Udina, Dolors

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Que aparegui un nou Hamlet en catala i en
versió de Joan Sellent Arús és, per sobre
de tot, un motiu d’optimisme que sembla
desmentir 1’abundant mediocritat editorial
catalana. És una delícia abordar una nova
lectura d’aquest clàssic que tantes en per-
met, de lectures. I fer-ho en aquest català
ras i viu al servei de l’exactitud, la clare-
dat i la dinàmica teatral esdevé com a
minim una bona lliçó d’excel·lència en la
traducció.
Aquesta versió de Hamlet, publicada per
Quaderns Crema el setembre del 2000, va
ser estrenada al Teatre Grec de Barcelona
l’estiu del 1999. Lluís Homar, decidit a
representar el seu Hamlet, va encarregar-ne
una traducció que havia de tenir com a fi
potenciar l’eficàcia teatral de l’obra. Com
diu Sellent en la nota del traductor que
encapçala el libre: «Això implicava la tria
d’un model de llengua plenament actual,
sense entrebancs formals ni artificis arcaït-
zants, i un esforç de reformulació dels enun-
ciats que conjugués l’estètica amb la
intel·ligibilitat. Per dir-ho de la forma més
planera, es tractava de fer una traducció que
sonés bé i, a més a més, s’entengués».
Potser en aquesta necessitat de com-
prensió dels contemporanis catalans d’una
obra escrita al segle XVI en anglès rau la nos-
tra fortuna. Si un clàssic, tal com el definia
Italo Calvino, és aquell text que a cada lec-
tura revela un nou sentit, les diverses tra-
duccions d’aquest llibre, fruit de la lectura
més profunda que se’n pot fer, només poden
afermar-ne la qualitat de clàssic. Els angle-
sos —i els qui dominen l’anglès— sempre
podran gaudir de les obres de Shakespeare
tal com ell les va escriure, però pouar-hi,
treure’n tota la substància, exigeix un esforç
i una cultura considerables al lector del nos-
tre segle. És un luxe impagable, per molt
anglès que se sàpiga, tenir l’oportunitat de
poder llegir diferents versions de cada
Shakespeare en les diverses aproximacions
de cadascun dels seus traductors: cada nova
versió genera una insospitada riquesa de con-
ceptes i una precisió lingüística pròpia de
cada època, encarnada en aquest cas per
Sellent amb gran enginy.
El poeta Yves Bonnefoy, traductor al
francès de gairebé tot Shakespeare, afirma-
va que «la traducció de Hamlet no serà mai
definitivament establerta», que malgrat les
moltes notes erudites que acompanyen cada
frase i cada vers, sempre quedarà una mane-
ra diferent d’entendre-ho i, per descomptat,
d’expresssar-ho. La complexitat del perso-
natge de Hamlet i les seves inquietuds són
tan marcades que és fascinant descobrir la
solució que dóna cada traductor a la quan-
titat d’ambigüetats i als múltiples jocs de
paraules que hi troba. Les traduccions exis-
tents fins ara (que si en català no n’hi ha
gaires, en francès voregen la cinquantena i
en castellà la vintena) no sembla que reflec-
teixen un absolut al qual s’ha de tendir, sinó
que cadascuna correspon a una manera
Ressenyes Quaderns. Revista de traducció 7, 2002 209
fundamentales que han nutrido y siguen
nutriendo la mayoría de los libros sobre léxi-
co, lexicografía, terminología y semántica.
El autor facilita con esta recopilación el
conocimiento de los textos originales.
Gracias a este libro, las personas interesa-
das en el tema y la gran mayoría de los estu-
diantes de lenguas, traducción y lingüística
pueden acceder a fuentes conocimiento de
primera magnitud.
M. Teresa Cabré
Universitat Pompeu Fabra
Facultat de Traducció i d’Interpretació
SHAKESPEARE, William
Hamlet
Traducció de Joan Sallent. Barcelona: Quaderns Crema, 2000.
Quaderns 7 001-222  6/12/01  11:41  Página 209
Arnb L’art de la guerra de Sunzi s’enceta
la col lecció «Clàssics Orientals», coedita-
da per l’editorial Proa, el Servei de
Publicacions de la Universitat Autònoma
de Barcelona i Edicions Universitat de
Barcelona, i dirigida per Seán Golden i
Marisa Presas. La col·lecció es proposa posar
a l’abast del públic lector català obres de
«cultures onientals» —tot assumint l’etno-
centrisme o eurocentrisme del concepte—
perquè el lector pugui entrar en contacte amb
obres cabdals de la literatura mundial que
l’excés d’occidentalisme ha fet caure d’an-
tologies pretesament universals. Per això
s’ha preferit optar per incloure introduccions
que facilitin la comprensió del text, abans
que unes traduccions excessivament acadè-
miques o filològiques.
D’entrada, doncs, cal destacar el valor de la
col·lecció en si, pel que representa de mirada
modesta i respectuosa cap a cultures per molts
desconegudes i sovint excessivament encasel-
210 Quaderns. Revista de traducció 7, 2002 Ressenyes
d’enfocar l’obra, a una elecció i a una època,
i el resultat és sempre un text aproximatiu,
sempre relatiu. Deu ser veritat, com deia
Joan Sellent en un taller de traductors al
desembre de 1999 que la quantitat d’estu-
dis erudits i de tota mena sobre Hamlet (i
sobre la majoria d’obres de Shakespeare)
faciliten molt la tasca de comprensió del
traductor, que només s’ha d’ocupar (i a fe
que no és poc) de dir-ho de la manera que
més s’escaigui.
Aquesta cerca de l’expressió més polida,
versió rere versió, es converteix en un entre-
teniment apassionant —si més no per a un
traductor—, que permet anar veient com es
va modelant la llengua talment l’argila. Per
exemple, on Morera i Galicia, l’any 1920,
deia: «Tu, que ets entès, tu pots parlar-hi,
Horaci», Sellent diu: «Horaci, tu que tens
estudis, parla-hi». «Tu es un savant, Horacio,
parle-lui», deia François-Victor Hugo (1859),
i «Toi qui as de l’instruction, parle-lui,
Horatio», deia Gide (1947). Potser el fons
de la questió no acaba de canviar —«You
are a scholar, speak to it, Horatio» (Acte I,
escena 1), diu l’original—, però és interes-
sant, per exemple, que Jacques Derrida (a
Espectre de Marx, on parla extensament de
Hamlet) proposa traduir scholar per
«intel·lectual» per donar un aire més «post-
modern», diu, a l’obra.
Quan llegia la versió de Hamlet de Joan
Sellent, amb aquest seu català tan senzill i
precís, i comparava de tant en tant alguns
fragments amb versions castellanes i fran-
ceses, pràcticament en tots els casos em
semblava que havia trobat la solució més
fàcil, és a dir, la més genial. «Un dels cri-
teris del geni sembla precisament el de
poder fer una cosa perfectament simple i
visible que la gent normal no pot fer i sap
que no pot fer i tampoc no sap com es fa o
per què no pot fer-ho», deia Isaiah Berlin
per justificar que havia qualificat Boris
Pasternak (que, per cert, també va traduir
Hamlet, així com un bon nombre de sonets
de Shakespeare) de genial. I, per a il·lus-
trar-ho, explicava que una vegada li van
preguntar al ballarí Nijinski com s’ho feia
per saltar tan alt, i ell va contestar que no
hi veia cap problema. «Per què he de baixar
immediatament? Per què no quedar-me una
estona a l’aire abans de baixar a terra?»
Aquesta mateixa sensació de lleugeresa és
la que aconsegueix transmetre Joan Sellent
en el català d’aquesta traducció que —goso
aventurar— esdevindrà un clàssic català
del XXI.
Dolors Udina
Universitat Autònoma de Barcelona
Facultat de Traducció i d’Interpretació
SUNZI
L’art de la guerra
Traducció de Seán Golden i Marisa Presas. Barcelona: Proa, UAB, UB, 2000. 109 p.
Quaderns 7 001-222  6/12/01  11:41  Página 210


SHAKESPEARE, William. Hamlet

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert