El terme educació en valors és nou i s'ha posat de moda, però s'ocupa de tasques
tradicionals de l'educació, com ara l'educació moral, l'educació cívica i l'educació per
orientar-se en el sentit que té la vida humana. És un terme insuficient, però que es refereix
a tasques educatives imprescindibles i representa la manera com les enfoquen les
actuals societats liberals secularitzades, que afavoreixen l'individualisme i obliden els
valors tradicionals i comunitaris.
L'escola estatal pública es limita a ensenyar els valors democràtics fonamentals, però
això no és suficient, ja que la persona, per madurar humanament, necessita contraure vincles
afectius amb els grups que trameten les creences tradicionals que professa la família.
Això s'aconsegueix dins de la pròpia comunitat, vivint els seus valors, i no amb l'educació
científica que proporciona l'escola neutra. La persona individualista i enemiga de
l'autoritat social és una persona nihilista i desarrelada.The term education in values is new and has become fashionable, but refers to a
series of tasks that are a traditional part of the educations system, such as the teaching of
moral and civil values, and guidance towards an understanding of the meaning of human
life. The term fails to capture this, but it refers to essential educational tasks, and is indicative of the way that todays liberal, secular societies see these tasks, societies in which
individualism is encouraged to the detriment of traditional and communal values.
The state school only teaches basic democratic values, but this is not enough, since
in order to mature as a human being, people need to form emotional ties with the groups
that transmit the traditional beliefs that the family lives by. This is achieved within the
community itself, by living according to its values, and not through the scientific education
provided by a nuetral school system. A person who is individualistic and against
any form of social authority is someone who is both nihilistic and rootless
