Vaquer Aloy, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

batori de la contractació, on el justificant de recepció és una figura clau, atès que
l’oferent del servei ha de confirmar la recepció del missatge del consumidor,
confirmació que s’ha de fer mitjançant un correu electrònic. També tracta el ter-
mini, la forma d’expedició i l’eficàcia del justificant, com també la possibilitat
d’excloure l’obligació d’emetre’l.
L’altre mitjà de prova que presenta l’autora és la signatura electrònica, que
pot ser simple (solament identifica el signant) o avançada (a més d’identificar el
signant, garanteix la integritat del missatge i que aquest no serà rebutjat). Ca-
macho afegeix encara un estudi del concepte de certificat electrònic, en el qual
una autoritat emet un document electrònic que relaciona una clau pública amb
el subjecte identificat en el mateix certificat. 
L’autora acaba tractant l’equiparació jurídica de la signatura manuscrita
amb la signatura electrònica reconeguda. A més, tracta de la situació que es pro-
dueix quan els signants són funcionaris com ara notaris o registradors. L’obra
finalitza amb un annex pràctic sobre la contractació electrònica de béns. 
Amb aquesta nova publicació, l’autora ens obre al coneixement d’un nou
camp tan canviant com el de les noves tecnologies i el comerç electrònic. Du-
rant el curs de la seva exposició, aporta tot un reguitzell de dades i conceptes
tècnics informàtics per tal d’intentar facilitar al lector la feina d’entendre la re-
gulació de la contractació electrònica. En conclusió, és un llibre interessant que
ens apropa al món de la contractació i el comerç electrònic.
Andrés Miguel Cosialls Ubach
Becari FPI de dret civil
Universitat de Lleida
ESTEVE BOSCH CAPDEVILA, EL PRINCIPIO NEMO PRO PARTE
TESTATUS ET PRO PARTE INTESTATUS DECEDERE POTEST:
EVOLUCIÓN Y SIGNIFICADO, MADRID, DYKINSON, 2006, 154 P. 
Cal agrair a Esteve Bosch, professor titular de dret civil de la Universitat
Rovira i Virgili, l’aparició d’una nova monografia sobre dret català de succes-
sions, dedicada a un principi successori tan tradicional al Principat —i a les illes
Balears— com el principi nemo pro parte testatus et pro parte intestatus decede-
re potest. Amb la seva meticulositat habitual, demostrada a bastament en les se-
ves altres aportacions a la ciència jurídica catalana, entre les quals cal destacar les
monografies La administración de los bienes de los hijos en el Código de fami-
lia, L’acreixement en el dret successori català i Opción, tanteo y retracto: Los de-
RECENSIONS
238
09 RECENSIONS  19/4/07  21:07  Página 238
rechos voluntarios de adquisición en el derecho civil de Cataluña, el professor
Bosch ens endinsa en el passat, el present i també el futur, si més no en forma
de proposta, d’un dels pilars del dret de successions vigent.
El llibre comença amb l’estudi del principi que van fer els autors del dret
comú (capítol 1), amb una atenció especial a la doctrina catalana de l’edat mo-
derna (capítol 2), que és en definitiva quan es van forjar les seves bases, en com-
paració amb la tradició castellana (capítol 3), que no ha romàs fidel al dret romà
en aquest aspecte. En el capítol 4 s’analitza l’evolució legislativa i prelegislativa
fins a la promulgació del Codi de successions, al qual es dedica el cinquè i dar-
rer capítol.
És especialment interessant la detallada anàlisi que el professor Bosch fa
dels treballs prelegislatius i de les discussions parlamentàries tant de la Llei de
successió intestada aprovada durant l’època de la Generalitat republicana com
del Codi de successions vigent. La Llei de successió intestada de 1936 va abolir
el principi nemo pro parte, i aquesta mateixa idea va estar present en l’Avant-
projecte de llei de successió testada de 1989. No deixa de ser fins a un cert punt
curiós que, des del punt de vista de la política legislativa, la continuïtat o la su-
pressió del principi sigui encara objecte de discussió, com ho és també que un
govern que ha tingut com un dels seus eixos la reivindicació de la memòria de
l’època republicana hagi optat per mantenir el principi en el Projecte de llei 
de llibre cinquè del Codi civil de Catalunya (article 411-3, que coincideix amb
el vigent article 3 CS), la qual cosa, d’altra banda, palesa que l’opció a favor o
en contra del principi nemo pro parte no és una qüestió ideològica. I això sor-
prèn perquè en la pràctica judicial no sembla que el principi hagi generat gaire
conflictivitat. Malgrat tot, s’ha insistit que la supressió del principi significaria
un major respecte per la voluntat del causant, que, si ha decidit instituir algú he-
reu o hereva en una part dels seus béns, no desitja que sigui hereu o hereva de
la totalitat. I, tanmateix, aquest argument no és tampoc absolutament convin-
cent, perquè la decisió legal que s’hagi d’obrir parcialment la successió intesta-
da en aquest cas no garanteix un major respecte per la veritable voluntat del cau-
sant, que potser simplement va oblidar-se de la resta de béns o no tenia cap interès
a afavorir els seus hereus abintestat.
Per això, la reflexió que ofereix el professor Bosch, defugir solucions dog-
màtiques rígides a favor de la cerca de la voluntat real del testador, mereix una
consideració molt seriosa. En un ordenament jurídic que parteix d’una inter-
pretació clarament subjectiva, tal com explicita l’article 110 CS, i amb una ju-
risprudència que accepta amb generositat prudent la prova extrínseca, la millor
manera de respectar la voluntat del causant, que és la llei de la successió (article
101 CS), és investigar amb tots els mitjans hermenèutics que es tinguin a l’abast
RECENSIONS
239
09 RECENSIONS  19/4/07  21:07  Página 239
quina és aquella voluntat i permetre, donat el cas, tant l’expansió del títol d’he-
reu als béns no destinats mitjançant l’expedient de l’increment forçós (article 41
CS), com l’obertura parcial de la successió intestada. El sistema, que atorga un
paper tan preponderant a la llibertat civil (article 111-6 CCCat), ben segur que
guanyaria en coherència interna.
Antoni Vaquer Aloy
Catedràtic de Dret Civil
Universitat de Lleida
COL·LEGI DE REGISTRADORS (COORD.), ANTONIO CUMELLA
GAMINDE I MERCEDES TORMO SANTONJA (DIR.), COMENTARIS
DE DRET PATRIMONIAL CATALÀ, BARCELONA, BOSCH, 2005, 1.045 P.
L’important desenvolupament que el dret civil català ha experimentat en els
últims anys és especialment considerable en l’àmbit del dret patrimonial, en el
qual s’han promulgat un nombre important de lleis, d’acord amb la competèn-
cia resultant dels articles 149.1.8 de la Constitució i 9.2 de l’Estatut d’autono-
mia de Catalunya.
Algunes d’aquestes normes han tingut com a objecte actualitzar la regula-
ció ja existent de drets com l’usdefruit o la servitud, entre d’altres; en canvi, al-
tres lleis s’han ocupat de regular, per primera vegada, figures jurídiques com el
contracte de cessió d’una finca a canvi d’una construcció futura o els drets d’ad-
quisició preferent. 
La importància d’aquestes lleis per a la societat actual és evident, ja que in-
cideixen de manera directa en la vida i les activitats diàries de les persones, es-
pecialment en la seva economia, i es converteixen en un instrument viu i eficaç
al servei dels ciutadans, tal com posa de manifest en el pròleg de l’obra Josep
Maria Vallès, conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya. 
A més, totes aquestes lleis tenen un significat que transcendeix la mera pro-
mulgació individual, ja que són el germen del futur llibre cinquè del Codi civil
de Catalunya, la primera llei del qual ha significat el punt de partida, que no té
tornada enrere, del camí cap a la configuració del dret civil català com un dret
amb identitat pròpia i visió de futur. 
Es tracta d’una obra de referència que recull una exhaustiva anàlisi de les
últimes lleis dictades pel Parlament de Catalunya en l’àmbit del dret patrimo-
nial. Elaborada per un conjunt de prestigiosos registradors i professors univer-
sitaris que han treballat de manera coordinada, ha donat com a resultat un es-
RECENSIONS
240
09 RECENSIONS  19/4/07  21:07  Página 240


Esteve Bosch Capdevila, El principio nemo pro parte testatus et pro parte intestatus decedere potest: evolución y significado, Madrid, Dykinson, 2006, 154 p.

Hemeroteca Cientifica Catalana

batori de la contractació, on el justificant de recepció és una figura clau, atès quel’oferent del servei ha de confirmar la recepció del missatge del consumidor,confirmació que s’ha de fer mitjançant un correu electrònic. També tracta el ter-mini, la forma d’expedició i l’eficàcia del justificant, com també la possibilitatd’excloure l’obligació d’emetre’l.L’altre mitjà de prova que presenta l’autora és la signatura electrònica, quepot ser simple (solament identifica el signant) o avançada (a més d’identificar elsignant, garanteix la integritat del missatge i que aquest no serà rebutjat). Ca-macho afegeix encara un estudi del concepte de certificat electrònic, en el qualuna autoritat emet un document electrònic que relaciona una clau pública ambel subjecte identificat en el mateix certificat. L’autora acaba tractant l’equiparació jurídica de la signatura manuscritaamb la signatura electrònica reconeguda. A més, tracta de la situació que es pro-dueix quan els signants són funcionaris com ara notaris o registradors. L’obrafinalitza amb un annex pràctic sobre la contractació electrònica de béns. Amb aquesta nova publicació, l’autora ens obre al coneixement d’un noucamp tan canviant com el de les noves tecnologies i el comerç electrònic. Du-rant el curs de la seva exposició, aporta tot un reguitzell de dades i conceptestècnics informàtics per tal d’intentar facilitar al lector la feina d’entendre la re-gulació de la contractació electrònica. En conclusió, és un llibre interessant queens apropa al món de la contractació i el comerç electrònic.Andrés Miguel Cosialls UbachBecari FPI de dret civilUniversitat de LleidaESTEVE BOSCH CAPDEVILA, EL PRINCIPIO NEMO PRO PARTETESTATUS ET PRO PARTE INTESTATUS DECEDERE POTEST:EVOLUCIÓN Y SIGNIFICADO, MADRID, DYKINSON, 2006, 154 P. Cal agrair a Esteve Bosch, professor titular de dret civil de la UniversitatRovira i Virgili, l’aparició d’una nova monografia sobre dret català de succes-sions, dedicada a un principi successori tan tradicional al Principat —i a les illesBalears— com el principi nemo pro parte testatus et pro parte intestatus decede-re potest. Amb la seva meticulositat habitual, demostrada a bastament en les se-ves altres aportacions a la ciència jurídica catalana, entre les quals cal destacar lesmonografies La administración de los bienes de los hijos en el Código de fami-lia, L’acreixement en el dret successori català i Opción, tanteo y retracto: Los de-RECENSIONS23809 RECENSIONS  19/4/07  21:07  Página 238rechos voluntarios de adquisición en el derecho civil de Cataluña, el professorBosch ens endinsa en el passat, el present i també el futur, si més no en formade proposta, d’un dels pilars del dret de successions vigent.El llibre comença amb l’estudi del principi que van fer els autors del dretcomú (capítol 1), amb una atenció especial a la doctrina catalana de l’edat mo-derna (capítol 2), que és en definitiva quan es van forjar les seves bases, en com-paració amb la tradició castellana (capítol 3), que no ha romàs fidel al dret romàen aquest aspecte. En el capítol 4 s’analitza l’evolució legislativa i prelegislativafins a la promulgació del Codi de successions, al qual es dedica el cinquè i dar-rer capítol.És especialment interessant la detallada anàlisi que el professor Bosch fadels treballs prelegislatius i de les discussions parlamentàries tant de la Llei desuccessió intestada aprovada durant l’època de la Generalitat republicana comdel Codi de successions vigent. La Llei de successió intestada de 1936 va abolirel principi nemo pro parte, i aquesta mateixa idea va estar present en l’Avant-projecte de llei de successió testada de 1989. No deixa de ser fins a un cert puntcuriós que, des del punt de vista de la política legislativa, la continuïtat o la su-pressió del principi sigui encara objecte de discussió, com ho és també que ungovern que ha tingut com un dels seus eixos la reivindicació de la memòria del’època republicana hagi optat per mantenir el principi en el Projecte de llei de llibre cinquè del Codi civil de Catalunya (article 411-3, que coincideix ambel vigent article 3 CS), la qual cosa, d’altra banda, palesa que l’opció a favor oen contra del principi nemo pro parte no és una qüestió ideològica. I això sor-prèn perquè en la pràctica judicial no sembla que el principi hagi generat gaireconflictivitat. Malgrat tot, s’ha insistit que la supressió del principi significariaun major respecte per la voluntat del causant, que, si ha decidit instituir algú he-reu o hereva en una part dels seus béns, no desitja que sigui hereu o hereva dela totalitat. I, tanmateix, aquest argument no és tampoc absolutament convin-cent, perquè la decisió legal que s’hagi d’obrir parcialment la successió intesta-da en aquest cas no garanteix un major respecte per la veritable voluntat del cau-sant, que potser simplement va oblidar-se de la resta de béns o no tenia cap interèsa afavorir els seus hereus abintestat.Per això, la reflexió que ofereix el professor Bosch, defugir solucions dog-màtiques rígides a favor de la cerca de la voluntat real del testador, mereix unaconsideració molt seriosa. En un ordenament jurídic que parteix d’una inter-pretació clarament subjectiva, tal com explicita l’article 110 CS, i amb una ju-risprudència que accepta amb generositat prudent la prova extrínseca, la millormanera de respectar la voluntat del causant, que és la llei de la successió (article101 CS), és investigar amb tots els mitjans hermenèutics que es tinguin a l’abastRECENSIONS23909 RECENSIONS  19/4/07  21:07  Página 239quina és aquella voluntat i permetre, donat el cas, tant l’expansió del títol d’he-reu als béns no destinats mitjançant l’expedient de l’increment forçós (article 41CS), com l’obertura parcial de la successió intestada. El sistema, que atorga unpaper tan preponderant a la llibertat civil (article 111-6 CCCat), ben segur queguanyaria en coherència interna.Antoni Vaquer AloyCatedràtic de Dret CivilUniversitat de LleidaCOL·LEGI DE REGISTRADORS (COORD.), ANTONIO CUMELLAGAMINDE I MERCEDES TORMO SANTONJA (DIR.), COMENTARISDE DRET PATRIMONIAL CATALÀ, BARCELONA, BOSCH, 2005, 1.045 P.L’important desenvolupament que el dret civil català ha experimentat en elsúltims anys és especialment considerable en l’àmbit del dret patrimonial, en elqual s’han promulgat un nombre important de lleis, d’acord amb la competèn-cia resultant dels articles 149.1.8 de la Constitució i 9.2 de l’Estatut d’autono-mia de Catalunya.Algunes d’aquestes normes han tingut com a objecte actualitzar la regula-ció ja existent de drets com l’usdefruit o la servitud, entre d’altres; en canvi, al-tres lleis s’han ocupat de regular, per primera vegada, figures jurídiques com elcontracte de cessió d’una finca a canvi d’una construcció futura o els drets d’ad-quisició preferent. La importància d’aquestes lleis per a la societat actual és evident, ja que in-cideixen de manera directa en la vida i les activitats diàries de les persones, es-pecialment en la seva economia, i es converteixen en un instrument viu i eficaçal servei dels ciutadans, tal com posa de manifest en el pròleg de l’obra JosepMaria Vallès, conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya. A més, totes aquestes lleis tenen un significat que transcendeix la mera pro-mulgació individual, ja que són el germen del futur llibre cinquè del Codi civilde Catalunya, la primera llei del qual ha significat el punt de partida, que no tétornada enrere, del camí cap a la configuració del dret civil català com un dretamb identitat pròpia i visió de futur. Es tracta d’una obra de referència que recull una exhaustiva anàlisi de lesúltimes lleis dictades pel Parlament de Catalunya en l’àmbit del dret patrimo-nial. Elaborada per un conjunt de prestigiosos registradors i professors univer-sitaris que han treballat de manera coordinada, ha donat com a resultat un es-RECENSIONS24009 RECENSIONS  19/4/07  21:07  Página 240

Catalan

https://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/66132/010951.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Esteve Bosch Capdevila, El principio nemo pro parte testatus et pro parte intestatus decedere potest: evolución y significado, Madrid, Dykinson, 2006, 154 p.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana