Breu biografia de Federico Gavaldà Galofré, l’editor o distribuïdor de la col·lecció de postals de la fira de Vila-rodona, realitzada pel seu besnét

Gavaldà Gotarra, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

69
La Resclosa 18
Josep M. Gavaldà Gotarra Biografia de Federico Gavaldà Galofré
Resum
Breu biografia de Federico Gavaldà Galofré, l’editor o distribuïdor de la col·lecció de postals de la fira de 
Vila-rodona, realitzada pel seu besnét.
Paraules clau: Biografies, Vila-rodona.
Abstract
Brief biography of Federico Gavaldà Galofré, the publisher or distributor of the Vila-rodona exhibition 
postcards collection, compiled by his great-grandson.
Keywords:: biographies, Vila-rodona.
Federico Gavaldà Galofré neix a Vila-rodona el 9 de gener de 1874, fill de Pau Gavaldà 
Pons —natural de Valls— i de Rosa Galofré Miret —natural de Selma. És el gran de tres 
germans —Federico, Josep i Elvira. Mor també a Vila-rodona el 4 de maig de 1954, a l’edat 
de 80 anys. 
Es casa en primeres núpcies el dia 14 de setembre de 1902 amb Dolores Miquel Figuerola, 
i envidua al cap de poc temps. Es casa en segones núpcies el 21 de gener de 1905, a l’edat de 
31 anys, amb Mercè Codinachs Vives, de 27 anys. 
El matrimoni va tenir quatre fills:
– Maria Gavaldà Codinachs, nascuda el 4 d’agost de 1907, va morir atropellada amb pocs 
anys d’edat per un carro, a l’altura de la font del carrer de les Hortes. 
– Josep —Pepito— Gavaldà Codinachs, nascut el 4 de novembre de 1909 i mort l’11 de 
maig de 2000.
Història contEmporàniaciènciEs naturals 
la rEsclosa 18 (2014) 
issn: 1886-4791 · www.srE.urV.Es/irmu/Gaia 
BIOGRAFIA DE FEDERICO GAVALDà GALOFRÉ
Josep M. Gavaldà Gotarra*
* Besnét de Federico Gavaldà Galofré.
70
La Resclosa 18
Josep M. Gavaldà Gotarra Biografia de Federico Gavaldà Galofré
– Federico Gavaldà Codinachs, nascut el 12 de setembre de 1911 i mort el 13 de febrer de 2005.
– Joan Gavaldà Codinachs, nascut el 2 de juliol de 1913 i mort el 6 de juny de 2004. 
❑ Federico Gavaldà Galofré. 
❑ Els germans 
Gavaldà 
Codinachs. 
D’esquerra a 
dreta: Josep, 
Federico i Joan.
71
La Resclosa 18
Josep M. Gavaldà Gotarra Biografia de Federico Gavaldà Galofré
Parlar d’un besavi al qual no has conegut és una mica complicat. El que explico són els 
records que tinc del que me n’havien explicat tant el meu pare com el padrí Pepito, així com 
el que havia sentit per casa en boca d’altres parents.
La primera cosa que em ve a la ment del Federico Gavaldà és una frase que sempre 
explicava el meu pare: «El padrí Federico deia que tots aquests homes que parlen per la 
ràdio arribarà un dia que els podrem veure.» Evidentment, parlava de la televisió. Aquesta 
frase, que no deixa de ser una anècdota, crec que és força útil per entendre una mica qui 
era Federico Gavaldà. 
Sembla que era una persona de les que ara se’n diuen polifacètiques, inquietes, amb ganes 
de fer coses noves. De fet, crec que aquestes fotografies no deixen de ser una demostració de 
la iniciativa que l’home tenia. En tot cas, però, oficialment la seva professió era la de mestre 
d’obres —la tercera generació—, tal com consta en diferents documents oficials.
La família vivia al carrer de les Hortes, núm. 14, tot i que l’any 1911 estaven domiciliats 
al carrer del Carme, 1. Com molta gent del camp, a l’ombra de l’Exposició Universal de 
Barcelona de 1929 es va traslladar a la ciutat amb els tres fills per dedicar-se a la construcció. 
El que sé d’aquesta època és que també feia d’ordinari entre Barcelona i Vila-rodona. Havia 
vist alguna targeta que hi deia: «Transportes La Rápida, a grandes y pequeñas velocidades». 
Sé que el Federico i els seus tres fills havien treballat al metro de Barcelona. Unes 
antigues rajoles blanques molt petites que estaven col·locades a les parets de l’estació de 
metro de la línia verda del passeig de Gràcia les havia posat el Joan Gavaldà. Si tenim en 
compte que enguany se celebra el 90è aniversari d’aquesta línia de metro (1924-2014), es 
dedueix que a la primera meitat dels anys vint del segle XX la família ja s’havia instal·lat a 
Barcelona. D’aquest temps també havia sentit a casa que un deutor que tenia a Barcelona li 
volia cancel·lar els deutes mitjançant uns terrenys que aquesta persona tenia a la platja de 
Castelldefels. Federico Gavaldà no va acceptar el tracte, tot indicant que aquells terrenys 
no tenien cap valor. 
72
La Resclosa 18
Josep M. Gavaldà Gotarra Biografia de Federico Gavaldà Galofré
Havien treballat també en la construcció de les Cases del Drapaire, un gran edifici de 240 
habitatges ubicat a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, i que fou construït entre 
els anys 1925 i 1927. En el seu dia fou precursor dels blocs suburbials però amb una qualitat 
de construcció força bona. A canvi dels treballs realitzats, es van quedar un pis en propietat. 
No tinc constància de quan la família va tornar a Vila-rodona. Crec que deuria ser abans de 
la Guerra Civil. En tot cas, però, un document del 3 de febrer de 1940 estableix el domicili 
de Federico Gavaldà a l’avinguda José Antonio, 284, 7è 2a de Barcelona, que corresponia 
a les Cases del Drapaire. El que no perd és el contacte amb Vila-rodona, ja que l’any 1929 
compra 35 nínxols al cementiri municipal. 
Acabada la guerra, el Federico i els seus fills Pepito i Joan —el mitjà, el Federico, es va 
quedar a viure a Barcelona— van comprar el que avui és cal Pequenyo, al carrer Quintana de 
l’Església. A l’hort d’aquesta casa es va fer cine durant alguns anys, gestionat per la família. A 
l’hort hi havia uns ferros que servien per a aguantar una enfiladissa, que eren els ferros que 
aguantaven la lona d’un camió de la Guerra Civil. D’aquest període de postguerra també sé 
que a cal Pequenyo es feia cava i també es fabricaven les rajoles i material d’obra que feien 
servir per a la seva feina. 
Una altra de les seves idees va ser la de construir un pont entre el carrer de la Font —a l’altura 
de cal «Caterino»— que enllacés amb la Molina, de manera que es pogués travessar el riu 
amb més facilitat per arribar a la granja Solé. Aquest «projecte» el compartia amb algun 
contemporani seu de ca la Ramona. 
Federico Gavaldà es va quedar definitivament a Vila-rodona, escoltant la ràdio, imaginant 
que un dia podria veure aquells homes que parlaven, fins al dia de la seva mort.


Biografia de Federico Gavaldà Galofré

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert