Duch i Sesplugues, Jordi

Revista CIDOB d Afers Internacionals

Revistes Catalanes amb Accés Obert

V. Walters: un  ocell- Falcó>> de 
mal averany 
La segona gira per Europa Occidental 
de l'enviat especial de la Casa Blanca, 
Vernon Walters, va obrir un gran inte- 
rrogant sobre les veritables intencions 
dels Estats Units envers Libia. La pre- 
sencia de Walters a les mateixes capi- 
tals europees a les que va viatjar a 
principis del mes d'abril passat, poques 
hores abans dels bombardejos nord- 
americans contra Libia, va fer sospitar 
amb prou fonament, sobre una possible 
repetició d'aquella acció militar. Si més 
no, des de Washington s'havia intentat 
per tots els mitjans de donar l'aparenqa 
d'estar planejant alguna cosa molt gros- 
sa, uns quans dies abans de la gira de 
Walters en un mar d'informacions de 
caracter agressiu. En primer lloc aques- 
ta segona gira de Walters va ser anun- 
ciada abans de l'acabament de les ma- 
niobres navals davant les costes libies. 
En segon lloc i, al mateix temps, la 
premsa nord-americana anunciava a 
bombo-i-plateret que es feien els prepa- 
ratius de noves operacions militars con- 
tra Libia, justificades en suposats im- 
minents atemptats terroristes que Trí- 
poli estava preparant. Finalment el 
mateix general i comandant en cap de 
les forces de l1OTAN, Bernard Rogers, 
es va pronunciar sobre l'amenaqa líbia 
dient que s'havia de tornar a colpejar 
Trípoli. 
Fins i tot la propia elecció del general 
Walters, ambaixador del Estats Units 
davant l'ONU, i home d'absoluta con- 
fianqa del president Reagan, que en la 
primera gira per Europa ja va saber 
dissimular tant bé les veritables inten- 
cions de Washington, va ser un factor 
més a afegir al to general d'amenaqa 
latent i imminent contra Libia. 
Al capdavall, pero, la cosa no ha 
passat de ser, de moment, un toc d'aten- 
cio i d'alarma pel regim libi del coronel 
Muamar el Gadaffi. Com si es tractés de 
sotmetre Libia a un estat d'incertesa 
constant amb l'amenaqa d'un nou atac 
militar, s'ha introduit dins els plans i 
l'estrategia de Washington el factor de 
pressió psicolologia per provocar un 
lent pero inexorable desgast de l'autori- 
tats de Gadaffi i preparar el terreny, bé 
sigui d'un cop d'estat des de l'interior 
bé d'eventuals operacions militars futu- 
res des de l'exterior. 
De moment el paper que en tot aixo ha 
jugat el general Vernon Walters ha estat 
el de diplomatic i <<viatjant),. Ningú no 
s'atreviria a dir, pero, si aquest paper que 
quadra tant al seu caracter d'home bregat 
per més de quaranta anys d'experiencia 
negociadora i diplomhtica, no en camufla 
algun altre que s'ha posant al descovert al 
llarg d'aquests mateixos quaranta anys 
de rodatge. 
X ens referim al paper que des de bon 
comenqament de la seva carrera, com 
agregat militar a un gran nombre d'am- 
baixades nord-americanes a l'estran- 
ger, ha desenvolupat més o menys a 
l'ombra. Els successius destins com 
agregat militar s'han considerat sempre 
com una faqana que li ha permes camu- 
flar activitats que, com a mínim, es 
podrien definir com no gaire clares. 
Pero anem a pams i esbrinem-ho. 
Vernon Walters, de 69 anys - e 1  gener 
en compiira setanta- es va incorporar 
amb poc més de 20 anys, en plena 
segona guerra mundial, a l'exercit 
nord-america on va poder desenvolupar 
deseguida funcions molt importants, 
sense que li calgués passar per les 
obligades academies d'elit. Aixo li va 
ser possible gracies als amplíssims co- 
neixements d'idiomes que van resultar 
molt atractius pels serveis d'informa- 
ció. Amb tot, la seva feina es va limitar, 
amb el carrec de subtinent de 1'Armada 
a exercir funcions d'oficial d'enllaq amb 
unitats marroquines o amb les brasile- 
res que eren a Italia. 
El carrec de flamant agregat militar 
el va estrenar tant aviat com es va 
encetar la segona postguerra mundial i 
ho va fer al Brasil, en el marc del regim 
populista i feixistitzant de Getulio Var- 
gas, entre 1945 i 1948. Aquest primer 
destí li va obrir definitivament les por- 
tes a destinacions posteriors que confir- 
marien les seves dots excepcionals 
d'instigador de conspiracions alienes, al 
servei de Washington. En la llarga llista 
de serveis com agregat militar es pot 
recordar que va treballar per l'ambai- 
xada nord-americana a París del 1948 al 
1950, on va tornar posteriorment del 
1967 al 1972. La seva vertadera funció 
aquí a París va ser la d'entrar i treure 
del país, tantes vegades com calgués a 
un personatge llavors encara misteriós: 
un tal general Harolb A. Kirschmann. 
En realitat es tractava d'Enry Kissin- 
ger, que en aquella epoca viatjava con- 
tinuament a la capital francesa per 
negociar la fi de la Guerra del Vietnam. 
En una ocasió Walters va arribar a dir 
que un dels mkrits més importants de la 
seva carrera havia estat passar clandes- 
tinament Kissinger dins a Franqa, una 
quinzena de vegades, sense que se n'a- 
donés ningú: ni policies, ni duaners ni 
controladors de passaports. Un mkrit, 
pero, que per més notable que sigui, no 
ha estat pas l'únic. 
Els primers treballs de Walters al 
servei de Washington, d'aparenqa insig- 
nificant, com també d'altres de poste- 
riors de naturalesa semblant: assesorar 
Harriman per la instauració del pla 
Marshall, o bé encarregar-se dels pri- 
mers contactes amb Pequin que dona- 
rien lloc a la visita del president Nixon 
a la Xina l'any 1972, van portar-10 al 
carrec de número dos de la CIA, aquest 
mateix any. Com sub-cap d'intel- 
ligencia va sostenir sense embuts la 
legalitat de 1'6s de la forqa en situacions 
límit i aquest principi el va aplicar amb 
totes les seves conseqüencies. Un any 
després d'accedir a la subdirecció de la 
CIA va aconseguir el seu primer triomf 
polític: l'enderrocament del regim d'U- 
nitat Popular xile de Salvador Allende. 
El seu paper en l'enderrocament del 
govern constitucional va fer completa- 
ment pales, ates els lligams estretíssims 
que Walters mantenia amb la DINA (la 
policia política) xilena i amb els sectors 
més conservadors de la democracia 
cristina. 
Pero si bé han estat molt nombrosos 
els dies de gloria de Walters també ha 
conegut dies de marginació. El general 
que va definir la sutil diferencia entre 
governs totalitaris (marxistes) i autori- 
taris (dictadures pro-occidentals) va ser 
obertament arraconat durant la gestió 
de l'últim president democrata nord- 
america: Jimmy Carter. Pel president 
Carter, que va arribar a la Casa Blan- 
ca sota l'ensenya dels drets humans, era 
una carrega massa feixuga endur-se a 
Walters. ((Les gracies pels serveis 
oferts)) es van traduir en un carrec 
obscur de ((bussiness consultant)) que li 
va servir malgrat tot per guanyar-se 
uns quans centenars de milers de dolars 
venent armament a una xarxa d'amics 
estesos per tot el món. De l'esterilitat 
política d'aquella ocupació Walters va 
passar deseguida, pero, a millors dedi- 
cacions amb l'arribada de Ronald Rea- 
gan a la Casa Blanca. Els seus serveis 
discrets i eficaqos van tornar a ser 
requerits. L'agressivitat política de l'ex- 
governador de Califbrnia va trovar en 
l'expert general, un excel.lent aliat per 
la seva diplomacia de duresa. 
Llavors Walters es va comenqar a 
destapar com ambaixador itinerant, 
una activitat que li anava com l'anell al 
dit i que el situava al lloc exacte de les 
seves apetencies personals (si fa no fa 
com ara mateix). En quatre anys Wal- 
ters va recórrer més d'un milio i mig de 
quilbmetres -el que fa un promig d'uns 
setze mil la setmana-, visitant 95 
pai'sos. Sempre, es clar, en missions 
difícils i delicades com les que va 
mantenir a Cuba amb Fidel Castro per 
discutir el suport cuba als grups guerri- 
llers centramericans o les seves intermi- 
nables gestions durant la Guerra de les 
Malvines. D'aquesta manera l'infatiga- 
ble Walters tornava a manejar els fils 
invisibles de la política nord-americana 
com havia fet anys abans quan era 
l'home de confianca d'Eisenhower a qui 
va acompanyar en l'encontre amb 
Kruschev a Ginebra després a l'abati- 
ment de l'avió espia U-2 nord-america. 
En totes aquestes missions Walters 
s'ha anat caracteritzant més com un 
estilista refinat que no pas com un 
negociador nister i matusser, per bé 
que el seu menysteniment dels drets 
humans, als que considera una qüestió 
banal quan esta en joc la supervivencia 
dels sistemes de vida occidental, han 
deixat sempre en evidencia aquesta 
delicadesa en els seus tractes diploma- 
tics. Ell mateix ha arribat a dir, sense 
enrojolar-se que ahi haura problemes 
de drets humans l'any 3.000 amb els 
governs de la Lluna i de Mart.. 
Des de 1'6 de marc de l'any passat 
Walters s'ocupa, de moment encara a lg 
Terra, de les tasques diplomatiques 
d'ambaixador nord-america a I'ONU. 
Un carrec amb el qual Reagan li agraeix 
l'eficacia de tecnic que ha servit sem- 
pre, des de I'etern ((segon lloc, a la 
política exterior nord-americana li re- 
gracia, també de retruc, la seva virtud 
més exemplar que n'ha destacat del seu 
caracter: la de fidelitat incondicional, 
sobre tot a una forma molt concreta de 
concebre i veure el món, el tbpic (came- 
rican way of life), que ha caracteritzat el 
seu esperit conservador i anti-comunis- 
ta visceral i declarat. Una qualitat, 
d'altra banda, que li ha permes de 
servir de la mateixa manera als demb- 
crates Truman, Kennedy, Johnson com 
ho ha fet amb els republicans Eisenho- 
wer, Nixon i Reagan. 
Per tots ells Walters ha resultat ser 
l'home adient per a les tasques primer 
una mica i després cada cop més com- 
promeses. I en tots els cassos, l'abun- 
dancia d'aquestes feines més diguem-ne 
brutes, que calia realitzar amb un mA- 
xim de discreció, han estat una assegu- 
ranqa de treball continuat per aquest 
home en qüestió. Fins el punt que les 
diferents administracions USA, sense 
poder prescindir dels seus serveis i per 
la necessitat d'assegurar-10s al cent per 
cent, han anat transformant Walters en 
I'home insubstituible per les tasques 
reservades. 
L'última d'aquestes tasques, la de la 
((crisi libio-nord-americana. ha replan- 
tejat de nou la significació especial 
d'aquesta persona que calia que ara 
contribuís, segons els esquemes i plans 
estrategics de Washington, a engrescar 
encara més el to d'amenaqa latent con- 
tra Líbia. 
Jordi Duch i Sesplugues 


V. Walters: un "ocell-Falcó" de mal averany

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert