Toda Güell, Eduardo

Revistes Catalanes amb Accés Obert

30 --- R E V I S T A  D E L  C E N T R E  D E  L E C T U R A  
Las granjas y devesas de Poblet 
Lo terme que s'anomeni baronia, abadiat o clós rodó de Poblet comprenia los po- 
bies de Vimbodi, Senant, Terrés, Montblanquet, Fulleda, Vínaixa, Omellons, Pobla de 
Cervols, Velusell y Vallclara : los erms de Torrellas, Cudós y Correg& y las terras d e  
bosch y de conreu que formavan las granjas y devesas de Riudeabella, Milmanda, Cas- 
telliullit, Granja mitjana y la Pena. 
Aquestas granjas asseguravan la vida y la independencia del Monastir. Voltantlo 
per tots cantons, podian lliurarlo d'atachs de llenyataires y bandolers que mes d'una 
volta baixaren fins a las murallas. La varietat de sos productes era font d e  riquesa no 
solament pera la nombrosa comunitat tancada en lo cenobi, sinó també pera'ls innume- 
rables treballadors que de totas parts acudían a sos camps. Los ramats de bestiar gros 
y menut que donavan llet y carn a la casa, vivían ben cuydats y nodrits en las amplas 
devesas. Finalment seculars boscos cubrian las alturas dels turons.de Montblanch fins a 
las crestas de Kojals y dels pichs de Prades a Montagudell, y d'ells brollavan las fonts 
cristallinas que assahonavan los camps vehins. 
Aquestas terras del clós rodó eran massa extensas pera esser portadas baix una 
sola direcció, haventse sentit desde'ls primers temps del Monastir la necessitat de divi- 
dirlas en varias granjas, administradas d'ordinari cada una per un Majoral frare llech o 
convers ab I'assistencia de donats, servents y treballadors. A cada granja corresponía 
certa part d e  conreus y una major extensió de bosch. 
Per causa d'aquest bosch, la vida d e  las granjas no fou tranquila. No volém tractar 
avuy d e  las continuas incursions que en lo bosch pobleiá feren los vehins de Mont- 
blanch, Prades, Sarreal, Vimbodi y demés pobles dels voltants : la feyna fora llarga y'ns 
treuria fora dels limits que'ns havém proposat al escriure sobre la' organisació de las 
terras vehinas al Monastir. Es avuy nostre sol objecte donar a llum un document molt 
curiós de nostre arxiu pobletá, que senyala la distribució y limits d'aquellas granjas y 
devesas. 
Després de plets sens nombre amb los pobles abans citats, que s'obstinavan en 
emprivar per Ilenya, fusta y bestiar en los boscos de la baronía, las autoritats directa- 
ment interessadas, es a dir, I'Abat de Poblet per una part y los jurats de dits pobles per 
altra acordaren sometre sas diferencias al arbitratje del Pare Prior d e  Seala Dei. 
Comensant per la de Fra Simó Macalli en 1349, se donaren varias sentencias arbitrals, 
ampliadas, refetas o explicadas en épocas posteriors, fins a una de comensaments del 
segle XVII, confirmada per I'Audiencia de Catalun~a, que establi los limits dels termes 
d e  Montblanch y Poblet, y al mateix temps senyalá las fitas o mollons que separavan 
cada una de las granjas del Monastir. Es aquest Sacort que pera nosaltres té  are major 
interés i volém aquí resumir ab los noms propis donats a tots aquells termes de laconea 
d e  Barberá, qual importancia geografica se deriva de sa conservació a travers dels segles. 
Comensa'l document dihent que lo terme del Reyal Monastir de Poblet y de la 
vila d e  Montblanch se divideix en la manera següent. Lo primer molió de ~ e d r a  ha 
R E V I S T A  D E L  C E N T R E  D E  L E C T U R A  -- 31 
d'estar al Coll del Escamell, en lo qual fou feta una senyal de Creu a cops d e  pich : 
y d'aqui va per tota la serra, en algunas parts senyaiada ab Creus y en altras ab pedras 
y fillolas ficadas en terra fins al Coll d e  la Mala, y d'aqui.per dalt de las montanyas fins 
a confrontar lo terme de la Espluga, aixis com las ayguas devallan decá y de allá. 
A continuació se fixan los limits de las granjas y devesas, que descriurém en sos 
propis termes : 
La devesa de la Mata comensa en la Creu del Monastir y segueix lo cami que va a 
la Granja mitjana, y d'alli fins a la entrada de aquesta granja sobre lo garrofer : passa 
per lo pont de la Font de Nerola y vá fins prop de la peixera del torrent que vé per la 
coma de Castellfullit, seguint després lo can6 de IaFont de Nerola y vá dret a la Coma 
dels Forners, a la entrada de la Coma del Taylar o Tallat, a la roca den Vidal y a la 
roca de la qual se mostra la Coma de Vinganya, devall de quals afrontacions s'enclou 
la dita devesa de la Mata. 
La Granja mitjana comensa al molló que está prop de la entrada de la Coma del 
Hort vell, a la part d'orient, de I'aitra part del torrent, y segueix al peu de las monta- 
nyas del bosch fins devall lo mont Mitji, d'aqui vé dret baix la Coma de las Fábregas, 
y segons devallan las ayguas f i n s  a la Coma de I'Artiga Soberana per la serra dels Ala- 
derns, y a la Coma den Elias, attavessant d'aqui fins al Antoxa de la vinya y la Coma 
den Tribanella sobre la vinya del Monastir. 
La devesa de la Vinya del Monastir té los mollons devall lo penyal del bosch, aixis 
com devallan las ayguas devés dita vinya y travessan per lo cap del garrofer fins al ay. 
gua de Riu de Prunes, y aprés passan per mitj de la Coma den Tribanella, dret fins al 
molló de la Granja mitjana. 
La Granja de Castellfullit está marcada pels mollons que comensan al Coll de la 
vista pel cami del Monastir, cap a la part solana de la roca Aguda, la Coma de la Soca- 
rrada, la vinya vella, la Losaca, cap al torrent de la Argentera y d'aqui prop la Pineda 
més baixa vers las artigas y'l cap del Ilaurat. 
La devesa del Cisclar té lo primer molló prop de la era demunt den Oriol junt a 
una alsina geperuda, vá pujant com se divideixen los roures de las alsinas fins a la serra 
den Pallis, y d'alli per demunt la montanya fins al Camp den Pallis prop lo bosc aixis 
com se mostra dels roures : segueix dret al sol de la artiga den Pons aixis com las 
ayguas devallan fins al Coll den Gavaldá, y d'alli baixa per lo torrent .prop de la Font 
del Rey y al plá del Torrat gros fins a trobar lo camí de Castellfullit. 
La granja del Taylar o Tallat té lo primer molló prop lo torrent del Graular y d'ell 
vá prop del cami de Prades en lo lloch ahont hi ha moltas ginebras, segueix demunt la 
vinya del Pich cap al comellar y cami que vá a la Font de las Benas, y aixis com las 
ayguas devallen y cauhen continua fins la serra que afronta ab lo Mallol a trobar lo to- 
rrent d'ahont ha sortit. 
La granja d e  la Penya o Pena comensa sobre la casa de la granja envers lo terme 
d e  la Espluga, y talla pels singles de las rocas baixas cap a las altas iins al lloch que's 
diu la Canal rasa; segueix cap al Corral y a la serra del Puig, y anant aygua avall va a 
trobar la vinya de la granja, la Coma del Enfermer y altre cap lo terme de la Espluga. 
Aquestas demarcacions venen a reproduhir, ab majar exactitut, y amb sos mateixos 
termes, las fixadas en 11 kalendas de Septembre de 1349 per acte en poder del notari 
32 - R E V I S T A  D E L  C E N T R E  D E  L E C T U R A  
de Montblanch Pere Reador, que havian sigut abans lloadas y aprovadas per l'lnfant 
Don Pere Comte de Ribagorsa y de las montanyas de Prades, conegut després en son 
regnat per Pere lo Ceremoniós al succehir a son pare lo Rey Don Jaume d'Aragó. 
Los drets del Monestir foren declarats pel mateix document en los termes següents. 
Per sentencia arbitral, diu lo text, es estat pronunciat y declarat las ditas devesas ser d e  
Poblet y de las Granjas d'aquell, en las quals per dita sentencia es estat definit que la 
Universitat de Montblanch y los termens de aquel]; y singulars de dits termens que ara 
d e  present son, y per temps seran, 110 pugan ni'ls sia licit amprivar en ditas devesas ab 
animals grossos, ni menuts, ni manco ab porchs, ni llenya verda, ni seca en dits llochs 
tallar, ni portarla ab animals, ni a dors d'hom, ni de fembra, ni manco tallar arbre sech, 
ni vert, y si per ells lo contrari será fet, encorriguen en las penas desus escritas. 
Aquestas penas son naturalment multas, confiscacions y reparació dels danys cau- 
sats a las propietats de Poblet. Sa llista es massa llarga pera ser aqui copiada, peró no- 
tarém algunas de sas disposicions, que no deixan d'esser interessants : 
Un ramat d'animals menuts constava de dotze bens o cabras. 
Un ramat de porchs consistia en vuyt animals. 
Set animals grossos formavan un ramat. 
Fora de las anteriors devesas, la Universitat de Montblanch y sos termes, es a dir 
sos vehins, podían emprivar en tot lo bosch de Poblet, posarhi animals grossos y me- 
nuts, pasturar, abeurar, apletar y acestar de dia y de nit sens alguna contradicció o im- 
~ed imen t  de Poblet, de son Abat, dels Majorals o dels guardas d e  dit bosch : aquestos 
animals devian portar la marca individua1 de cada propietari. 
Ademés, demunt de sas granjas y devesas estava prohibit en absolut cassar: de fet, 
los Abats de Poblet no permetian aquest esharjo en cap propietat d e  sas baronias, e 
imposavan fortas penas als contraventors. Una disposició general feta per 1'Abat Miquel 
Major en 1632, copiant altres de datas mes reculadas, deya textualment aixis : 
.Que persona alguna d e  qualsevol grau, estat o condició que sia, no gose ni presu- 
mesque cassar en lo terme de la present vila ni en altres termes de dites jurisdiccions, 
a ningun género de cassa, en pena de vint y cinch iliures y los gossos, armes, furons y 
altres qnalsevol arreus perduts., 
Acabarém notant que ni en l'anterior document de demarcació abans transcrit, ni 
en altres que conservém, se troban limitadas las duas granjas de Riudabella y de Mil- 
manda, segurament las mes importants d e  las voreras al Monastir. Aquest fet sols pot 
atribuhirse a que aquestas propietats pobletanes eran conreadas en tota sa extensió y 
no tenian devesas reservadas a la cria d'animals. 
EDUART TODA 


Las granjas y devesas de Poblet

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert