Jou i Mirabent, David

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Stephen Hawking i la ﬁlosoﬁa
David Jou
Fa molts anys que segueixo, com a traductor, l’obra de
divulgacio´ i reﬂexio´ de Stephen Hawking. Sento curiosi-
tat per com va evolucionant la visio´ que te´ dels problemes
f´ısics en que` ha centrat el seu intere`s: la relacio´ entre
gravitacio´, f´ısica qua`ntica, cosmologia, inici de l’Univers,
etc. Presento aqu´ı algunes reﬂexions sobre la seva rela-
cio´, me´s aviat conﬂictiva, amb la ﬁlosoﬁa. La idea que
�la ﬁlosoﬁa ha mort� es troba ja en les darreres pa`gines
del seu primer llibre, Breu histo`ria del temps, i emergeix,
amb to me´s provocatiu, en la primera pa`gina del darrer
llibre, El gran disseny, pero` ara sense l’esment expl´ıcit a
Wittgenstein que feia en el primer.
Hawking sembla considerar que l’u´nica forma de co-
neixement de l’Univers e´s la que aporten les observacions
i les teories de la cosmologia f´ısica, certament apassio-
nants. Pero` les relacions amb l’Univers no consisteixen
a cone`ixer tan sols les respostes de teories cient´ıﬁques
provisionals, sino´ tambe´ la diversitat de preguntes que es
plantegen sobre l’Univers, algunes de les quals no troben
resposta en la f´ısica, pel seu cara`cter molt emocional o
molt metaf´ısic, o potser perque` no tenen cap mena de res-
posta. Pero` la curiositat per les preguntes portaria a aﬁnar
me´s la presentacio´ de les hipo`tesis ba`siques impl´ıcites de
la cosmologia.
La segona sorpresa respecte de Hawking so´n les seves
aﬁrmacions de ser ﬁloso`ﬁcament positivista, aﬁrmacions,
per cert, absents del darrer llibre. E´s curio´s que sense
haver treballat mai en temes emp´ıricament comprovats
se senti positivista, teoria ﬁloso`ﬁca del coneixement forc¸a
me´s propera a la constatacio´ emp´ırica i a la sobrietat ima-
ginativa que no pas l’obra de Hawking. Recordem que
l’existe`ncia d’objectes celestes densos, com ara els forats
negres, comprovada, e´s una proposta anterior a Hawking,
pero` que els efectes qua`ntics en l’horitzo´ d’esdeveniments
que donen lloc a la radiacio´ de Hawking, o la prese`ncia de
la singularitat interior, temes que ha treballat amb gran
originalitat i rigor teo`ric no han estat observats, per ara.
La tercera sorpresa es refereix al contrast entre les pre-
caucions sobre el coneixement de la realitat que fa en els
primers cap´ıtols i la radicalitat de les aﬁrmacions ﬁnals.
En El gran disseny postula un �realisme dependent del
model�: no coneixem pro`piament la realitat, sino´ que ens
fem models de la realitat, de manera que si dos models de
realitat diferents so´n, tots dos, consistents amb les obser-
vacions, tots dos so´n admissibles. La idea sembla prudent
i plausible —de fet, era la idea que sostenia el cardenal
Belarmino quan volia conve`ncer Galileu que digue´s que
les seves teories eren un model de la realitat, sense arri-
bar a aﬁrmar que la realitat era exactament com Galileu
la postulava. En canvi, al ﬁnal del llibre, les aﬁrmacions
suggereixen un coneixement prou profund de la realitat
per arribar a excloure De´u. Hauria semblat me´s prudent
mantenir el grau d’escepticisme sobre la realitat de que` fe-
ia sana ostentacio´ al comenc¸ament, pero`, en un moment
o altre, imperceptiblement, la prude`ncia e´s abandonada.
Una quarta qu¨estio´ es refereix al refu´s, a priori, d’ima-
ginar que les equacions puguin venir de De´u, punt de vista
que hauria semblat ben normal a Pita`gores, Plato´, els es-
cola`stics, Galileu, Newton i molts d’altres. Hawking refu-
sa identiﬁcar amb De´u les equacions ba`siques, la raciona-
litat profunda de l’Univers, i se separa, aix´ı, del panteisme
spinozia` i racionalista d’Einstein, que tan belles pa`gines li
va fer escriure sobre el misteri del mo´n. Hawking addueix,
amb bona part de rao´, que identiﬁcar les equacions amb
De´u no aporta res de nou al problema, tret que atribu¨ım a
De´u algunes qualitats me´s —cosa fa`cil d’imaginar, d’altra
banda, si no ens limitem a les equacions. Refusar a priori
una de les possibilitats no e´s la millor manera d’examinar
amb profunditat un problema.
Una darrera qu¨estio´ e´s el seu sentit de l’humor, tan
colpidor en una persona amb les seves circumsta`ncies vi-
tals. En els diversos llibres fa gala d’aquest humor, de
vegades amb un cert grau de mal´ıcia i, altres vegades,
de destructivitat. En El gran disseny, les ironies sobre
el pensament religio´s, convenientment simpliﬁcat a una
caricatura grotesca prou fa`cil de ridiculitzar, tenen una
prese`ncia bastant marcada, juntament amb la barreja in-
discriminada de llegendes sobre l’origen de l’Univers, sense
discernir entre els diferents graus d’abstraccio´, elaboracio´
i profunditat de les diverses narracions sobre els or´ıgens.
Al ﬁnal del llibre subsisteix una pregunta misteriosa:
com hem pogut arribar a saber tant sobre l’Univers si no hi
havia cap necessitat biolo`gica que fos aix´ı. El llibre, cons-
tru¨ıt amb gran elega`ncia conceptual, e´s molt recomanable
com a mostra d’un canvi d’orientacio´ en que` els f´ısics en-
tenen com a objectius fonamentals les teories f´ısiques de
fons.
REVISTADEF´ISICA V4 N8 11
34
La f´ısica del ca`ncer
S´ılvia Bravo
Parlar de ca`ncer vol dir parlar d’un dels reptes me´s im-
portants en la salut dels pa¨ısos desenvolupats. Tots hem
sentit aquestes xifres alguna vegada, pero` no per aixo` so´n
menys colpidores:
Me´s del 25% de les morts anuals del nostre pa´ıs so´n
degudes al ca`ncer.
Un de cada dos catalans i una de cada tres catalanes
patiran un ca`ncer en algun moment de la seva vida
—en molts casos, els u´ltims anys de la seva vida.1
Al ca`ncer, en nombre de morts anuals, nome´s li fan
ombra les malalties cardiovasculars.
Abans que la llei contra el tabac entre´s en joc, el
conjunt de tumors relacionats amb el tabac —de la
cavitat oral i faringe, de laringe, pa`ncrees, pulmo´,
bufeta urina`ria i ronyo´— representava el 45% dels
tumors entre els homes.
I �a grans problemes, grans solucions�, diu la dita pop-
ular. Aix´ı ho va entendre el National Cancer Institute
(NCI) dels EUA, que fa un parell d’anys engegava un am-
bicio´s projecte de recerca amb la participacio´ de dotze
centres interdisciplinaris que posaven en un mateix equip
f´ısics i enginyers, bio`legs i onco`legs. L’objectiu? Atacar
el ca`ncer des d’una nova perspectiva.
De fet, els f´ısics no so´n nous en aquest camp. Fins a
aquest moment havien liderat la diagnosi i el tractament
del ca`ncer amb els raigs X i la tera`pia de radiacio´. Pero` ara
la pregunta va me´s enlla`: la f´ısica pot aportar un nou marc
conceptual que millori o complementi les aproximacions
tradicionals actuals?
Fins a aquest moment, nome´s els EUA han invertit
ja milers de milions de do`lars en la recerca del ca`ncer,
amb els resultats publicats en me´s d’un milio´ d’articles de
recerca. Pero` a hores d’ara l’avenc¸ me´s gran han estat
les campanyes de prevencio´ contra el tabac, la beguda o
prendre el sol. Excepte en ca`ncers molt concrets —com
podria ser la leuce`mia infantil—, encara no ha arribat el
1Als 65 anys nome´s un de cada vuit homes i una de cada nou
dones han desenvolupat ca`ncer.
punt d’inﬂexio´ que hauria de transformar com ens enfron-
tem a aquesta malaltia com a societat.
La xarxa de Physical Sciences-Oncolgy Centers (PS-
OC) e´s el desplegament de la iniciativa Physical Sciences
in Oncology, que persegueix entendre millor les lleis i els
principis de la f´ısica que modulen i governen l’emerge`ncia i
el desenvolupament del ca`ncer. Tot plegat es tracta d’un
projecte de cinc anys, amb un pressupost anual d’uns 35
milions de do`lars, per promoure equips transdisciplinaris
amb f´ısics, matema`tics, qu´ımics i enginyers a la cerca de
noves aproximacions al ca`ncer.
Figura 1: Xarxa de Physical Sciences-Oncolgy Centers
Entre els centres participants hi ha —e´s clar— les
grans universitats americanes: MIT, Berkeley, Princeton
o Cornell, entre d’altres. Tots els centres de la xarxa
es comprometen a buscar noves maneres d’entendre el
ca`ncer basades en la f´ısica: a partir d’una base experi-
mental i integrant el coneixement actual sobre aquesta
malaltia, crear una nova imatge sobre l’origen i el desen-
volupament del ca`ncer.
En el cas de l’Arizona State University (ASU), el cen-
tre de f´ısica i oncologia esta` dirigit pel f´ısic Paul Davies.
Des d’aquest centre es qu¨estionen alguns dels puntals de
l’actual biologia del ca`ncer: la seva hipo`tesi e´s que la
progressio´ del ca`ncer e´s deguda a difere`ncies f´ısiques en
les ce`l.lules. Ara nome´s cal veure quines so´n aquestes
difere`ncies i quin paper tenen en el ca`ncer. Davies i el
seu equip proposen mirar la meta`stasi cel.lular des del seu
REVISTADEF´ISICA V4 N8 11
35
REVISTA DE FÍSICA.indd   34 8/8/12   12:12:51


Stephen Hawking i la filosofia

Hemeroteca Cientifica Catalana

Stephen Hawking i la ﬁlosoﬁaDavid JouFa molts anys que segueixo, com a traductor, l’obra dedivulgacio´ i reﬂexio´ de Stephen Hawking. Sento curiosi-tat per com va evolucionant la visio´ que te´ dels problemesf´ısics en que` ha centrat el seu intere`s: la relacio´ entregravitacio´, f´ısica qua`ntica, cosmologia, inici de l’Univers,etc. Presento aqu´ı algunes reﬂexions sobre la seva rela-cio´, me´s aviat conﬂictiva, amb la ﬁlosoﬁa. La idea que�la ﬁlosoﬁa ha mort� es troba ja en les darreres pa`ginesdel seu primer llibre, Breu histo`ria del temps, i emergeix,amb to me´s provocatiu, en la primera pa`gina del darrerllibre, El gran disseny, pero` ara sense l’esment expl´ıcit aWittgenstein que feia en el primer.Hawking sembla considerar que l’u´nica forma de co-neixement de l’Univers e´s la que aporten les observacionsi les teories de la cosmologia f´ısica, certament apassio-nants. Pero` les relacions amb l’Univers no consisteixena cone`ixer tan sols les respostes de teories cient´ıﬁquesprovisionals, sino´ tambe´ la diversitat de preguntes que esplantegen sobre l’Univers, algunes de les quals no trobenresposta en la f´ısica, pel seu cara`cter molt emocional omolt metaf´ısic, o potser perque` no tenen cap mena de res-posta. Pero` la curiositat per les preguntes portaria a aﬁnarme´s la presentacio´ de les hipo`tesis ba`siques impl´ıcites dela cosmologia.La segona sorpresa respecte de Hawking so´n les sevesaﬁrmacions de ser ﬁloso`ﬁcament positivista, aﬁrmacions,per cert, absents del darrer llibre. E´s curio´s que sensehaver treballat mai en temes emp´ıricament comprovatsse senti positivista, teoria ﬁloso`ﬁca del coneixement forc¸ame´s propera a la constatacio´ emp´ırica i a la sobrietat ima-ginativa que no pas l’obra de Hawking. Recordem quel’existe`ncia d’objectes celestes densos, com ara els foratsnegres, comprovada, e´s una proposta anterior a Hawking,pero` que els efectes qua`ntics en l’horitzo´ d’esdevenimentsque donen lloc a la radiacio´ de Hawking, o la prese`ncia dela singularitat interior, temes que ha treballat amb granoriginalitat i rigor teo`ric no han estat observats, per ara.La tercera sorpresa es refereix al contrast entre les pre-caucions sobre el coneixement de la realitat que fa en elsprimers cap´ıtols i la radicalitat de les aﬁrmacions ﬁnals.En El gran disseny postula un �realisme dependent delmodel�: no coneixem pro`piament la realitat, sino´ que ensfem models de la realitat, de manera que si dos models derealitat diferents so´n, tots dos, consistents amb les obser-vacions, tots dos so´n admissibles. La idea sembla prudenti plausible —de fet, era la idea que sostenia el cardenalBelarmino quan volia conve`ncer Galileu que digue´s queles seves teories eren un model de la realitat, sense arri-bar a aﬁrmar que la realitat era exactament com Galileula postulava. En canvi, al ﬁnal del llibre, les aﬁrmacionssuggereixen un coneixement prou profund de la realitatper arribar a excloure De´u. Hauria semblat me´s prudentmantenir el grau d’escepticisme sobre la realitat de que` fe-ia sana ostentacio´ al comenc¸ament, pero`, en un momento altre, imperceptiblement, la prude`ncia e´s abandonada.Una quarta qu¨estio´ es refereix al refu´s, a priori, d’ima-ginar que les equacions puguin venir de De´u, punt de vistaque hauria semblat ben normal a Pita`gores, Plato´, els es-cola`stics, Galileu, Newton i molts d’altres. Hawking refu-sa identiﬁcar amb De´u les equacions ba`siques, la raciona-litat profunda de l’Univers, i se separa, aix´ı, del panteismespinozia` i racionalista d’Einstein, que tan belles pa`gines liva fer escriure sobre el misteri del mo´n. Hawking addueix,amb bona part de rao´, que identiﬁcar les equacions ambDe´u no aporta res de nou al problema, tret que atribu¨ım aDe´u algunes qualitats me´s —cosa fa`cil d’imaginar, d’altrabanda, si no ens limitem a les equacions. Refusar a prioriuna de les possibilitats no e´s la millor manera d’examinaramb profunditat un problema.Una darrera qu¨estio´ e´s el seu sentit de l’humor, tancolpidor en una persona amb les seves circumsta`ncies vi-tals. En els diversos llibres fa gala d’aquest humor, devegades amb un cert grau de mal´ıcia i, altres vegades,de destructivitat. En El gran disseny, les ironies sobreel pensament religio´s, convenientment simpliﬁcat a unacaricatura grotesca prou fa`cil de ridiculitzar, tenen unaprese`ncia bastant marcada, juntament amb la barreja in-discriminada de llegendes sobre l’origen de l’Univers, sensediscernir entre els diferents graus d’abstraccio´, elaboracio´i profunditat de les diverses narracions sobre els or´ıgens.Al ﬁnal del llibre subsisteix una pregunta misteriosa:com hem pogut arribar a saber tant sobre l’Univers si no hihavia cap necessitat biolo`gica que fos aix´ı. El llibre, cons-tru¨ıt amb gran elega`ncia conceptual, e´s molt recomanablecom a mostra d’un canvi d’orientacio´ en que` els f´ısics en-tenen com a objectius fonamentals les teories f´ısiques defons.REVISTADEF´ISICA V4 N8 1134La f´ısica del ca`ncerS´ılvia BravoParlar de ca`ncer vol dir parlar d’un dels reptes me´s im-portants en la salut dels pa¨ısos desenvolupats. Tots hemsentit aquestes xifres alguna vegada, pero` no per aixo` so´nmenys colpidores:Me´s del 25% de les morts anuals del nostre pa´ıs so´ndegudes al ca`ncer.Un de cada dos catalans i una de cada tres catalanespatiran un ca`ncer en algun moment de la seva vida—en molts casos, els u´ltims anys de la seva vida.1Al ca`ncer, en nombre de morts anuals, nome´s li fanombra les malalties cardiovasculars.Abans que la llei contra el tabac entre´s en joc, elconjunt de tumors relacionats amb el tabac —de lacavitat oral i faringe, de laringe, pa`ncrees, pulmo´,bufeta urina`ria i ronyo´— representava el 45% delstumors entre els homes.I �a grans problemes, grans solucions�, diu la dita pop-ular. Aix´ı ho va entendre el National Cancer Institute(NCI) dels EUA, que fa un parell d’anys engegava un am-bicio´s projecte de recerca amb la participacio´ de dotzecentres interdisciplinaris que posaven en un mateix equipf´ısics i enginyers, bio`legs i onco`legs. L’objectiu? Atacarel ca`ncer des d’una nova perspectiva.De fet, els f´ısics no so´n nous en aquest camp. Fins aaquest moment havien liderat la diagnosi i el tractamentdel ca`ncer amb els raigs X i la tera`pia de radiacio´. Pero` arala pregunta va me´s enlla`: la f´ısica pot aportar un nou marcconceptual que millori o complementi les aproximacionstradicionals actuals?Fins a aquest moment, nome´s els EUA han invertitja milers de milions de do`lars en la recerca del ca`ncer,amb els resultats publicats en me´s d’un milio´ d’articles derecerca. Pero` a hores d’ara l’avenc¸ me´s gran han estatles campanyes de prevencio´ contra el tabac, la beguda oprendre el sol. Excepte en ca`ncers molt concrets —compodria ser la leuce`mia infantil—, encara no ha arribat el1Als 65 anys nome´s un de cada vuit homes i una de cada noudones han desenvolupat ca`ncer.punt d’inﬂexio´ que hauria de transformar com ens enfron-tem a aquesta malaltia com a societat.La xarxa de Physical Sciences-Oncolgy Centers (PS-OC) e´s el desplegament de la iniciativa Physical Sciencesin Oncology, que persegueix entendre millor les lleis i elsprincipis de la f´ısica que modulen i governen l’emerge`ncia iel desenvolupament del ca`ncer. Tot plegat es tracta d’unprojecte de cinc anys, amb un pressupost anual d’uns 35milions de do`lars, per promoure equips transdisciplinarisamb f´ısics, matema`tics, qu´ımics i enginyers a la cerca denoves aproximacions al ca`ncer.Figura 1: Xarxa de Physical Sciences-Oncolgy CentersEntre els centres participants hi ha —e´s clar— lesgrans universitats americanes: MIT, Berkeley, Princetono Cornell, entre d’altres. Tots els centres de la xarxaes comprometen a buscar noves maneres d’entendre elca`ncer basades en la f´ısica: a partir d’una base experi-mental i integrant el coneixement actual sobre aquestamalaltia, crear una nova imatge sobre l’origen i el desen-volupament del ca`ncer.En el cas de l’Arizona State University (ASU), el cen-tre de f´ısica i oncologia esta` dirigit pel f´ısic Paul Davies.Des d’aquest centre es qu¨estionen alguns dels puntals del’actual biologia del ca`ncer: la seva hipo`tesi e´s que laprogressio´ del ca`ncer e´s deguda a difere`ncies f´ısiques enles ce`l.lules. Ara nome´s cal veure quines so´n aquestesdifere`ncies i quin paper tenen en el ca`ncer. Davies i elseu equip proposen mirar la meta`stasi cel.lular des del seuREVISTADEF´ISICA V4 N8 1135REVISTA DE FÍSICA.indd   34 8/8/12   12:12:51

http://revistes.iec.cat/index.php/RdF/article/download/65604/67105

Stephen Hawking i la filosofia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana