Figueras, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

cru. Leis geiades són nioit intenses, però no sembia
que la vegdtaició es ressenti del canrvi del temps
i ei so1 •lluu i calenta de fort tot ei1 dia.
«Reus creix en extensió i en pdblació de dia en
dia. Durant eis darreis an7s « .1 nombre dels seus
•habitants ha crecu ben bé .dues terceres parts
i en aqueist nijom•ent Peus coimpta ben bé amb
virst mi•1 ànimes. Els subudbis són dues vegades
més grans que lextensió de la ciutat antiga. A
Reus han començaít de bastir un •gran teatre per
al qual ja tenen contraictada una companyi,a.
eLes princiipalls produkcions de Reus són: ei vi
i d1s licors. DelI vi, el milllor per a •beure és el
que es cull a les muntan9ol•es que pertaiiyen als
cartoixans —és a dir, ai Priorat dS,aia Dei—;
ei rvi dei la !produeix eis alcoihokls més aviat per
a cremar. Lexportació .anual és e vint mil pipes
de coriyac, de corlor molt elar i que després, en
lbarrar-llo •ainlb guernseiy i holanda, assoieix el to
que coneixem als noistres iner1cats. Hi •ha qtiatre
graus de prova o de força per a classiificar-lo:
conni, oli, boianda, i •esperit. Ei conac conni fa
•broiinera quan cau a•1 igot per a servir-sen. De cinc
pipes de ivi sen fa una e conyaic fortt. El rei en
cobra uii irnpoist de d•eu pessetes per pipa en els
de més bona qualitat, i idotze pessetes en els de
qualitat més ordinària; iimipost del comú de ia
oiutat és de res souS. Un i alltre tiaquests impostos
són pagats pe1s exportaldoxs. Aqueista branca del
comerç dóna rfeina a un rniler de prelmses escaim-
pa1deis per la comarcà i •a un oentenar i inig que
nthi ha a ia ciutat.
eEl vi es porta a ,Sailou, amtb carros, que cobren
per raiginar-lo, nxitja corona per pipa. El casni
de tSalou és amle i segur, alluiiyat uns eixtc qui.
lòmetres (?). Ai11í queda clipoisitat a la platija, fins
que aballeix as marixiers catalans tle carregar-io
alis aeus vaixeills; peilqué, colm que són pagats per
anyaldes, solament trdbailen quan eis ve de gust
i la mar està cailimacla i dl temkps és bo.
eLavd1lana tramtbé és un •artiicie de gran expor-
tació. La còllita de mds de seixaxita mil petit
arbres que ia produeix•en •als arvdllanars dei peu
•de les rnuntan7es ide ponent, ianr passat fou em-
barcada de-vers Ariglaterra.
eAcí tot portta lernpremta del comerç i la ciatat
de lReus prospera; és eivident que a càrrec dels
pdblets que lenvoIten, aiguns de!Is quals es van
deispdbftant natòriainent.
«No igaire iluny, al darrera de ies muntanyes
que deilirniten .él pla dei Camtp de Tarragona, hi
ha Jantiic monestir dels ibernats —es refereix a
Poblet—. Si •él eims hagués estat més clement
hauríem anat a viisitar-lo, peiiué diuen que ai
la pena. (El rnonument és uxia cosa veritaiblement
soiperba, i hoim i1ii gaudeix tiuma vista diilatada.
«A1trarnent els monjos hi iguaxen una gran
uanititat dant•igallles i cle cu,riositats dignes de
veure. Coim ,que rviuen tan allluniyats deil món, hom
creu que posseeixen mòlta riquesa sense que nifl-
gú dls JIa fiScailit7i».
Heni . Swinbume, quan va deixar Reus, va
rprosseguir el seu viatge tievexts ieis terres valen-
cianes.
SECCIÒ EXCL)RSIONISTA
Sha creat un grup descalada
Un dia yàrem rdbre a la nostr,a secció un
cartdll anuniciant que ia deiegació a lReus dle
1Ajgru3pa;ció kExc. Catallunya, soa ,ell patrocixii de
la F. ÍE. tM. i la direcció técnioa (de .lE. N. A. M.
(tEscd1a Na;cionall dA]íta Muntraxrya) preparatva d1
II Curset dEpe1ed1ogia i IEscailada. (Fl1 rup de ia
nostra secció a feia bastant de ernps que praicti-
caiva aquest esrport-lciòncia que és leispeileoJogia i
lharvia fet j•a mo!ltres i inereissantrs prospeccions en
diiferents llocs de es noistres coimarqujes, lperò efl-
cara no ens ,harvtíeim assabonat gaire bé de qué
era lesoalaída. tVami c]iecidir tie lprovar sort en
eiquest olferiment que ens eien eis nostres com-
pariys. I un bon ldia va arribar lhora tie posar ein
pràctica alquesta atra faceta de la muntamya.
El lloc de pràotiques rva ésser al Casdll den Da!1-
mau, tan ben conegut per totis IeIs exlcursionistes.
TJna veg.ada atllí, aJls flionitors, deisprés de fer-nos
unes ibreus .ex1i1icacions e leis diferens classes 1de
material i maxera dutilitzar-t10 millor, rvan o-
mençar a eisoalar la roca esmentada. Nosa!ltres
véiem •com aqudlls •companlys, sense aSsa eisfor-
ços •esoaiaven lpa•m a pam i acabarven sulperant
aqudlla majestuosa roca per a !vora die ia quall
tanes vegades lhaví•ern paissat sense posar-ihi rnassa
aterició, i en aíqueiis inontontrs seiitírein tot i que
ens haivtíem deixat perdre. Una rvegada eis moni-
tors arribats a un primer rdplà van fer una reunió
i •dalli estant tiraren uxia icorda arnb la quall ens
encordàiem nosaitres i vam anar pujant iun
darrera laltre, sempre seguint &ls consels dels
rnonitors ue no ,deixarven e9capar eap ocasió per
a dir-nos la inanera més corrócta dagafar-nos i de
clavar una daviilia, o la manera d•e no agafar-nos.
Despziés vingué Ja part rnés d&lenta per a uosaI-
tres: baixar-ne amib una corda ipassada pe1 cos
i per una aina, i de ila qual dpòn gairebé tot,
periquò serveix per a baixar o per a anar baixant
és el sistema anomeflat appel.
lFil lfet és que ia cosa ens va agradar bastant.
Però no en teníem prou anb aquells assaigs er
a poder practiar iexerci pel nostre compte.
Maligrat que iper diinis nostre sentíem contínuament
Ia nostàl,gia daquelles primeres lliçons, vam haver
&esperar algun temps per tornar a fer aqueiles
pràctiiques sota lassessorament duns monitors.
Locasió aquesta vegada ens Ia rvan prolporcionar
els comipanys de Valls que deprés de fer dirverses
ascensions als Tres Grans, la Pena iReja i els Tries
Piiars, Idurant diversos diurnenges, van eiausurar
el curset a V&lls arnb una sessió de diapositives
de9caiada sdbre diiferents cixns &óls lPirineus, a
càrziec dels rnonitors.
Va ésser aleshores quan ens va tnoure lafecció
per lca1ada. Encara que sense deixar 1epe1eo-
logia, vam anar compaginant alquesteis dues rames
de la muntaixiya. Duranit aquests idarrers diumen-
ges hem anat a fer aigunes sortides al Casteil den
Daimau, Pena lRoa i el Tres Grans i altres. En
cada escalada reoordem, per una .part, que allò
que estem lfent créiem ique mai no lro o,dríem
arribar a £er i, per laltra, els consells, ies adrver-
ténoies i i:es idemostracions dels nostres professors
i així, entre records de coses passa:des i ies pràc-
tiques actuais, aquesta seoció lha poguit fer un grup
descaiadia.
SECCIÓ DE CIENCIES MORALS l POLITIQUES
Sobre Io burgesia catokina
Els orígens del «Banc de Cotalunya»
«Serra dOr» (any X, núrn. 102, 15 de març 1968, pdgines (217) 7 a
(249) 59) publica un article inte,essantíssim dErnest Lluch en el qual parla
molt directament ¿el Centre de Lectura, dEvarist Fàbreges (que fóu possible la
instal-lació de la nostra entitat en la seva forma aotual) i del Banc de Reus.
Ens escau, doncs, de transcriurei íntegrament, sobretot perqu pugui arribar
al coneixeinent dels socis que no són habituals lectors de «Serra dOr».
iEI Banlc de Catalunya és, sens dubte, lempresa
de més volacla dins la història dei apitalisme
català ldesprés del 1 898. La seva evoiució interna
ha estat explicada a bastament per Francesc Ca-
bana. Nosaltres, ara, només voildríem precisar les
coordenades dels seu:s orígens, dins la societat i
leconomia catalanes, intentant daportar respostes
a tres preguntes: a quim indret nasqué el Banc?
Don sortien els capitais lundacionals? De quins
grups i classes socials provenien els seus £undadors?
AVELLANES, AMETLLES, OLJ ¡ vl
El Banc va néixer a Reus o, per dir-ho amb
més amplitud, all Camp de Tarragona; és a dir:
en una de les dues úniques zones del Principat
—laltra era lEmpordanet— obertes a la compe-
téncia mundial; la resta de leconomia catalana
es mantenia aleshores tancada sobre si mateixa
i sobre el mercat espanyol. Aquest £et diferencia1,
que havia £et de iReus i de iEmpordanet uns
illots de lliurecanvisnte dins el gran xnagrna pro-
tecoionista daqueila òpooa, donà un tipus dhome
•familiaritzat amlb un capitalisme més agressiu que
no ol que era conegut a les altres eomarques. En
el cas de Reus, ei ,contaote idin•amitzador era cons-
tituït pel comerç exterior de lav&llan•a, larnetlla,
ij,oli i ei vi. Potser efls farem una idea justa de
la vigoria que aquesta estrnctura d•abocament en-
fora tenia al •començament de segle, si pensem
que alethores 1es exportacions davellanes er•en un
20 i un 30 •per cent superiors al que han estat
eis darrers anys —i podríem dir si fa no £a el
mateix •de lametlla, loli i el vi—; això, a despit
que, com la publicació «Catailunya exporta» ens
permet de cornprovar-tho, larnetlla i lavellana
encara figuren als llocs dhonor els anys 1964 i
1965. A més, per •a acabar •de jutjar deigudament
la importància d•aquest comerç •dexportació no


Secció Excursionista:S'ha creat un grup d'escalada

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert