March Barberà, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Cal Gasull
Carrer de Sant Joan, 29
Data del projecte: maig de 1911
Promotor: Fèlix Gasull Roig
Arquitecte: Lluís Domènech i Montaner
Edifici de grans dimensions en el qual destaca un
canvi de gust estètic per part de l’autor. En aquest
cas Domènech emfatitza la volumetria cúbica de l’e-
difici i anul·la la decoració escultòrica, donant més
importància als paraments llisos i les grans superfí-
cies planes. L’esquema compositiu de les façanes,
especialment la que s’alça sobre el terrat, recorda els
models pal·ladians. Hi és evident una mirada cap a
models de la tradició clàssica, com per exemple en
els grans capitells amb volutes de la planta baixa; així
mateix, el disseny dels esgrafiats també respira un
aire classicista. Aquest canvi de llenguatge en l’obra
de Lluís Domènech i Montaner, que també queda
palès en els interiors del pis principal, ha fet pensar
en una possible intervenció del seu fill Pere
Domènech Roura en la redacció del projecte. 
Edificis 
noucentistes a Reus
Jordi March Barberà
Historiador de l’Art
16
Magatzems Vilella
Carrer de Sant Esteve, 15
Data del projecte: 5 de novembre de 1919
Promotor: Ramon Vilella Estivill
Arquitecte que signa els plànols: Pau Monguió
Segura
Arquitecte a qui s’atribueix l’obra: Pere Domènech
Roura
Edifici de planta baixa i tres pisos que forma una
certa unitat amb l’edifici veí, el número 17, cons-
truït pel mateix promotor l’any 1913. Encara que va
ser destinat a magatzem de fruits secs es dissenya
una façana amb interès monumental. 
La planta baixa i l’entresòl són construïts amb pedra,
mentre que la resta de l’edifici presenta la façana
estucada, menys en el sector esquerre i la cornisa
superior, on s’utilitza l’obra vista. La decoració es
concentra en el sector del coronament de l’edifici
on, mitjançant l’obra vista, es construeix una mena
de fris classicista, amb petites pilastres que suporten
capitells de pedra, de tradició jònica. Al sector
esquerre de la façana, un cos construït també amb
obra vista, ocupa els dos pisos superiors i, coronat
per un timpà, sobresurt en alçada respecte a la resta
de l’edifici. Aquesta faixa vertical d’obra vista, sense
cap obertura, es decora amb relleus aconseguits mit-
jançant la disposició de les peces ceràmiques.
Malgrat que els plànols de l’edifici són signats per
Pau Monguió Segura, la tradició oral de la família
Vilella defensa que el seu autor fou Pere Domènech
Roura. Algunes solucions decoratives de la façana
recorden altres obres seves, com per exemple certs
edificis de Canet de Mar.
Revista del Centre de Lectura de Reus . Núm. 2. 1r trimestre de 2002
17NOUCENTISME I TERRITORI
Revista del Centre de Lectura de Reus . Núm. 2. 1r trimestre de 2002
NOUCENTISME I TERRITORI
Centre de Lectura
Carrer Major, 15
Data del projecte: 9 de març de 1920
Promotor: Evarist Fàbregues Pàmies
Arquitecte que signa els plànols: Josep M.
Pujol de Barberà
Arquitecte a qui s’atribueix l’obra: Josep
Simó i Bofarull
Edifici de planta baixa i dos pisos amb faça-
na principal sobre el carrer Major. 
L’any 1916, Evarist Fàbregas i Pàmies
comprà la seu de l’entitat, l’antic casal dels
marquesos de Tamarit, fins aleshores ocupat
en règim de lloguer, i es féu càrrec de les des-
peses de la reforma total de l’edifici, segons
projecte de Josep Simó i Bofarull. 
En aquesta façana, Simó jugà amb els ritmes
creats per la successió de columnes apariades
que emmarquen les principals obertures.
Sobre una planta baixa més senzilla, trobem
el pis principal amb tres balcons amb els dos
laterals corbats i els balustres que ajuden a
crear un cert ritme de façana. Al pis superior,
una gran finestra central, emmarcada per
parelles de columnes i dos rosetons envoltats
de decoració floral que, a la vegada, estan
flanquejats per grups escultòrics (en realitat,
dos models d’escultures seriades que es repe-
teixen). Segons el projecte original, el con-
junt s’havia de completar amb quatre hídries
de grans dimensions disposades a sobre de la
línia superior de façana. Si accedim a l’edifi-
ci, hi advertim bones mostres de disseny
d’interiors; per exemple, el vestíbul, l’escala
principal de tipus imperial, algunes de les
estances de la primera planta i, especialment,
la decoració del Teatre Bartrina. Simó portà
a terme a partir de 1918 una ampliació de
l’escenari i reforma general del teatre, afegint
a l’estructura original (dissenyada l’any 1904
per l’arquitecte reusenc Francesc Batlle
Amprés) la decoració realitzada per l’escenò-
graf barceloní Josep Rocarol i Faura. El nou
teatre s’inaugurà l’octubre de 1920 i la resta
de l’edifici, un any més tard, sota la pre-
sidència de Josep Puig i Cadafalch, president
de la Mancomunitat.
1 PÀMIES, Anton (1998): «El palau dels marquesos de Tamarit
a Reus: notes de l’evolució arquitectònica fins a l’ampliació del
Teatre Bartrina» a El Teatre Bartrina del Centre de Lectura de
Reus. Assaig, 59. Centre de Lectura – COAC Demarcació de
Tarragona. Reus.
Hotel Europa
Raval de Santa Anna, 13
Data del projecte: 16 d’octubre de 1920
Promotor: Hijos de José Magriñá
Arquitecte que signa els plànols: Josep M.
Pujol de Barberà
Arquitecte a qui s’atribueix l’obra: Josep
Simó i Bofarull
Edifici hoteler de planta baixa i quatre pisos
amb façanes al raval de Santa Anna i al carrer
d’en Vilar. La decoració de la façana princi-
pal utilitza un llenguatge d’arrel clàssica,
amb la successió dels elements habituals:
columnes, cornises, motllures.
A la part superior de la cantonada de l’edifi-
ci, en un gran medalló ovalat emmarcat per
una rica decoració vegetal, distingim les ini-
cials de l’establiment hoteler per al qual fou
construït «Hotel d’Europa». La decoració de
les façanes es concentra a la part alta, a par-
tir de la línia d’imposta de les obertures de
l’última planta. 
A la façana principal, destaca la tribuna del
pis principal, articulada amb dos grups de
columnes apariades. A la planta baixa, tro-
bem dues columnes de fosa de ferro malau-
radament avui mig ocultes per un cartell
comercial. El treball de forja de les baranes
dels balcons i de la tribuna és molt senzill i
de gust lineal. 
Casa Fàbregas
Raval de Santa Anna, 80
Data del projecte: 1 de desembre de 1920
Promotor: Rosa Musté Robert – Evarist
Fàbregas Pàmies
Arquitecte que signa els plànols: Josep M.
Pujol de Barberà
Arquitecte a qui s’atribueix l’obra: Josep
Simó i Bofarull
Simó dissenyà per a Evarist Fàbregas un
palau urbà, amb una façana que articula per-
fectament la progressió entre la plaça de
Catalunya i el raval de Santa Anna i que,
juntament amb l’antic Banc d’Espanya,
forma un monumental ingrés en aquest sec-
tor del tomb de ravals.
La façana es divideix horitzontalment en tres
nivells: un sòcol que uneix planta baixa i
entresòl; un cos central, format per la planta
principal i les dues plantes superiors, unides
verticalment per pilastres de triple alçada,
decorades amb esgrafiats; i un coronament
que emfatitza el sector de la cantonada. 
La decoració, amb ressons de la tradició
barroca, usa els frontons partits per coronar
els balcons de la planta principal. En sobre-
surten dues grans tribunes, especialment la
de la cantonada dissenyada amb una succes-
sió de finestres derivades del model serlià. A
la línia superior de la façana, sobre la cornisa
recolzada per cartel·les, es reparteixen una
sèrie d’hídries de tradició barroca. Els inte-
riors conserven en part la decoració original
dissenyada també per Simó.
Mas del Llevat
Avinguda de l’Onze de Setembre, 124
Data del projecte: aprox. 1924
Promotor: Josep Llevat Sotorra
Arquitecte: Domènec Sugrañes Gras
Edifici aïllat de planta baixa i dos pisos des-
tinat a residència d’estiueig del propietari.
De volum purament cúbic i cobert amb una
teulada a quatre aigües de teules vidriades, té
les quatre façanes decorades amb rics esgra-
fiats que representen, entre altres motius,
garlandes i pèrgoles sobre columnes salomò-
niques. L’accés principal a l’edifici és protegit
per un petit rafal d’obra vista, comú en altres
obres del mateix arquitecte.
A l’interior, són interessants les cobertes de
volta estrellada d’algunes de les seves estan-
ces. També conserva part del mobiliari origi-
nal i les pintures dels sostres del vestíbul i del
menjador. En aquesta obra, Domènech
Sugrañes ja ha deixat de banda les formes
modernistes i usa un repertori noucentista
ben evident en el disseny dels esgrafiats que
cobreixen les façanes i en el dels muntants de
la reixa d’accés, on utilitza l’ordre dòric.
Casa Vilella
Raval de Santa Anna, 10
Data del projecte: abril de 1925
Promotor: Ramon Vilella Estivill
Arquitecte que signa els plànols: Josep M.
Pujol de Barberà
Arquitecte a qui s’atribueix l’obra: Pere
Caselles
Edifici cantoner de planta baixa i tres pisos,
resultat de la reforma d’un edifici anterior.
De la seva façana, destaca la tribuna del pis
principal, dissenyada a partir d’una rica
combinació de columnes classicistes, amb
arcs de mig punt, cornises i mènsules.
Alguns elements d’aquesta tribuna recorden
determinats detalls de la casa Marco, projec-
tada l’any següent per Pere Domènech
Roura; a més, sabem que a l’interior de la
casa practicà algunes reformes, com per
exemple una enginyosa escala de cargol de
fusta per a comunicar directament el pis
principal amb el superior.
Al projecte original de la reforma podem
veure que havia de ser més agosarada: la tri-
buna havia de perllongar-se fins a la segona
planta, i l’edifici havia de coronar-se amb
una torre-mirador lateral amb una gran
finestra serliana al nivell superior.
Grup Escolar Pompeu Fabra
Carrer de Sardà, 23
Data del projecte: gener de 1926
Promotor: Ajuntament de Reus
Arquitecte: Pere Caselles Tarrats
Edifici de planta baixa i pis destinat a escola
mixta. No fou inaugurat fins el 14 d’abril de
1928. Va esdevenir en aquell moment un
homenatge al cap del govern espanyol,
Miguel Primo de Rivera, posant el seu nom
a l’escola. 
Caselles utilitzà el llenguatge classicista per
dissenyar les façanes de l’edifici, amb profu-
sió de columnes d’ordre dòric, mènsules i
cornises que segueixen un esquema compo-
sitiu simètric. 
La façana principal, flanquejada per dues
ales transversals de l’edifici, es troba emfatit-
zada per un gran escut d’Espanya que coro-
na la construcció. És també interessant el
disseny de les façanes al carrer de Sardà dels
dos cossos laterals de l’edifici, on Caselles
demostra un bon ús del llenguatge composi-
tiu clàssic.
Casa Marco
Carrer de Santa Anna, 23-25
Data del projecte: 20 de juliol de 1926
Promotor: Esteve Marco Duch
Arquitecte: Pere Domènech Roura
Edifici cantoner de planta baixa i tres pisos.
L’element més destacat de la façana és el dis-
seny de la cantonada que combina les formes
cilíndriques amb les quadrangulars. Sobre el
pilar cantoner de la planta baixa es recolza
un primer pis de la tribuna de formes qua-
drangulars, mentre que les altres dues plan-
tes de la tribuna són de forma cilíndrica;
però la primera reposa sobre una cornisa de
balcó circular i la segona ho fa sobre una cor-
nisa quadrangular. En els vèrtexs d’aquesta
cornisa se situen dos petits balcons. La faça-
na és estucada, menys a la planta baixa, on
s’utilitza la pedra. La decoració ve donada
pel mateix joc de volums, i per la successió
de motllures i columnes que acompanyen els
balcons. Al projecte original es veu que el
coronament de la façana havia de ser com-
pletat per uns elements ornamentals esfèrics
i uns petits pinacles sobre la tribuna.
Dispensari antituberculós
Carrer de Sant Joan, 34 A
Data del projecte: 1926
Promotor: Diputació Provincial de
Tarragona
Arquitecte: Joan Rubió i Bellver
Pavelló sanitari de petites dimensions, de
planta rectangular, cobert a doble vessant.
Les façanes de pedra estan despullades de
decoració. L’ingrés és protegit per un petit
rafal de fusta sobre dues columnes de pedra
amb pedestal, nues de decoració. A la part
superior de la façana principal s’obre una
finestra coronella sobre la qual trobem l’es-
cut de la Diputació de Tarragona. La façana
principal es troba coronada per un perfil
esglaonat a doble vessant. La façana del
carrer del Vapor Nou presenta frontons
esglaonats alineats amb les finestres bífides
que s’hi obren. 
Edifici de La Caixa
Plaça del Pintor Fortuny, 1
Data del projecte: març de 1929
Promotor: Caixa de Pensions per a la Vellesa
i d’Estalvis
Arquitecte: Enric Sagnier Villavecchia
Edifici monumental format per dos cossos
disposats en angle recte i units per un cos
central amb façana de perfil convex. Cada
un dels tres cossos queda remarcat per cúpu-
les sobre tambor. L’entitat d’estalvi comprà a
l’Ajuntament el solar que ocupava l’antiga
presó i encarregà al seu arquitecte oficial, el
marquès de Sagnier, la construcció d’un edi-
fici que combinés l’ús com a seu de l’entitat
a la ciutat, amb els pisos d’habitatges parti-
culars de les plantes superiors. Sagnier resol-
gué el projecte desplegant un repertori for-
mal classicista amb pretensió monumental
que emfatitza l’angle de visió principal des
de la confluència dels carrers de Llovera i
d’Amargura (cal recordar que, en aquells
moments, l’ampli espai de la plaça de la
Llibertat era ocupat per les instal·lacions dels
quarters militars).  Als pedestals de les quatre
columnes de doble alçada del cos central
s’incorporen uns relleus escultòrics que
representen diferents al·lusions als ideals de
l’entitat d’estalvi; en un d’ells es perfila la
silueta del campanar de la Prioral com a fons
de l’escena. Aquests relleus són signats per
Eusebi Arnau, un dels escultors més desta-
cats del període modernista, assidu col·labo-
rador de Domènech i Montaner, que amb
l’adveniment del noucentisme continuà
col·laborant en projectes arquitectònics.
19
Revista del Centre de Lectura de Reus . Núm. 2. 1r trimestre de 2002
NOUCENTISME I TERRITORI
Revista del Centre de Lectura de Reus . Núm. 2. 1r trimestre de 2002
18 NOUCENTISME I TERRITORI
Cal Serra
Raval de Santa Anna, 32-34
Data del projecte: 2 d’octubre de 1924
Promotor: Antoni Serra i Pàmies
Arquitecte: Joan Rubió i Bellver
Edifici de planta baixa i tres pisos. Malgrat
que la inspiració medieval és ben present en
el disseny del coronament de la façana,
aquesta ha sofert un procés d’esquematitza-
ció geometritzadora, mentre que a la resta de
la façana trobem elements més lligats a la
idea sorgida al voltant del mite de la
Mediterrània, com per exemple les columnes
de pedra dels balcons, o les volutes incipients
en què s’acaben les guardapols de les obertu-
res. També es nota un canvi estètic en el dis-
seny de les baranes dels balcons, més serè i
amb elements que recorden els balustres. Al
seu interior, especialment en la decoració del
menjador, trobem un retorn a les formes
barroques, en el mobiliari i en les pintures
decoratives de Tomàs Bergadà.


Edificis noucentistes a Reus

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert