Sanz Datzira, Pep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

420 Quaderns. Revista de Traducció 22, 2015 Ressenyes
Garcia Sala, Ivan; Sanz Roig; Diana; Zaboklicka, Bożena (ed.)
Traducció indirecta en la literatura catalana
Lleida: Punctum, 2014, 199 p.
ISBN 978-84-941987-7-9
«If one assumes that a translation is a poor 
copy of the original, then an indirect trans-
lation is inevitably a poor copy of this poor 
copy». L’estudiosa Hannah Pięta recorda 
aquest raonament que parteix, és clar, d’un 
prejudici cap a la traducció per il·lustrar 
l’argument que potser explica la desatenció 
dels estudiosos cap al fenomen de la tra-
ducció indirecta. Lluny d’aquesta simplifi-
cació, el llibre que ressenyem contribueix 
indubtablement a rescabalar part d’aquesta 
desatenció i explica amb molta claredat la 
complexitat d’un fenomen com la traducció 
indirecta i el seu paper en la configuració 
d’un sistema cultural. El volum Traducció 
indirecta en la literatura catalana, editat 
per Ivan Garcia Sala, Diana Sanz Roig i 
Bożena Zaboklicka, recull les aportacions 
de vuit estudiosos en el marc del V Simposi 
sobre Traducció i Recepció en la Literatura 
Catalana Contemporània, celebrat el desem-
bre de 2013, que organitza el Grup d’Estu-
dis de Traducció, Recepció i Literatura 
Catalana (TRILCAT). 
Els resultats que presenta el llibre són 
de dues classes: en primer lloc, de tipus 
metodològic i procedimental, perquè la 
contribució de Pięta, «What do (we think) 
we know about indirectness in literary 
translation? A tentative review of the state-
of-the-art and possible research avenues», 
descriu la situació dels estudis sobre tra-
ducció indirecta i proposa algunes nocions 
terminològiques que podrien cobrir part de 
les mancances actuals que dificulten la 
recerca en aquest àmbit. Així mateix, les 
aportacions dels especialistes forneixen, 
com indica Pięta que passa en molts casos, 
uns models metodològics de facto útils per 
a altres recerques sobre traducció indirecta. 
En segon lloc, i aquest, és clar, n’és el resul-
tat més evident, les aportacions del volum 
contribueixen al coneixement del sistema 
literari català de l’època contemporània, 
des de mitjan segle xix, amb una aportació 
sobre la traducció de la Ilíada que va 
publicar Conrad Roure, fins als nostres 
dies, amb l’estudi de les últimes incorpora-
cions de literatura japonesa al mercat edi-
torial català.
Després de traçar un estat de la qüestió 
sobre els estudis de traducció indirecta i la 
terminologia en llengua anglesa que han 
posat en circulació alguns estudiosos, Pięta 
sistematitza algunes de les característiques 
d’aquest fenomen a partir de cinc pregun-
tes bàsiques sobre la traducció indirecta: 
què és, on té lloc, quan té lloc, per què té 
lloc i quins efectes té en la literatura de 
recepció. Aquestes preguntes permeten a 
l’autora qüestionar alguns pressupòsits que 
regeixen sovint els estudis sobre traducció 
indirecta, com ara que és una pràctica limi-
tada a les literatures perifèriques o domina-
des, o bé a aproximar-s’hi exclusivament 
com a fenomen històric, malgrat la presèn-
cia que té actualment en moltes literatures.
Com assenyalàvem, l’objectiu princi-
pal del volum és oferir una mirada sobre la 
traducció indirecta en la literatura catalana. 
En les aportacions dels especialistes, 
aquesta mirada es construeix a partir d’un 
punt de vista descriptiu i historicista; gràci-
es al tractament d’autors, obres i èpoques 
diverses, obtenim una visió transversal 
sobre el fenomen a les lletres catalanes 
contemporànies. L’aportació de Joan-
Josep Mussarra estudia la traducció d’un 
clàssic grec, la Ilíada, feta a partir de les 
versions franceses de Pierre Giguet i 
Leconte de Lisle. Conrad Roure va ser 
l’encarregat d’elaborar aquesta traducció 
en prosa destinada a la publicació al Diari 
Català, que va editar-se entre 1879 i 1881. 
L’estudi d’aquesta traducció, pionera en la 
introducció i la popularització dels clàssics 
Ressenyes Quaderns. Revista de Traducció 22, 2015 421
grecollatins en català a l’època contempo-
rània, permet a Mussarra posar en relleu 
alguns condicionants decisius en el procés 
d’anostrament, com ara la manca de nor-
mativització de la llengua, la falta d’una 
tradició filològica sòlida i, en conseqüèn-
cia, la dependència absoluta dels textos 
pont en francès.
Un cas ben diferent d’incorporació de 
textos estrangers al català per mitjà d’una 
altra llengua de mediació són les versions 
de poesia xinesa, que disposen d’il·lustres 
conreadors des del començament del 
segle xx. Manel Ollé dibuixa un panorama 
molt complet dels traductors i poetes 
autors de versions que parteixen sobretot 
de traduccions angleses i franceses. En 
aquest cas, a diferència del context deci-
monònic en què Roure publica la seva Ilía-
da, el sistema cultural català, marcat pels 
canvis determinants que van suposar el 
modernisme i, especialment pel que fa a la 
traducció, el noucentisme, incorpora les 
versions de poesia xinesa sense connotar 
l’apropament indirecte de cap matís des-
pectiu, sinó ben al contrari. Poetes com 
Apel·les Mestres, Marià Manent, Josep 
Carner o Joan Ferraté presenten sovint les 
seves versions de poesia xinesa com a obra 
pròpia elaborada a partir de les traduccions 
en altres llengües, i no pas com a traducci-
ons. El cas segurament més paradigmàtic 
és el de Marià Manent: de la totalitat dels 
seus poemes, 70 textos són creacions origi-
nals, mentre que més de 150 són versions 
indirectes dels clàssics xinesos.
Altres literatures que han arribat als 
lectors en català per via indirecta són la 
noruega, la polonesa i la russa. Pel que fa a 
la primera, la incorporació al català d’un 
autor tan determinant per als models litera-
ris modernistes com Ibsen arriba mitjan-
çant el francès i l’alemany. Carolina 
Moreno, traductora d’Ibsen a partir del 
noruec, repassa retrospectivament les tra-
duccions indirectes que se n’han fet, i 
comenta alguns aspectes de les que Feliu 
Formosa va fer a partir de versions alema-
nyes, especialment en allò que afecta les 
necessitats específiques d’un text dramàtic. 
Moreno, que va revisar els trasllats indi-
rectes amb Feliu Formosa per a la reedició, 
valora l’èxit d’aquesta traducció indirecta, 
que atribueix al talent i l’experiència de 
Formosa com a escriptor, traductor i home 
de teatre. 
En segon lloc, Bożena Zaboklicka pre-
senta les traduccions de l’obra de l’escrip-
tor polonès Henryk Sienkiewicz. En aquest 
cas, les traduccions indirectes tant al català 
com al castellà van ser extraordinàriament 
prolífiques a causa del gran l’èxit editorial 
de Sienkiewicz, que el converteixen en 
l’autor polonès més publicat a l’Estat espa-
nyol. No és estrany, doncs, que el resultat 
de les traduccions sigui d’allò més bigar-
rat: Zaboklicka comenta adaptacions, ver-
sions, mutilacions i alteracions del text de 
tota mena, d’entre les quals en sobresurt 
l’ús ideològicament interessat que se’n va 
fer alguna vegada amb la finalitat d’identi-
ficar la literatura de l’autor amb la militàn-
cia catòlica. 
En tercer lloc, l’estudi d’Ivan Garcia 
Sala se centra en l’estratègia seguida per la 
col·lecció «Biblioteca Univers», dirigida 
per Carles Soldevila a l’Editorial Catalò-
nia, per tal d’emmascarar les traduccions 
indirectes: la creació d’una traductora fictí-
cia, de nom Olga Savarin, que va signar 
nombroses traduccions del rus a quatre 
mans al costat d’un traductor català. Tot i 
que la literatura russa es traduïa indirecta-
ment al català des del final del segle xix, 
durant els anys vint la canonització de 
Dostoievski a Europa motivà la reivindica-
ció de traduccions directes, encara més 
tenint en compte les crítiques que rebien 
moltes versions franceses que sovint muti-
laven i alteraven substancialment els origi-
nals. Aquest fet explica la invenció d’una 
traductora que convidava el públic a pen-
sar que les traduccions eren directes i que 
creava, per tant, un producte editorial amb 
el valor afegit (però fraudulent) de la tra-
ducció directa al català.
Finalment, l’estudi de Jordi Mas López 
i Alba Serra-Vilella que tanca el volum està 
422 Quaderns. Revista de Traducció 22, 2015 Ressenyes
dedicat a un període molt ampli, comprès 
entre el 1904 i el 2011, i analitza quantitati-
vament les traduccions directes i indirectes 
de literatura japonesa al català. En primer 
lloc, els autors comparen les dades tenint en 
compte els gèneres que s’han traduït, les 
llengües de partida per a les traduccions 
indirectes i les traduccions directes. Aquesta 
anàlisi els permet constatar que el volum 
més important de traduccions s’ha produït 
en els últims anys, ja entrat el segle xxi, 
quan la narrativa japonesa sembla que ha 
començat una «invasió subtil» del panora-
ma editorial en català, en paraules del tra-
ductor Albert Nolla. És també en els últims 
anys que trobem reflexions o justificacions 
dels traductors del japonès sobre la seva 
tasca, tal com analitzen els autors a la sego-
na part de l’estudi. 
Així, doncs, el volum que tenim a les 
mans és una aportació pionera en els estu-
dis de traducció. La varietat de les contri-
bucions que s’hi apleguen il·lustra la 
complexitat d’una pràctica com la traduc-
ció indirecta i posa en relleu el paper que 
juga en la configuració d’un sistema cultu-
ral. Un cop superats els prejudicis simplifi-
cadors que citàvem al principi, i que 
redueixen la traducció a una activitat sub-
sidiària que no fa sinó empobrir originals, 
caldria tenir en compte la mediació indi-
recta des de diversos àmbits d’estudi. Com 
indiquen els editors del volum, poden sen-
tir-se interpel·lats tant els especialistes que 
parteixen de perspectives diacròniques 
com són la història literària i de la traduc-
ció, com els que parteixen de la perspecti-
va sincrònica de la traductologia. El llibre 
que ens ocupa és sens dubte una bona porta 
d’entrada a aquest aspecte de la comunica-
ció entre cultures i una mostra excel·lent 
del seu impacte en l’àmbit català.
Pep Sanz Datzira
Universitat Autònoma de Barcelona
Facultat de Traducció i d’Interpretació


GARCIA SALA, Ivan ; SANZ ROIG, Diana ; ZABOKLICKA, Bożena (ed.), Traducció indirecta en la literatura catalana. Lleida: Punctum, 2014.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert