Marquet, Jordi

Hemeroteca Cientifica Catalana

l 20 de febrer de 2006 ens va deixar el professorMarcial Moreno Mañas, company, mestre i amicde molts de nosaltres. El traspàs, per ràpid i in-esperat, fa que sigui molt difícil escriure un ar-ticle de record com el present, atès que un té lasensació que encara el trobarà al seu despatx oper un passadís. Tanmateix, la veritat és tossudai ens hem d’anar fent a la idea que això no serà així. En qual-sevol cas, aquest petit escrit d’homenatge i record el que volmodestament expressar és el fet que, encara que en Marcialens hagi deixat físicament, la seva obra continua en nosaltresi que la seva molt potent personalitat ha deixat una marca in-deleble en tots els que hem treballat o col·laborat amb ell, osimplement conegut.El professor Moreno Mañas va néixer a Barcelona fa seixanta-quatre anys. El vaig conèixer en 1973 sent jo estudiant de lli-cenciatura a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).Feia poc que s’havia incorporat a aquella, en aquells mo-ments, jove universitat, junt amb un grup de químics molt ac-tius i amb talent liderats pel professor Josep Castells. El seucaràcter indòmit em va impressionar i allà vaig iniciar amb elluna llarga i fruitosa relació (estudiant de doctorat, membredel seu grup d’investigació, col·lega, admirador i amic) que hadurat més de trenta anys.Llicenciat en 1963, es va doctorar en 1968 amb una tesi diri-gida pel professor Josep Pascual Vila. En aquells moments lainvestigació no era fàcil a Espanya a causa de la falta de tra-dició i els pocs fons disponibles. El professor Moreno Mañas ialtres membres de la seva generació varen treballar molt du-rament per canviar les coses. En primer lloc, era necessaridisposar del millor coneixement químic i, en segon lloc, esta-blir una suficient massa crítica de grups d’investigació es-tables, i mostrar així que, amb el suport econòmic adequat,una química del més alt nivell internacional podia ser duta aterme. Avui, la perspectiva històrica ens mostra que varen te-nir èxit, ja que gràcies a l’esforç d’aquella generació i delsseus alumnes, la química a Catalunya i a Espanya ha assolitun nivell comparable a la de qualsevol potència científicamundial. Entre 1968 i 1970, Marcial va fer una estada postdoctoral enel grup del professor Alan R. Katritzky a la Universitat d’Àngliade l’Est, al Regne Unit, on va tornar el 1974. En aquell entorn,es va familiaritzar amb els principis bàsics de la química orgà-nica física, la química heterocíclica i l’anàlisi conformacional;àmbits de la química que en el fons mai va abandonar, tot iels canvis en els seus interessos d’investigació al llarg delsanys. De tornada a Barcelona, es va incorporar a la UniversitatAutònoma de Barcelona. Aquesta universitat havia estat crea-da en 1968 i, tot i les dificultats de posar en marxa unaestructura com aquella, hi havia una part positiva, la UAB es-tava lliure dels vells hàbits de la «Universitat Espanyola», queen general mantenia les antigues universitats de l’Estat ambun molt baix nivell investigador. El Departament de QuímicaOrgànica de la UAB, sota l’impuls del Marcial (com a directorentre 1978 i 1986) i dels seus companys, es va convertir ràpi-dament en un dels departaments líders en investigació enquímica orgànica a l’Estat espanyol, i va contribuir decisiva-ment al prestigi de la UAB com a universitat orientada a re-cerca. Des de 1983 era catedràtic de Química Orgànica de laUAB.A l’arribada a la UAB, el professor Moreno Mañas va comen-çar a construir un grup d’investigació, focalitzant la seva acti-vitat en l’ús de metalls de transició en síntesi orgànica. Enaquest sentit es pot dir que va ser un veritable pioner, ja queen aquell moment aquest àmbit d’investigació estava quasiverge en el nostre entorn. L’alquilació de compostos policar-bonílics en medi neutre mitjançant l’ús de complexos de ní-quel, cobalt i coure es va desenvolupar ràpidament i va donarlloc a un important nombre d’articles en revistes internacio-nals de prestigi. Al llarg dels anys, pràcticament molts dels as-pectes relacionats amb aquest tema (síntesi, reactivitat, me-canismes, catàlisi, inducció asimètrica, reaccionsrelacionades, etc.) varen ser estudiats amb èxit.13Professor Marcial Moreno Mañas. Un recordJordi MarquetCatedràtic de Química Orgànica, vicerector de Projectes Estratègics i director del Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona Revista de la Societat Catalana de Química · 7 / 2006 · p. 13-15E01-80 Revista Quimica 7  8/3/07  12:13  Página 13Menció a part mereix el treball del grup del professor MorenoMañas sobre reaccions catalitzades per pal·ladi. Aquest campva ser central en l’activitat de recerca d’en Marcial durantmolts anys i va contribuir molt significativament al seu extra-ordinari desenvolupament. Són especialment remarcables elsestudis sobre la regioselectivitat de l’al·lilació utilitzant nu-cleòfils ambidents, els estudis mecanístics sobre la regioselec-tivitat dels atacs nucleòfils sobre complexos de π-al·lilpal·ladii el desenvolupament de mètodes per a aconseguir la C-alqui-lació de substrats altament acídics.Tot i l’interès per la química organometàl·lica, el professorMoreno Mañas mai no va oblidar els seus orígens científics i,en aquest sentit, la química heterocíclica i l’anàlisi conforma-cional van estar sempre presents en la seva investigació. Estu-dis sobre la química de pirones derivades de l’àcid deshidroa-cètic i de la lactona de l’àcid triacètic van ocupar també unimportant període de la seva vida i, en molts casos, van servirper a provar els mètodes derivats dels estudis previs relacio-nats amb metalls de transició. També va dedicar la seva aten-ció a les metal·lacions, especialment litiacions de compostosheterocíclics tipus imidazoles i tiazoles. Des de 1998 era ho-norary fellow del Florida Center for Heterocyclic Compoundsde la Universitat de Florida (EUA).Un exemple dels amplis interessos científics del professor Mo-reno Mañas i de la seva generositat el constitueixen els seustreballs sobre la fotosubstitució nucleòfila aromàtica i sobreel marcatge per fotoafinitat. En aquest punt, jo he de reco-nèixer l’enorme influència d’en Marcial en la meva carreracientífica, no només com a director de la meva tesi, sinó comla persona que va iniciar el que després seria la meva principallínia d’investigació, la fotoquímica i la química de transferèn-cia electrònica sobre compostos aromàtics deficients d’elec-trons. Nosaltres no teníem experiència prèvia en fotoquímica,però la determinació d’en Marcial va fer possible l’inici d’unanova i molt profitosa línia d’investigació. Tanmateix, el fetmés remarcable va ser que després d’anys de col·laboració (iun alt nombre de treballs publicats conjuntament), quan jovaig formar el meu grup d’investigació independent, ell vaabandonar completament la seva recerca en fotoquímica itransferència electrònica per tal que el meu grup pogués de-senvolupar el tema sense cap tipus d’interferències. Una singularitat de la trajectòria científica del professor Mo-reno Mañas és la importància que sempre va donar a les rela-cions amb l’empresa privada i les investigacions en químicamèdica que d’aquestes es van derivar. En aquest sentit tambéva ser un pioner, ja que hem de recordar que en la universitatespanyola dels anys setanta aquestes relacions estaven fins itot mal vistes (de fet, no van ser legalitzades fins a l’aparicióde la Llei de reforma universitària en 1983, amb el seu famósarticle 11) i no es considerava adequat que el professorat uni-versitari es «contaminés» amb aquestes activitats. El professorMoreno va ser el primer del seu entorn a desenvolupar pro-jectes de recerca de llarg recorregut amb la indústria farma-cèutica capaços de donar lloc a tesis doctorals i a resultats deveritable impacte. De fet, fruit d’aquestes investigacions exis-teixen actualment medicaments en explotació i que podentrobar-se a les farmàcies.Per tal de concloure aquest petit sumari de l’activitat de re-cerca del professor Moreno Mañas (recollida en més de dos-cents articles i revisions i reconeguda amb diversos premis idistincions: Premi Ciutat de Barcelona d’Investigació, Me-dalla Narcís Monturiol al mèrit científic, Distinció de la Ge-neralitat de Catalunya per a la promoció de la recerca uni-versitària, etc.) he de fer esment del que eren els seusinteressos més actuals. Aquests incloïen els estudis de reac-cions enantio– i diastereoselectives, la síntesi d’aminoàcidsno naturals i d’aminoalcohols, la recuperació de catalitza-dors, etc. En els últims anys, el seu grup ha desenvolupat sis-temes macrocíclics triolefínics d’interès en aspectes diversoscom la catàlisi (per les propietats coordinants d’espèciesmetàl·liques) o els materials moleculars. L’interès per as-pectes relacionats amb la ciència dels materials ha anantcreixent últimament en el seu grup i paraules com nano-partícules o aerogels són ara comuns en els seus laboratoris.Crec que puc afirmar que les membres sèniors del seu grup,les doctores Roser Pleixats, Adelina Vallribera i Rosa MaríaSebastián a la UAB i la doctora Anna Roglans a la UdG, dis-posen d’un ampli camp de treball a desenvolupar en els pro-pers anys, on la llavor està ja ben sembrada i que segur do-narà excel·lents fruits.Quan trobem sovint recerca sense objectiu clar, sense que hihagi problema definit a resoldre, figures com la del professorMoreno Mañas prenen tota la seva importància. Per il·lustrar-ho citaré un petit exemple; una vegada em va dir: «Jordi, tincun problema: finalment he aconseguit resoldre el problemaque m’ha ocupat aquests últims anys i, per tant, he de buscarun altre problema digne de ser estudiat.»1401-80 Revista Quimica 7  8/3/07  12:13  Página 14L’activitat científica del professor Moreno Mañas, a través dela seva participació en diversos programes COST de la UnióEuropea i la seva estada en any sabàtic en el grup del profes-sor J. P. Majoral a Tolosa van ajudar a enfortir les relacionscientífiques entre diferents països europeus (especialmentFrança) i Catalunya i Espanya. Excel·lent conferenciant en di-versos idiomes, havia impartit múltiples conferències a Euro-pa i els Estats Units i molt recentment va ser conferenciantinvitat en la Conferència Serratosa 2006, on molts de no-saltres vàrem poder apreciar el seu entusiasme per tot el quefeia. Tot i el que he comentat amb referència a la carrera científicadel professor Moreno Mañas, vull destacar el que segons lameva opinió és la tasca fonamental i la responsabilitat bàsicad’un bon professor universitari. Ara que tant parlem de trans-ferència de coneixements i tecnologia a la societat, moltesvegades oblidem que aquesta tasca i responsabilitat bàsica ifonamental no és altra que la de formar adequadament en va-lors científics i socials els nostres alumnes. Marcial era un ve-ritable mestre en ambdues vessants i els que hem treballatamb ell duem la seva marca. Moltes de les persones que hanfet la tesi doctoral amb el professor Moreno Mañas es trobenactualment treballant en activitats privades, alguns a molt altnivell, però, per a tots, ell seguia sent el mestre i el conseller.He dedicat uns quants paràgrafs a les activitats investiga-dores del professor Moreno Mañas, però no vull oblidar laseva vocació docent. Ell sempre deia que si hagués volgutguanyar diners estaria en la indústria privada (a la universitatell comprava llibertat i la defensava amb molta intensitat) ique si hagués volgut ser només un investigador mai hauriaabandonat el Consell Superior d’Investigacions Científiques(era numerari en excedència). La seva defensa de l’activitatdocent era radical i sense fissures, com en totes les coses deles quals estava completament convençut, i un bon exempled’això es va posar de manifest quan li van concedir la Distin-ció de la Generalitat i va utilitzar els fons obtinguts per acontractar un investigador postdoctoral, sense rebaixar-se niuna classe. El professor Moreno Mañas es definia a si mateix com a gene-ralista, contraposat a especialista; però no només això: elsque el coneixíem sabíem que sota la seva imatge ruda iabrupta s’amagava un esperit humanista amb una gran cultu-ra (era ben coneguda la seva capacitat de citar els clàssics) iamb una gran amplitud d’interessos culturals i socials. Sempreera un plaer tenir amb ell una conversa relaxada a última horade la tarda, sobre temes no químics, davant d’una botella d’und’aquells magnífics whiskies fumats que ell sempre guardavaal seu despatx. Per tant, jo seguint Ortega y Gasset (un delsseus autors preferits) diria que Marcial era un exemple «d’ho-me savi» i el tipus d’acadèmic que la universitat (i la societaten general) haurien de protegir com a «espècie en vies d’ex-tinció».Marcial, descansa en pau; la teva obra seguirà en tots no-saltres.1501-80 Revista Quimica 7  8/3/07  12:13  Página 15

Catalan

Professor Marcial Moreno Mañas : un record

Revistes Catalanes amb Accés Obert

l 20 de febrer de 2006 ens va deixar el professor
Marcial Moreno Mañas, company, mestre i amic
de molts de nosaltres. El traspàs, per ràpid i in-
esperat, fa que sigui molt difícil escriure un ar-
ticle de record com el present, atès que un té la
sensació que encara el trobarà al seu despatx o
per un passadís. Tanmateix, la veritat és tossuda
i ens hem d’anar fent a la idea que això no serà així. En qual-
sevol cas, aquest petit escrit d’homenatge i record el que vol
modestament expressar és el fet que, encara que en Marcial
ens hagi deixat físicament, la seva obra continua en nosaltres
i que la seva molt potent personalitat ha deixat una marca in-
deleble en tots els que hem treballat o col·laborat amb ell, o
simplement conegut.
El professor Moreno Mañas va néixer a Barcelona fa seixanta-
quatre anys. El vaig conèixer en 1973 sent jo estudiant de lli-
cenciatura a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Feia poc que s’havia incorporat a aquella, en aquells mo-
ments, jove universitat, junt amb un grup de químics molt ac-
tius i amb talent liderats pel professor Josep Castells. El seu
caràcter indòmit em va impressionar i allà vaig iniciar amb ell
una llarga i fruitosa relació (estudiant de doctorat, membre
del seu grup d’investigació, col·lega, admirador i amic) que ha
durat més de trenta anys.
Llicenciat en 1963, es va doctorar en 1968 amb una tesi diri-
gida pel professor Josep Pascual Vila. En aquells moments la
investigació no era fàcil a Espanya a causa de la falta de tra-
dició i els pocs fons disponibles. El professor Moreno Mañas i
altres membres de la seva generació varen treballar molt du-
rament per canviar les coses. En primer lloc, era necessari
disposar del millor coneixement químic i, en segon lloc, esta-
blir una suficient massa crítica de grups d’investigació es-
tables, i mostrar així que, amb el suport econòmic adequat,
una química del més alt nivell internacional podia ser duta a
terme. Avui, la perspectiva històrica ens mostra que varen te-
nir èxit, ja que gràcies a l’esforç d’aquella generació i dels
seus alumnes, la química a Catalunya i a Espanya ha assolit
un nivell comparable a la de qualsevol potència científica
mundial. 
Entre 1968 i 1970, Marcial va fer una estada postdoctoral en
el grup del professor Alan R. Katritzky a la Universitat d’Ànglia
de l’Est, al Regne Unit, on va tornar el 1974. En aquell entorn,
es va familiaritzar amb els principis bàsics de la química orgà-
nica física, la química heterocíclica i l’anàlisi conformacional;
àmbits de la química que en el fons mai va abandonar, tot i
els canvis en els seus interessos d’investigació al llarg dels
anys. De tornada a Barcelona, es va incorporar a la Universitat
Autònoma de Barcelona. Aquesta universitat havia estat crea-
da en 1968 i, tot i les dificultats de posar en marxa una
estructura com aquella, hi havia una part positiva, la UAB es-
tava lliure dels vells hàbits de la «Universitat Espanyola», que
en general mantenia les antigues universitats de l’Estat amb
un molt baix nivell investigador. El Departament de Química
Orgànica de la UAB, sota l’impuls del Marcial (com a director
entre 1978 i 1986) i dels seus companys, es va convertir ràpi-
dament en un dels departaments líders en investigació en
química orgànica a l’Estat espanyol, i va contribuir decisiva-
ment al prestigi de la UAB com a universitat orientada a re-
cerca. Des de 1983 era catedràtic de Química Orgànica de la
UAB.
A l’arribada a la UAB, el professor Moreno Mañas va comen-
çar a construir un grup d’investigació, focalitzant la seva acti-
vitat en l’ús de metalls de transició en síntesi orgànica. En
aquest sentit es pot dir que va ser un veritable pioner, ja que
en aquell moment aquest àmbit d’investigació estava quasi
verge en el nostre entorn. L’alquilació de compostos policar-
bonílics en medi neutre mitjançant l’ús de complexos de ní-
quel, cobalt i coure es va desenvolupar ràpidament i va donar
lloc a un important nombre d’articles en revistes internacio-
nals de prestigi. Al llarg dels anys, pràcticament molts dels as-
pectes relacionats amb aquest tema (síntesi, reactivitat, me-
canismes, catàlisi, inducció asimètrica, reaccions
relacionades, etc.) varen ser estudiats amb èxit.
13
Professor Marcial Moreno Mañas. Un record
Jordi Marquet
Catedràtic de Química Orgànica, vicerector de Projectes Estratègics i director del Parc de Recerca 
de la Universitat Autònoma de Barcelona 
Revista de la Societat Catalana de Química · 7 / 2006 · p. 13-15
E
01-80 Revista Quimica 7  8/3/07  12:13  Página 13
Menció a part mereix el treball del grup del professor Moreno
Mañas sobre reaccions catalitzades per pal·ladi. Aquest camp
va ser central en l’activitat de recerca d’en Marcial durant
molts anys i va contribuir molt significativament al seu extra-
ordinari desenvolupament. Són especialment remarcables els
estudis sobre la regioselectivitat de l’al·lilació utilitzant nu-
cleòfils ambidents, els estudis mecanístics sobre la regioselec-
tivitat dels atacs nucleòfils sobre complexos de π-al·lilpal·ladi
i el desenvolupament de mètodes per a aconseguir la C-alqui-
lació de substrats altament acídics.
Tot i l’interès per la química organometàl·lica, el professor
Moreno Mañas mai no va oblidar els seus orígens científics i,
en aquest sentit, la química heterocíclica i l’anàlisi conforma-
cional van estar sempre presents en la seva investigació. Estu-
dis sobre la química de pirones derivades de l’àcid deshidroa-
cètic i de la lactona de l’àcid triacètic van ocupar també un
important període de la seva vida i, en molts casos, van servir
per a provar els mètodes derivats dels estudis previs relacio-
nats amb metalls de transició. També va dedicar la seva aten-
ció a les metal·lacions, especialment litiacions de compostos
heterocíclics tipus imidazoles i tiazoles. Des de 1998 era ho-
norary fellow del Florida Center for Heterocyclic Compounds
de la Universitat de Florida (EUA).
Un exemple dels amplis interessos científics del professor Mo-
reno Mañas i de la seva generositat el constitueixen els seus
treballs sobre la fotosubstitució nucleòfila aromàtica i sobre
el marcatge per fotoafinitat. En aquest punt, jo he de reco-
nèixer l’enorme influència d’en Marcial en la meva carrera
científica, no només com a director de la meva tesi, sinó com
la persona que va iniciar el que després seria la meva principal
línia d’investigació, la fotoquímica i la química de transferèn-
cia electrònica sobre compostos aromàtics deficients d’elec-
trons. Nosaltres no teníem experiència prèvia en fotoquímica,
però la determinació d’en Marcial va fer possible l’inici d’una
nova i molt profitosa línia d’investigació. Tanmateix, el fet
més remarcable va ser que després d’anys de col·laboració (i
un alt nombre de treballs publicats conjuntament), quan jo
vaig formar el meu grup d’investigació independent, ell va
abandonar completament la seva recerca en fotoquímica i
transferència electrònica per tal que el meu grup pogués de-
senvolupar el tema sense cap tipus d’interferències. 
Una singularitat de la trajectòria científica del professor Mo-
reno Mañas és la importància que sempre va donar a les rela-
cions amb l’empresa privada i les investigacions en química
mèdica que d’aquestes es van derivar. En aquest sentit també
va ser un pioner, ja que hem de recordar que en la universitat
espanyola dels anys setanta aquestes relacions estaven fins i
tot mal vistes (de fet, no van ser legalitzades fins a l’aparició
de la Llei de reforma universitària en 1983, amb el seu famós
article 11) i no es considerava adequat que el professorat uni-
versitari es «contaminés» amb aquestes activitats. El professor
Moreno va ser el primer del seu entorn a desenvolupar pro-
jectes de recerca de llarg recorregut amb la indústria farma-
cèutica capaços de donar lloc a tesis doctorals i a resultats de
veritable impacte. De fet, fruit d’aquestes investigacions exis-
teixen actualment medicaments en explotació i que poden
trobar-se a les farmàcies.
Per tal de concloure aquest petit sumari de l’activitat de re-
cerca del professor Moreno Mañas (recollida en més de dos-
cents articles i revisions i reconeguda amb diversos premis i
distincions: Premi Ciutat de Barcelona d’Investigació, Me-
dalla Narcís Monturiol al mèrit científic, Distinció de la Ge-
neralitat de Catalunya per a la promoció de la recerca uni-
versitària, etc.) he de fer esment del que eren els seus
interessos més actuals. Aquests incloïen els estudis de reac-
cions enantio– i diastereoselectives, la síntesi d’aminoàcids
no naturals i d’aminoalcohols, la recuperació de catalitza-
dors, etc. En els últims anys, el seu grup ha desenvolupat sis-
temes macrocíclics triolefínics d’interès en aspectes diversos
com la catàlisi (per les propietats coordinants d’espècies
metàl·liques) o els materials moleculars. L’interès per as-
pectes relacionats amb la ciència dels materials ha anant
creixent últimament en el seu grup i paraules com nano-
partícules o aerogels són ara comuns en els seus laboratoris.
Crec que puc afirmar que les membres sèniors del seu grup,
les doctores Roser Pleixats, Adelina Vallribera i Rosa María
Sebastián a la UAB i la doctora Anna Roglans a la UdG, dis-
posen d’un ampli camp de treball a desenvolupar en els pro-
pers anys, on la llavor està ja ben sembrada i que segur do-
narà excel·lents fruits.
Quan trobem sovint recerca sense objectiu clar, sense que hi
hagi problema definit a resoldre, figures com la del professor
Moreno Mañas prenen tota la seva importància. Per il·lustrar-
ho citaré un petit exemple; una vegada em va dir: «Jordi, tinc
un problema: finalment he aconseguit resoldre el problema
que m’ha ocupat aquests últims anys i, per tant, he de buscar
un altre problema digne de ser estudiat.»
14
01-80 Revista Quimica 7  8/3/07  12:13  Página 14
L’activitat científica del professor Moreno Mañas, a través de
la seva participació en diversos programes COST de la Unió
Europea i la seva estada en any sabàtic en el grup del profes-
sor J. P. Majoral a Tolosa van ajudar a enfortir les relacions
científiques entre diferents països europeus (especialment
França) i Catalunya i Espanya. Excel·lent conferenciant en di-
versos idiomes, havia impartit múltiples conferències a Euro-
pa i els Estats Units i molt recentment va ser conferenciant
invitat en la Conferència Serratosa 2006, on molts de no-
saltres vàrem poder apreciar el seu entusiasme per tot el que
feia. 
Tot i el que he comentat amb referència a la carrera científica
del professor Moreno Mañas, vull destacar el que segons la
meva opinió és la tasca fonamental i la responsabilitat bàsica
d’un bon professor universitari. Ara que tant parlem de trans-
ferència de coneixements i tecnologia a la societat, moltes
vegades oblidem que aquesta tasca i responsabilitat bàsica i
fonamental no és altra que la de formar adequadament en va-
lors científics i socials els nostres alumnes. Marcial era un ve-
ritable mestre en ambdues vessants i els que hem treballat
amb ell duem la seva marca. Moltes de les persones que han
fet la tesi doctoral amb el professor Moreno Mañas es troben
actualment treballant en activitats privades, alguns a molt alt
nivell, però, per a tots, ell seguia sent el mestre i el conseller.
He dedicat uns quants paràgrafs a les activitats investiga-
dores del professor Moreno Mañas, però no vull oblidar la
seva vocació docent. Ell sempre deia que si hagués volgut
guanyar diners estaria en la indústria privada (a la universitat
ell comprava llibertat i la defensava amb molta intensitat) i
que si hagués volgut ser només un investigador mai hauria
abandonat el Consell Superior d’Investigacions Científiques
(era numerari en excedència). La seva defensa de l’activitat
docent era radical i sense fissures, com en totes les coses de
les quals estava completament convençut, i un bon exemple
d’això es va posar de manifest quan li van concedir la Distin-
ció de la Generalitat i va utilitzar els fons obtinguts per a
contractar un investigador postdoctoral, sense rebaixar-se ni
una classe. 
El professor Moreno Mañas es definia a si mateix com a gene-
ralista, contraposat a especialista; però no només això: els
que el coneixíem sabíem que sota la seva imatge ruda i
abrupta s’amagava un esperit humanista amb una gran cultu-
ra (era ben coneguda la seva capacitat de citar els clàssics) i
amb una gran amplitud d’interessos culturals i socials. Sempre
era un plaer tenir amb ell una conversa relaxada a última hora
de la tarda, sobre temes no químics, davant d’una botella d’un
d’aquells magnífics whiskies fumats que ell sempre guardava
al seu despatx. Per tant, jo seguint Ortega y Gasset (un dels
seus autors preferits) diria que Marcial era un exemple «d’ho-
me savi» i el tipus d’acadèmic que la universitat (i la societat
en general) haurien de protegir com a «espècie en vies d’ex-
tinció».
Marcial, descansa en pau; la teva obra seguirà en tots no-
saltres.
15
01-80 Revista Quimica 7  8/3/07  12:13  Página 15


http://hispana.mcu.es/es/registros/registro.do?tipoRegistro=MTD&idBib=4286296

Professor Marcial Moreno Mañas : un record

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert