Puigdomènech i Rosell, Pere

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El Centre d ' l  nvestigació i Desenvolupament * 
La formació d'un centre 
El Centre d'Investigació i Desenvolupament (CID) és en 
l'actualitat (maig de 1996) un centre propi del Consejo 
Superior de Investigaciones Científicas, institució depen- 
dent de 1'Estat espanyol. Ha estat en els darrers dos anys 
el centre que ha generat més recursos dins del CSIC i és 
sens dubte el centre de recerca més gran de Catalunya. 
Més endavant es descriurk; en aquest moment, pero, es 
pot fer un petit resum de la seva complexa historia. El 
CID es va construir l'any 1967 sobre uns terrenys cedits 
per la Universitat de Barcelona al CSIC per 99 anys. El 
seu inspirador va ser el Dr. Josep Pascual i Vila, químic 
orgknic de qui neix una gran part de la química que es 
fa avui dia a casa nostra. Segons les idees de l'epoca, en 
el Centre calia fer-hi investigació en el seu edifici prin- 
cipal i desenvolupament en un edifici més baix que es 
va construir al costat. Idees d'aquest tipus són les que 
governarien el patronat Juan de la Cierva, en el qual van 
quedar emmarcades les activitats de recerca tecnologica 
del CSIC durant molts anys. Aquesta és la raó per la 
qual el CID va ser conegut per part dels barcelonins 
corn "Juan de la Cierva" o "el Patronat" , i així és corn 
és conegut encara per alguns cliissics de la recerca a 
casa nostra. La química orgknica va inspirar (i inspira) 
una gran part de l'activitat del CID des dels seus ini- 
cis, perb l'evolució de la recerca del CSIC a Catalunya va 
fer que altres temes anessin apareixent a l'edifici, que no 
havia estat totalment ocupat en el seu inici. Així, es van 
traslladar al CID investigadors de tecnologia química i 
textil lligats a indústries corn la textil, la d'adobaments 
o de detergents. També van ocupar una planta del CID 
investigadors de farmacologia dirigits pel Dr. García 
Valdecasas, que per molts va ser més conegut per la seva 
actuació corn a rector de la Universitat de Barcelona 
en l'epoca de la repressió franquista dels moviments 
democrktics. Finalment, la darrera de les plantes buides 
va ser ocupada l'any 1980 per investigadors de temes 
relacionats amb la biologia. De l'evolució descrita an- 
teriorment es dedueix que l'ocupació final de l'edifici 
actual del CID es fa després de la jubilació del Dr. 
Pascual i Vila i la dissolució del patronat Juan de la 
Cierva. Aleshores el CID queda constituit per cinc insti- 
tuts diferents (1'Institut de Química Orgknica, 1'Institut 
de Química Bioorgknica, 1'Institut de Biologia, 1'Institut 
de Farmacologia i 171nstitut de Tecnologia Química i 
*Presentació realitzada per Pere PuigdomBnech, director 
del CID. 
50 Revista de Física / 2n semestre de 1996 
Textil). Es pot imaginar que aquesta organització com- 
plexa i respectuosa de territoris diversos no era la rnés 
eficac. Per aquesta raó i pels problemes que hi havia en 
algun d'aquests petits instituts, el CSIC va aprovar el 
1986 la unió de tots els instituts en un sol centre propi, el 
CID, amb l'excepció de 1'Institut de Tecnologia Química 
i Textil. Aquest es va incorporar al CID l'any 1992. 
A partir d'aleshores es forma el centre que esdevindrk 
el CID tal corn es va coneixer fins al 1995. Aquest 
any es crea 1'Institut d'Investigacions Biomediques de 
Barcelona (IIBB) amb una part dels seus investigadors 
i amb la vocació que una gran part d'ells deixin el CID 
per ocupar espais cedits per 1'Hospital Clínic i Provin- 
cial de Barcelona corn a part de l'operació de creació 
de 1'Institut d'Investigacions Biomediques August Pi i 
Sunyer. 
Un centre complex 
El 1996 el CID en el seu conjunt, incloent el per- 
sonal de l'IIBB, agrupa unes 550 persones: 100 in- 
vestigador~, 100 persones de personal de suport i ad- 
ministració, 100 contractats i postdoctorals, 150 be- 
caris predoctorals i 100 persones amb diversos tipus 
de contractes eventuals o en formació. Cal destacar 
la presencia creixent de personal en formació estranger,. 
de diverses nacionalitats europees, sud-americanes i de 
les riberes de la Mediterrknia. Aquests investigadors 
s'agrupen en tres krees (Química, Biologia i Biome- 
dicina) i en el Departament d'Ecotecnologies. Dins 
de l'krea de Química s'hi troben els Departaments de 
Química Orgknica Biologica, de Química de Peptids i 
Proteines, de Química Ambiental; i de Tecnologia de 
Tensioactius. Dins de l'krea de Biologia s'hi troben 
els Departaments de Biologia Molecular i Cel.lular, de 
Genetica Molecular, i d'Agrobiologia. Dins de l 'kea 
de Biomedicina s'hi troben els Departaments de Neu- 
roquímica, de Farmacologia i Toxicologia, de Patologia 
Molecular, i de Bioanalítica Mkdica. Són aquests quatre 
darrers Departaments els que han format 1'IIBB. 
Durant els darrers dos anys, el CID és el centre 
que ha girat més recursos, de tots els centres i insti- 
tuts del CSIC. El 1995 els recursos tramitats pel CID 
s'han aproximat als 1.400 milions de pessetes. Aixb 
inclou ajuts a projectes, contractes i infraestructura, 
pero no beques ni sous del personal de plantilla. Per 
ordre de quantitat, els projectes del CID provenen en 
primer lloc dels diferents plans de recerca de 1'Estat 
(Plan Nacional, Promoción General del Conocimiento 
i Fons d'Investigacions Sanitaries), seguits de projectes 
europeus, de la Generalitat de Catalunya i d'indústries. 
Cal destacar que els centres de Catalunya són els que 
tenen més projectes europeus, entre els centres del 
CSIC, i el CID no n'és una excepció. S'hi desenvolupen 
principalment projectes de medi ambient, de biotecnolo- 
gia i de biomedicina. En el CID hi ha deu grups consoli- 
dats de la CIRIT i dues Unitats del Centre de Referencia 
de Biotecnologia de la Generalitat de Catalunya. En el 
moment d'escriure aquestes línies hi ha vigents 25 con- 
tractes amb indústries locals i multinacionals. Una gran 
part dels investigadors del CID estan acostumats a una 
relació estreta amb indústries amb les quals hi ha en 
molts casos un fort vincle. En el CID hi ha també un 
bon nombre de serveis. Alguns van dirigits als grups 
de la casa com els d'ddministració, Magatzem, Segure- 
tat i Salut Laboral, l'Animalari, els Cultius Cel.lulars 
Animals o els Hivernacles; altres estan oberts a inves- 
tigador~ d'altres centres de recerca o de la indústria, 
com ara els d'espectrometria (el 1996 el CID té deu es- 
pectrbmetres de massa, per exemple), de Microanalisi o 
Seqüenciació de DNA i Analisi d'Aminoacids, o la Bi- 
blioteca. 
Línies de recerca 
Les línies de recerca que es fan en el Centre vénen 
definides per les possibilitats que les diferents fonts 
de finanqament permeten als seus investigadors. Dins 
el camp de la química destaquen la química organica 
d'aplicacions biolbgiques i la química ambiental. Des 
del punt de vista r.letodolbgic s'utilitza la metodologia 
de la síntesi orghnica i de la síntesi de pkptids, i també la 
química dels organometalls. Com a objectius científics 
podríem mencionar l'analisi de productes organics ac- 
tius en insectes o que tenen interes per a programes de 
salut, pkptids que simulen epítops de virus o que inter- 
venen en la sensació de la sacietat. En el camp dels 
tensioactius s'estudien tant la síntesi de nous productes 
com el seu comportament en solucions concentrades. La 
química ambiental és un dels camps més actius del Cen- 
tre. S'hi estudien contaminants de l'aire, de les aigües 
continentals i marines i del sol. Cal destacar l'estudi 
de marcadors en els sediments i l'analisi de dioxines. 
També s'estudien efectes mediambientals de procedi- 
ments emprats en la indústria dels adobaments. Dins 
la biologia molecular cal destacar la tradició que té el 
Centre en Biologia Estructural. Aixb és així tant per 
l'analisi de l'estructura tridimensional de proteines per 
raigs X com per l'enfocament estructural en qüestions 
més funcionals. Com a tema de recerca important es pot 
destacar la biologia del desenvolupament, estudiada en 
animals i en plantes. Cal mencionar els estudis genetics 
i fisiolbgics sobre insectes. Gairebé la meitat del in- 
vestigador~ de l 'kea treballa en biologia molecular de 
plantes utilitzant les tecniques del DNA recombinant i la 
producció de plantes transgkniques. Aquestes qüestions 
tenen una aplicació més o menys directa i per tant 
inolts dels projectes d'aquesta Area tenen relació amb 
aspectes biotecnolbgics. Podem mencionar la producció 
de plantes transgkniques, els sistemes de diagnbstic i els 
cultius cel.lulars. Dins l'area de Biomedicina les línies 
de recerca provenen de la farmacologia i l'analítica apli- 
cades a neuroquímica i processos inflamatoris. Es poden 
destacar com a temes de treball la neurotoxicologia, els 
mecanismes d'acció d'antidepressius i antiansiolítics, el 
transport' de fhmacs anticancerosos i els mecanismes de 
formació de l'arteriosclerosi. Han estat desenvolupades 
metodologies d'analisi basades en l'espectrometria de 
masses i en aproximacions histolbgiques, en particular 
en el cervell. 
El futur del CID 
Com s'ha vist de l'evolució del CID i de les seves línies de 
recerca, parlar a mitjan 1996 de futur pot ser un exercici 
arriscat. De fet, des que el 1986 es van unificar els insti- 
tuts que estaven localitzats a dins de les instal.lacions de 
Jordi Girona, la voluntat dels investigadors i de la ins- 
titució era que en sorgissin de nous que tinguessin una 
més gran homogeneitat. Es despren de la descripció que 
ha estat feta fins ara que, si bé el CID és un centre que 
ofereix una serie de serveis creixentment eficacos als seus 
investigadors, també és un centre que difícilment pot 
plantejar-se una discussió científica de les seves línies de 
recerca. Per aquesta raó els investigadors del CID han 
participat en un conjunt d'operacions que haurien de 
definir centres de recerca més homogenis. Aquestes ope- 
racions tenen sentit sobretot en conjunció amb les uni- 
versitats catalanes. Un exemple del que s'acaba de dir 
és la creació de 1'Institut d'Investigacions Biomediques 
de Barcelona (IIBB), que aplega el personal dels de- 
partaments de l'area de Biomedicina del CID. Aquest 
Institut queda associat a 1'Institut August Pi i Sunyer 
que formen la Generalitat de Catalunya, la Universi- 
tat de Barcelona i 1'Hospital Clínic de Barcelona. En 
aquest moment esta previst que ocupi uns espais cedits 
per 1'Hospital Clínic, probablement el 1997. També esta 
previst que investigadors del CID s'incorporin al Cen- 
tre d'Investigacions Marines i del Medi Ambient, que 
esta en projecte en terrenys cedits per 1'Ajuntament 
de Barcelona a la Barceloneta i a 1'Institut de Biolo- 
gia Molecular i Cellular del Cancer, centre mixt (entre 
el CSIC i 1'IMAS) que hauria de fer-se a l'edifici que 
ocupa parcialment I'IMIM, també al costat de 1'Hospital 
del Mar. Altres projectes: fer intervenir investigadors de 
l 'kea de Biologia en projectes conjunts amb una univer- 
sitat catalana. No fa gaire es parlava d'una operació al 
voltant de la biotecnologia dins del parc cientific que 
constitueix la Universitat de Barcelona al seu campus 
de Pedralbes o a Bellaterra. En aquest cas, en el CID 
Revista de Física / 217 semestre de 1996 
Figura 1: L'edifici principal del CID a Barcelona 
quedarien essencialment grups de química com era el faci possible la definició dlestrat&gies, pot ser un requeri- 
Centre en el seu inici. Certament entre les possibles ment important. Ara bé la definició del lloc que el CSIC 
funcions dels grups del CSIC hi ha la d'ajudar amb la ocupa a les comunitats autonomes, en relació amb les 
seva activitat al desenvolupament de la recerca a les uni- universitats, és una qüestió en aquests moments oberta, 
versitats i la de participar en project,es d'interks per a i aixo deixa també molt oberta la dinkmica d'un centre 
la indústria del nostre país. La integració dels grups de complex com és el CID. 
recerca en centres dinkmics, on la discussió científica 
52 Revista de Física / 2n semestre de 1996 


El Centre d'Investigació i Desenvolupament

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert