La relació dels comtats de Rosselló i Cerdanya amb el Principat de Catalunya va ser tradicionalment acceptada com una sòlida realitat institucional i política. Tanmateix, en els anys vint del segle XVII els comtats, dirigits i encapçalats per la vila de Perpinyà, van protagonitzar diversos intents de separació respecte del Principat i de la Generalitat de Catalunya. Els memorials adreçats al rei Felip IV pels síndics de Perpinyà (Lluís Baldó i Lluís Palau, i indirectament Andreu Bosch) van trobar una resposta contundent en altres memorials realitzats per la Generalitat de Catalunya i els seus assessors jurídics (Joan Pere Fontanella, Bernat Sala). Els arguments dels uns i dels altres mostren no solament unes interpretacions històriques i jurídiques ben diferenciades, sinó també un cert ressentiment acumulat durant moltes dècades per part dels habitants dels comtats envers una actuació de la política institucional excessivament centralitzada des de Barcelona.The relationship between the counties of Rosselló and Cerdanya and the Principality of Catalonia was traditionally accepted as a solid institutional and political reality. However, in the 1620s several attempts were made, on behalf of the counties directed and headed by Perpignans municipality to achieve separation from the Principality and from the Autonomous Government of Catalonia. The briefs addressed to King Philip IV on behalf of the syndics of Perpignan (Lluís Baldo and Lluís Palau, and indirectly, Andreu Bosc) found a forceful response in other briefs from the Autonomous Government of Catalonia and its legal advisers Joan Pere Fontanella and Bernat Sala. The arguments of both parties bring to light not only a number of very different historical and legal interpretations but they also show how resentment had accumulated over many decades on behalf of the inhabitants of the counties as a result of Barcelonas excessively centralized institutional politics.La relación de los condados de Rosselló y Cerdaña con el Principado de Cataluña fue tradicionalmente aceptada como una sólida realidad institucional y política. Aun así, en los años veinte del siglo XVII los condados, dirigidos y encabezados por la villa de Perpiñán, protagonizaron varios intentos de separación respecto del Principado y de la Generalitat de Catalunya. Los memoriales dirigidos al rey Felipe IV por parte de los síndicos de Perpiñán (Lluís Baldó y Lluís Palau, e indirectamente Andreu Bosch) encontraron una respuesta contundente Pere Fontanella, Bernat Sala). Los argumentos de unos y otros muestran no solamente unas interpretaciones históricas y jurídicas muy diferenciadas, sino también un cierto resentimiento acumulado durante muchas décadas por parte de los habitantes de los condados hacia una actuación de la política institucional excesivamente centralizada desde Barcelona
