Roura Poch, Pere

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Les lleis del progre´s
Pere Roura
Ja fa uns quants anys (no feia gaire que m’afaitava), em
sorprengue´ una aﬁrmacio´ repetida en els ambients ano-
menats �progres� segons la qual era absurd doblegar-se
a les lleis de l’economia (per cert, eren els mateixos am-
bients que creien a ulls clucs els postulats del marxisme i
les revelacions de la psicoana`lisi). Que encara ho recordi
deu estar relacionat amb el fet que era llavors quan co-
menc¸ava a interessar-me per les cie`ncies experimentals.
La meva concepcio´ inge`nua de les cie`ncies em portava a
creure’m qualsevol aﬁrmacio´ a condicio´ que algu´ li pose´s
el segell de �cient´ıﬁca�. Com que, en la meva me´s ab-
soluta ignora`ncia, donava per segur que l’economia era
una cie`ncia exacta (comptava diners, oi?), em pregunta-
va com podien posar-se en dubte les seves lleis.
No va ser ﬁns me´s endavant quan vaig comprendre
que algunes disciplines o corrents de pensament tendeixen
a reivindicar per si mateixos el reconeixement de cie`ncia
tot cercant un estatus per a les seves conclusions me´s
so`lid d’aquell al qual podrien aspirar a la vista del me`tode
emprat. Tot i que aquesta pretensio´ ja havia estat de-
nunciada a la primera meitat del segle per Karl Popper,
encara sobrevivia al temps de la meva joventut. Depenent
de la capacitat de seduccio´ o del poder dels seus promo-
tors, algunes prediccions de les cie`ncies socials s’acaben
complint perque` indueixen els actors socials o econo`mics
a actuar en una direccio´ determinada. O sigui que algunes
de les seves lleis, me´s que descriure la realitat, li donen
forma tal com les lleis aprovades als parlaments ordenen
les nostres societats. Personalment, voldria creure que
la necessitat de creixement continuat, insostenible segons
Malthus i predicada per la majoria d’economistes, cau dins
d’aquesta categoria. Aixo` e´s el que pretenen demostrar
els promotors del �decreixement�.
El mo´n de la cie`ncia i la te`cnica no e´s completament
alie` a aquest tipus de lleis. Probablement, la me´s famosa
e´s la que va formular Gordon Moore per descriure com
s’incrementa any rere any la densitat de transistors en
un circuit integrat. El seu treball original abastava des
de l’any 1962 ﬁns al 1965 i revelava que la densitat es
duplicava cada dotze mesos. Posteriorment (el 1975),
va predir que es duplicaria cada dos anys. Curiosament,
aquesta prediccio´ (la llei de Moore) s’ha acomplert ﬁns
avui quan la densitat d’integracio´ supera en quatre ordres
de magnitud la del 1973. No e´s pas que Moore fos un
visionari, sino´ que la compete`ncia ferotge ha convertit
una relacio´ emp´ırica en una llei de compliment obligatori
per a aquelles empreses que volen seguir vives en la cursa
del progre´s... ﬁns que la nanoelectro`nica prengui el relleu.
Lleis semblants a la de Moore descriuen avenc¸os en
altres camps de la tecnologia electro`nica. Trobo especi-
alment interessant la �corba d’aprenentatge� de la con-
versio´ fotovoltaica. Resulta que, des dels inicis d’aquesta
tecnologia (cap el 1975), el cost per kW·h produ¨ıt ha
disminu¨ıt un 20 % cada vegada que la pote`ncia total ins-
tal·lada s’ha doblat. O sigui que, si facilitem l’aprenen-
tatge (la innovacio´) tot fomentant aquestes instal·lacions,
aviat disposarem d’electricitat lliure de carboni.
Convido el lector a fer la seva pro`pia prediccio´ sobre
quan l’electricitat fotovoltaica sera` competitiva. Ha de te-
nir present que el 2003, amb 3 GWp instal·lats, el cost era
unes deu vegades superior al de la produccio´ convencional
d’electricitat i que, darrerament, la pote`ncia instal·lada
a tot el mo´n es dobla aproximadament cada dos anys i
mig. Una tende`ncia que esperem que es mantingui mal-
grat �l’apagada fotovoltaica� aprovada fa poc pel Govern
espanyol.
Solucio´
Unstrentaanysacomptarapartirdel2003.Lamenta-
blement,elscostosesvanestabilitzardesdel2004ﬁns
al2008acausad’unaproducci´oinsuﬁcientdesilici(cri-
sidecreixement?).Esperemquelananotecnologiaens
doniuncopdem`apermanteniromilloraraquestacorba
d’aprenentatge.
REVISTADEF´ISICA V4 N8 11
39
postes que diferents f´ısics han fet a l’NCI.
Des de Cornell aproﬁten la seva experie`ncia a manu-
facturar nanoaparells per fer una modelitzacio´ de la pro-
gressio´ 3D d’un tumor ﬁns a convertir-se en cancerigen,
tot buscant models matema`tics que permetin entendre la
invasio´ vascular que aixo` comporta.
Des del MIT busquen entendre el proce´s de car-
cinoge`nesi a nivell de la ce`l.lula individual. A Prince-
ton volen veure com es pot controlar l’evolucio´ de la re-
siste`ncia del ca`ncer a la quimiotera`pia. A Berkeley se
centren en la mecanobiologia del ca`ncer de pit. I aix´ı ﬁns
a dotze centres amb propostes interessants per contribuir
a la lluita contra el ca`ncer des de la f´ısica. De ben se-
gur que aquesta conversa entre f´ısics i onco`legs contin-
uara` durant molt de temps. Potser, com deia Davies, per
fer del ca`ncer una malaltia cro`nica i gens agressiva. Ara
mateix sona a cie`ncia-ﬁccio´, pero` —tornant a les dites
populars— �torres me´s altes han caigut�.
REVISTADEF´ISICA V4 N8 11
38
REVISTA DE FÍSICA.indd   39 8/8/12   12:12:53


Les Lleis del progrés

Hemeroteca Cientifica Catalana

Les lleis del progre´sPere RouraJa fa uns quants anys (no feia gaire que m’afaitava), emsorprengue´ una aﬁrmacio´ repetida en els ambients ano-menats �progres� segons la qual era absurd doblegar-sea les lleis de l’economia (per cert, eren els mateixos am-bients que creien a ulls clucs els postulats del marxisme iles revelacions de la psicoana`lisi). Que encara ho recordideu estar relacionat amb el fet que era llavors quan co-menc¸ava a interessar-me per les cie`ncies experimentals.La meva concepcio´ inge`nua de les cie`ncies em portava acreure’m qualsevol aﬁrmacio´ a condicio´ que algu´ li pose´sel segell de �cient´ıﬁca�. Com que, en la meva me´s ab-soluta ignora`ncia, donava per segur que l’economia erauna cie`ncia exacta (comptava diners, oi?), em pregunta-va com podien posar-se en dubte les seves lleis.No va ser ﬁns me´s endavant quan vaig comprendreque algunes disciplines o corrents de pensament tendeixena reivindicar per si mateixos el reconeixement de cie`nciatot cercant un estatus per a les seves conclusions me´sso`lid d’aquell al qual podrien aspirar a la vista del me`todeemprat. Tot i que aquesta pretensio´ ja havia estat de-nunciada a la primera meitat del segle per Karl Popper,encara sobrevivia al temps de la meva joventut. Depenentde la capacitat de seduccio´ o del poder dels seus promo-tors, algunes prediccions de les cie`ncies socials s’acabencomplint perque` indueixen els actors socials o econo`micsa actuar en una direccio´ determinada. O sigui que algunesde les seves lleis, me´s que descriure la realitat, li donenforma tal com les lleis aprovades als parlaments ordenenles nostres societats. Personalment, voldria creure quela necessitat de creixement continuat, insostenible segonsMalthus i predicada per la majoria d’economistes, cau dinsd’aquesta categoria. Aixo` e´s el que pretenen demostrarels promotors del �decreixement�.El mo´n de la cie`ncia i la te`cnica no e´s completamentalie` a aquest tipus de lleis. Probablement, la me´s famosae´s la que va formular Gordon Moore per descriure coms’incrementa any rere any la densitat de transistors enun circuit integrat. El seu treball original abastava desde l’any 1962 ﬁns al 1965 i revelava que la densitat esduplicava cada dotze mesos. Posteriorment (el 1975),va predir que es duplicaria cada dos anys. Curiosament,aquesta prediccio´ (la llei de Moore) s’ha acomplert ﬁnsavui quan la densitat d’integracio´ supera en quatre ordresde magnitud la del 1973. No e´s pas que Moore fos unvisionari, sino´ que la compete`ncia ferotge ha convertituna relacio´ emp´ırica en una llei de compliment obligatoriper a aquelles empreses que volen seguir vives en la cursadel progre´s... ﬁns que la nanoelectro`nica prengui el relleu.Lleis semblants a la de Moore descriuen avenc¸os enaltres camps de la tecnologia electro`nica. Trobo especi-alment interessant la �corba d’aprenentatge� de la con-versio´ fotovoltaica. Resulta que, des dels inicis d’aquestatecnologia (cap el 1975), el cost per kW·h produ¨ıt hadisminu¨ıt un 20 % cada vegada que la pote`ncia total ins-tal·lada s’ha doblat. O sigui que, si facilitem l’aprenen-tatge (la innovacio´) tot fomentant aquestes instal·lacions,aviat disposarem d’electricitat lliure de carboni.Convido el lector a fer la seva pro`pia prediccio´ sobrequan l’electricitat fotovoltaica sera` competitiva. Ha de te-nir present que el 2003, amb 3 GWp instal·lats, el cost eraunes deu vegades superior al de la produccio´ convencionald’electricitat i que, darrerament, la pote`ncia instal·ladaa tot el mo´n es dobla aproximadament cada dos anys imig. Una tende`ncia que esperem que es mantingui mal-grat �l’apagada fotovoltaica� aprovada fa poc pel Governespanyol.Solucio´Unstrentaanysacomptarapartirdel2003.Lamenta-blement,elscostosesvanestabilitzardesdel2004ﬁnsal2008acausad’unaproducci´oinsuﬁcientdesilici(cri-sidecreixement?).Esperemquelananotecnologiaensdoniuncopdem`apermanteniromilloraraquestacorbad’aprenentatge.REVISTADEF´ISICA V4 N8 1139postes que diferents f´ısics han fet a l’NCI.Des de Cornell aproﬁten la seva experie`ncia a manu-facturar nanoaparells per fer una modelitzacio´ de la pro-gressio´ 3D d’un tumor ﬁns a convertir-se en cancerigen,tot buscant models matema`tics que permetin entendre lainvasio´ vascular que aixo` comporta.Des del MIT busquen entendre el proce´s de car-cinoge`nesi a nivell de la ce`l.lula individual. A Prince-ton volen veure com es pot controlar l’evolucio´ de la re-siste`ncia del ca`ncer a la quimiotera`pia. A Berkeley secentren en la mecanobiologia del ca`ncer de pit. I aix´ı ﬁnsa dotze centres amb propostes interessants per contribuira la lluita contra el ca`ncer des de la f´ısica. De ben se-gur que aquesta conversa entre f´ısics i onco`legs contin-uara` durant molt de temps. Potser, com deia Davies, perfer del ca`ncer una malaltia cro`nica i gens agressiva. Aramateix sona a cie`ncia-ﬁccio´, pero` —tornant a les ditespopulars— �torres me´s altes han caigut�.REVISTADEF´ISICA V4 N8 1138REVISTA DE FÍSICA.indd   39 8/8/12   12:12:53

http://revistes.iec.cat/index.php/RdF/article/download/65606/67107

Les Lleis del progrés

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana