Serra i Moret, M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

R E V I S T A  D E L  C E Z T B E  D E  L E C T U R A  - 39 
-- 
Les essuerres i el socialísme 
ES molt freqüent entre els esperits simplistes i la gran massa d'opinió liberal de clas- 
sificar el Socialisme entre els postulats "csqucrristes" de remota realització. Consideren 
que el Socialisme és un exabrupte perdonable de les persones enderiades en cercar la 
justicia pura i la llihertat suprema. 1 entenent, amh algun fonament, que socialistes, eo- 
munistes i anarquistes són una mateixa cosa, no s'encaparren en eshrinar les doctrines 
i concedeixen tan sols una gradaeió progrcssiva de radicalisme a aquestes distintes hran- 
ques del Socialisme universal. 
Aquesta assumpció pueril eondueix a molt sensibles confusions. Malgrat aixo, l'cxpe- 
rikncia ens ha demostrat a bast,ament que quan la gent d'esquerra mana, sap complir 
molt bé la tasca de eombatre el Socialisme amb tota mena d'armes. Un observador im- 
parcial diria que esquerres i dretes, des del poder, s'oeupen prefereutment i per igual 
d'impedir I'avancament del Socialisme. La diferencia real entre elles és que les esquer- 
res estan més en contacte amh les forees soeialistes i les combaten més d'aprop. Són les 
columnes de xoc en tant que les masses rcaecioniries o conservadores són el gros de 
l'exercit, l'estat major i els veritahles directors dels moviments ofensius o defensius. 
En front del Socialisme, dretes i esquerrcs són substancialment la mateixa cosa. Són 
dues branques de una mateixa soca, dos costats d'un angle que té per vertix el res- 
pecte a la propietat privada, la intangihilitat de la família, les jerarquies soeials i altres 
principis no tant francs ni tant acreditats. Pero tot conservador de mentalitat normal 
sap que és necessari un mínim de tolerincia i que cal polsar totes les cordcs pcr a no 
mantenir el cos social en una tensió contint~a. 1 és així com s'alternen les $peques dí: 
rigor amb altres de relativa relaxació i com seguint una eorba vacil.lant i insegura s'ob- 
serva en tots els pjisos una Iínia. profuiida i bisica que és la marca del govern de la 
burgesia, govern únic i universal a través de les distintes modalitats. 
Parallela amh aquesta, com dos riells de una via que porta envers l'iiifinit, hi ha el 
Socialisme, el quai, tamhé a través de les distintes modalitats Es únie i universal. Res 
no vol dir que en certs moments i en certs liocs se'i vegi cireumstancialmeiit coLlaho- 
raiit amb partits hurgesos en determinarles tasqiies i funeioiis i que en ocasious - sor- 
tosament molt rares-es dibuixi una torsió antiphtica i poc adient amb la iiitegritat. 
d'uns principis fonamentalment revolucionaris. Salvant aquests petits accidents, podem 
afirmar que el Socialisme, eom a cos, eom a massa, és la f o r ~ a  humana oposada als priii- 
cipis i normes avui prevalcnts en mat6ria de dret i I'afirmació d'uii millorament social 
que compreii a tots els homes. Es a més I'organit,zaeió aúequada per l'assolimeiit d'a- 
quests fins i es deu a si mateixa - a la seva salut,, a la seva htica-en gran molt su- 
perior que a les eventuals excitacions que se li dirigeixcn des d'altres camps quaii les 
adversitats o les imprevisions han portat les demoericies burgeses al desastre. 
Són molts el6 que en les llores d'angoixn es recorden que hi ha socialistes. En rea- 
litat aquests segueixen ignorant que hi ha Socialisme. Liur apel4ació és ais socialistes, 
a aquelis que en altres hores no tenien en eoiisideraeió i que yuau els temps canviiii 
toiiiaran a descoiisiderar de la mateixa manera. h ells que han viscut perscguits i 
40 - R E V I S T A  D E L  C E X T R E  D E  L E C T U R A  
atropellats cn totes &poqucs els criden a defensar els drets individuals i les llibertats 
~o~lectives. 1 si deure dels soeialistes és defemar aquestes sagrades aspiraeions humanes, 
podem demostrar que scmpre les hem defensades amb perseveranca i sacrifiei, que les 
defelisem ami,  i que seguirem defensant-les fins i tot qnan governin els que a m i  ens 
rriden i adhuc quan aquestes aspiracions arrihin a ésser una realitat completa. 
Per a defensar pricipis elementals de llibertat i de dret no ens calen excitacions i 
tampoc ens és molt necessaria la companyia. Tenim iina tasca més extensa, tenim ambi- 
rions més vastes i no compartir la llriita amb els que posen nn límit just a llur ideari 
i que en passant. d'aquell límit els havem de reconeixer com enemics nostres. Com PO- 
dvíem ara crear relacions i afectes que el dia de dema han de fallar indefectiblement? 
1 el petit guany de prosselitisme que podríem obtenir unint-nos amb forces antagbniqnes 
rpsta fatalmcnt. contrabalangat. pcr l'atrofiament d'aquesta visió extensa i bella que pro- 
porciona un ideal de tanta magnitud i esplendor. 
Prou que ens trobaran en el lloc de perill, en el punt més estrategic, defeusant 
els principis liberals i democritics. No cal, dones, que ningú ens eridi ni ens demani. 
Que s'hi posi els que sentin enyoranca de Ilibert,ats tot just gustades, que treballin arnb 
lleialtat i qiie no oblidin que nosaltres treballem per ells i que mai han trebaliat ells 
per nosaltres. Quan ells hagin triomfat, la nostra lluita seguiri encara. Quan elh hagin 
defallit, nosaltres, en e1 Iloc d'honor, continuarem inalterables bregant pels d'aprop i 
pels de Iluny, pels d 'ami i pels de demi, pels que han caigut i pels que eauran. 
Bixo és el Socialisme. Un compromís, un jurament, una fe que no té res d'accidental 
ni d'aventurer, que ens uneix a tots els homcs, que ens agermana amb totes les vícti- 
mes i que s'assimila i s'abroga la defensa de totes les causes justes. E n  el gran mosiio 
de poblcs i naeions veureu als nostres homes lluitant contra una tal diversitat d'enemies 
que gairebé podreu discernir la valor dels diferents partits i tendencia per la pugna 
que sostenen amb els soeialistes locals. 1 aquells, els que lluiten en totes les latituds 
contra l'abús i el privilegi, s6n indubtablement els nostres companys. Si per l'atzar 
de les circumstincies homes d'altre credo i d'altre temperament es troben en la trin- 
xera al costat nostre, res hi tenim a dir, sinó és que en bona hora poguem tots plegats 
arribar a la meta. Pero després ..., com a Finlindia, Txecosloviquia, Polonia, Suecia, i 
altres tants pobles, els haurem de dir "adéu" perqu& ells ja hauran assolit el que vo- 
lien i nosaltres haurem de continuar per la ruta incessant. 
Bo és que ho sapigucm ara i que evitem des d'ara les confusioils. Qui accepti els nos- 
tres prineipis, qui combati tots els privilegis, qui aspiri a socialitzar la riquesa i oerqui 
l'equitat economica reconeixent a l'home el dret al fruit íntegre del seu trebali, té un 
lloc al costat nost,re i no ha de demanar eol4aboració sinó posar-se a la tasca en harmo- 
nia amb els seus veritables companys. Trabara una massa densa, v&ria, difosa per tot 
el planeta, la qual eom un element atmosferic fluetua sobre totes les regions sense res- 
pectar fronteres de cap mena, adaptant-se a cada Iloc i creant en cada lloc un ambient 
propici a la intelligeneia universal i a la generalització dels interessos humans. 1 es tro- 
bari satisfet dins d'aquesta massa fraterna que ha creat una nova fe i ha sabut depo- 
sitar en les eonsci&ncies hnmils la sagrada llavor de la més alta dignitat humana. 
M. SERRA 1 MORET 


Les esquerres i el socialisme

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert