Bonet i Forés, Venanci

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Secció de Ciencies de la Comunicació 
1969-1989: 20 anys del Cine-Club 
del Centre de Lectura 
El proper desembre fa& 
20 anys de la primera pro- jecció del nostre cine- 
club. En aquella ocasió, 
Miquel Porter Moix va fer 
la presentació de Los olvi- 
dados de Luis Buñuel, no 
projectada mai a Reus fins 
aleshores. En vint anys, la 
situació politica, social i 
cultural s'ha transformat 
totalment i, en conseqüen- 
cia, la incidencia en els 
mstulats del nostre cine- 
el públic no resta seduit 
per presentacions i col-lo- 
quis, sempre eruiquidors 
i, per substituir-ho, es de- 
cidi, la temporada 1979- 
1980, editar unes fitxes 
explicatives del film, per 
permetre a l'espectador 
una minsa aproximació al 
film que veuria. Hem par- 
lat de públics diversos, cal 
dir que molts espectadors 
actuals s6n els fills dels 
~ioners assistents a les 
configurat amb tota pro- 
pietat la historia del cine- 
ma en majúscules, fins a 
les obres contempoxtinies 
més representatives. Un 
total de rnés de 600 pelsli- 
cules 6s l'aportació del 
nostre cine-club a la ciutat 
de Reus. Des del 1984, any 
de celebració del nostre 
quin& aniversari, amb 
una exposició commemo- 
rativa dels primen quinze 
anvs i amb l'edició d'un 
klub de tots a uests factors Sessions de les primeres opuscle, resum escrit de la 9 de canvi s'ha et notar enla temmrades i molts d'ells, nostrahistbria i on es va fer 
seva trajectbria continua- 
da, si exceptuem una única 
temporada sense activitat: 
la del 1980-1981. 
En un principi i com tot 
cine-club feia aleshores, 
gairebé totes les projec- 
cions anaven precedtdes 
d'una presentació i es cul- 
minava la sessió amb un 
col-loqui entre el presenta- 
dor i els espectadors; es 
donava el cas que en mol- 
tes ocasions s'aiiargava 
considerablement, a causa 
del poder de comunicació 
entre ambdós elements. 
Aquells eren temps en que 
tota reunió pública era 
prohibida i aquelles sessi- 
ons de cine-club, per a les 
quals sempre s'havia de 
demanar permis a les auto- 
ritats govematives, eren 
I'únic esperó de debat pú- 
blic de temes cinemato- 
mes, culturals i socials 
i, gairebé sempre, esdeve- 
nien tribunes politiques. 
Els anys han passat, la 
mentalitat havariat i, alho- 
ra, el públic s'ha renovat 
en diverses ocasions. Els 
nostres postulats actuals 
no s6n els mateixos dels 
arriscats fundadors del 
nostre cine-club i, si en un 
principi es menaven les 
sessions de cine-club, de la 
manera esmentada, actu- 
alrnent es regeixen exclu- 
sivament per fornir l'es- 
pectador reusenc de bon 
cinema, molts cops absent 
de les pantalles comercials 
de la nostra ciutat. Com 
ue ens trobem imrnersos 
Iins el m6n de les presses, 
un &p aclarides les seves 
obligacions particulars, 
han retomat a les projec- 
cions del nostre cine-club. 
En el nostre cine-club hi 
ha hagut un seguit de per- 
sones inquietes, interessa- 
des pel cinema i pel fet 
cultural en general, els 
quals amb més o menys 
intensitat o amb més o 
menys durada, perb sem- 
pre d'una manera desinte- 
ressada, han fet possible la 
continuitat del nostre 
cine-club. Des dels funda- 
dors, els quals ens van 
obrir el cami a fer, fins a 
l'equip actual, que compta 
amb més mitjans al seu 
abast, un seguit de gent ha 
triat pel-licuies, les ha iio- 
gat, molts cops s'ha hagut 
de desplagar a recollir-les 
fora vila, ha dissenyat 
cartells, impresos després 
o retolats d'una manera 
rnés casolana. També 
s'han escrit comentaris, 
dossiers i, fins i tot, molts 
membres del cine-club 
han conduit presentacions 
i col-loquis i, d'aquesta 
manera s'han anat for- 
mant cinematografica- 
ment en el transcurs del 
temps rnés o menys llarg 
de col-laboració dins el 
cine-club. Donat que el 
nucli principal d'un cine- 
club són les pel.licules, en 
els darrers vint anys han 
desfilat per la pantalla del 
Teatre Bartrina o la de la 
sala d'actes un seguit de 
pel.lfcules irnportants, des 
dels classics de totes les 
nacionalitats i que han 
un petit inventan fíimic 
del nostre cine-club, el cri- 
teri selectiu del nostre 
equip a l'hora de contrac- 
tar pel-licules 6s gairebé 
constant. Tenint en comp 
te les greus mancances ci- 
nematografiques actuals 
de la nostra ciutat, s'ha in- 
tentat complementar, en- 
cara que parcialment, 
aquesta mancanga, fent 
arribar a l'espectador reu- 
senc les pel-lfcules de difi- 
cil abast a les pantaiies de 
Reus, sempre amb un cri- 
teri al més objectiu possi- 
ble en el camp qualitatiu, 
projectant també films 
d'un abast més comercial, 
quan la qualitat cinemato- 
grañca i l'inte&s de la cin- 
ta ho ha demanat. En el 
transcurs d'aquest darrers 
cinc anys s'ha altemat la 
projecció de clAssics, gai- 
rebé sempre en versió ori- 
ginal, amb la dels films 
contemporanis més agosa- 
rats i interessants i que 
conformen les cartelleres 
de les sales especials baj- 
celonines del moment. Es 
també simptomatic que 
quan un film ha funcionat 
molt bé a la capital catala- 
na, també té l'exit assegu- 
rat a Reus i aixb 6s un bon 
símptoma de l'interes in- 
formatiu dels nostres es- 
pectador~. Films poli?mics 
corn Je vous salue, Marie 
de Jean-Luc Godard; les 
darreres obres de la revi- 
falla cinematografica bri- 
tMca com les de Frears, 
Greenaway o Jordan; les 
obres rnés avantguardistes 
de la cinematografia nord- 
americana com les de Jar- 
musch; f i h s  japonesas 
contemporanis; les prirne- 
res obres daneses contem- 
porlinies estrenades a les 
nostres contrades o els 
sempre renovadors damrs 
títols de la cinematografia 
alemanya, s'han altemat 
amb les obres etemes de 
Lubitsch, Hawks, Viscon- 
ti, Bergman, Lang o Hus- 
ton, entre d'altres molt im- 
portants que no esmento. 
Tota aquesta desfilada ci- 
nematografica, amb algu- 
nes sorpreses desagrada- 
bles en algunes ocasions, 
degudes a la desconeixen- 
ga p&!via dels films, ha 
contribuit a l'actuali tzació 
cinematografica de l'es- 
pectador del nostre cine- 
club. La més o menys inte- 
ressant tasca que hem dut 
a terme ha estat també re- 
coneguda fora de la nostra 
ciutat, ja que en dues oca- 
sions consecutives hem 
restat dels tres finalistes 
del Premi de Cinemato- 
grafia de la Generalitat, 
dins l'apartat dedicat als 
cine-clubs. No s'ha acon- 
seguit el premi, perb s'ha 
pogut arribar a la fita p&!- 
via. Els propbsits d'aquest 
vinte aniversari s6n els de 
continuar oferint cinema 
de qualitat, i aínb la parti- 
cularitat que es podra mi- 
llorar la tan deficient qua- 
litat de projecció, perque 
VENANCI BONET 


1969-1989: 20 anys de Cine-Club del Centre de Lectura

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert