El treball de camp a què es remet aquest text proposa l'observació i anàlisi de la pràctica religiosa
i les representacions de la Ŷama'at at-Tabligh ad-Da'wa' a la ciutat de Barcelona partint de dos
recorreguts paral·lels: d'una banda, la reconstrucció històrica de les trajectòries del moviment
des del seu moment fundacional fins a la seva arribada a Barcelona a principis dels anys vuitanta,
fins a consolidar-se aquí a dia d'avui; de l'altra, una reconstrucció tant de la història com de
l'evolució urbanística de l'espai en què se situen la investigació i gran part dels espais associatius
i d'oració, dels actors socials i de les accions que en configuren la pràctica religiosa, és a dir, el
Raval i en particular l'«Illa Robadors». A partir d'aquí es proposa l'anàlisi de com els mateixos
membres de la Ŷama'at at-Tabligh construeixen els marcs i espais d'interacció i presentació
del Tabligh mitjançant la seva praxi religiosa comunitària i, a més, l'article convida a pensar
com, arran de determinades lectures d'aquestes pràctiques i dels espais urbans concrets on es
porten a terme, se'n deriven altres representacions del moviment i dels participants dels seus
moments i marcs d'interacció. Així, el text tracta d'analitzar les condicions i els termes en què
la investigació d'un fenomen religiós com aquest pot produir-se de manera situada.The fieldwork described in the article involves the observation and analysis of the religious
practice and the representations of the Tablighi Jamaat in the city of Barcelona based on
two parallel historical paths. Firstly, a historical reconstruction of the movements development,
from its founding to its arrival and implantation in Barcelona, at the beginning
of 1980s. And secondly, a reconstruction of both the history and urban evolution of the
area where the research is carried out, namely the Raval neighbourhood, in particular the area around Carrer Robadors. This is where the majority of prayer and meeting places
are located and where the social agents and actions of this religious practice come together.
Subsequently we analyse how members of the movement build frameworks and spaces
for interaction and we study the introduction of the Tabligh through the practice of the
religious community. Moreover, the article invites readers to consider, through certain
readings of such practices and of specific urban spaces where they are performed, how
other representations of the movement, of the participants of the events and of the interaction
spaces are derived. Thus the article attempts to analyse the terms and conditions in
which research into a religious phenomenon such as this can occur in a specific location
