Espriu i Climent, Domènec

Hemeroteca Cientifica Catalana

Recordant el professor Pere Pascual de SansDomènec EspriuAmb aquest mateix títol va tenir lloc el 27 d’abril de2007 un acte de record i homenatge sincer al professorPere Pascual de Sans (Sevilla, 1934 - Barcelona, 2006), al’Aula Magna de la Facultat de Física de la Universitatde Barcelona, facultat on Pascual va exercir de maneraininterrompuda des del 1971 fins a l’any 2000 com acatedràtic de Física Teòrica. Des de llavors, que deixavoluntàriament la situació activa, era catedràtic emèritde la Universitat de BarcelonaL’acte d’homenatge va ser organitzat pel Departa-ment d’Estructura i Constituents de la Matèria de laUniversitat de Barcelona, i hi van intervenir els profes-sors Josep Bernabeu (València), Pedro Etxenique (Do-nostia), José I. Latorre (Barcelona), Juan Rojo (Ma-drid), Rolf Tarrach (Luxemburg) i el rector de la Uni-versitat de Barcelona, Màrius Rubiralta.José Ignacio Latorre va fer una presentació de l’actei va glossar la personalitat de Pere Pascual. En poquesfrases, carregades d’emoció i sentiment, va transmetrel’empremta que Pere Pascual ha deixat en els seus amicsi col·legues. Va destacar, sobretot, els darrers anys dePascual a la Universitat de Barcelona i va esmentar, en-tre d’altres, l’enorme capacitat de treball de Pascual,els seus desconcertants horaris i l’exigència vers els seuscol·laboradors, només superada per la pròpia autoexi-gència, producte d’un exagerat sentit del deure.Abans de continuar, unes breus pinzellades biogràfi-ques de Pere Pascual. Fill de Josep Pascual Vila, cate-dràtic de Química Orgànica, Pere Pascual va viure desdels seus primers anys molt de prop l’ambient d’estima,gairebé devoció, a la ciència i al país. I aquesta dobledevoció no era separable, perquè Pere Pascual semprehavia considerat la paraula cultura en la seva accepciómés amplia i, per tant, més científica i hi veia l’einaprincipal de transformació d’una societat i de progrésd’un país.Pascual va accedir a la càtedra de Física Matemàticade la Universitat de València l’any 1963, i va romandrea la ciutat del Túria fins al 1971. Pascual va portarla modernitat a la física valenciana i és el creador del’escola valenciana de física teòrica. Era un nou profes-sor amb noves idees i noves maneres, trencadores ambun passat carca i arnat. L’actitud dels alumnes amb ellpotser quedi ben reflectida en un comentari fet per undels participants a l’acte del dia 27 d’abril. Diu Berna-beu, recordant els seus temps com a alumne de Pascual:«El seu ritme trepidant va ser objecte de comentaris ipreocupacions freqüents.»L’any 1971 es va traslladar a Barcelona on va ocu-par successivament les càtedres de Mecànica Teòrica,Física General i Física Teòrica. Aquesta mobilitat decàrrecs acadèmics va ser, en part, motivada pel desigde Pascual de promoure i obrir camí als seus deixebles icol·laboradors com a via per augmentar l’esquifit capi-tal humà dedicat a la ciència a la universitat catalana.Pascual sempre va creure que s’havia de facilitar l’accésa la docència i a la recerca de gent jove valuosa i el seuúltim servei, coherent amb aquesta visió, va ser la sevapròpia jubilació abans d’hora.L’activitat formativa de Pascual a la Universitat deBarcelona va ser excepcional; va dirigir nombroses tesisdoctorals i va estar intensament actiu en la seva recercaen física teòrica fins a mitjan anys vuitanta. Pascualva ser una de les primeres persones que es va preocupard’organitzar uns cursos de doctorat de qualitat a la uni-versitat. Caldria esmentar que els impartia normalmenten català, en un moment en què això era excepcionalentre els catedràtics numeraris. I ho feia, com tantesaltres coses, «gratis», sense reflectir-se oficialment en laseva activitat docent que, a més, complementava ambles classes dels seus col·laboradors quan havien d’assis-tir a alguna conferència o estada de recerca.En els darrers vint anys l’activitat de Pascual es vaanar desplaçant progressivament cap a la gestió de laciència. Tanmateix, Pascual va tenir, fins a momentsrelativament recents, estudiants perquè l’alt nivell d’e-xigència, que s’aplicava en primer lloc a si mateix, eramolt atractiu per a la gent jove.Pere Pascual estava en possessió de nombroses distin-cions científiques i acadèmiques i acumulava un historialextens de càrrecs: representant espanyol a l’ECFA, di-rector del GIFT, Medalla al Mèrit Investigador de laReal Sociedad Española de Física, membre de la ReialAcadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, membre deCODEST, Premi Nacional d’Investigació Ramón y Ca-jal, medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Cata-lunya, doctor honoris causa per la Universitat de Valèn-cia, assessor científic del secretari d’estat d’Universitats iInvestigació, consultor científic d’Iberdrola, director delDepartament d’Estructura i Constituents de la Matèria,Medalla al Mèrit Científic de la Fundació Catalana perla Recerca i Gran Creu de l’Ordre d’Alfons X, a més dediferents llocs de responsabilitat al Ministeri d’Educaciói Ciència i al DURSI que després s’esmentaran.L’època valenciana de Pascual va ser resumida enuna emotiva intervenció de Bernabeu. Ja hem fet es-ment del record deixat per Pascual entre els seus deixe-bles valencians. Bernabeu va deturar-se a recordar tam-52 Revista de Física / Vol 4(3) (2007)bé la generació del grup valencià en la part de l’antic edi-fici del Passeig al Mar, que anomenaven col·loquialmentla pascualera. Va esmentar també Bernabeu l’entusias-me i energia infatigables de Pascual que tan bé sabiatransmetre als qui el voltaven. D’aquesta època valenci-ana són les primeres tesis dirigides per Pascual, comen-çant per la del seu germà Ramon. Quan Pere Pascualva celebrar el seu seixantè aniversari l’any 1994 els seusdeixebles de Barcelona van regalar-li un arbre genealò-gic científic que és veritablement la història de la físicateòrica a Espanya.Bernabeu va concloure: «Com sovint es diu de Plató,l’obra de Pere Pascual quedaria entre nosaltres a travésdels seus deixebles encara que no hagués escrit res.» Itot seguit va afegir que, a més, aquesta ultima afirmacióno era certa en absolut com testimoniaven les 117 publi-cacions en revistes internacionals d’alt nivell recollidesal seu currículum.Rolf Tarrach va prendre la paraula tot seguit perevocar, en una intervenció plena de referències perso-nals, els primers anys de Barcelona, la col·laboració es-tesa sobre un període de molts anys entre ell i Pascuali, sobretot, la petjada que Pascual va saber impregnara tots els seus col·laboradors, començant per ell mateix,de rigor, eficàcia, generositat i calidesa humana, ama-gada sovint darrere d’un frontispici auster. Tarrach varecordar també als assistents el període de col·laboracióde Pascual en el Departament d’Universitats i Recerca,DURSI, que dirigia Andreu Mas-Colell, que es trobavaentre els assistents a l’acte d’homenatge.Pedro Etxenique va transmetre als assistents a l’acted’una manera molt directa i emotiva les enormes quali-tats humanes de Pascual; l’interès que prenia en els pro-blemes i les dificultats personals dels seus col·laboradors.Etxenique va posar en perspectiva la feina d’organit-zació i coordinació de Pascual en molts aspectes de launiversitat i la ciència: els intents de creació d’un grupcompetitiu de física del sòlid a la Universitat de Barce-lona, les feines d’assessorament fetes per al Govern basc,el Premi i el Programa de professors visitants Iberdrola,i, molt especialment, l’última gran passió de Pascual, laFundació i el Centre de Ciències de Benasque; ambdósavui porten el seu nom.La victòria socialista en les eleccions de 1982 va duralguns dels amics físics de Pascual a ocupar llocs deresponsabilitat en la política científica. Pascual es vaimplicar ràpidament en aquest esforç de regeneració ci-entífica. Aquest «període de Madrid» va ser repas-sat i condensat per Juan Rojo en la seva intervenció.Va haver-hi dos punts que Rojo va voler emfatitzar: elprimer, que Pascual va introduir els «nombres» en lapolítica científica espanyola. Els mètodes arbitraris isubjectius de valoració van ser desterrats en favor delsindicadors objectius i les mesures quantificables. El seuimpacte, digué Rojo, especialment pel que fa a la posa-da en marxa del sistema d’incentius a la productivitatdels investigadors, perdurarà. Una segona característicade Pascual, que Rojo va il·lustrar amb diferents exem-ples i anècdotes, és la seva franquesa i els seus mètodesdirectes i expeditius.Pere Pascual va tenir un paper molt important enl’entrada per segona vegada d’Espanya al CERN el 1983.Eixa entrada es va veure acompanyada per la creació degrups de física experimental d’altes energies en diferentsuniversitats, no sense considerables dificultats. Impulsàtambé en aquesta època el Plan Movilizador de la Físicade Altas Energías, que va gestionar. Més de vint anysdesprés, la història de la física de partícules al nostrepaís és la història d’un èxit degut en gran manera alspassos inicials fets per Pascual.L’acte va concloure amb la intervenció del rector dela Universitat de Barcelona, professor Rubiralta. Elrector va glossar la dimensió universitària de Pascual,les seves contribucions com a professor i, especialment,el vessant com a membre del Comitè Acadèmic de laUniversitat de Barcelona, vicepresident de l’IDIBAPS, icom a president del Comitè Científic del Parc Científicde la UB. Rubiralta va fer, a més, unes consideracionsgenerals sobre el paper de la universitat a la societat, dela responsabilitat de la universitat vers el progrés de lasocietat, exemplificat per la vida i l’obra de Pere Pas-cual, però també de la responsabilitat de la societat iels seus representants democràticament elegits vers unainstitució multisecular com la universitat.L’acte d’homenatge, celebrat el mateix dia que PerePascual hauria complert 73 anys, va ser seguit amb granatenció pels assistents, entre els quals hi havia nombro-sos membres de la família i una representació del mónacadèmic català, així com una representació de la físicaespanyola, testimoni de l’empremta que el magisteri dePere Pascual ha significat. Descansi en pau.Revista de Física / Vol 4(3) (2007) 53

Recordant el professor Pere Pascual de Sans

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Recordant el professor Pere Pascual de Sans
Domènec Espriu
Amb aquest mateix títol va tenir lloc el 27 d’abril de
2007 un acte de record i homenatge sincer al professor
Pere Pascual de Sans (Sevilla, 1934 - Barcelona, 2006), a
l’Aula Magna de la Facultat de Física de la Universitat
de Barcelona, facultat on Pascual va exercir de manera
ininterrompuda des del 1971 fins a l’any 2000 com a
catedràtic de Física Teòrica. Des de llavors, que deixa
voluntàriament la situació activa, era catedràtic emèrit
de la Universitat de Barcelona
L’acte d’homenatge va ser organitzat pel Departa-
ment d’Estructura i Constituents de la Matèria de la
Universitat de Barcelona, i hi van intervenir els profes-
sors Josep Bernabeu (València), Pedro Etxenique (Do-
nostia), José I. Latorre (Barcelona), Juan Rojo (Ma-
drid), Rolf Tarrach (Luxemburg) i el rector de la Uni-
versitat de Barcelona, Màrius Rubiralta.
José Ignacio Latorre va fer una presentació de l’acte
i va glossar la personalitat de Pere Pascual. En poques
frases, carregades d’emoció i sentiment, va transmetre
l’empremta que Pere Pascual ha deixat en els seus amics
i col·legues. Va destacar, sobretot, els darrers anys de
Pascual a la Universitat de Barcelona i va esmentar, en-
tre d’altres, l’enorme capacitat de treball de Pascual,
els seus desconcertants horaris i l’exigència vers els seus
col·laboradors, només superada per la pròpia autoexi-
gència, producte d’un exagerat sentit del deure.
Abans de continuar, unes breus pinzellades biogràfi-
ques de Pere Pascual. Fill de Josep Pascual Vila, cate-
dràtic de Química Orgànica, Pere Pascual va viure des
dels seus primers anys molt de prop l’ambient d’estima,
gairebé devoció, a la ciència i al país. I aquesta doble
devoció no era separable, perquè Pere Pascual sempre
havia considerat la paraula cultura en la seva accepció
més amplia i, per tant, més científica i hi veia l’eina
principal de transformació d’una societat i de progrés
d’un país.
Pascual va accedir a la càtedra de Física Matemàtica
de la Universitat de València l’any 1963, i va romandre
a la ciutat del Túria fins al 1971. Pascual va portar
la modernitat a la física valenciana i és el creador de
l’escola valenciana de física teòrica. Era un nou profes-
sor amb noves idees i noves maneres, trencadores amb
un passat carca i arnat. L’actitud dels alumnes amb ell
potser quedi ben reflectida en un comentari fet per un
dels participants a l’acte del dia 27 d’abril. Diu Berna-
beu, recordant els seus temps com a alumne de Pascual:
«El seu ritme trepidant va ser objecte de comentaris i
preocupacions freqüents.»
L’any 1971 es va traslladar a Barcelona on va ocu-
par successivament les càtedres de Mecànica Teòrica,
Física General i Física Teòrica. Aquesta mobilitat de
càrrecs acadèmics va ser, en part, motivada pel desig
de Pascual de promoure i obrir camí als seus deixebles i
col·laboradors com a via per augmentar l’esquifit capi-
tal humà dedicat a la ciència a la universitat catalana.
Pascual sempre va creure que s’havia de facilitar l’accés
a la docència i a la recerca de gent jove valuosa i el seu
últim servei, coherent amb aquesta visió, va ser la seva
pròpia jubilació abans d’hora.
L’activitat formativa de Pascual a la Universitat de
Barcelona va ser excepcional; va dirigir nombroses tesis
doctorals i va estar intensament actiu en la seva recerca
en física teòrica fins a mitjan anys vuitanta. Pascual
va ser una de les primeres persones que es va preocupar
d’organitzar uns cursos de doctorat de qualitat a la uni-
versitat. Caldria esmentar que els impartia normalment
en català, en un moment en què això era excepcional
entre els catedràtics numeraris. I ho feia, com tantes
altres coses, «gratis», sense reflectir-se oficialment en la
seva activitat docent que, a més, complementava amb
les classes dels seus col·laboradors quan havien d’assis-
tir a alguna conferència o estada de recerca.
En els darrers vint anys l’activitat de Pascual es va
anar desplaçant progressivament cap a la gestió de la
ciència. Tanmateix, Pascual va tenir, fins a moments
relativament recents, estudiants perquè l’alt nivell d’e-
xigència, que s’aplicava en primer lloc a si mateix, era
molt atractiu per a la gent jove.
Pere Pascual estava en possessió de nombroses distin-
cions científiques i acadèmiques i acumulava un historial
extens de càrrecs: representant espanyol a l’ECFA, di-
rector del GIFT, Medalla al Mèrit Investigador de la
Real Sociedad Española de Física, membre de la Reial
Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, membre de
CODEST, Premi Nacional d’Investigació Ramón y Ca-
jal, medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Cata-
lunya, doctor honoris causa per la Universitat de Valèn-
cia, assessor científic del secretari d’estat d’Universitats i
Investigació, consultor científic d’Iberdrola, director del
Departament d’Estructura i Constituents de la Matèria,
Medalla al Mèrit Científic de la Fundació Catalana per
la Recerca i Gran Creu de l’Ordre d’Alfons X, a més de
diferents llocs de responsabilitat al Ministeri d’Educació
i Ciència i al DURSI que després s’esmentaran.
L’època valenciana de Pascual va ser resumida en
una emotiva intervenció de Bernabeu. Ja hem fet es-
ment del record deixat per Pascual entre els seus deixe-
bles valencians. Bernabeu va deturar-se a recordar tam-
52 Revista de Física / Vol 4(3) (2007)
bé la generació del grup valencià en la part de l’antic edi-
fici del Passeig al Mar, que anomenaven col·loquialment
la pascualera. Va esmentar també Bernabeu l’entusias-
me i energia infatigables de Pascual que tan bé sabia
transmetre als qui el voltaven. D’aquesta època valenci-
ana són les primeres tesis dirigides per Pascual, comen-
çant per la del seu germà Ramon. Quan Pere Pascual
va celebrar el seu seixantè aniversari l’any 1994 els seus
deixebles de Barcelona van regalar-li un arbre genealò-
gic científic que és veritablement la història de la física
teòrica a Espanya.
Bernabeu va concloure: «Com sovint es diu de Plató,
l’obra de Pere Pascual quedaria entre nosaltres a través
dels seus deixebles encara que no hagués escrit res.» I
tot seguit va afegir que, a més, aquesta ultima afirmació
no era certa en absolut com testimoniaven les 117 publi-
cacions en revistes internacionals d’alt nivell recollides
al seu currículum.
Rolf Tarrach va prendre la paraula tot seguit per
evocar, en una intervenció plena de referències perso-
nals, els primers anys de Barcelona, la col·laboració es-
tesa sobre un període de molts anys entre ell i Pascual
i, sobretot, la petjada que Pascual va saber impregnar
a tots els seus col·laboradors, començant per ell mateix,
de rigor, eficàcia, generositat i calidesa humana, ama-
gada sovint darrere d’un frontispici auster. Tarrach va
recordar també als assistents el període de col·laboració
de Pascual en el Departament d’Universitats i Recerca,
DURSI, que dirigia Andreu Mas-Colell, que es trobava
entre els assistents a l’acte d’homenatge.
Pedro Etxenique va transmetre als assistents a l’acte
d’una manera molt directa i emotiva les enormes quali-
tats humanes de Pascual; l’interès que prenia en els pro-
blemes i les dificultats personals dels seus col·laboradors.
Etxenique va posar en perspectiva la feina d’organit-
zació i coordinació de Pascual en molts aspectes de la
universitat i la ciència: els intents de creació d’un grup
competitiu de física del sòlid a la Universitat de Barce-
lona, les feines d’assessorament fetes per al Govern basc,
el Premi i el Programa de professors visitants Iberdrola,
i, molt especialment, l’última gran passió de Pascual, la
Fundació i el Centre de Ciències de Benasque; ambdós
avui porten el seu nom.
La victòria socialista en les eleccions de 1982 va dur
alguns dels amics físics de Pascual a ocupar llocs de
responsabilitat en la política científica. Pascual es va
implicar ràpidament en aquest esforç de regeneració ci-
entífica. Aquest «període de Madrid» va ser repas-
sat i condensat per Juan Rojo en la seva intervenció.
Va haver-hi dos punts que Rojo va voler emfatitzar: el
primer, que Pascual va introduir els «nombres» en la
política científica espanyola. Els mètodes arbitraris i
subjectius de valoració van ser desterrats en favor dels
indicadors objectius i les mesures quantificables. El seu
impacte, digué Rojo, especialment pel que fa a la posa-
da en marxa del sistema d’incentius a la productivitat
dels investigadors, perdurarà. Una segona característica
de Pascual, que Rojo va il·lustrar amb diferents exem-
ples i anècdotes, és la seva franquesa i els seus mètodes
directes i expeditius.
Pere Pascual va tenir un paper molt important en
l’entrada per segona vegada d’Espanya al CERN el 1983.
Eixa entrada es va veure acompanyada per la creació de
grups de física experimental d’altes energies en diferents
universitats, no sense considerables dificultats. Impulsà
també en aquesta època el Plan Movilizador de la Física
de Altas Energías, que va gestionar. Més de vint anys
després, la història de la física de partícules al nostre
país és la història d’un èxit degut en gran manera als
passos inicials fets per Pascual.
L’acte va concloure amb la intervenció del rector de
la Universitat de Barcelona, professor Rubiralta. El
rector va glossar la dimensió universitària de Pascual,
les seves contribucions com a professor i, especialment,
el vessant com a membre del Comitè Acadèmic de la
Universitat de Barcelona, vicepresident de l’IDIBAPS, i
com a president del Comitè Científic del Parc Científic
de la UB. Rubiralta va fer, a més, unes consideracions
generals sobre el paper de la universitat a la societat, de
la responsabilitat de la universitat vers el progrés de la
societat, exemplificat per la vida i l’obra de Pere Pas-
cual, però també de la responsabilitat de la societat i
els seus representants democràticament elegits vers una
institució multisecular com la universitat.
L’acte d’homenatge, celebrat el mateix dia que Pere
Pascual hauria complert 73 anys, va ser seguit amb gran
atenció pels assistents, entre els quals hi havia nombro-
sos membres de la família i una representació del món
acadèmic català, així com una representació de la física
espanyola, testimoni de l’empremta que el magisteri de
Pere Pascual ha significat. Descansi en pau.
Revista de Física / Vol 4(3) (2007) 53


http://revistes.iec.cat/index.php/RdF/article/download/4346/4345

Recordant el professor Pere Pascual de Sans

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert