Salvador Estradé i Sobrepere

Estradé i Sobrepere, Salvador

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Aportacions de l’SCF al debat curricular en l’àmbit de les ciències,
la tecnologia i les matemàtiques per a secundària∗
El mes de gener de 2005 es va obrir a Catalunya un
debat per assolir un Pacte Nacional per a l’Educació,
com a pas previ a l’elaboració de la futura llei catalana
d’educació.
Un dels grans objectius d’aquest Pacte Nacional és l’e-
laboració, tan consensuada com sigui possible, dels nous
currículums per a l’educació no universitària. Amb
aquesta finalitat, el Departament d’Educació va propo-
sar una reflexió global sobre els plantejaments que han
d’emmarcar el disseny curricular, les finalitats que ha de
garantir el sistema educatiu i els aspectes que cal pri-
oritzar en cada etapa educativa. Per facilitar aquesta
reflexió, va concretar cinc grans àmbits formatius:
• Ensenyar i aprendre llengua i comunicació en una so-
cietat multicultural.
• L’educació social i cultural en la societat actual.
• L’educació tecnocientífica: les ciències, la tecnologia i
les matemàtiques.
• Els llenguatges corporal, musical i visual i plàstic.
• Desenvolupament personal i ciutadà.
Per a cada àmbit va constituir una comissió de treball
formada per professorat en actiu i coordinada per un ex-
pert universitari amb l’objectiu d’elaborar un document
que explicités les finalitats que es vol assolir, els plante-
jaments que cal desenvolupar i els criteris metodològics
en cada àmbit. Els documents elaborats per aquestes
comissions es van recollir l’octubre de 2005 en la pu-
blicació del Departament d’Educació: Debat curricular:
reflexions i propostes.
Un cop finalitzat el treball de les comissions, es va en-
cetar un període, fins al final de gener de 2006, per tal
que els professionals de l’educació a títol individual i les
associacions, entitats i organitzacions professionals po-
guessin fer les seves aportacions i propostes (trobareu
tota la informació a http://www.xtec.net/ i a l’enllaç
«Pacte Nacional per a l’Educació. Debat curricular»).
En aquest context, al final de novembre de 2005, el direc-
tor general d’Ordenació i Innovació Educativa del De-
partament d’Educació va convidar l’SCF a participar
activament en aquest debat. Aquest assumpte es va de-
batre àmpliament en una reunió de la Junta de l’SCF i
es va encarregar a Joan Àngel Padró i Salvador Estradé
la redacció final de la nostra aportació. El document en-
viat per l’SCF al Departament d’Educació és el següent:
∗Presentació a càrrec de Salvador Estradé.
Agraïm al Departament d’Educació l’oportunitat que
ens dóna de participar en el debat «L’educació tecnoci-
entífica: les ciències, la tecnologia i les matemàtiques».
El document és valuós i ha estat elaborat amb rigor.
Tot i això, hi ha alguns aspectes de fons que no compar-
tim i hi trobem algunes mancances que ens agradaria
destacar.
Estem d’acord en el fet que tots els ciutadans de
Catalunya, en acabar els estudis de secundària, han d’-
haver adquirit una competència científica i tecnològica
que els permeti de comprendre el món natural, els canvis
que hi ha introduït l’activitat humana, les innovacions
tecnològiques i els possibles riscos que aquest desenvo-
lupament tecnològic pot comportar per a la humanitat,
i de prendre decisions sobre tots aquests aspectes.
Aquest objectiu d’alfabetització científica, que com-
porta que tot l’alumnat adquireixi una cultura científica
bàsica, no ha d’anar en detriment de la preparació de
l’alumnat que vulgui cursar batxillerat per fer poste-
riorment uns estudis universitaris on les ciències, i en
particular la física, siguin matèries instrumentals. El do-
cument proposa un ensenyament de les ciències i de les
matemàtiques amb un to generalista descriptiu que pot
ser molt adient per als primers cursos d’ESO però que
resulta, al nostre entendre, clarament insuficient com a
preparació per a futurs estudiants de carreres científi-
ques o tecnològiques. El fet de plantejar les matèries
científiques en conjunt sense esmentar la divisió clàssica
de les ciències experimentals ens fa pensar que difícil-
ment l’alumnat del batxillerat científic podrà arribar a
comprendre les lleis fonamentals i les metodologies prò-
pies de cada disciplina. Sembla utòpic pensar que poden
«redescobrir» les lleis bàsiques de la natura partint de
l’observació de l’entorn, que sovint és el resultat de la
superposició de diferents efectes força complexos.
Així doncs, cal que a partir de 3r d’ESO, i de ma-
nera progressiva, s’aprofundeixi més en els continguts
propis de cada matèria de ciències, i que a 4t d’ESO la
física i la química siguin obligatòries. En aquests nivells
el professorat que imparteixi les classes ha de ser espe-
cialista. Cal potenciar la formació continuada d’aquest
professorat sobretot pel que fa a adquirir estratègies per
al tractament de la diversitat —amb la ràtio d’alum-
nat adequada— per tal d’aconseguir que cada alumne
assoleixi el màxim nivell possible d’acord amb els seus
interessos, les seves aptituds i capacitats.
Pel que fa al batxillerat, cal que el nombre d’hores de
Revista de Física / 1r semestre de 2006 53
matèries de ciències en el currículum d’un alumne que
cursa una modalitat de ciències (cientificotecnològica o
biosanitària) augmenti fins a un 60% i que siguin im-
partides per professorat especialitzat. No ens sembla bé
que el currículum actual consideri que en la modalitat
de lletres (humanístic o social) l’alumnat tingui el 100%
de les hores dedicades a matèries de la seva especialitat,
mentre que per a ciències aquesta xifra arribi només al
40%.
L’alumnat de batxillerat, per causes diverses i ben
conegudes, realitza un nombre insuficient de treballs de
laboratori. Considerem que aquest treball és bàsic en
les ciències experimentals i demanem que les programa-
cions de les diferents matèries incloguin les activitats
experimentals que s’han de dur a terme, i s’hi especifi-
quin la dedicació horària (per exemple, que hi hagi una
hora addicional de física i química en el currículum des-
tinada exclusivament al treball de laboratori) així com
els criteris per a la planificació i l’avaluació d’aquestes
activitats.
No entenem per què la ciència i la ciència aplica-
da s’han d’impartir en dues matèries diferents. Tots
els desenvolupaments tecnològics d’avui estan comple-
tament basats en els avenços científics i la base científica
de la tecnologia és central per a una comprensió d’aques-
ta que vagi més enllà del seu ús instrumental. Pensem
que ciència i tecnologia formen un continu que ha de
quedar perfectament integrat i coordinat, possiblement
amb una estructura pedagògica que inclogui aquestes
àrees. Citarem alguns exemples que considerem prou
aclaridors de la situació actual en els centres de secun-
dària. En el batxillerat tecnològic s’ofereixen, entre d’al-
tres, les matèries de modalitat següents: Tecnologia In-
dustrial, Mecànica i Electrotècnia, els continguts de les
quals, sobretot en el cas de les dues darreres, són bà-
sicament de física. L’alumnat que cursa Electrotècnia
estudia motors a 1r de batxillerat mentre que el camp
magnètic no s’estudia fins a la Física de 2n de batxille-
rat. A l’ESO també hi ha continguts redundants que
s’imparteixen tant a Tecnologia com a Física, com ara
l’energia i el corrent continu, que s’haurien de coordinar.
Es fa, doncs, imprescindible una revisió dels currículums
i una coordinació transversal curs a curs entre les ma-
tèries d’aquest àmbit on també s’hauria d’incloure les
matemàtiques com a matèria instrumental.
Finalment, malgrat que no tot l’alumnat que cursa
batxillerat continua necessàriament els estudis amb car-
reres universitàries, sí que ho fan una gran majoria (el
juny de 2005 s’han presentat a les PAU 23.685 alumnes
a Catalunya) i, com que el batxillerat és també prope-
dèutic, caldria que entre el Departament d’Educació i el
DURSI hi hagués una coordinació que permetés establir
els continguts mínims en matemàtiques, física i química
que hauria d’adquirir un alumne de la modalitat cienti-
ficotecnològica i de la biosanitària per poder cursar amb
certes garanties una carrera universitària d’aquests àm-
bits.
54 Revista de Física / 1r semestre de 2006


Aportacions de l'SCF al debat curricular en l'àmbit de les ciències, la tecnologia i les matemàtiques per a secundària

Hemeroteca Cientifica Catalana

Aportacions de l’SCF al debat curricular en l’àmbit de les ciències,la tecnologia i les matemàtiques per a secundària∗El mes de gener de 2005 es va obrir a Catalunya undebat per assolir un Pacte Nacional per a l’Educació,com a pas previ a l’elaboració de la futura llei catalanad’educació.Un dels grans objectius d’aquest Pacte Nacional és l’e-laboració, tan consensuada com sigui possible, dels nouscurrículums per a l’educació no universitària. Ambaquesta finalitat, el Departament d’Educació va propo-sar una reflexió global sobre els plantejaments que hand’emmarcar el disseny curricular, les finalitats que ha degarantir el sistema educatiu i els aspectes que cal pri-oritzar en cada etapa educativa. Per facilitar aquestareflexió, va concretar cinc grans àmbits formatius:• Ensenyar i aprendre llengua i comunicació en una so-cietat multicultural.• L’educació social i cultural en la societat actual.• L’educació tecnocientífica: les ciències, la tecnologia iles matemàtiques.• Els llenguatges corporal, musical i visual i plàstic.• Desenvolupament personal i ciutadà.Per a cada àmbit va constituir una comissió de treballformada per professorat en actiu i coordinada per un ex-pert universitari amb l’objectiu d’elaborar un documentque explicités les finalitats que es vol assolir, els plante-jaments que cal desenvolupar i els criteris metodològicsen cada àmbit. Els documents elaborats per aquestescomissions es van recollir l’octubre de 2005 en la pu-blicació del Departament d’Educació: Debat curricular:reflexions i propostes.Un cop finalitzat el treball de les comissions, es va en-cetar un període, fins al final de gener de 2006, per talque els professionals de l’educació a títol individual i lesassociacions, entitats i organitzacions professionals po-guessin fer les seves aportacions i propostes (trobareutota la informació a http://www.xtec.net/ i a l’enllaç«Pacte Nacional per a l’Educació. Debat curricular»).En aquest context, al final de novembre de 2005, el direc-tor general d’Ordenació i Innovació Educativa del De-partament d’Educació va convidar l’SCF a participaractivament en aquest debat. Aquest assumpte es va de-batre àmpliament en una reunió de la Junta de l’SCF ies va encarregar a Joan Àngel Padró i Salvador Estradéla redacció final de la nostra aportació. El document en-viat per l’SCF al Departament d’Educació és el següent:∗Presentació a càrrec de Salvador Estradé.Agraïm al Departament d’Educació l’oportunitat queens dóna de participar en el debat «L’educació tecnoci-entífica: les ciències, la tecnologia i les matemàtiques».El document és valuós i ha estat elaborat amb rigor.Tot i això, hi ha alguns aspectes de fons que no compar-tim i hi trobem algunes mancances que ens agradariadestacar.Estem d’acord en el fet que tots els ciutadans deCatalunya, en acabar els estudis de secundària, han d’-haver adquirit una competència científica i tecnològicaque els permeti de comprendre el món natural, els canvisque hi ha introduït l’activitat humana, les innovacionstecnològiques i els possibles riscos que aquest desenvo-lupament tecnològic pot comportar per a la humanitat,i de prendre decisions sobre tots aquests aspectes.Aquest objectiu d’alfabetització científica, que com-porta que tot l’alumnat adquireixi una cultura científicabàsica, no ha d’anar en detriment de la preparació del’alumnat que vulgui cursar batxillerat per fer poste-riorment uns estudis universitaris on les ciències, i enparticular la física, siguin matèries instrumentals. El do-cument proposa un ensenyament de les ciències i de lesmatemàtiques amb un to generalista descriptiu que potser molt adient per als primers cursos d’ESO però queresulta, al nostre entendre, clarament insuficient com apreparació per a futurs estudiants de carreres científi-ques o tecnològiques. El fet de plantejar les matèriescientífiques en conjunt sense esmentar la divisió clàssicade les ciències experimentals ens fa pensar que difícil-ment l’alumnat del batxillerat científic podrà arribar acomprendre les lleis fonamentals i les metodologies prò-pies de cada disciplina. Sembla utòpic pensar que poden«redescobrir» les lleis bàsiques de la natura partint del’observació de l’entorn, que sovint és el resultat de lasuperposició de diferents efectes força complexos.Així doncs, cal que a partir de 3r d’ESO, i de ma-nera progressiva, s’aprofundeixi més en els contingutspropis de cada matèria de ciències, i que a 4t d’ESO lafísica i la química siguin obligatòries. En aquests nivellsel professorat que imparteixi les classes ha de ser espe-cialista. Cal potenciar la formació continuada d’aquestprofessorat sobretot pel que fa a adquirir estratègies peral tractament de la diversitat —amb la ràtio d’alum-nat adequada— per tal d’aconseguir que cada alumneassoleixi el màxim nivell possible d’acord amb els seusinteressos, les seves aptituds i capacitats.Pel que fa al batxillerat, cal que el nombre d’hores deRevista de Física / 1r semestre de 2006 53matèries de ciències en el currículum d’un alumne quecursa una modalitat de ciències (cientificotecnològica obiosanitària) augmenti fins a un 60% i que siguin im-partides per professorat especialitzat. No ens sembla béque el currículum actual consideri que en la modalitatde lletres (humanístic o social) l’alumnat tingui el 100%de les hores dedicades a matèries de la seva especialitat,mentre que per a ciències aquesta xifra arribi només al40%.L’alumnat de batxillerat, per causes diverses i benconegudes, realitza un nombre insuficient de treballs delaboratori. Considerem que aquest treball és bàsic enles ciències experimentals i demanem que les programa-cions de les diferents matèries incloguin les activitatsexperimentals que s’han de dur a terme, i s’hi especifi-quin la dedicació horària (per exemple, que hi hagi unahora addicional de física i química en el currículum des-tinada exclusivament al treball de laboratori) així comels criteris per a la planificació i l’avaluació d’aquestesactivitats.No entenem per què la ciència i la ciència aplica-da s’han d’impartir en dues matèries diferents. Totsels desenvolupaments tecnològics d’avui estan comple-tament basats en els avenços científics i la base científicade la tecnologia és central per a una comprensió d’aques-ta que vagi més enllà del seu ús instrumental. Pensemque ciència i tecnologia formen un continu que ha dequedar perfectament integrat i coordinat, possiblementamb una estructura pedagògica que inclogui aquestesàrees. Citarem alguns exemples que considerem prouaclaridors de la situació actual en els centres de secun-dària. En el batxillerat tecnològic s’ofereixen, entre d’al-tres, les matèries de modalitat següents: Tecnologia In-dustrial, Mecànica i Electrotècnia, els continguts de lesquals, sobretot en el cas de les dues darreres, són bà-sicament de física. L’alumnat que cursa Electrotècniaestudia motors a 1r de batxillerat mentre que el campmagnètic no s’estudia fins a la Física de 2n de batxille-rat. A l’ESO també hi ha continguts redundants ques’imparteixen tant a Tecnologia com a Física, com aral’energia i el corrent continu, que s’haurien de coordinar.Es fa, doncs, imprescindible una revisió dels currículumsi una coordinació transversal curs a curs entre les ma-tèries d’aquest àmbit on també s’hauria d’incloure lesmatemàtiques com a matèria instrumental.Finalment, malgrat que no tot l’alumnat que cursabatxillerat continua necessàriament els estudis amb car-reres universitàries, sí que ho fan una gran majoria (eljuny de 2005 s’han presentat a les PAU 23.685 alumnesa Catalunya) i, com que el batxillerat és també prope-dèutic, caldria que entre el Departament d’Educació i elDURSI hi hagués una coordinació que permetés establirels continguts mínims en matemàtiques, física i químicaque hauria d’adquirir un alumne de la modalitat cienti-ficotecnològica i de la biosanitària per poder cursar ambcertes garanties una carrera universitària d’aquests àm-bits.54 Revista de Física / 1r semestre de 2006

http://revistes.iec.cat/revistes/index.php/revista_fisica/article/view/5181

Aportacions de l'SCF al debat curricular en l'àmbit de les ciències, la tecnologia i les matemàtiques per a secundària

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana