Perelló, Josep

Hemeroteca Cientifica Catalana

Del nano al macroJosep Perello´La revista Nature acaba de recollir les vint-i-tres fites del’spin.1 El recull s’inicia amb el famo´s efecte Zeeman del’any 1896 i arriba fins als nostres dies. La penu´ltima fitareferencia l’observacio´ de l’efecte tu´nel de spin de l’any1996 i e´s l’u´nica que te´ un investigador de les nostres uni-versitats com a protagonista: el catedra`tic Javier Tejadade la Universitat de Barcelona. Des d’aqu´ı, el felicitem itambe´ ens n’hem de congratular per la nostra cie`ncia.Voldria fixar l’atencio´ sobre la idea que amaga l’efec-te tu´nel. El fenomen esquerda la diviso`ria entre el mo´nmacro on vivim i el mo´n micro (i nano) dels a`toms. Es-deve´, per tant, escletxa a un mo´n on la nostra intu¨ıcio´macrosco`pica serveix de ben poca cosa. El professor ala University of California (UCLA) James Gimzewski hatreballat per engrandir aquesta escletxa. El nanocient´ıficva formar part d’un grup de recerca pioner en nanotec-nologia a dins els laboratoris IBM de Zuric. Gimzewski,entre altres e`xits media`tics, va crear un a`bac l’any 1996amb a`toms de carboni 60, la mole`cula te´ forma de pilo-ta de futbol i s’anomena buckminsterful.lere` en honor del’arquitecte Buckminster Fuller i les seves cu´pules.L’any 2003 i conjuntament amb l’artista Victoria Ves-na van fer una ja m´ıtica exposicio´ anomenada NANO aLos Angeles County Museum of Art (LACMA) que araforma part estable de l’oferta educativa del centre. Defet, no e´s sorprenent que Gimzewski hague´s pensat en elmo´n de l’art com a crossa. Les seves habilitats expres-sives i de representacio´ poden ser de gran ajut per crearconscie`ncia sobre aquesta nanorealitat2 tan diferent.Gimzewski va donar un pas me´s l’any 2004 comparantla tasca quotidiana del nanocient´ıfic que passa hores i ho-res al laboratori amb la dels monjos budistes que confe-geixen mandales. Els monjos construeixen a conscie`nciarepresentacions de les divinitats amb grans de sorra dediversos colors. Conformen granet rere granet un grandibuix que vol descriure la globalitat del cosmos. El microbasteix aix´ı el macro. D’una altra banda, els cient´ıfics quetreballen amb ulls de microscopi electro`nic o de micros-copi d’efecte tu´nel tambe´ manipulen, toquen i desplacen,1http://www.nature.com/milestones/milespin2http://nano.arts.ucla.eduels a`toms un a un. Amb suma pacie`ncia construeixen,per exemple, les sigles IBM o les de qualsevol universi-tat que aspiri a donar una imatge pu´blica d’excel.le`ncia.Les difere`ncies entre les dues pra`ctiques so´n evidents. Noens haur´ıem de confondre amb les obsessions i creencesorientals particulars de Gimzewski de qui diuen les malesllengu¨es que fins i tot va obligar a reubicar els aparells delcar´ıssim laboratori d’UCLA segons les prescripcions delfengshui. Ara be´, val a dir tambe´ que l’analogia no e´s deltot, jo diria que ni molt menys, gratu¨ıta. A una escala me´slocal, tambe´ podr´ıem mencionar la feina de V´ıctor Pun-tes de l’Institut Catala` de Nanotecnologia que ha volgutensenyar les imatges cient´ıfiques com a producte art´ıstic.Ho va fer l’any 2004 a la Sala Metro`nom de Barcelona ila va presentar com un viatge a Nanoland.Per acabar, un altre meravello´s exemple. La famosaesferificacio´ de Ferran Adria` no va ser possible fins queno es va procedir a l’observacio´ del proce´s de calcificacio´implicat amb un microscopi electro`nic de Vale`ncia. Unesgotes de suc de fruita se solidificaven dins un bany ambel refinat d’algues Algin de dins cap enfora quan al cuinerprecisament li interessava invertir el proce´s. Interessavacalcificar el suc de fora cap endins deixant el seu nucliencara l´ıquid. E´s aix´ı com tenim el plaer de degustar caviarde melo´ o de pe`sol. Gra`cies mo´n nano.REVISTADEF´ISICA V4 N5 0860

Del nano al macro

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Del nano al macro
Josep Perello´
La revista Nature acaba de recollir les vint-i-tres fites de
l’spin.1 El recull s’inicia amb el famo´s efecte Zeeman de
l’any 1896 i arriba fins als nostres dies. La penu´ltima fita
referencia l’observacio´ de l’efecte tu´nel de spin de l’any
1996 i e´s l’u´nica que te´ un investigador de les nostres uni-
versitats com a protagonista: el catedra`tic Javier Tejada
de la Universitat de Barcelona. Des d’aqu´ı, el felicitem i
tambe´ ens n’hem de congratular per la nostra cie`ncia.
Voldria fixar l’atencio´ sobre la idea que amaga l’efec-
te tu´nel. El fenomen esquerda la diviso`ria entre el mo´n
macro on vivim i el mo´n micro (i nano) dels a`toms. Es-
deve´, per tant, escletxa a un mo´n on la nostra intu¨ıcio´
macrosco`pica serveix de ben poca cosa. El professor a
la University of California (UCLA) James Gimzewski ha
treballat per engrandir aquesta escletxa. El nanocient´ıfic
va formar part d’un grup de recerca pioner en nanotec-
nologia a dins els laboratoris IBM de Zuric. Gimzewski,
entre altres e`xits media`tics, va crear un a`bac l’any 1996
amb a`toms de carboni 60, la mole`cula te´ forma de pilo-
ta de futbol i s’anomena buckminsterful.lere` en honor de
l’arquitecte Buckminster Fuller i les seves cu´pules.
L’any 2003 i conjuntament amb l’artista Victoria Ves-
na van fer una ja m´ıtica exposicio´ anomenada NANO a
Los Angeles County Museum of Art (LACMA) que ara
forma part estable de l’oferta educativa del centre. De
fet, no e´s sorprenent que Gimzewski hague´s pensat en el
mo´n de l’art com a crossa. Les seves habilitats expres-
sives i de representacio´ poden ser de gran ajut per crear
conscie`ncia sobre aquesta nanorealitat2 tan diferent.
Gimzewski va donar un pas me´s l’any 2004 comparant
la tasca quotidiana del nanocient´ıfic que passa hores i ho-
res al laboratori amb la dels monjos budistes que confe-
geixen mandales. Els monjos construeixen a conscie`ncia
representacions de les divinitats amb grans de sorra de
diversos colors. Conformen granet rere granet un gran
dibuix que vol descriure la globalitat del cosmos. El micro
basteix aix´ı el macro. D’una altra banda, els cient´ıfics que
treballen amb ulls de microscopi electro`nic o de micros-
copi d’efecte tu´nel tambe´ manipulen, toquen i desplacen,
1http://www.nature.com/milestones/milespin
2http://nano.arts.ucla.edu
els a`toms un a un. Amb suma pacie`ncia construeixen,
per exemple, les sigles IBM o les de qualsevol universi-
tat que aspiri a donar una imatge pu´blica d’excel.le`ncia.
Les difere`ncies entre les dues pra`ctiques so´n evidents. No
ens haur´ıem de confondre amb les obsessions i creences
orientals particulars de Gimzewski de qui diuen les males
llengu¨es que fins i tot va obligar a reubicar els aparells del
car´ıssim laboratori d’UCLA segons les prescripcions del
fengshui. Ara be´, val a dir tambe´ que l’analogia no e´s del
tot, jo diria que ni molt menys, gratu¨ıta. A una escala me´s
local, tambe´ podr´ıem mencionar la feina de V´ıctor Pun-
tes de l’Institut Catala` de Nanotecnologia que ha volgut
ensenyar les imatges cient´ıfiques com a producte art´ıstic.
Ho va fer l’any 2004 a la Sala Metro`nom de Barcelona i
la va presentar com un viatge a Nanoland.
Per acabar, un altre meravello´s exemple. La famosa
esferificacio´ de Ferran Adria` no va ser possible fins que
no es va procedir a l’observacio´ del proce´s de calcificacio´
implicat amb un microscopi electro`nic de Vale`ncia. Unes
gotes de suc de fruita se solidificaven dins un bany amb
el refinat d’algues Algin de dins cap enfora quan al cuiner
precisament li interessava invertir el proce´s. Interessava
calcificar el suc de fora cap endins deixant el seu nucli
encara l´ıquid. E´s aix´ı com tenim el plaer de degustar caviar
de melo´ o de pe`sol. Gra`cies mo´n nano.
REVISTADEF´ISICA V4 N5 08
60


http://hispana.mcu.es/es/registros/registro.do?tipoRegistro=MTD&idBib=4286053

Del nano al macro

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert