Vilaseca i Anguera, Salvador

Revistes Catalanes amb Accés Obert

R E V I S T A  D E L  C E N T R E  D E  L E C 7 U R A  317 
La vocació de Pere Virgili 
N menys d e  cinquanta anys la nostra comarca produí, amb Pere Virgili i An- 
toni de Gimbernat, les dues figures indiscutiblement més grans de la moder- 
na cirurgia peninsular. El primer va iieixer a Vilallonga I'any 1699; el segon 
a Cambrils I'any 1734. A pesar dels anys i de les infinites innovacions cientifiques que 
tenen lloc en el camp de la medicina, alguns de llurs descobriments d'importincia sem- 
pre actual, h a n  esdevingut clissics. El merit principal, pero, de Virgili i de Gimberuat 
és d'haver ereat en el nostre país les primeres escales quirúrgiques, haver viatjat i estu- 
diat a I'estranger per a introduir després aquí la cirurgia científica en una epoca de de- 
cadencia general en que els nostres cirurgians eren llatinistes teorics o barbers i manua- 
listes empirics, i de la qual s'ha pogut dir amb raó que, a Espanya, a penes hi havia qui 
sahés operar la catarata, extreure un cilcul, guarir una hernia escanyada, reaiitzar la tra- 
queotomia o assistir deg~idament a un part laboriós. Ells van trametre a les més famoses 
escoles europees d'aquell temps llurs deixebles i van disposar amb els Queraltó, Puig, 
Vidal, Grassot, Rives, Caoiveii, Galli, Lacaba i alires, quasi tots catalans, d'un escoliit 
planter de professors per als col'legis de Cadic, de Barcelona i més tard de Madrid. 
Amb motiu de la col.locació del retrat de Pere Virgili a la Galeria de Catalans 
il,lustres de I'Ajuntament de Barcelona l'any 1892, el doctor Lluis Comenge (1) pulcre 
literat i gran coneixedor de la historia de la nostra medicii~a, va ésser encarregat de Ile- 
gir un treball biogrific sobre l'eminent cirurgii commemorat. Aquest estudi és, per ara, 
el rnés complet que tenim de Virgili, i el seu autor, per tal de documentar-se en alguns 
piints, investiga amb profit a 1'Arxiu parroquia1 de Vilallonga i pagué dona com a certa, 
entre altres dades, la data 15 de Febrer de 1695 con> la del seu naixement, corregint a 
Morera (2) que la fixava en 1714 i alires. 
Segons tradició popular, Pere Virgili nasqué en una de les primeres cases, entrant 
a ma dreta, del carrrr Majar de Vilalloliga, casa grao con&uda amb el nom de cal Tinet 
on viuen avui pagesos descendents de I'irnmortal cirurgii, els quals, també per tradició, 
ens mostraren la cambra on aquest viogué al nioii. 
Cap dels seus biógrafs ni deis historiadors de la medicina espanyola dóna noticies 
relatives als primers anys i passos de Virgili. Ajudaria als seus pares treballant a la terra 
fins que, potser als catorze anys, marxi a Tarragona a fer de sagnador o practicant, i als 
disset, amb més recursos, a Franca on, a Montpeller, trobi en el professor Levret el 
prin~er mestre i protector alhora. 
Consta que en 1792, escriu Conienge, exercia a Vilallonga don Jaume Esteve, oo 
humilissim cirurgii, coin diu Morera, si no ,doctor en Medicina, amic deis pares de Vir- 
gili, i a qui, segons es diu, servi aquest de practicant. 
(1) Apunter pare ia biograea dr Pedro Virgili, escritor por onosrgo del Excma. Ayuntamicuto de Barcelona.-Barcolana, 1893. 
(2) Morera i Albiñann.-Dlscripci6n históiica de Inu estituas, medallones, bajo rolirver y bustos qizo adornan el hontirpicio dcl 
palaci. de las EIC~R. .  Corporeci~ncr, Diputacii provincial y Ayuntamiento de la fidelisime y ejemplar ciudad d i  Tarragana.-Tarrago- 
as, 1865. Pig. 43 i sgts. 
378 - R E V I S T A  D E L  C E N T R I :  D E  L E C T U R A  
L'atiy 1681 era metge de Vilallonga el doctor Andreu Marti; en 1680 n'era cirurgiH 
Baptista Caralt; en 1735, Josep Carnicer; apotecari, Josep Messeguer, i metge el doctor 
Jeroni Agudder. Hi Iiavia, en aquest temps, una Confraria de Sant Cosme i Sant Damii 
els llibres d'administració de la qual es conserven. 
A la relació existent entre el Dr. Esteve i Virgili es deu, sens rlubte, el que aquest 
deixés del tot el conreu de la terra per a dedicar-se a l'exercici i estudi de la cirurgia. 
Aquestes notes tenen per objeete donar algunes petites referencies sobre els avant- 
passats i col'laterals de Virgili i justificar la intimitat de la seva relació amb el doctor 
Jaume Esteve, qui desperti la vocació quirúrgica en el jove Virgili. 
Els pares de Pere Joan Josep Fabrici Virgili i Bellver foren Pere Joan i Frances- 
ca; els avis paterns Josep i Jeronima, els materns Joan Bellvé i Maria Taubi. En els llibres 
sagramentals de I'Arxiu parroquial de Vitallonga es pot seguir I'ascendencia materna 
fins al segle setze. La mare de Virgili, Francesca Bellver i Taubi, tingué dos germans, 
nascut I'un (Joan Gaspar) el 2 de Juliol de 1664 i I'altre (Josep Joan Antoni) el 2 de Ju- 
liol de 1671. Aquest últim segui la catrera eclesiistica i fou vicari i desprec rector de 
Gratallops. Ocupant aquest darrer cirrec casi a Vilallonga el 12  de Desembre de 1695, 
la seva gerrnaiia Francesca amb Pere Joau Virgili, després pares de Pere. En el manual 
de casaments de Vilallonga comenqat i'any 1673 bi consta : 
~ A r n b  facultat expressa donada per mi Emanuei Hortoneda doctor y rector de Vi- 
lallonga lo Reverent Josep Ballvé Rector de Gratallops a desposat de Paraula y de Pre- 
sent a Pere Juan Virgili fadri pagés de Vilallonga fill  dels Honorables Joscph Virgili y 
Jerbnima conjugues y Pagesos d e  dita Vilallonga tots vivint amb la onesta Francisca 
Ballvé Doiizella Ella de Joan Ballvé y de Maria Ballvé pagesos de dita Vilallonga vuy 
abitants de Gratallops post factis tribus solitis admonissionibus in Vilallonga in  tribus 
diebus festivus et nullo reporto impedimento fuerunt desponssati die 12  decembris 
1695, fuerunt testes Josepbiis gatell agricola Viiellonge et Jacobus Reig agricola Gran- 
gie capitula dictorum fuerunt sub posse meij Jam dicti rectoris die 21 novembris 1695. 
Ressiperunt missa de benedictione dicti contraentes die 12  octobris 1696.. 
Tenim, doncs, que I'oncle de Pcre Virgili i els avis materns d'aquest s'bavien tras- 
lladat a Gratallops. En el manual d e  testarnents d'aquest poble, comencat en 1732, avui 
a I'Arxiu Diocesa, hi figura, en primer Iloc, la darrera voluntat del Rvnt.Joseph Bettver 
datada al 2 $Octubre del dit any, la qual comenca .yo lo Rnt. Josep Bellver f i l l  dels 
quondams Joan Bellver y de Maria Bellver y Taubi conjuges, y pagesos del poble de Vi- 
lallonga, Camp y Arquebisbat de Tarragona, olim vicari perpetuo del poble d e  Grata- 
Ilops, detingut en dit poble en bona salut,. etc.; i nomena marmessors a Anton Bellver i 
Pere Joau Virgili-pare del Pere qui en aquest temps ja era cirurgii major de I'exercit, 
havia fet tres viatges a America i s'havia fet famós com a habilissim cirugii-cunyat i ne- 
bot seus. Elegeix sepultura a I'ermita del Roser de Vilallonga, on hi ha el vas de Pere 
Virgili, i, entre altres coses, elegeix hereu universal al dit seu nebut Anton Bellver. Pos- 
seim una lletra aufogrifa del rector Bellver, datada a 1 de Gencr de 1726, per la quai 
demana al rector d e  Vilallonga, Manuel Marrugat, copia dels baptismes dels seus ante- 
cessors fins als besavis i al dors d e  la carta hi consten en Iletra probablement del de Vi- 
lallonga, els noms d e  tots amb les dates de Ilurs baptismes fins I'any 1595. 
Els germans de Pere Virgili foren Maria Angela, nascuda el 4 d e  Juliol de 1697; 
-- R E V I S T A  D E L  C E N T R E  D E  L E C T U R A  --- 319 
Gertrudis Maria, el 27 de Febrer de 1701; Tecla Jeronima Josepa, el 31 de Febrer de 
1704; Joan Josep Pau, el 14  d'Abril de 1706; Francesca Maria Cecilia, el 13 de Setembre 
d e  1709; Ramon Marti Jaume, el 5 de Maig de 1712; Marti Rafel Andreu, el 30 de No- 
vembre de 1713; Maria Rosa Marina, el 28 de febrer de 1716. Es interessant fer constar 
que fou padrina del Ramon Martí Jaume la senyora Maria Agnés Berenguer, mnller del 
doctor en medicina Jaume Esteve, el metge de Vilallonga. 
En la partida d e  baptisme del fill d'aquest, Manuel Jaume i Francesc, manual de Vila- 
Ilonga, 15 de Novembre de 1712, hem trobat que la dita senyora era filla de Tivissa i 
que el doctor Esteve ho era de Gratallops. Creiem que la estreta i cordial relació exis- 
tent entre els Esteve i els Virgili prové d e  L'anada dels Bellver de Vilallonga a Gratallops 
i de la del doctor Esteve de Gratallops a Vilallonga. Hem trobat en el manual de baptis- 
mes del poble priorati, coruencat en 1625, avui a I'Arxiu Diocesi de Tarragona, la partida 
del doctor Jaume Esteve i Compte, I'únic d'aquest nom que bi ha, en la qual s'hi llegeix : 
4Als 4 d e  Octubre de 1673 en la Iglesia parrocbial de Sant Llorens de Gratallops y se- 
gons rito de nostra Santa Mare Iglesia fonch Batejat per mi Pere Joan Torá prevere, re- 
gent la cura de animas de dit lloc Pere Francesch Jaume fill Ilegitim, y natural d e l ~  con- 
juges Joan Esteve y Francecca Esteve y Compte. Foren padrins Pere Arnandes, y Isabel 
Sabater viuda.. 
SALVADOR VILASECA 


La vocació de Pere Virgili

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert