Perelló, Josep

Hemeroteca Cientifica Catalana

El canvi clima`tic i altres veritats inco`modesJosep Perello´Un dels temes me´s candents avui dia gira a l’entorn del≪canvi clima`tic≫. Aquest parell de paraules ha traspas-sat les fronteres de la disciplina cient´ıfica que n’estudiael fenomen. El duet apareix arreu. El terme ha esdevin-gut d’u´s comu´ d’enc¸a` la pel.l´ıcula An Inconvinient Truth(2006) protagonitzada per Al Gore.No voldria entrar en el debat sobre les causes, els efec-tes i la reversibilitat o irreversibilitat del canvi clima`tic.Preferiria fixar-me en l’habilitat del documental de Goreper canviar l’opinio´ de gairebe´ la totalitat de la poblacio´mundial. El poder de conviccio´ ha estat tan intens quela societat va obligar Mariano Rajoy a retractar-se d’unesdeclaracions negacionistes sobre el canvi clima`tic basadesen les opinions d’un catedra`tic de F´ısica i, alhora, cos´ı seu.Sobta tambe´ pel fet que la veritable magnitud de l’alertano havia saltat fins aleshores a l’esfera pu´blica, malgratel degoteix constant de registres cient´ıfics que ho apunta-ven. El documental potser ofereix una veritat tendenciosasobre el tema, pero` ningu´ dubta que convenc¸. Demostrala capacitat persuasiva que a la comunitat cient´ıfica li ha-via mancat.De tota manera, que` hauria passat si Gore hague´s gua-nyat les eleccions americanes? Dubto molt que s’hague´satrevit a posar en pra`ctica les mesures per pal.liar els efec-tes del canvi clima`tic. Afortunadament, no tot acaba ambGore. Dins el mo´n art´ıstic, hi ha qui esta` treballant percrear conscie`ncia des de fa molt de temps. En un a`mbitestrictament local, Pere Noguera, de La Bisbal de l’Em-porda`, ha treballat amb terrissa des dels anys setanta delsegle passat. Paraules com sostenibilitat i conservacio´formen part del seu diccionari art´ıstic i, de fet, es fa dificilimaginar material me´s ecolo`gic que el fang.En l’a`mbit internacional, reconforta veure que, mesosabans del boom media`tic del documental de Gore, el Na-tural History Museum de Londres va obrir una importantexposicio´ anomenada ≪The Art of Climate Change≫(se-tembre 2006). E´s una pec¸a me´s d’un projecte a gran es-cala que encara viu i roda (http://www.capefarewell.com). La iniciativa ens apropa a la realitat del escalfamentgobal alla` on e´s me´s notable, als casquets polars. La no-vaiorquesa Andrea Polli (http://www.andreapolli.com) hatransformat dades abstractes de sate`l.lits per fer-les sen-sibles dins les metro`polis ja tan desnaturalitzades. Unaexperie`ncia similar, amb un component me´s social, e´s lade la novazelandesa Jeanine Randerson, el pa´ıs de la qualja esta` patint els efectes del canvi clima`tic. La pujada delnivell del mar te´ repercusions socials importants com arala dificil integracio´ de la minoria indigena que ha viscuta¨ıllada, des de sempre, sobre els bancs de corall i que araes veu forc¸ada a emigrar.Un altre cas: el cient´ıfic de la complexitat del San-ta Fe Institute, James Crutchfield, ha treballat amb elcompositor bioacu´stic David Dunn per estudiar les pla-gues inusuals d’escarabats en boscos americans a causadel canvi clima`tic. Contradient la teoria de l’entomo`legi recent Premi Internacional Catalunya, Edward Wilson,han descobert que arbres i insectes es comuniquen per ul-trasons. Sembla que els escarabats localitzen aix´ı arbresamb me´s o menys aigua a quilo`metres de dista`ncia. Eltreball ha pres forma tant en experie`ncia sonora art´ısticacom en article cient´ıfic. Sigui quin sigui el seu format, e´sdif´ıcil veure on acaba la cie`ncia i comenc¸a l’art.Me´s enlla` de l’especificitat del tema, les accions resse-nyades conviden a reflexionar sobre la veritat cient´ıfica iels seus procediments de validacio´ o conscienciacio´. Mos-tren estrate`gies innovadores per millorar l’impacte socialdel nostre esforc¸ investigador i alhora poden inventar novacie`ncia. Com a investigadors, quin paper hem de tenir?REVISTADEF´ISICA V4 N4 0864

El Canvi climàtic i altres veritats incòmodes

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El canvi clima`tic i altres veritats inco`modes
Josep Perello´
Un dels temes me´s candents avui dia gira a l’entorn del
≪canvi clima`tic≫. Aquest parell de paraules ha traspas-
sat les fronteres de la disciplina cient´ıfica que n’estudia
el fenomen. El duet apareix arreu. El terme ha esdevin-
gut d’u´s comu´ d’enc¸a` la pel.l´ıcula An Inconvinient Truth
(2006) protagonitzada per Al Gore.
No voldria entrar en el debat sobre les causes, els efec-
tes i la reversibilitat o irreversibilitat del canvi clima`tic.
Preferiria fixar-me en l’habilitat del documental de Gore
per canviar l’opinio´ de gairebe´ la totalitat de la poblacio´
mundial. El poder de conviccio´ ha estat tan intens que
la societat va obligar Mariano Rajoy a retractar-se d’unes
declaracions negacionistes sobre el canvi clima`tic basades
en les opinions d’un catedra`tic de F´ısica i, alhora, cos´ı seu.
Sobta tambe´ pel fet que la veritable magnitud de l’alerta
no havia saltat fins aleshores a l’esfera pu´blica, malgrat
el degoteix constant de registres cient´ıfics que ho apunta-
ven. El documental potser ofereix una veritat tendenciosa
sobre el tema, pero` ningu´ dubta que convenc¸. Demostra
la capacitat persuasiva que a la comunitat cient´ıfica li ha-
via mancat.
De tota manera, que` hauria passat si Gore hague´s gua-
nyat les eleccions americanes? Dubto molt que s’hague´s
atrevit a posar en pra`ctica les mesures per pal.liar els efec-
tes del canvi clima`tic. Afortunadament, no tot acaba amb
Gore. Dins el mo´n art´ıstic, hi ha qui esta` treballant per
crear conscie`ncia des de fa molt de temps. En un a`mbit
estrictament local, Pere Noguera, de La Bisbal de l’Em-
porda`, ha treballat amb terrissa des dels anys setanta del
segle passat. Paraules com sostenibilitat i conservacio´
formen part del seu diccionari art´ıstic i, de fet, es fa dificil
imaginar material me´s ecolo`gic que el fang.
En l’a`mbit internacional, reconforta veure que, mesos
abans del boom media`tic del documental de Gore, el Na-
tural History Museum de Londres va obrir una important
exposicio´ anomenada ≪The Art of Climate Change≫(se-
tembre 2006). E´s una pec¸a me´s d’un projecte a gran es-
cala que encara viu i roda (http://www.capefarewell.com
). La iniciativa ens apropa a la realitat del escalfament
gobal alla` on e´s me´s notable, als casquets polars. La no-
vaiorquesa Andrea Polli (http://www.andreapolli.com) ha
transformat dades abstractes de sate`l.lits per fer-les sen-
sibles dins les metro`polis ja tan desnaturalitzades. Una
experie`ncia similar, amb un component me´s social, e´s la
de la novazelandesa Jeanine Randerson, el pa´ıs de la qual
ja esta` patint els efectes del canvi clima`tic. La pujada del
nivell del mar te´ repercusions socials importants com ara
la dificil integracio´ de la minoria indigena que ha viscut
a¨ıllada, des de sempre, sobre els bancs de corall i que ara
es veu forc¸ada a emigrar.
Un altre cas: el cient´ıfic de la complexitat del San-
ta Fe Institute, James Crutchfield, ha treballat amb el
compositor bioacu´stic David Dunn per estudiar les pla-
gues inusuals d’escarabats en boscos americans a causa
del canvi clima`tic. Contradient la teoria de l’entomo`leg
i recent Premi Internacional Catalunya, Edward Wilson,
han descobert que arbres i insectes es comuniquen per ul-
trasons. Sembla que els escarabats localitzen aix´ı arbres
amb me´s o menys aigua a quilo`metres de dista`ncia. El
treball ha pres forma tant en experie`ncia sonora art´ıstica
com en article cient´ıfic. Sigui quin sigui el seu format, e´s
dif´ıcil veure on acaba la cie`ncia i comenc¸a l’art.
Me´s enlla` de l’especificitat del tema, les accions resse-
nyades conviden a reflexionar sobre la veritat cient´ıfica i
els seus procediments de validacio´ o conscienciacio´. Mos-
tren estrate`gies innovadores per millorar l’impacte social
del nostre esforc¸ investigador i alhora poden inventar nova
cie`ncia. Com a investigadors, quin paper hem de tenir?
REVISTADEF´ISICA V4 N4 08
64


http://hispana.mcu.es/es/registros/registro.do?tipoRegistro=MTD&idBib=4286041

El Canvi climàtic i altres veritats incòmodes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert