Vidal i Solé, Mercè

Revistes Catalanes amb Accés Obert

-- - - -- 
L'escultor vuitcentista Antoni 
Ochando i la seva activitat a la 
diocesi 
És ben coneguda la 
prbspera situació econb 
mica de que gaudí Catalu- 
nya, i més en concret les 
comarques del Camp de 
Tarragona, a la segona 
meitat del segle XVIII. La 
comercialització del vi i la 
seva posterior transforma- 
ció en aiguardent va enri- 
quir les magres economies 
rurals, fet que possibilit2 la 
construcció dels temples 
parroquials i els esplsndids 
retaules que n'ornaven l'in- 
terior. 
La comanda d'aquestes 
nombroses realitzacions, 
producte de la religiositat 
de l'spoca, va comportar el 
sorgiment d'una florida 
d'artistes, agrupats en ta- 
llers locals, que les pogues- 
sin satisfer. Alguns d'ells 
eren nadius, d'altres prove- 
nien d'arreu de Catalunya, 
de tot 1'Estat espanyol i fins 
i tot de I3estranger;A la zona 
del Camp de Tarragona so- 
bresortiren els obradors 
dels Bonifis a Valls i dels 
de Tarragona 
Espinalt a Sarral. Els dos 
tallers iniciaren les seves 
produccions al segle XVI, i 
les constants comandes 
permeteren la continui'tat 
en la professió, que passa 
de pares a fills, sense inte- 
rrupció, fins al segle XIX. 
A part d'aquests dos 
centres puntuals n'hi ha- 
gueren molts altres, formats 
per artistes dels quals es 
coneix alguna cosa de la 
seva activitat per6 molt poc 
de la seva biografia. Les 
constants guerres sofertes 
pel nostre país han estat la 
causa de la destrucció de la 
major part del patrimoni 
artístic -sobretot del fet amb 
fusta- i de la perdua dels 
arxius, que avui ens en 
podrien donar més infor- 
mació. 
Aquest últim cas és el de 
llescultor Antoni Ochando, 
l'origen del qual no es 
cdneix. Alguns diuen que si 
era &Aragó, altres, valenci2 
i fins i tot en una acta nota- 
rial d'un lletrat de Tarrago- 
na sc'l cita com a nat a Móra 
d'Ebre (1). 
El primer lloc on tenim 
documentat Antoni Ochoa 
és a \'¡laplana, l'any 1739 
(21. 
Va residir en aquesta 
poblacii) fins I'any 1747, en 
qu6 se'l sol.licit2 per cons- 
truir el retaule major per a 
Constantí (3). Allí assentar2 
la seva residencia definitiva 
perque als contractes pos- 
tcriors a aquesta data es diu 
que h:lbitava en aquella 
vila. 
A Constantí obrí un taller 
que devia tenir una certa 
anomenada. Sabem que hi 
va acudir per aprendre 
escul~ura, Francesc Gaig, 
fill d'un fuster de Barcelona 
(4). 
Cesar Alartinell ens cita 
Antoni Ochando -com ,.a 
autor del retaule'del Ros$r 
de Riudecols, acabat de fer: - 
I'any 1753. El següent any 
el trobem treballant a Mont- 
roig, on realitza el retaule 
de Sant Antoni de P2dua. 
Dedui'm que devia ésser de 
petites dimensions si s'ha 
de jutjar pel preu de 117 
lliures que se li pag3 (5). 
Aportem a aquest seguit 
d'obres unes quantes més 
de carlcter inedit. Són els 
retaules de Sant Roc i del 
Sant Crist, que talla per a la 
parrbquia de Poboleda els 
anys 1758 i 1761 respectiva- 
ment. Sembla que amb 
anterioritat, la mateixa vila 
havia sol.licitat els seus 
serveis per a l'obra del re- 
taule de Sant Nicolau, que 
es trobava treballant al 
moment de contractar el 
retaule del Sant Crist. 
Segons el contracte, el 
retaule de Sant Roc s'havia 
de fer amb fusta d'alba i 
pollancre, tot seguint l'es- 
tructura que figurava a la 
trasa que I'artista havia 
presentat i havia estat apro- 
vada. Aniria completat amb 
les escultures de talla de 
Sant Roc -que ocuparia la 
fornícula principal- i Santa 
Agueda i Santa Quit¿?ria, a 
les laterals. 
Ocuparien el segon pis 
les talles de Sant Pere No- 
lasc i Sant Ramon Nonat. A 
I'Ptic, I'artista havia de si- 
tuar la Verge de la Merce. 
El preu que s'estipula va 
ésser de 300 lliures pagades 
a terminis, tal com era tradi- 
ció. 
Antoni Ochando faria 
l'obra al seu taller de Cons- 
tantí, on anirien a buscar-la 
els de Poboleda al cap d'un 
any, comptador des del dia 
del contracte. L'escultor es 
traslladaria a la vila del Prio- 
rat per assentar l'obra al seu 
lloc. Mentre dur& aquesta 
tasca se li pagarien les die- 
tes i tot all6 que li fos neces- 
sari per al seu treball. 
Al mateix document 
s'esmenta que I'escultor 
faria un floró i un taberna- 
cle igual que el que tenien 
els fadrins. A la vegada, ta- 
llaria una escultura petita 
de Sant Roc que serviria per 
Continua 
El primer Uoc on est5 documentat Ochando @s a Vilaplana a la pagina 10 
I dilluns dimarts dimecres dijous 
Sala Argilaga (c) 
(U.D.R.C.) In- 
auguració de 
I'exposició dels 
treballs de tallers. Manualitats, 
tall i confecció i puntes de 
coixí. 
20.00 Sala d'actes (09) Confe- 
rencia: B comerG a Reus al s. 
XVIII, a carrec de Jordi An- 
dreu. 20.15 Sala seccional 
(04) lReuni6 general ordinaria 
de socis. 
16.45 Sala d'ac- 
tcs (c) (U.D.- 
H.C.) 'l'aula ro- 
dona. Eleccions 
al Parlament europeu, amb 
representants dcls partits que 
tenen escó al consistori 
municipal. 20.00 Sala d'actes 
(10) Presentació del llibre 
Reus i el Baix Camp durant la 
I1 Kepública, de Montserrat 
Duch, a carrec de M. Antbnia 
Ferrer. 
14 16.45 (c) (U.D.- R.C.) Assem- blea. Elecció de presidenta. Des- 
prés de la sessió, berenar de 
germanor. 
22.00 Teatre Bartrina (02) 
Cicle de primavera. Música 
trovadoresca i renaixement 
italiP. Alfonso Alegre, tenor. 
William Water, llaüts. 
21 20.00 Sala d'ac- tes. ~ m n i u m  Cultural del Baix Camp. Presenta- 
ció d'un llibrc de la col~lecció 
Escornal bou. 16.45 Sala d'ac- 
tes (c) (U.D.R.C.) IJesta de 
comiat: poesies, canGons i un  
númcro sorpresa de poesia i 
dansa. 
8 20.15 Sala d'ac- tes. Sala scccio- nal(04) Inaugu- ració de I'expo- 
sició de plantes medicinals 
dcl terme d'lllldemolins, amb 
projecció de diapositives per 
la secció de botanica de I'A- 
I grupació Excursionista Mont- 
sant. 
28 26 19.30 la Con- vocatbria 20.00 2a convocatbria Sala d'actes (10) 
Assemblea general ordinaria 
de socis 
21.00 Sala Fortun y (10) Cloen- 
da de I'exposició de Montser- 
rat Cortadelles. 
19.30 (02) ES- 
cola de música. 
Concert d'alum- 
27 22.30 Teatre Bartrina GDN Grup de Dansa NeoclPssica del 
Centre de Lectura. Estrcna dc 
I'obra: I fy somnies?, del 
GDN. Obra coprodu'ida per 
I'IMAC. 
20.15 (04) Presentació dels 
llibres Trescant pel Montsant, 
Prades i la Mussara, i Viu&- 
cies d'un muntanyenc, d'An- 
toni M .  Casas i Ferrer i Carles 
Ferrer Nogués, i projecció de 
diapositives Montsant. 
22 Sala d'actes (c) (U.D.R.C.) CIO- enda de I'expo- sició a les 20.30, 
a I'església prioral de Sant 
Pere, missa pcr Ics associades 
difuntes. 
2 
cada 
anys 
22.3( 
Proje 
Tin-7 
, 
i 
1 
I I 
22.w 
Mestr 
i i 
i 
- 
divendres dissabte 
18.30 Teatre """' .' """"" S<$..4dxrsr,:.:y@. .,., 
REUS 1859 . . . 
20.00 Sala Hor- 3 $8 #sp4;p; (02) Cor Mes- . . 2 li tensi Güell (00) +,...//p Bartrina (00) , %:@:fl/$ tral. Participació ' . . :  I ,  4 :, : ,  .::: $#$:>$;., Inauguració de Projecció de: , rl'aplec coral de :; , ' i  , L 
 exposició dedi- En -nn al Tem- Z.W.: ....,. 8f&&#$ les comarques . . 
cada a Tintín d'Hergé als 60 ' pk del sol. meridionals. 
anys de la seva creació. i . ,  . .  ' t . , s ' , .  
22.30 Teatre Bartrina (00) , ... . , ,  . .  
Projecció del film d'animació: 
Inauguració 
En-% al Temple del Sol. 
I ,  . . . ,  
, 
.. .' 
d'una nova . :i . ,,i . 
, 
. , . . I  
,:. * I  ),L.y. .. . 7 
., , sala-" 8: : .:-.: .. L . Y .! . ~! 
,..;,-;. ., .i. . 
. .  . , . . . .  : , , ,:, - .  ' r -  
I 
.- . 
- 
'0 a la bacina de  captar a l'es- Soledat. La seva activitat en fet que en contractar un estructura molt arcaica per 
glCsia. aquella vila li durari des de dels retaules de Juneda es 112poca en qu2 es creia que 
El retaule del Sant Crist I'any 1759 fins al 1763 (8). diu que havia de fer un havia estat confeccionat, u aniria presidit pel grup de Probablement, a conse- marc semblant a aquell que les obres dochando se'ns 
Jesús a la creu, acompanyat qüencia de la seva estada a execut2 per a la capella de manifesten plenes de fres- 
per la Mare de Déu, sant les Garrigues se'l contracti Cornudella. Per extensió, cor i novetat per les aplica- 
Joan, la Magdalena i uns per a la confecció d'un re- es va creure que aquest cions dels nous corrents i 
ingels i quatre serafins. taule en  una altra poblacici marc per a Cornudella per- modes que s'anaven im- 9 O A més dels canelobres, d'aquella comarca tanyia al retaule major, del posant. Amb la trobada del 
L* sacres i grades havia de fer Aquest cop ser2 Josep qual segurament Ochando document del contracte del 
un Sant Crist petit i una Roselló, vilati de llAlbi, qui era l'autor. Les nostres in- retaule major de .Cornude 
imatge del Jesuset, proba- requerir2 A. 0 .  perque li vestigacions a i'Amiu pro- lla hem aclarit que i'obra 
blement per a la safata de faci un  retaule dedicat a vincial i diocesi de Tarra- corresponia a dos e sp l -  
- les almoines. Sant Joan i Sant Pere, l'any gona ens han permes acla- tors. Isidre Es inalt, de 
I També havia de  tallar un 1767 (9). rir aquests errors. El retaule Sarral, n'hauria f et la traCa, 1 , ' - unes polseres i uns I!última obra que ea del convent dels dominics és a dir, el disseny, mentre 
O ornaments de talla com a coneix del nostre altiaa Cs s'iricii l'any 1743 per m i  que qui el dugue a terme va coronamentdel retaule. Per el retaule del Roser per a dels artistes vallencs Lluís ésser un artista que segons 
confeccionar la resta es Riudecanyes, obrat poste- nonifis i Sastre i el seu fill el seu cognom devia Csser 
I :' O prenia per model el retaule riorment a I'any 1770 (10). naltasar (11). Com hem dit d'origen italii, anomenat major que A. O. havia fet Mateo Matiello, que el talla Q) per a Vilaplana. Per I'obra l'any 1730 (12). 
i'escultor rebria 125 lliures. El fet de repetir traces o 
' En unes diusules a part, models anteriors per realit- 
per6 dins el mateix contrac- 7 zar obres d'escultura, Cs 
: te, s'especifica que se li donari durant tot el perío- 
- 
paga a A. O. all6 que ja tit fet de barroc. Era conseqü2n- 
del retaule de Sant Nicolau cia de la concepció artesa- i que esti treballant, llevat nal que encara es  tenia del 6 
4 del marc del quadre de la fet artístic. Es copia I'estil, la 
3 Verge Maria i la mesa d'altar composició i la tematica. 
t que ha de  fer a la italiana. D'aquesta manera, l'artista 
La quantitat que resta és  es veuri molt sovint sotm2s 
de 900 lliures, de les quals a les imppsicions d'aquells 
se li'n pagaran 500 el dia de q u e  encarregaven les 
Pasqua següent i la rcsta, obres, coartant així la seva 
quan es plantés el retaule prbpia llibertat-creativa. 
per Nadal de 1761 (6) Un exemple mes el te- 
Dins els mateixos anys, nim en  els contractes de 
entre 1758 i el 1761 s'encar- Sant Roc que signi A. 
rega a A. O. la constn~cció Ochando per a- Poboleda. 
C del retaule de I'ermita de la S'hi diu que les columnes Pineda, situada entre els les fari com les del retaule 
3 termes de Vila-seca i la dels fadrins de la vira, i la 
3 Canonja. Per aquesta obra Verge de la Merce -que 
va cobrar 666 lliures, 1 sou 1 ocuparia l'itic-, segons el 
i 4 diners (7). model que tenien els Pares 
També treballi per a mercedaris de Montblanc. 
- A Cornudella en la realiti.aci6 També, per a la realització 
-?% d'un marc per a una cape- 
9 
d'algunes parts del retaule 
g lla, que després serviria de del Sant Crist de Poboleda, 
model per a un dels cinc se cita que I'artista seguira 
- retaules que va fer per a la all6 que ja havia fet al retau- 
parroquial de Juneda. Si es le de Vilaplana. 
conservessin aquests retau- 
les constituirien una mostra MERCB VIDAL I SOLE i inapreciable de I1estil de A Riudecanyes es troba I'altar del Roser, I'úitirna obra TARRAGONA 12 MAIG 89 ]'escultor Ochando, sobre- que es coneix de l'artista F 
I tot pel disseny i la titcnica Poboleda, 1758, febrer 2 
emprats en la confecci6 del Obres atribbi'des anteriorment, el taller dels 
retaule major, considerat erroniament a A. Ochando Bonifis era dels més presti- compromís establert 
1. 
- 
un dels retaules més impor- glosos d'aquestes contra- entre el batlle i els regidors 
tants del seu temps a Cata- Fins fa poc temps, cs des I no és estrany que les de Poboleda, i l'escultor 
lunya. El contractii el 31 crela que A. O havia cslal obres que en sortissin fos- Antoni Ochando per a la 
d'agost de  1763 per un preu l'au tor del retaule major dcl sin admirades i tingudes en  confecció del retaule de 
de  1.800 lliures. L'obra convent de Sant Domitnec compte al moment de rea- Sant Roc. Lo Reverent Doc- 
&Antoni 0 .  en  aquest re- de Tarragona, i del rctaille litzar-ne d'altres. Quant a tor Antoni Menalt, vicari 
I taule es  devia veure ressal- major de la parroquial de l'atribució del retaule de perpetuo de la Iglesia de 
tada encara més pel daurat Cornudella. Cornudella era de preveure Poboleda y 10s Magnifichs 
que li aplici, entre els anys Ida primera suposicih fou l'error d'interpretació no- Ramon Vinyes, toca la va- 
1792 i 1797, Miguel Fernán- conseqüCncia del fet que al més amb la sola contempla- lle, Joseph Pallisa i Joan 
dez, amb un cost de  3.350 contracte del rctaulc pnncl- ció de la fotografia que se'n Cabells, batlle y regidors de 
lliures. Els altres retaules pal de Constantí sc cila el conserva i les de les altres la vila de Poboleda, de part 
d'ochando per a Juneda retaule dels dominics com a produccions documenta- una, y 10 mestre Antoni 
eren dedicats a Sant Antoni . model que I'escultor havia des d'Antoni Ochando. Ochando, esculptor, de la 
de Pidua, Sant Esteve, Sant dc scguir. Tarnb6 la segona Mentre que el retaule de vila de Constantí, de part 
Joan i a la Verge de la atribució pot ser dcgucia al Cornudella conserva una altra, se  a ajustat 10 següent: 
I 
Promet 10 dit Ochando Així mateix ser ajustat primer vinent se li donari facsímil. Constantí, 1983. 
fer y eyecutar un retaule de per la dita Tglesia de Pobo- 50 lliures y lo restant 10 dia (4) MARTINELL, C.: Arqui- 
albe y poll per Sant Roch leda que complesca la ca- que se plantar2 10 retaule tecturai esculturabarro- 
segon 10 modelo y perfil de  pella ag la forma següent: que ser2 per a Nadal de ques a Catalunya, vol. 111, 
la planta debaixo quen a La mesa a la italiana una 1761. Barcelona, 1963, p. 143. 
ensenyat 10 qual queda en  creu rodona per al Sant (5) RIBA i MESTRES, F.: 
son poder; anyadint la Cristo. Dins lo dicho dega BATISTE BORRAS (), HiStbria de Mont-roig. 
mesa a la italiana tres gra- posar la Mare de Déu, Sant L ~ T O S I  MuNTE. REGIDOR Reus, 1983, p. 70. 
des y les sacres; sis cande- Joan y la Madalena ageno- REVERENT MENALT, (6) Arxiu Hist6ric Arxidio- 
leros y el Santo Cristo per 10 llada y 10s Angels ab palma- VICARI P E R P ~ O  ces2 de  Tarragona. Arxiu 
altar. () La sacra del pedes- tories. Al remate 10 Pere AATONIO OCHANDO, notarial d e  Poboleda. Lli- 
tral que demostra e n  () aja Etern ab dos angels y qua- ESCULPTOR gall Església. 
de fer una historia de Sant tre serafins. Sis candeleros, 11 H.A.T ARXIU NOTARIAL DE (i') BABOT, Mn. Manuscrit 
Roch, les columnes deguen santo Cristo petit, sacreas y Pnno1.r~~ LLIGALL ESGLBIA inedit a la rectoria de  Vila- 
estar com las dels fedrins; al quatre gradas, un Jesús pe- seca. 
nicho principal estara Sant tit per a captar y las gradas. (8) MARTINELL, C.: Arqui- 
Roch; als col.laterals Santa Y far2 un nicho per al nom tectura i escultura barro- 
Agueda y Santa Quiteria. Al de Jesús ab unes polseretes Sotes ques a Catalunya, vol. 111, 
remat de Nostra Senyora de y remato de  talla y 10 demés Barcelona, 1963, p. 144. 
la Merc&, al model10 de la com 10 de  Vila Plana. Lo (1) Gran Knciclo 2dia Cata- e) R I B E ~ ,  J.: ~ ~ ~ ~ t ~ i ~ e -  
estampa que tenen 10s Pe- preu es 125 11 dich sent lana, vol. X, p. t' 79. NBA i ditssobrela~lade~fii. 
res de Montblanc; y als vint y sinch lliures. Y dega MESI'RES, F.: Histaria de Vegeu notes 4 i 8. 
col.laterals Sant Pere Nolas- també fer i floró com lo dels Mont-roig. Reus, 1983, p. (I co y Sant Ramon Nonat. Y fadrins 70 Arxiu I-Iistbric Provin- taule major del convent 
10 dit retaula dega ( 10 Se adverteix que al dlt cia1 de Tarragona. Secció 
frontis de la capella 10 que escultor se li codona 10 que protocols. Sgrie Tarragona. de Sant Dom¿?nec de Tar- \ sia dalba. Y a mes del dit vuy se troba treballant al \'<)tali Eudald Borés, vol. ragona i altres obres. En 
4 retaula dega fer un floró y retaule de Sant Nicolau 534. frjl 11 1. premsa. 
tabernacle com el dels fa- menos 10 quadro de Llaria (2) SAI,[;DES, I.: Vilaplana (I2) 1 drins, donant-li 10 taberna- Santíssima y la mesa a de al segle ~ m .  vilaplana, Noves obres dels escul- 
i cle vell. Y (fer) un Sant quedar a la Italiana. Lo preu 1978. tors Espinalt de Sarral. 
Roch petit per a captar per de dit retaule ara es 900 (3) DERG:\DA, R.: Fullpar- "Aplec dlEstudis d e  la Con- 
la Iglesia. Item 10 preu del lliures. 1.0 dia de Pasqual roqllial 1916-1924. ~ d .  ca de Barbedn. En premsa. 
dit retaule es tres centes 
lliures dich 300 11. barcelo- 
neses, pagadores en  la for- 
ma següent: 10 dia de Pas- 
qua de Resurrecció primer 
vinent 50 11, dich sinquanta 
11, y 10 demés en  semblant 
dia de cada any la cuantitat 
que Ramon Vinyes, menor, 
majoral de dita cofraria, 
tindra arro legat fins que P estiga satis et del tot. Item 
promet 10 dit mestre _. 
Ochando tenir fet y plantat -. 
en la Iglesia de  Poboleda 10 
dit retaula per la festa de 
Sant Roch, del any 1759, 
obligant-se la vila a anar a 
buscar-10 a Constantí y fer 
10 gasto al mestre 10 temps 
necessari. Y per ser esta la 
veritat o firman de  nostra 
m2 propia volent que esta 
escriptura tinga 10 mateix 
valor que si estava estipola- 
da p e i  m2 de notari.. i+.w:< 
>*~4~,%. * POBOLEDA Y 
PEBRER 2 DE 1758 
v m ,  BATLLE 
Jolw CAVALLE, 
Contracte pel qual Anto- 
ni Ochando es compromet 
a realitzar el retaule del Sant 
Crist.' A banda, es fa constar 
que se li abona part del tre- 
ball que estil fent per al 
retaule de Sant Nicolau. Retaule Major de l'esglesia de Vilaplana 


L'escultor vuitcentista Antoni Ochando i la seva activitat...

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert