Delgado-Garcia, Alfons

Ventura, Joan

Vilagran, Joaquim

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Aproximació a la comunitat ornítica 
de la comarca de la Selva 
JOAQUIM VILAGRAN, JOAN VENTURA I ALFONS DELGADO 
Col·lectiu BIsaroca 
Quaderns de la Selva, 16 
Any 2004 
p. 23 a 27 
' CENTRE D'ESTUDIS SELVATANS • 
24 • Quaderns de h Selva, 16 (2004) JOAQUIM VILAGRAN, JOAN VENTURA Í ALFONS DELGADO 
La comarca de la Selva, situada al nord-est del país i d'una extensió aproximada 
de 995 km^, té una orografia determinada per les serralades litoral iprelitoral i per 
la depressió prelitoral. A la serralada prelitoral s'assoleixen els cims comarcals més 
elevats: les Agudes, al massís del Montseny, amb 1.706 m, i a Sant Miquel de les 
Formigues, a les Guilleries, amb 1.204 m. 
El clima es divideix en tres tipologies en funció de la topografia. Al litoral és 
un clima marcadament mediterrani, amb temperatures suaus i precipitacions que 
s'acosten als 600 mm anuals. A la depressió de la Selva el clima és més humit, 
al voltant de 770 mm, i les temperatures són força contrastades entre l'estiu i 
l'hivern. Finalment, a la zona de muntanya interior, les precipitacions són sovint 
en forma de neu i superen els 1.000 mm anuals, per la qual cosa és el sector amb 
les temperatures mitjanes més baixes. 
La climatologia i els diferents tipus de substrats afavoreixen la presència d'una 
notable diversitat vegetal, que alhora condiciona la presència de la fauna que hi 
està associada. 
Montseny 
Costa Brava 
Cadiretes 
Gavarres 
suredes 
pinedes 
Uoredes 
camps de conreu 
arbredes i boscos de ribera 
aiguamoixos 
—;—^7-7 - I penyasegats 
.^ - i '' platges 
delta 
mar obert 
suredes 
alànars 
rouredes 
pinedes 
cingles 
embassaments 
La comunitat ornítica a la Selva 
Actualment hi ha registrades 283 espècies- d'ocells a la comarca, aproximada-
ment la meitat de les quals són reproductores. 
El següent llistat, on figuren 10 espècies representatives de 4 transectes SOCC 
(Seguiment d'Ocells Comuns a Catalunya, programa de seguiment endegat per 
l'Institut Català d'Ornitologia) a la Selva, permet constatar la diversitat a què 
fem referència. 
Primeres Jornades de Medi Natura! de la Selva 
1 Espai-SOCC 
Plana agrícola 
Estanys de Sils 
Guilleries 
mediterrànies 
(muntanya baixa) 
Guilleries humides 
(muntanya mitja) 
Espècie 
Perdiu roja 
Xoriguer 
Arpella pàl·lida 
Siboc 
Cogullada vulgar 
Trist 
Tallarol capnegre 
Capsigrany 
Pardal xarrec 
Passerell 
Ànec griset 
Corb marí gros 
Bernat pescaire 
Arpella vulgar 
Corriol petit 
Becadell 
Blauet 
Grasset de muntanya 
Tallarol de casquet 
Balquer 
Àguila marcenca 
Duc 
Cotoliu 
Merla blava 
Còlit ros 
Tallarol de garriga 
Roquerol 
Botxí 
Pinsà vulgar 
Sit negre 
Aligot vesper 
Picot garser gros 
Becada 
Pardal de bardissa 
Pit-roig 
Tallarol gros 
Mallerenga petita 
Escorxador 
Trencapinyes 
Pinsà borroner 
Quaderns de ia Selva, 16 (2004) • 2 5 
Estatus a la Selva (1) 
Reproductor comú 
Hivernant i reproductor escàs 
Hivernant i migrant escàs 
Reproductor escàs 
Reproductor comú 
Reproductor comú 
Reproductor comú 
Reproductor escàs 
Reproductor comú 
Hivernant comú 
Migrador i reproductor escàs 
Hivernant comú 
Hivernant comú 
Migrador escàs però regular 
Migrador freqüent 
Hivernant comú 
Visitant freqüent, reproductor escàs 
Hivernant escàs 
Hivernant i reproductor comú 
Migrador i reproductor escàs 
Migrador i reproductor escàs 
Reproductor escàs 
Hivernant i reproductor escàs 
Reproductor escàs 
Reproductor escàs 
Reproductor comú 
Hivernant i reproductor escàs 
Hivernant i reproductor escàs 
Hivernant i reproductor comú 
Hivernant comú, reproductor escàs 
Migrador comú, reproductor escàs 
Reproductor comú 
Hivernant i reproductor escàs 
Hivernant comú 
Hivernant i reproductor comú 
Reproductor comú 
Hivernant i reproductor escàs 
Reproductor escàs 
Reproductor escàs 
Hivernant i reproductor escàs 
Tipus fauiústic 
Mediterrani 
Antic continent 
Holàrtic 
Mediterrani 
Paleàrtic 
Indo-africà 
Turquestà 
mediterrani 
Mediterrani 
Paleàrtic 
Europeu turquestà 
Holàrtic 
Holàrtic 
Paleàrtic 
Paleàrtic 
Paleàrtic 
Holàrtic 
Antic continent 
Paleàrtic 
Europeu 
Europeu turquestà 
Indo-africà 
Paleàrtic 
Europeu 
Paleo-xeromontà 
Mediterrani 
Mediterrani 
Paleo-xeromontà 
Mediterrani 
Europeu 
Paleàrtic 
Europeu 
Paleàrtic 
Paleàrtic 
Europeu 
Europeu 
Europeu 
Paleàrtic 
Paleàrtic 
Holàrtic 
Paleàrtic 
(1) dades pròpies 
2 6 • Quaderns de h Selva, 16 (2004) JOAQUIM VlLAGRAN, JOAN VENTURA I ALFONS DELGADO 
Àrees importants per a les aus 
A la Selva podem trobar tres punts calents de diversitat ornítica: el delta de 
la Tordera, els estanys de Sils i el triangle de la plana localitzat entre Caldes de 
Malavella, Riudellots de la Selva i Vilobí d'Onyar. Tots tres espais coincideixen 
a ser zones d'hivernada i a trobar-se inclosos en, les rutes que segueixen moltes 
espècies d'ocells en els seus desplaçaments migratoris, alhora que són refugi per a 
un grapat d'espècies reproductores escasses. 
Una altre àrea important és el conjunt muntanyós i forestat que formen el 
massís del Montseny, les Guilleries i la serralada del CoUsacabra, on trobem una 
àmplia comunitat d'ocells forestals. 
El tram baix i el delta del Tordera és probablement, de tots tres punts, el 
de potencial biològic més alt, però també el més degradat d'aquests. El baix 
cabal, conseqüència de la sobreexplotació dels aqüífers, sovint amb un alt grau 
de pol·lució, impedeix una dinàmica deltaica natural i empobreix notablement la 
biodiversitat de la zona. La destrucció de la vegetació de ribera i d'aiguamoll i la 
pèrdua de terreny degut a la construcció d'infrastructures i equipaments també 
comporten una greu degradació de la zona. Espècies reproductores com el corriol 
camanegre {Charadrim alexandrinm), el trobat (Anthus campestris), la terrerola 
vulgar {CdandreUa brachydactïla) i la cuereta groga {MotaciUa fiava) es poden con-
siderar extingides degut a aquesta pèrdua d'hàbitat, i altres com l'agró roig {Ardea 
purpurea), el martinet menut {Ixobrychits minutus) i el martinet de nit {Nycticorax 
nyctkorax) es troben en perill imminent de desaparició. 
Els relleus suaus i l'origen endorreic d'una gran part de la depressió prelitoral 
fan de la plana de la Selva una zona fàcilment inundable i de substrats fèrtils que 
han estat ocupats per diferents tipus de conreu. Les àrees humides de Vallcanera 
i els prats de Sant Sebastià, a Caldes- de Malavella, són espais restants del que 
abans devia ser una gran zona d'aiguamoll. La presència de conreus de secà ha 
permet la presència d'espècies d'espais oberts de requeriments mediterranis, com 
ara alàudids i. lànids entre altres, alhora que suposen una important zona d'hi-
vernada. Per aquest motiu és preocupant l'expansió del cultiu del blat de moro i 
altres espècies de regadiu. Cal fer esment, també, de la importància dels boscos 
de ribera i de les rouredes humides i les poUancredes que serveixen de refugi per 
a algunes espècies. Algunes ocells reproductors destacables d'aquesta zona són el 
picot garser petit {Dencrocopos minor), la guatlla {Cotumix cotumix), el gaig blau 
{Coracias garrulus) i el capsigrany (Lanius senator). 
Inclosos dins la plana selvatana es troben els estanys de Sils, la zona humida 
més important de la Selva. L'extensió de l'estany original que comprenia part dels 
termes municipals de Maçanet, Sils, Vidreres i Caldes, va ser reduïda històricament 
mitjançant dessecacions i canalitzacions. Actualment, el projecte de recuperació 
de l'estany de Sils compta amb l'ajuda d'un programa Life. La recuperació de zones 
inundables i la creació de punts d'aigua permanents ha permès una recuperació 
Primeres Jornades de Medi Natural de la Selva . Quaderns de la Selva, 16 (2004) ' 2 7 
espectacular de l'avifauna en tan sols dos anys. Alguns reproductors destacables 
dels estanys són l'ànec griset {Anas strepera), el cabusset (Tachybaptus ruficollis), el 
falcó mostatxut (Falco subbuteo), el rascló (Raïlus aquaticus) i el picot garser petit 
(Dendrocopos minor). 
El conjunt Montseny-Guilleries-CoUsacabra representa la major superfície 
forestal de la comarca. Hi predominen les formacions d'espècies al·lòctones per 
aprofitament forestal i la presència de boscos primitius és residual i molt localitzada. 
La diversitat ornítica en aquests ambients està directament relacionada amb la 
composició i maduresa de l'arbrat i la presència de sotabosc. En extensions mono-
específiques de coníferes la diversitat ornítica és baixa, tot i que algunes espècies 
poden assolir densitats elevades, tal és el cas d'algunes mallerengues {Parus sp.), 
mentre que en boscos mixtos de caducifolis la comunitat ornítica s'enriqueix 
notablement. La presència d'arbres vells amb cavitats i de fusta en descomposició 
també afavoreix la diversitat ornítica (proporcionen indrets on nidificar i un substrat 
d'alimentació). Algunes espècies forestals presents són el picot garser gros (Dendro-
copos major), el picot negre (Dryocopus martius), la mallerenga petita {Parus ater) 
i el trencapinyes {Loxia curvirostra). El pica-soques blau {Sitta europaea) i el pinsà 
borroner (Pyrrhuh pyrrhuL·i) són més abundants en boscos caducifolis. Tanmateix, 
la presència d'extenses zones arbrades representen àrees adequades per a la cria 
d'alguns rapinyaires forestals, com ara l'astor {Accipiter gentilis). 
Conclusions 
Cal dotar de manera urgent el tram baix i el delta del Tordera, juntament amb 
l'extrem nord de la plana, d'alguna figura de protecció que permeti conservar-los 
i gestionar aquests espais per tal de recuperar els seus antics valors, tal com s'està 
fent amb els estanys de Sils. 
Pel que fa a les àrees forestades de les Guilleries i el CoUsacabra, una gestió 
forestal que inclogués la presència d'arbres autòctons i de peus d'una certa longevi-
tat, i que alternés les masses forestades amb espais oberts, com ara prats de pastura 
o de dall, augmentaria notablement la diversitat faunística i florística, alhora que 
ajudaria a la prevenció dels incendis forestals. 


Aproximació a la comunitat ornítica de la comarca de la Selva

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert