Oliver, Bartomeu

Revistes Catalanes amb Accés Obert

262 - R E V I S T A  D E L  C E N T R E  D E  L E C T U R A  
Joan Alcover 
Les valors de la seva obra poitica 
D ES de fa poc temps en$& en el cel blau de Mallorca i en la constel'lació on regnen els genis tutelars de I'llla Daurada, s'han aclucat dos estels clarís- sims : no fa gaire moria Mossen Costa i Llobera, el sacerdot exemplar i el 
clissic renacentista de les sublims e~~iritualilzacions; quan tot just finia el febrer el poe- 
ta excels qui es diu Joan Alcover clogué els ulls a la mortalitat; aquells clls on encara 
fins al moment darrer s'hi ernrniralli una estona més la llum serena de la patria meva. 
Pel dolor de la seva rnort insospitada, toca Mallorca s'endoli, tata Mallorca s'estre- 
mi com si una esgarrifanca suprema s'escorrés per la sang de les seves venes; les venes 
on flueix pura la saba de la terra i de la raFa i on s'escalfen i vibren els vers ideals in- 
marcibles. Car Mallorca es planyia amb lament inconsolable, ja que la mort de I'Alco- 
ver, ultra la perdua de l'altissim poeta i noble trovador de la meravella de la seva natu- 
ra, significava la perdua del més alt valor espiritual, del prestigi literari indiscutible, de 
I'orientador i inspirador de la joventut de la nostra renaixenca, i a l'ensems també la 
perdua de l'amic i el ciutada integre i del patrici exemplar. 1 encara per sobre tot aixó 
hfiallorca plorava a I'Alcover perque en el1 s'havia realitzat el misteri de la compenetració 
de I'inima de la terra anib I'inima del poeta, de la humanització de totes les sentors i 
palpitacions racials a través del seu esperit selecte, versades pulcrament dins la gracia 
Ilisquent i musical de la llengua tan gelosament culturada. 
Per aixo I'Alcover, principalissim capdavanter de la nostra renaixenca literaria, és, 
per sobre tot, el poeta humanissinl que manté tothora aqucst maridatge íntim entre 
I'home i la seva terra, entre I'esperit d'aquesta i el seu esperit, entre el poeta i cl seu 
poblc, per arribar al triomf d'aquell cant on s'hi traben-segons diu el1 mateix-un xic 
de terru i un xic de bluuor de cel. 
I aixo que en el nostre Alcover podria semblar una sortosa coincidencia o una gri- 
cia més que les musses provides l i  haguessin conferit, fou el fruit d'una doctrina estruc- 
turada a través de treballs i meditacions i guanys espirituals i convertida en norma cons- 
tant de tata una vida i una obra fecondissima de poeta i d'escriptor. 
Fou en la seva conferencia llegida a I'Ateneu Barcelanes el 30 $Abril del 1904 on 
Joan Alcover fixi-amb la decidida convicció que sernpre posava en tots els seus actes 
-aquesta norma i aquest carian que havia de posar en desprestigi moltes modes i ten- 
dencies cartingudes i que havia d'obrir d e  pit en arnple la sanitosa balconada per on 
entrés la sinceritat i la dignitat literaria i que elles fessin possible la meravella de la 
seva poesia, tata humanitat i realitat i sentiment i refinament í harmonia alhora. 
Poc temps feia encara que per sobre els conreus literaris de Catalunya s'havia dei- 
xat sentir una ventada d'afalagadores novetats que feien recordar les posicions extremes 
de Bandelaire amb el culte pel refinament de la forma, de D'Annunzio amb la seva eg6- 
latra fatuitat, dels exclusivistes de I'art per I'art i dels preciosistes qui rebutjaven-en 
R E V I S T A  D E L  C E N T R E  D E  L E C T U R A  263 
I'encarcarament d'un art artificiós-tota efusió sentimental i tota finalitat etica i educa- 
dora. Contra totes aquestes corrupteles la veu de I'Alcover-afianqada pel prestigi de  
la seva personalitat literaria--brunzi con] una fuetada que esmicola els idols de mentida 
i artifici i, al costat inateix del blasme depurador, aixeci la seva confessió noble i franca 
d e  la veritat, la dignitat i hun~anització de  l'art com a exponent de  tota seriosa produc- 
ció poetica i artística. Ell mateix en fou I'exempie i la prova fidel. 1 I'Alcover qui en la 
seva far; eixuta i energica, en eis seus ulls vivissims i en la seva paraula vibrant i serena, 
transparenta sernpre la seva ininia patricia i el seu esperit esquisidissim, lluny de  tancar- 
se  en el fetitxisrne d'un maiidari de  casta o d'un geni d'ilite, fundamenta la seva major 
superioritat en sentir-se I'liorne que esplaia el seu cor pel contacte amb els seus sem- 
blants, amb les vibracions dels Iiumanals sentiments, que recull i fa seves les insignifi- 
cancies o les sublin~itats de la vida, que sols compren l'art corn una resultincia de  la 
unió de  I'esperit atnb la naturalesa, amb la humanitat, amb la vida inconstant, renovella- 
dora, matitzada per tantes i tantes harmonies. 
L'art-diu el1 mateix-ja que és I'expresió suprema de la vida, no ha  de divorciarse 
de la vida tancnnt-se dins la torre de vori .... sinó que ha  de daarar  amb un raig de la 
seva llum consoladora fotes i cada una de les hores i deis moments i deis actes de la 
vida ordinaria. 
Cal demanar úiiicament al poeta, a I'artista la gracia de  la contemplació, de  I'es- 
pandiment de I'inima daniunt la torda contemplada que és la més perfecta manera per a 
posseir-la. Per aixó-diu-que l'art és l'esperit de l'home dinamifzant-se i enbolcallant 
la naturalesa corn la Sl<zvor del cel enbolcalla ifeconda la ferra; i també, que aixi com 
del cel i la terya neix I'arbre, de i'esperii huma i la naturalesa units en contemplació, 
neix la creació de I'artista. 
1 escoltem corn en paraules arborades i feridores blasma I'Alcovcr I'isolament, el 
professioiialisme recios i la fatuitat incomprensible dels qui es passen la vida esteril- 
ment com el músic que lluita amb el seu violi per arrancar-li una nava sonoritat, del 
poeta cacador de r i n ~ s  dificils, la bullarina que reconcentra en la piinta del pea tota la 
forca, deis excentrics de cerveil irritaf per la prai/a de singularifzar-se, dels monoma- 
rtiacs del refinament i ia virfuosituf. 
1 vol, I'Alcover, que aquesta sia la pedra de  toc per reconeixer I'autenticitat d e  
I'artista, car-com expressa el1 mateix-la humartitat i els grans artistes a la curta o a 
llarga sernpre s'han entGs. Aqueli qui no té prau forca per penetrar en i'dnima de les 
muitituts és que les ales li curtegen, ia inspiració li manca. D'aqui, doncs, de  la natura, 
del sentiment i la passió humana deu arrencar el poeta com d'una prada virginal el bloc 
incontaminat i la primera materia : sols aixi sera possible que robra neixi viva i paipitant 
amb fresca coloració i escalf del sentiment, amarada d'olor d'humanitat portant el rastre 
deis afectes, odis, records, aspiracioris o desitjos que commouen la humana criatura. 
Tal vegada semblari que tot aquest be11 glosari entorn de la doctrina alcoveriana 
té sols el valor d'un empirisme més o menys renovador o bé  orientador. Ja he dit que 
el nostre poeta ens ha donat en la seva producció literaria la més bella confirmació d e  
totes aquestes normes que donen al seu cant aquel1 alat encis inconfusible. Per aix6 
264 R E V I S T A  D E L  C E N T R E  D E  L E C T U R A  
aquesta veritat, sinceritat i humanització artistiques situen I'Alcover en un caire perso- 
nalissim dins la nostra literatura. 
L'Alcover havia comensat a versificar en llengua manllevada i quan, ja madur d e  
dies, copsa el sentit més alt i seriós de  la vida, el poeta amb gest de sinceritat i veritat 
rebutja tofa parla que no fós la materna amb llavi febrosenc com al confactc de quel- 
com inexprcssiu fred i metdtlic. Deixem que ens ho digui el1 mateix : 
.A la musa castellana 
mos anys millors he donat 
d'una altra musa germana 
fondament enamorat. 
. . . . . . . . . .  
Sols ella arribar podia 
de  mon cor fins a la rel. 
Si altra esposa fou ma Lia 
ella sera ma Raquela. 
Encara de  la conseqü~ncia i fidelitat de  I'Alcover a la seva norma bavia de  resul- 
tar-ne un fruit més excels. L'Alcover és abans que tot un home, un home que sent com 
els altres homes, corn els altres germans de  rasa i de  patria i per aixb 1'Alcover és per 
damunt de  tot i integralment un mallorqui. L'Alcover copsa fins a les més recbndites 
pregoneses i'esperit, la racialitat, I'encant i la bellesa de  la seva terra i totes les sereni- 
tats de  I'llla blava vibren dins la seva lira colorides de  sentiment, c i l l ides com un most 
tebi tot just expremut dins la copa sonora i musical de  la [lengua. 
Quin encis, quina veritat té la Mallorca que es projecta a través de  la lirica de  I'Al- 
cover! La visió de  Mallorca en passar a través de  I'inima del poeta esdevé humanitzada, 
matitzada amb la dolqa melenconia que el consumia lentament amb tnrment de  moltes 
nostalgies i sofriments, alla dintre, be11 dintre del cor, alla on la Iluminosa visió es trans- 
formava en ritme, en catlt, en sentiment i emoció. 
1 el poeta es trasfon en la natura, s'assimila els batameuts d e  I'agre d e  la terra i 6s 
a tot hora present i participant en I'espectacle i la meravella que floreix a tot arreu 
i com un autentic Mistral mallorqui és sempre un bell enamorat de  la scrra, la mar, el 
vilatge i la ruralia. 
I la serrania mallorquina de  blavors esquerpes sorgeix espectral i harmoniosa en el 
seu cant inolblidable : 
CQui em du l'estrofa plena d e  perfums 
abella brunzenta de la soletat? 
Quan, de  ma finestra a encesa de  llums 
estene la mirada per damunt ciutat 
i 17Anima mia s'enfonsa llunyana 
dins la serra immensa 
que I'illa travesa, que I'illa defensa 
de  la tramuntana, 
R E V I S T A  D E L  C E N T R E  D E  L E C T U R A  265 
llavors de la serra surt una cancó 
surt una harmouia que es torna visió. 
. . . . . . . . . . . . .  
Oh flor de muntanya fina moren6 
oh la pageseta que és una pintura 
i té la cintura 
com u n  gerricó!. 
Con1 un vell patriarca és amic de les heretats i les cabanes, coneix els pobles i els 
veins i davalla pels corriols esborradissos entre les pinedes que baixen fins al mar, com 
en la .Cansó dels pins.. 
.De la costa brava som la caballera 
i sobre els abismes del mar avenqant 
som de  la Roqueta la visió primera 
qui saluda de  lluny al navegant., 
i aguaita amb ull extasiat les cales serenes : 
cjo sé una cala profunda 
on habita u n  vei-mari 
el rocam que la circunda 
perfuma i'olor de  pi.;. 
i és amic gelós dels fontinyols i les boscúries i la badia de  maragda : 
.Sé una rústica badia 
solitaria dia i nit; 
sembla un sojorn escollit 
de la pau i I'harmonia.~ 
i amb tendra simplicitat glosa el poblet costerol aferrat sobre el pendís de  la roca qui 
s'abisa dins la mar, com en les 'Notes de Deya;.. 
<Baixa la pendent 
d'estret horitzó 
mitja carreró 
i mitja torrent. 
. . . . . . . 
Crivell de  la serra 
dins un solc de terra 
tanca un paradis*. 
266 - R E V I S T A  D E L  C E N T R E  D E  L E C T U R A  -- 
Pero aquesta dolca Mallorca-escriu Capdevila-no ho seria prou si no tingnés 
prou benignitat per endolcir unes lligrimes de dol. L'Alcover va apurar hores trigiques 
i cruels : la mort deis seus quatre iilis endolaren la seva lira amb el plany de l'elegia i 
I'abatament del desconhort i quan tot era propici a la dolor trigica i als accents folls del 
seu temperament leopardii. Alcover amb l'iuima serena i amb dolq defalliment s'acull 
als consols d e  la natura, a I'afalac dels records, de les imatges i dels boritzonts confor- 
tants. 1 6s encara una evocació de Mallorca que ampara i classiiica les seves sofrences, 
i ara son les campanes del cloquer campero1 que afinen la seva nostalgia : 
~Assaborint I'hora tranquila 
he reposat en el coster 
cada encontrada té sa vila 
i cada vila son cloquer 
. . . . . . , . . . .  
i'himne de pau als qui reposen 
en el reialme de la mort, 
si ofin I'orella deis qui gosen 
als qui sofrim dona conhort,. 
i 6s tamb6 el hrollador del jardi de sa infantesa i la font exhaurida qui li encomanaven 
aquel1 plany sublim : 
'Faune mutilat 
hrollador eixut 
jardi desolat 
de ma joventut ... 
Beneida I'hora 
que m'ha duit aquí 
La font qui no vessa, la font qui no plora 
me fa p l ~ r i  a mi,. 
i en el passeig soliu de les afores de la ciutat evoca els benamats qui finiren : 
.Venen i s'asseuen a devora mi : 
el xiprer no parla d'immortalitat 
i de la celistia baixa al jardi 
dolca claretat. 
i encara el seu dolor agudissim troba una imatge vihrant en i'arbre malferit per la 
tempesta : 
.Cada ferida mostra la perdua d'una hranca 
sens jo, res parlaria de la mitat que en manca 
jo visc per a pianyer lo que de mi s'és mort.. 
R E V I S T A  D E L  C E N 7 R E  D E  L E C T U R A  - 267 
I encara que el nostre junoy hagi dit que la vida i la mort canten en la poesia de 
Joan Aicover una cantó perfecta da i fa  harmonia, nosaltres sentirem sempre dins aques- 
ta canqó la serenitat i sinceritat d e  la seva Anima, la trasfusió d'aquesta Anima mateixa 
en totes les coses per el1 cantades : nosaltres no podrem ja mai esmentar el nom d e  
I'Alcover sense sentir-hi tainbé incorporada I'evocació d e  Mallorca. Llavors n'haurem el 
sentit i el tast més esquisit d e  la viva meravella. I quan sota el cel purissim de la patria 
meva, a l'ombra de la catedral augusta que dins la flama de cada posta es transfigura en 
una custodia rutilant d'encesa pedreria, i a I'ombra dels nobilissims palaus dels reis ma- 
Ilorquins, dins un jardi clapat de molsa i salzers lianguids, al costat mateix del brollador 
qui fila un plumali inconsútil d'aigues clares Mallorca aixequi una abstraceió d e  marbre 
per millor idealitzar al seu poeta i al peu d'aquest marbre hi escrigui al nostre Joan Al- 
cower, dins la paraula nosfre, ens hi sentirem compresos els catalans d e  Mallorca, ger- 
mans, ben germans dels catalans de Catalunya. 
BARTOMEU OLIVER 


Joan Alcover:Les valors de la seva obra poètica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert