Roca i Ribó, Ramon

Revista CIDOB d Afers Internacionals

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Vuitena cimera dels No Alineats 
Només queda I'esperan~a 
La darrera Conferencia dels Pa'isos 
No Alineats reunida a Harare (Zimba- 
bue) ha condemnat el regimen de Sur- 
Africa i als paisos occidentals que recol- 
qen el govern de Pretoria, a més s'ha 
donat molta importancia a la declara- 
ció económica pel que fa a la deuta 
externa, i la reforma del sistema finan- 
cer internacional. Després de 25 anys de 
la primera conferencia oficial dels No 
Alineats només queda l'esperanqa. 
La vuitena Conferencia dels Pa'isos 
No Alineats celebrada a Harare, ha 
finalitzat amb les maratonianes reu- 
nions sense pena ni gloria. Després de 
vint-i-cinc anys d'aquella primera con- 
ferencia oficial a Belgrat hi han hagut 
prous canvis conyunturals a l'escena 
internacional per fer un balanq de si es 
positiu i convenient la seva continuitat 
o si més no el que cal és estalviar diners 
en protocols i lluitar mitjantqant altres 
vies més efectives. 
No s'ha de caure en elements ex- 
trapol.lats, aillats i anecdotics com els 
realitzats per Gaddafi a l'hora de dir 
que en el món només hi ha dos camps: 
el de la liberalització i el de l'imperia- 
lisme. De fet, malauradament, a l'hora 
de la veritat es aixi, pero la esencia dels 
no Alineats justament és un altra i més 
concretament tal com es va signar a la 
Carta de Bandung l'any 1955: respectar 
mutuament les integritats territorials i 
les soberanies, implantar el principi de 
la no agressió, establir la igualtat entre 
tots, la coexistencia pacífica, el recolca- 
ment al combat anticolonial, el desar- 
mement, la existencia d'un ordre econo- 
mic més just, etc. 
En el pla polític la cimera ha tractat 
un punt fonamental, el rebuig a I'apart- 
heit, sistema racista de Sur-africa i ha 
intentat trencar les bones relacions 
existents entre alguns pafsos occiden- 
tals amb l'administració de Pretoria. 
Els Estats Unids de Nord-america i el 
Regne Unid de Gran Bretanya en serien 
els més representatius. Dins d'aquest 
mateix punt cal notificar que es creara 
<<un fons financer especial per recolqar 
els pa'isos de la Linea del Frenten (Ango- 
la, Botsuana, Mozambic, Tanzhnia, 
Zambia i Zimbabue), per tal d'intensifi- 
car i ajuntar tota la pressió posible, tant 
economica, com política, com moral 
contra el regim segregacionista de Sur- 
Africa. Les accions dels Paisos no Ali- 
neats es basen en que els pa'isos que 
tenen forts interessos amb Pretoria, 
apliquin sancions economiques obliga- 
tories al pais de les pedres precioses i de 
l'or. 
Per primera vegada la declaració eco- 
nomica de la cimera de Harare ha 
tingut més importancia que no la políti- 
ca. En uns moments conyunturals difí- 
cils pels pa'isos més pobres potser era 
d'esperar que fos aixi. Donar més relleu 
als aspectes polítics hauria suposat cau- 
re en l'error de la ((verborrea,, i la poca 
efectivitat. Per aquest motiu cal supo- 
sar que aquesta vuitena cimera no ha 
estat tant fora de lloc. El fantasma de la 
deuta externa ha estat sens dubte el plat 
fort de les diverses reunions i la preocu- 
pació dels gairebé tots els representans 
(dels 101 que hi havia 50 eren Caps 
d'Estat que representaven a prop de 
3.000 milions de ciutadans). Les rela- 
cions comercials amb els paisos desen- 
volupats i la reforma del sistema finan- 
cer internacional foren altres espectes 
inlerelacionats tots ells, que engrosaren 
les preocupacions i la sensibilitat d'u- 
nes persones que molts diuen que són 
del Tercer Món pero que no podem 
oblidar que són tanmateix ciutadans 
com el qui més. 
Un altre aspecte a destacar a la 
cimera de Harare és la falta de quorum 
al momento de decidir quines serien les 
seus de la reunió interministerial i la de 
la cimera de Caps d'Estat a celebrar de 
qui a tres anys. Hi havia una ciutat, 
Pyongyang, capital de Corea del Nort, 
que estava disposta a fer-se carrec d'or- 
ganitzar la reunió interministerial pero 
a mCs hi havia Indonesia i Nicaragua 
que volien ser la seu de la cimera. 
Després de maratonianes discusions es 
clarifica un xic la situació quedant el 
programa de la seguent manera: Pyon- 
gyan, reunió ministerial sobre coopera- 
ció sud-sud l'any 87, a Xipre hi tindra 
lloc la reunió interministerial, I'any 88 i 
un any després la cimera es realitzara a 
un lloc desconegut que es podra nego- 
ciar durant dos anys. 
De ben segur que a l'analitzar la falta 
de consens per decidir les seus de les 
properes reunions es pot pensar que els 
No Alineats donen valor a un fet que no 
en té gaire. Pero no és aixi. En un grup 
on es dóna cabuda a tants represen- 
tants, no és faci1 fer-ho a gust de 
tothom. A tall d'exemple es pot afirmar 
que encara que sigui difícil preveure el 
que fara Gaddafi un dia després d'haver 
escrit aquest article, les afirmacions 
que va fer contra el Moviment dels No 
Alineats, al dir ((no hi ha lloc pel 
neutralisme i el no alineament ),. votser 
neutralisme i el allineament si jo puc 
ésser president de la Conferencia dels 
No Alineats.. En definitiva, coneixe- 
ment l'experiecia del coronel Gaddafi i 
la seva peculiar manera de canviar de 
parer de la nit al dia, les paraules dites 
a Harare van prendre un altre significat 
del que ell hauria volgut. De ben segur 
que van servir per reflexionar i recordar 
la filosofia de la Carta de Banding i 
sobre tot de no adquerir un camí massa 
clar cap a una tendencia ideologica 
concreta, és a dir, ni un pol ni I'altre; 
sino el no aliment. Si no és aixi el 
moviment ja pot plegar veles o si més 
no constituir unes altres regles de joc. 
25 anys 
L'esperit de Bandung ha passat a la 
historia perque un grup de pai'sos vo- 
lien prendre unes postures adverses als 
dos blocs tradicionals existents llavors 
-ara també- en diversos ambits, poli- 
tics, militars, econornics, socials ... La 
idea fou bona en aquella epoca que 
coincidir amb la descolonització i la 
independencia política en cadena per 
molts pa'isos d'Asia i Africa sobre tot. 
Les causes són diverses, després de la 
segona guerra mundial, molts pai'sos 
del Tercer Món varen veure que els 
europeus -malgrat fossin blancs- 
també pasaven gana, existia repressió, 
es mataven entre ells i existia l'horror. 
Aquests foren uns indicis que fomenta- 
ren la conciecia universal de poguer ser 
tot al10 que no havien pogut ser durant 
segles. Llavors, a la decada dels cin- 
cuanta i seixanta, aquesta lluita tenia 
un sentit i, Bandung fou la brasa que 
encengue el foc i amb aquest la primera 
Conferencia oficial dels Pai'sos no Ali- 
neats feta a Belgrat l'any 1961. Des de 
aleshores fins ara s'han anat succeint 
cada tres o quatre anys fins la darrera 
de Harare amb més o menys resonan- 
cia, exits o fracasos. Pero també s'ha de 
dir que personatges com Tito, Nasser, 
Nehru o Zou Enlai ja han passat a la 
historia i amb la seva mort s'apagat el 
foc i la cendra se I'emporta el vent 
segons lindret que bufa. Pero si 25 anys 
enrera era necesaria aquesta conciencia 
ara ho es tant o més. Es cert que totes 
les institucions o organitzacions tenen 
un temps o una vida idonea i que no 
duren sempre. A més a la primera 
conferencia dels No Alineats hi eren 
pocs pai'sos, ara són més. 
Tot i així, hi han altres raons de pes 
que han dificultat enormement la bona 
marxa d'aques moviment. La guerra 
freda amb la conseqüencia de no des- 
vincular-se, ni els EUA ni la URSS, 
d'aquells pai'sos rics amb materies pri- 
mes en fou una. El manteniment de 
territoris geoestrategics fou una altra 
raó, la qual cosa va fer gaudir algunes 
esperances de cara als pai'sos més po- 
bres. El canvi de les jerarquies domi- 
nants igualment anaven en detriment 
de la gran majoria de població dels 
pai'sos anomenats del Tercer Món. El 
canvi de l'era industrial per l'era de 
l'electronica-informatica ha tornat a 
deixar a molts pai'sos fora de tota 
competitivitat amb els estats rics. 
L'augment desorbitant de la població 
en aquests pai'sos a afavorit la miseria, 
la gana i qualsevol posibilitat d'aug- 
mentar la capacitat economica. 
Hom podria dir que la incapacitat 
d'alguns líders i dirigents dels estats de 
jove independencia és una causa d'estar 
en la situació que es troben ara per ara, 
podria ser-ne una causa més pero l'au- 
tentic problema esta en la dificultat de 
sortir del bloqueig econonig que estan 
sotmesos per part dels pai'sos rics. Tots 
els altres motius tenen, evidenment la 
seva magnitut pero viure hipotecat és 
viure a mitges i aixo vol dir viure 
malament. 
Si després de tantes dificultats els No 
Alineats s'aliniessin amb els altres dos 
blocs tal com ha dit Gaddafi s'acabaria 
pensant que el món esta condemnat a 
seguir la política bipolar, la qual cosa si 
no va pel camí del desarmament, la 
desnuclearització, un ordre economic 
més just, un millor benestar arreu del 
planeta, no té cap sentit. Per aixo 
mateix, amb els No Alineats queda 
l'esperan~a i un forum obert perque els 
diversos estats membres puguin buscar 
solucions mit jan~ant  vies pacífiques en- 
cara que siguin les mateixes paraules de 
sempre entre nacions en conflicte com 
el cas de Iran-Iraq. 
Ramon Roca i Ribó 


Vuitena cimera dels No Alineats

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert