Mafeking, el maig del 1900, va convertir elcoronel Baden-Powell en un heroi militar, si bé no és clar que la idea d’organit-RECENSIONS40126 Recensions.qxp:26 Recensions.qxd  13/3/09  19:29  Página 401zar aquests infants fos d’ell, sinó d’un altre militar de la guarnició, Lord EdwardCecil. Sigui com sigui, el cert és que l’escoltisme va assolir ben aviat un gran èxiti que el seu lema «Sempre a punt» per salvar vides i per ajudar els perjudicatss’ha convertit en un referent ineludible de la pedagogia contemporània.Des de fa un segle, l’escoltisme constitueix un moviment pedagògic d’abastmundial, estès per tot el món i que aplega en les seves diverses branques un nom-bre elevat de membres que s’apropa als cent milions d’afiliats. Probablement,una de les dificultats que hom troba actualment pel que fa a l’escoltisme és poderdeterminar la gran quantitat de famílies que canalitzen aquest moviment pedagò-gic, que ha tingut en aquest segle d’existència un paper fonamental en la formacióde la joventut. En realitat, l’escoltisme ha estat adaptat a diferents situacions, ate-ses les seves grans possibilitats pedagògiques, de manera que resulta difícil parlarde l’escoltisme en sentit unívoc, donat el gran nombre de corrents i possibilitats,encara que —a grans trets— podem establir dos grans grups: l’escoltisme laic il’escoltisme creient de signe cristià que va promoure el pare jesuïta Sévin. Amb-dues tendències, a partir dels rituals de pas que implica la pedagogia escolta,veuen un ampli ventall de possibilitats per desenvolupar la consciència delsinfants des de les seves respectives posicions ideològiques. Amb tot, i davantd’una efemèride com la que ens ocupa, interessa més la categoria —és a dir, l’anàlisipedagògica de l’escoltisme a partir del seu text fundacional— que no pas l’or-ganització i estructura d’aquest moviment de caràcter internacional. Així, doncs,l’escoltisme es pot incloure en el marc del que s’ha anomenat neonomadismepedagògic, tendència educativa que va sorgir a les acaballes del segle XIX i queaspirava a rectificar el sedentarisme educatiu que s’havia consolidat a redós d’unaescolarització que aspirava a fixar espais, coneixements, cossos i consciències.De fet, ja en el seu moment, el professor Joan Tusquets va reflectir en el seullibre Tarzán contra Robot aquesta dinàmica entre el neonomadisme i el seden-tarisme pedagògics. Certament que aquest neonomadisme —el professor Tus-quets es referia a tres tipus de neonomadisme: excursionista, migratori i turís-tic— tampoc no es pot marginar del Romanticisme pedagògic, que per diferentsvies havia excel·lit el contacte amb la natura i l’ambient d’aventura, en un con-text econòmic presidit pel colonialisme. D’una banda, aquest neonomadisme—una reacció que va sorgir per combatre els vicis del sedentarisme escolar instau-rat en el segle XIX— va oferir una deriva totalitària que va trobar el seu màximexponent en les Joventuts Hitlerianes. No s’ha de perdre de vista que Baldurvon Schirach (1907-1974), cap de les Joventuts Hitlerianes a partir del 1931, vareconèixer en diferents moments —per exemple, durant el seu procés a Nurem-berg— la seva dependència respecte de la tradició pedagògica germànica, repre-sentada per Pestalozzi i Froebel, malgrat que no s’ha d’oblidar la influència delsRECENSIONS40226 Recensions.qxp:26 Recensions.qxd  13/3/09  19:29  Página 402Wandervögel, aquells ocells errants que van ser fundats l’any 1901 per Karl Fis-cher. Al seu torn, Hermann Lietz va establir l’any 1898 a Ilsemburg la Casad’Educació al Camp (Landerziehungsheime) mentre que Gustav Wyneken vafundar a Turíngia la Comunitat Escolar Lliure de Wickersdorf, que promovia laJugendkultur (cultura de joventut) entre els joves, amb un sentit nòmada iromàntic que va representar una novetat pedagògica en el tombant del se-gle XIX.1 Ara bé, enfront d’aquest neonomadisme pedagògic de signe aventurer,militarista i totalitari, cal situar l’escoltisme de Baden-Powell amb el seu sentitobert i democràtic que amb el pas del temps ha deixat el llast que representava laseva ascendència militarista que no volia convertir els escoltes en aus errants,sinó en cavallers errants. «El movimiento ideado y llevado a la práctica porBaden-Powell es simplemente genial, por la discreción con que trió lo mejor dela idiosincrasia nómada y el tacto con que lo amoldó a las condiciones de unacultura sedentaria. Lejos de proponerse edificar sobre ruinas, Baden-Powellofreció el escultismo al sistema escolar vigente, calificándolo modestamente deorganización complementaria que aprovecha el tiempo para despertar el carácterde los adolescentes y abrirles perspectivas.»2Quan hom s’apropa a la pedagogia escolta descobreix que moltes de lesseves intuïcions educatives corresponen a la manera de fer i actuar dels poblescaçadors, d’unes cultures que havien educat tradicionalment els seus fills a tra-vés de rituals de pas on era molt important demostrar habilitats i perícia per a lacacera. Però que ningú es pensi que Baden-Powell propugna un retorn a estadisanteriors de la civilització, i encara menys, que faci un elogi del primitivisme. Elseu retorn a la natura està pensat des de la perspectiva de l’explorador expertque no vol que els joves —futurs soldats— es perdin en el camp i pretén que, encas d’aïllament, puguin subsistir sense dificultats. En darrer terme, cal preparar-se per ser potencialment un bon soldat en temps de guerra, per bé que el queconvé és que els joves siguin bons soldats de la pau. De fet, ningú no pot negarla influència de la literatura de Rudyard Kipling (1865-1936), per exemple, de laseva novel·la Kim (1901) —història d’aventures i d’espionatge en què el prota-gonista, fill d’un sergent d’un regiment irlandès a l’Índia, després de quedar-seorfe i conèixer un lama tibetà, emprèn un viatge iniciàtic a través de l’Índia— i,naturalment, del conegut El llibre de la jungla (1894).RECENSIONS4031. Sobre aquest moviment es pot consultar: A. C. MOREU, «Idealisme naturalista dels adoles-cents alemanys (1897-1945): Dels Wandervögel (Ocells errants) a la Hitlerjugend (Joventut hitleria-na)», Educació i Història, núm. 6 (2003), p. 36-43.2. J. TUSQUETS, Tarzán contra Robot: El neonomadismo y el neosedentarismo, protagonistasde la crisis contemporánea, Barcelona, Oikos-Tau, 1986, p. 86.26 Recensions.qxp:26 Recensions.qxd  13/3/09  19:29  Página 403Certament que en l’ideal pedagògic de Baden-Powell, hi trobem molts méselements, com ara l’esperit cavalleresc de l’edat mitjana, que havia estat recupe-rat en l’època victoriana, quan l’arquitectura neogòtica s’imposava en unaAnglaterra que veia florir l’esperit religiós amb la construcció de nombrosesesglésies anglicanes. A més a més, sense la idea de Déu, la moral de Baden-Powell no tindria cap mena de sentit, fins al punt que aspira a enfortir les creen-ces religioses. En aquest aspecte el seu liberalisme és gran fins a considerar queles diferències que separen les religions són secundàries, perquè per damunt detot plana el sentiment religiós que ens fa confiar en Déu i ens mou a fer el bé atothom. «I ha de mirar de fer almenys una Bona Obra cada dia» (p. 8). La sevafórmula queda ben expressada amb aquestes paraules: «Primer: Estimar i servirDéu. Segon: Estimar i servir el vostre proïsme» (p. 326).Es detecta, doncs, en la pedagogia escolta una fonamentació evangèlica queva trobar en l’Anglaterra victoriana un camp propici per a la seva implantació idivulgació i que, en darrer terme, buscava la formació del caràcter d’una joven-tut —nova categoria social en aquell moment— que havia d’evitar els estralls dela civilització industrial, tot fornint un programa de reforma o regeneraciósocial. Així, s’havia de combatre l’egoisme, la vagància, l’alcoholisme, el taba-quisme, l’obscenitat, les apostes, els jocs d’atzar i les malalties venèries, entrealtres mals que afectaven la societat d’aquell temps dominat per un fort purita-nisme. No en va, l’escoltisme és un moviment que, tot i que s’estructura a travésd’organitzacions nacionals, es caracteritza per la seva vocació internacional iuniversal «en el sentit que insisteix en la confraternitat universal entre tots elsescoltes de totes les nacions, classes o creences» (p. 5).En realitat, l’ideal pedagògic del gentleman —del cavaller cristià— quehavia fomentat Thomas Arnold des dels camps d’esport de l’escola de Rugbys’havia d’estendre a tothom, amb independència de les diferències i classessocials. De fet, els cavallers eren els escoltes del temps antic i —a parer deBaden-Powell— el seu codi de conducta era molt semblant a la llei escolta, for-malitzada en deu principis o manaments. En aquesta direcció, els escoltes serienels nous cavallers del món modern: «Vosaltres, els escoltes, no podeu fer res demillor que seguir l’exemple dels cavallers» (p. 27). D’aquí ve també la importàn-cia de sant Jordi —patró dels antics cavallers—, que Baden-Powell ressalta en elseu Escoltisme per a nois: el dia 23 d’abril —diada de sant Jordi— els escolteshan de recordar la seva promesa i el decàleg de la llei escolta. Entre les principalsvirtuts d’aquest esperit cavalleresc cal esmentar el desinterès, l’esperit de sacrifi-ci, l’amabilitat, la generositat, el joc net, l’honestedat, la lleialtat, la cordialitat i lacortesia. Ben mirat, l’ideal escolta significa l’extensió del model de gentlemanque vol trencar l’elitisme de les public schools, de manera que ha d’arribar aRECENSIONS40426 Recensions.qxp:26 Recensions.qxd  13/3/09  19:29  Página 404tothom i, per tant, a les capes socials més humils. En realitat, un dels aspectesmés destacables de la pedagogia escolta és la fusió de l’educació física i del’educació moral en un tot que recorda el sistema que se seguia en els grans esta-bliments pedagògics anglesos. En darrer terme, Baden-Powell vol promourel’autogovern dels joves, per bé que ell modifica la noció romàntica d’un autogo-vern espontani, com a vegades es planteja des d’una vulgar i simple interpretaciórousseauniana, perquè es pretén que el jove assumeixi la seva pròpia responsabi-litat des del seu compromís personal.Amb tot, per aconseguir aquests objectius, Baden-Powell —sempre reti-cent a l’esport professional— recorrerà als jocs, a la gimnàstica respiratòria, a lahigiene, a la vida a l’aire lliure, al coneixement de la natura, a la vida de campa-ment, a les habilitats manuals i als exercicis físics (córrer, caminar, anar en bici-cleta, nedar, governar una barca, etc.) per tal de millorar la força i la salut delsjoves, dins d’un context social liberal i democràtic. Insistim que darrere de lapedagogia escolta —una pedagogia certament arcaïtzant— es detecta la presèn-cia de formes de vida antigues, pròpies dels pobles caçadors i pescadors. L’homede bosc i el marí que navega arran de costa són dues figures que sempre són pre-sents en l’ideari pedagògic de Baden-Powell, imatges a les quals cal afegir lafigura de l’explorador i l’esperit dels pioners, dels homes de frontera aptes perfer front a qualsevol situació imprevista. Aguditzar l’observació i la deducció,adonar-se dels senyals, detectar les empremtes, ser capaç de fer rastrejaments,estar a l’aguait en patrulles, etc., són —entre moltes altres pràctiques— les reco-manacions que fa Baden-Powell per als joves escoltes, a partir de la constatacióque els exploradors treuen importants conseqüències dels petits indicis. Endarrer terme, l’escoltisme respon a l’esquema de la pedagogia iniciàtica, en què,per passar a través dels diferents grups, cal, a més d’observar la llei escolta, supe-rar alguna prova per tal d’ascendir de llobató a minyó escolta, tot assolint final-ment la condició de pioner.Comptat i debatut, fa la impressió que Baden-Powell no va ser un pedagoggaire creatiu, però en canvi sí que va saber adaptar i reunir en el seu sistemamoltes de les intuïcions pedagògiques que s’havien donat al llarg del segle XIX i—fins i tot— en etapes anteriors. En la pedagogia escolta es troben vestigis deles idees de Locke, pel que fa a l’educació sensorial segons la tradició de l’empi-risme; de Daniel Defoe i el mite del Robinson, en relació amb la idea que l’homepot sobreviure aïllat enmig de la natura al marge de la civilització; de Ling, perparticipar dels beneficis de la gimnàstica sueca; de Thomas Arnold, pel que fa ala importància de l’exercici físic i la seva dimensió moral; de l’evolucionisme i elsentit de la lluita per la vida; de la literatura de Kipling; de l’esperit detectivescde les aventures de Sherlock Holmes, etc. En qualsevol cas, la gran aportació deRECENSIONS40526 Recensions.qxp:26 Recensions.qxd  13/3/09  19:29  Página 405la pedagogia escolta —cal assenyalar que la metodologia escolta pot ser conside-rada un mètode educatiu— rau en les seves estratègies i instàncies procedimen-tals. Tot combatent els excessos d’una pedagogia intel·lectualista, com corresponal seu plantejament neonòmada, la pedagogia escolta destaca els aspectes del’educació moral —la preparació de l’esperit— i de l’educació física, segons l’es-quema de vida dels pobles caçadors i pescadors. Ser fort corporalment i moral-ment són dos dels objectius prioritaris d’aquesta pedagogia escolta que ara cele-bra el centenari de la seva creació amb la publicació d’aquest text fonamentalde la pedagogia contemporània. Escoltisme per a nois és un text amè i agradable dellegir que respon als tònics d’una pedagogia ancestral que Baden-Powell vasaber actualitzar i adequar a les exigències de la societat industrial i colonial.Probablement en la modernitat —i també en la modernitat pedagògica— hi tro-bem moltes restes d’estadis anteriors, fins i tot vestigis llunyans, com ara lamanera de viure d’aquells pobles caçadors i pescadors que educaven llurs fillstot tenint ben present la cohesió del grup social quan encara no s’havia inventatl’escriptura i, consegüentment, no existien escoles on els infants aprenguessin demanera sedentària a llegir i escriure.Conrad Vilanou i TorranoBUISÁN, C.; ECHEBARRIA, I. [COORD.].MIQUEL MELERI MUNTANÉ: VOCACIÓN Y PEDAGOGÍA. LOS ORÍGENESDE LA PEDAGOGÍA TERAPÉUTICA EN ESPAÑA. BARCELONA:INSTITUT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ DE LA UNIVERSITATDE BARCELONA, 2007D’entrada s’ha de dir que ens trobem davant d’una obra col·lectiva coordi-nada pels professors Carmen Buisán i Iñaki Echebarria que aglutina una sèrie detreballs escrits per amics, deixebles i estudiosos que aborden el pensament il’obra de Miquel Meler (1921-2005) des de diferents punts de vista. A més, s’hade recordar que Miquel Meler va obtenir l’any 2006 —a títol pòstum— la segonaedició del Premi Jesús Garanto, que atorga l’Institut de Ciències de l’Educacióde la Universitat de Barcelona, que dirigeix el professor Miquel Martínez. Defet, l’import d’aquest guardó ha servit per finançar —si més no parcialment— elllibre que ens ocupa i que respon a aquest sentiment coral d’amistat i reconeixe-ment que el professor Meler va saber despertar en els distints àmbits (acadèmic,d’atenció als discapacitats, pastoral) en què va actuar.RECENSIONS40626 Recensions.qxp:26 Recensions.qxd  13/3/09  19:29  Página 406

Catalan

Baden-Powell, Robert. Escoltisme per a nois. Barcelona: Eumo Editorial, 2007 [pròlegs d'Antoni Tort i Salomó Marquès]

Revistes Catalanes amb Accés Obert

BADEN-POWELL, ROBERT. ESCOLTISME PER A NOIS.
BARCELONA: EUMO EDITORIAL, 2007
[PRÒLEGS D’ANTONI TORT I SALOMÓMARQUÈS]
A l’estiu de l’any 2007 es va commemorar el centenari de l’escoltisme,
moviment pedagògic que va ser endegat per Robert Stephenson Smyth Baden-
Powell (1857-1941), que va organitzar —entre els dies 1 i 9 d’agost de 1907— el
primer campament boy scout, a l’illa de Brownsea, a la localitat britànica de
Dorset, on es van reunir una vintena de nois d’edats compreses entre els dotze i
disset anys. A casa nostra aquesta efemèride va ser celebrada amb diferents actes
acadèmics, reunions d’escoltes i la publicació d’obres específiques sobre aquest
corrent pedagògic. Així, per exemple, i des de les pàgines d’aquesta revista, vam
donar àmplia notícia bibliogràfica del llibre Joves escoltes i francmaçons adults, de
Fabian Mohedano i Joan-Francesc Pont Clemente, que han llegit l’escoltisme
des de la perspectiva de la laïcitat i del lliurepensament, tot i destacar la impor-
tància dels rituals, cerimònies, promeses i lleis escoltes de cara a la formació
d’un maçó adult. Ara ens arriba la versió catalana del famós Scouting for boys,
obra publicada el gener de 2008, quan tot just es compleixen cent anys de la pri-
mera edició en llengua anglesa. Poc abans del 1908, l’any 1899, Baden-Powell
havia publicat Aids to Scouting, obra de caràcter militar sobre l’exploració que
constitueix un preludi del seu Escoltisme per a nois que ara comentem. Poc
temps després, l’any 1909, va escriure Girl guides, a suggestion for character
training for Girls, el llibre de capçalera per a la branca femenina de l’escoltisme,
en què va participar activament la seva germana menor, Agnes. Més tard, va ser
la seva esposa, Olane Saint Claire Soames —amb qui es portava més de trenta
anys de diferència—, qui es va posar al capdavant de la branca femenina de l’es-
coltisme.
D’entrada s’ha de dir que ens trobem davant d’una magnífica edició, ben
il·lustrada i que incorpora dos pròlegs d’Antoni Tort i Salomó Marquès: el pri-
mer, de caràcter general, serveix per enquadrar històricament el naixement de la
pedagogia escolta, i el segon, sobre les vicissituds de la implantació de l’escoltis-
me a casa nostra, un moviment pedagògic que és distingit amb els qualificatius
de plural i viu i que ha mantingut bones relacions amb sectors avançats de l’Es-
glésia. De la lectura d’aquestes pàgines introductòries destaca el mite fundacio-
nal de la creació dels escoltes, que se situa en la Guerra dels Bòers a Sud-àfrica,
quan l’oficial de l’Exèrcit britànic Robert Baden-Powell va organitzar un grup
d’infants com a exploradors i els va responsabilitzar d’un conjunt d’activitats
auxiliars. L’aixecament del setge de Mafeking, el maig del 1900, va convertir el
coronel Baden-Powell en un heroi militar, si bé no és clar que la idea d’organit-
RECENSIONS
401
26 Recensions.qxp:26 Recensions.qxd  13/3/09  19:29  Página 401
zar aquests infants fos d’ell, sinó d’un altre militar de la guarnició, Lord Edward
Cecil. Sigui com sigui, el cert és que l’escoltisme va assolir ben aviat un gran èxit
i que el seu lema «Sempre a punt» per salvar vides i per ajudar els perjudicats
s’ha convertit en un referent ineludible de la pedagogia contemporània.
Des de fa un segle, l’escoltisme constitueix un moviment pedagògic d’abast
mundial, estès per tot el món i que aplega en les seves diverses branques un nom-
bre elevat de membres que s’apropa als cent milions d’afiliats. Probablement,
una de les dificultats que hom troba actualment pel que fa a l’escoltisme és poder
determinar la gran quantitat de famílies que canalitzen aquest moviment pedagò-
gic, que ha tingut en aquest segle d’existència un paper fonamental en la formació
de la joventut. En realitat, l’escoltisme ha estat adaptat a diferents situacions, ate-
ses les seves grans possibilitats pedagògiques, de manera que resulta difícil parlar
de l’escoltisme en sentit unívoc, donat el gran nombre de corrents i possibilitats,
encara que —a grans trets— podem establir dos grans grups: l’escoltisme laic i
l’escoltisme creient de signe cristià que va promoure el pare jesuïta Sévin. Amb-
dues tendències, a partir dels rituals de pas que implica la pedagogia escolta,
veuen un ampli ventall de possibilitats per desenvolupar la consciència dels
infants des de les seves respectives posicions ideològiques. Amb tot, i davant
d’una efemèride com la que ens ocupa, interessa més la categoria —és a dir, l’anàlisi
pedagògica de l’escoltisme a partir del seu text fundacional— que no pas l’or-
ganització i estructura d’aquest moviment de caràcter internacional. Així, doncs,
l’escoltisme es pot incloure en el marc del que s’ha anomenat neonomadisme
pedagògic, tendència educativa que va sorgir a les acaballes del segle XIX i que
aspirava a rectificar el sedentarisme educatiu que s’havia consolidat a redós d’una
escolarització que aspirava a fixar espais, coneixements, cossos i consciències.
De fet, ja en el seu moment, el professor Joan Tusquets va reflectir en el seu
llibre Tarzán contra Robot aquesta dinàmica entre el neonomadisme i el seden-
tarisme pedagògics. Certament que aquest neonomadisme —el professor Tus-
quets es referia a tres tipus de neonomadisme: excursionista, migratori i turís-
tic— tampoc no es pot marginar del Romanticisme pedagògic, que per diferents
vies havia excel·lit el contacte amb la natura i l’ambient d’aventura, en un con-
text econòmic presidit pel colonialisme. D’una banda, aquest neonomadisme
—una reacció que va sorgir per combatre els vicis del sedentarisme escolar instau-
rat en el segle XIX— va oferir una deriva totalitària que va trobar el seu màxim
exponent en les Joventuts Hitlerianes. No s’ha de perdre de vista que Baldur
von Schirach (1907-1974), cap de les Joventuts Hitlerianes a partir del 1931, va
reconèixer en diferents moments —per exemple, durant el seu procés a Nurem-
berg— la seva dependència respecte de la tradició pedagògica germànica, repre-
sentada per Pestalozzi i Froebel, malgrat que no s’ha d’oblidar la influència dels
RECENSIONS
402
26 Recensions.qxp:26 Recensions.qxd  13/3/09  19:29  Página 402
Wandervögel, aquells ocells errants que van ser fundats l’any 1901 per Karl Fis-
cher. Al seu torn, Hermann Lietz va establir l’any 1898 a Ilsemburg la Casa
d’Educació al Camp (Landerziehungsheime) mentre que Gustav Wyneken va
fundar a Turíngia la Comunitat Escolar Lliure de Wickersdorf, que promovia la
Jugendkultur (cultura de joventut) entre els joves, amb un sentit nòmada i
romàntic que va representar una novetat pedagògica en el tombant del se-
gle XIX.1 Ara bé, enfront d’aquest neonomadisme pedagògic de signe aventurer,
militarista i totalitari, cal situar l’escoltisme de Baden-Powell amb el seu sentit
obert i democràtic que amb el pas del temps ha deixat el llast que representava la
seva ascendència militarista que no volia convertir els escoltes en aus errants,
sinó en cavallers errants. «El movimiento ideado y llevado a la práctica por
Baden-Powell es simplemente genial, por la discreción con que trió lo mejor de
la idiosincrasia nómada y el tacto con que lo amoldó a las condiciones de una
cultura sedentaria. Lejos de proponerse edificar sobre ruinas, Baden-Powell
ofreció el escultismo al sistema escolar vigente, calificándolo modestamente de
organización complementaria que aprovecha el tiempo para despertar el carácter
de los adolescentes y abrirles perspectivas.»2
Quan hom s’apropa a la pedagogia escolta descobreix que moltes de les
seves intuïcions educatives corresponen a la manera de fer i actuar dels pobles
caçadors, d’unes cultures que havien educat tradicionalment els seus fills a tra-
vés de rituals de pas on era molt important demostrar habilitats i perícia per a la
cacera. Però que ningú es pensi que Baden-Powell propugna un retorn a estadis
anteriors de la civilització, i encara menys, que faci un elogi del primitivisme. El
seu retorn a la natura està pensat des de la perspectiva de l’explorador expert
que no vol que els joves —futurs soldats— es perdin en el camp i pretén que, en
cas d’aïllament, puguin subsistir sense dificultats. En darrer terme, cal preparar-
se per ser potencialment un bon soldat en temps de guerra, per bé que el que
convé és que els joves siguin bons soldats de la pau. De fet, ningú no pot negar
la influència de la literatura de Rudyard Kipling (1865-1936), per exemple, de la
seva novel·la Kim (1901) —història d’aventures i d’espionatge en què el prota-
gonista, fill d’un sergent d’un regiment irlandès a l’Índia, després de quedar-se
orfe i conèixer un lama tibetà, emprèn un viatge iniciàtic a través de l’Índia— i,
naturalment, del conegut El llibre de la jungla (1894).
RECENSIONS
403
1. Sobre aquest moviment es pot consultar: A. C. MOREU, «Idealisme naturalista dels adoles-
cents alemanys (1897-1945): Dels Wandervögel (Ocells errants) a la Hitlerjugend (Joventut hitleria-
na)», Educació i Història, núm. 6 (2003), p. 36-43.
2. J. TUSQUETS, Tarzán contra Robot: El neonomadismo y el neosedentarismo, protagonistas
de la crisis contemporánea, Barcelona, Oikos-Tau, 1986, p. 86.
26 Recensions.qxp:26 Recensions.qxd  13/3/09  19:29  Página 403
Certament que en l’ideal pedagògic de Baden-Powell, hi trobem molts més
elements, com ara l’esperit cavalleresc de l’edat mitjana, que havia estat recupe-
rat en l’època victoriana, quan l’arquitectura neogòtica s’imposava en una
Anglaterra que veia florir l’esperit religiós amb la construcció de nombroses
esglésies anglicanes. A més a més, sense la idea de Déu, la moral de Baden-
Powell no tindria cap mena de sentit, fins al punt que aspira a enfortir les creen-
ces religioses. En aquest aspecte el seu liberalisme és gran fins a considerar que
les diferències que separen les religions són secundàries, perquè per damunt de
tot plana el sentiment religiós que ens fa confiar en Déu i ens mou a fer el bé a
tothom. «I ha de mirar de fer almenys una Bona Obra cada dia» (p. 8). La seva
fórmula queda ben expressada amb aquestes paraules: «Primer: Estimar i servir
Déu. Segon: Estimar i servir el vostre proïsme» (p. 326).
Es detecta, doncs, en la pedagogia escolta una fonamentació evangèlica que
va trobar en l’Anglaterra victoriana un camp propici per a la seva implantació i
divulgació i que, en darrer terme, buscava la formació del caràcter d’una joven-
tut —nova categoria social en aquell moment— que havia d’evitar els estralls de
la civilització industrial, tot fornint un programa de reforma o regeneració
social. Així, s’havia de combatre l’egoisme, la vagància, l’alcoholisme, el taba-
quisme, l’obscenitat, les apostes, els jocs d’atzar i les malalties venèries, entre
altres mals que afectaven la societat d’aquell temps dominat per un fort purita-
nisme. No en va, l’escoltisme és un moviment que, tot i que s’estructura a través
d’organitzacions nacionals, es caracteritza per la seva vocació internacional i
universal «en el sentit que insisteix en la confraternitat universal entre tots els
escoltes de totes les nacions, classes o creences» (p. 5).
En realitat, l’ideal pedagògic del gentleman —del cavaller cristià— que
havia fomentat Thomas Arnold des dels camps d’esport de l’escola de Rugby
s’havia d’estendre a tothom, amb independència de les diferències i classes
socials. De fet, els cavallers eren els escoltes del temps antic i —a parer de
Baden-Powell— el seu codi de conducta era molt semblant a la llei escolta, for-
malitzada en deu principis o manaments. En aquesta direcció, els escoltes serien
els nous cavallers del món modern: «Vosaltres, els escoltes, no podeu fer res de
millor que seguir l’exemple dels cavallers» (p. 27). D’aquí ve també la importàn-
cia de sant Jordi —patró dels antics cavallers—, que Baden-Powell ressalta en el
seu Escoltisme per a nois: el dia 23 d’abril —diada de sant Jordi— els escoltes
han de recordar la seva promesa i el decàleg de la llei escolta. Entre les principals
virtuts d’aquest esperit cavalleresc cal esmentar el desinterès, l’esperit de sacrifi-
ci, l’amabilitat, la generositat, el joc net, l’honestedat, la lleialtat, la cordialitat i la
cortesia. Ben mirat, l’ideal escolta significa l’extensió del model de gentleman
que vol trencar l’elitisme de les public schools, de manera que ha d’arribar a
RECENSIONS
404
26 Recensions.qxp:26 Recensions.qxd  13/3/09  19:29  Página 404
tothom i, per tant, a les capes socials més humils. En realitat, un dels aspectes
més destacables de la pedagogia escolta és la fusió de l’educació física i de
l’educació moral en un tot que recorda el sistema que se seguia en els grans esta-
bliments pedagògics anglesos. En darrer terme, Baden-Powell vol promoure
l’autogovern dels joves, per bé que ell modifica la noció romàntica d’un autogo-
vern espontani, com a vegades es planteja des d’una vulgar i simple interpretació
rousseauniana, perquè es pretén que el jove assumeixi la seva pròpia responsabi-
litat des del seu compromís personal.
Amb tot, per aconseguir aquests objectius, Baden-Powell —sempre reti-
cent a l’esport professional— recorrerà als jocs, a la gimnàstica respiratòria, a la
higiene, a la vida a l’aire lliure, al coneixement de la natura, a la vida de campa-
ment, a les habilitats manuals i als exercicis físics (córrer, caminar, anar en bici-
cleta, nedar, governar una barca, etc.) per tal de millorar la força i la salut dels
joves, dins d’un context social liberal i democràtic. Insistim que darrere de la
pedagogia escolta —una pedagogia certament arcaïtzant— es detecta la presèn-
cia de formes de vida antigues, pròpies dels pobles caçadors i pescadors. L’home
de bosc i el marí que navega arran de costa són dues figures que sempre són pre-
sents en l’ideari pedagògic de Baden-Powell, imatges a les quals cal afegir la
figura de l’explorador i l’esperit dels pioners, dels homes de frontera aptes per
fer front a qualsevol situació imprevista. Aguditzar l’observació i la deducció,
adonar-se dels senyals, detectar les empremtes, ser capaç de fer rastrejaments,
estar a l’aguait en patrulles, etc., són —entre moltes altres pràctiques— les reco-
manacions que fa Baden-Powell per als joves escoltes, a partir de la constatació
que els exploradors treuen importants conseqüències dels petits indicis. En
darrer terme, l’escoltisme respon a l’esquema de la pedagogia iniciàtica, en què,
per passar a través dels diferents grups, cal, a més d’observar la llei escolta, supe-
rar alguna prova per tal d’ascendir de llobató a minyó escolta, tot assolint final-
ment la condició de pioner.
Comptat i debatut, fa la impressió que Baden-Powell no va ser un pedagog
gaire creatiu, però en canvi sí que va saber adaptar i reunir en el seu sistema
moltes de les intuïcions pedagògiques que s’havien donat al llarg del segle XIX i
—fins i tot— en etapes anteriors. En la pedagogia escolta es troben vestigis de
les idees de Locke, pel que fa a l’educació sensorial segons la tradició de l’empi-
risme; de Daniel Defoe i el mite del Robinson, en relació amb la idea que l’home
pot sobreviure aïllat enmig de la natura al marge de la civilització; de Ling, per
participar dels beneficis de la gimnàstica sueca; de Thomas Arnold, pel que fa a
la importància de l’exercici físic i la seva dimensió moral; de l’evolucionisme i el
sentit de la lluita per la vida; de la literatura de Kipling; de l’esperit detectivesc
de les aventures de Sherlock Holmes, etc. En qualsevol cas, la gran aportació de
RECENSIONS
405
26 Recensions.qxp:26 Recensions.qxd  13/3/09  19:29  Página 405
la pedagogia escolta —cal assenyalar que la metodologia escolta pot ser conside-
rada un mètode educatiu— rau en les seves estratègies i instàncies procedimen-
tals. Tot combatent els excessos d’una pedagogia intel·lectualista, com correspon
al seu plantejament neonòmada, la pedagogia escolta destaca els aspectes de
l’educació moral —la preparació de l’esperit— i de l’educació física, segons l’es-
quema de vida dels pobles caçadors i pescadors. Ser fort corporalment i moral-
ment són dos dels objectius prioritaris d’aquesta pedagogia escolta que ara cele-
bra el centenari de la seva creació amb la publicació d’aquest text fonamental
de la pedagogia contemporània. Escoltisme per a nois és un text amè i agradable de
llegir que respon als tònics d’una pedagogia ancestral que Baden-Powell va
saber actualitzar i adequar a les exigències de la societat industrial i colonial.
Probablement en la modernitat —i també en la modernitat pedagògica— hi tro-
bem moltes restes d’estadis anteriors, fins i tot vestigis llunyans, com ara la
manera de viure d’aquells pobles caçadors i pescadors que educaven llurs fills
tot tenint ben present la cohesió del grup social quan encara no s’havia inventat
l’escriptura i, consegüentment, no existien escoles on els infants aprenguessin de
manera sedentària a llegir i escriure.
Conrad Vilanou i Torrano
BUISÁN, C.; ECHEBARRIA, I. [COORD.].MIQUEL MELER
I MUNTANÉ: VOCACIÓN Y PEDAGOGÍA. LOS ORÍGENES
DE LA PEDAGOGÍA TERAPÉUTICA EN ESPAÑA. BARCELONA:
INSTITUT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ DE LA UNIVERSITAT
DE BARCELONA, 2007
D’entrada s’ha de dir que ens trobem davant d’una obra col·lectiva coordi-
nada pels professors Carmen Buisán i Iñaki Echebarria que aglutina una sèrie de
treballs escrits per amics, deixebles i estudiosos que aborden el pensament i
l’obra de Miquel Meler (1921-2005) des de diferents punts de vista. A més, s’ha
de recordar que Miquel Meler va obtenir l’any 2006 —a títol pòstum— la segona
edició del Premi Jesús Garanto, que atorga l’Institut de Ciències de l’Educació
de la Universitat de Barcelona, que dirigeix el professor Miquel Martínez. De
fet, l’import d’aquest guardó ha servit per finançar —si més no parcialment— el
llibre que ens ocupa i que respon a aquest sentiment coral d’amistat i reconeixe-
ment que el professor Meler va saber despertar en els distints àmbits (acadèmic,
d’atenció als discapacitats, pastoral) en què va actuar.
RECENSIONS
406
26 Recensions.qxp:26 Recensions.qxd  13/3/09  19:29  Página 406


Baden-Powell, Robert. Escoltisme per a nois. Barcelona: Eumo Editorial, 2007 [pròlegs d'Antoni Tort i Salomó Marquès]

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert