Aquest article comenta el model heurístic de la voluntat de comunicar en una L2,
elaborat per MacIntyre et al. (1998), des de la perspectiva de la seva aplicació pràctica per
part dels ensenyants. Partint de la base que l'objectiu principal d'un curs de llengua és
aconseguir que els aprenents adquireixin la voluntat d'utilitzar-la en les ocasions en què
puguin comunicar-se, el treball examina de quina manera els ensenyants poden facilitar
que els estudiants superin els inconvenients que ho dificulten, en cadascun dels nivells i
dels factors que concorren en el model. La possibilitat de modificar les actituds negatives,
els prejudicis i els comportaments discriminatoris mereix una atenció específica.This article deals with the heuristic model of Willingness to Communicate in a L2,
conceptualized by MacIntyre et al. (1998), from the point of view of its practical application
by teachers. Starting from the assumption that the main objective of a language
course is achieving that the learners develop a willingness to communicate in it whenever
they can, this article analyzes how teachers can facilitate that learners overcome the
disadvantages that make it difficult, according to every layer and factor of WTC model. The opportunity to change negative attitudes, prejudices and discriminatory behavior
deserves specific attention
