Collelldemont Pujadas, Eulàlia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

experimental s’ha imposat enfront a la mirada hermenèutica, malgrat els intents
de Gadamer de situar l’hermenèutica de costat amb altres formes d’entendre i
copsar la realitat. Fet i fet ens trobem de ple en allò que el mateix Gadamer ens
anuncià en la conferència realitzada al Dietrich-Bonhoeffer-Gymnasium d’Ep-
pelheim, el dia 19 de maig de 1999: «afirmo que la educación es educarse, que la
formación es formarse» (2000, p. 11).10 I després passa a formular-se dues qües-
tions que hauran de guiar el seu discurs: «¿Quién es propiamente el que educa?
¿Cuándo comienza propiamente la educación?» L’activació d’un mateix com a
protagonista, la restitució del subjecte en el centre de les accions pedagògiques
¿no és en definitiva la restauració d’una pedagogia que es fonamenta en el subs-
trat de la maièutica socràtica? Buscar respostes a la pregunta o a les preguntes
és en definitiva el que mobilitza (o hauria de mobilitzar) els estudiants univer-
sitaris, la tribu acadèmica de professors, ajudants, catedràtics, becaris i investi-
gadors, fent de la vida acadèmica una espècie de trobada a l’àgora mateixa de la
vida. Tal com el mateix Esteban ens suggereix, és important que la universitat
travessi els murs simbòlics i reals que la van constituir, que es faci present en-
mig de la comunitat de referència. En paraules de l’autor: «La universidad del
futuro deberá surgir como una comunidad de aprendizaje continuo en la que la
docencia y la investigación se convierta en proyección concreta y responsable
ante la localidad, comunidad y región» (p. 182). És justament en aquesta ver-
tebració amb el seu entorn que floreixen les conseqüències ètiques del model
d’universitat reflexiva. Més concretament es pot començar a parlar de sostenibi-
litat, de l’acollida de l’alteritat i de responsabilitat, amb la finalitat que la uni-
versitat esdevingui una veritable agència de canvi i transformació social. La con-
cepció ètica del paper de la universitat passa necessàriament per no donar l’esquena
a la comunitat que l’acull i per retornar-li en fórmula de projectes, productes o
subjectes allò que d’esperança ha depositat en ella.
Jordi Planella
FARRÉS, RAMON. ANTONI POUS. L’OBRA ESSENCIAL. 
VIC: EUMO, 2005.
Recentment s’ha publicat la biografia i revisió de l’obra essencial d’Antoni
Pous a mans de Ramon Farrés. I tant l’obra d’Antoni Pous com el seu tracta-
RECENSIONS
378
10. H. G. GADAMER, Erziehung ist sich erziehen (La educación es educarse, Barcelona, Pai-
dós, 2000, p. 12).
18 Recensions  23/11/06  15:58  Página 378
ment ens inspira a pensar de nou sobre els amplis espais de la conformació de
la identitat, sobre les experiències singulars que esdevenen força en la direcció
de les trajectòries vitals de cadascú de nosaltres, sobre les múltiples i diverses pos-
sibilitats, difícilment escrites, però, del desenvolupament espiritual del subjecte.
En breu, ens interpel·len a pensar de nou en els vincles entre poesia i pedagogia. En
aquells espais compartits que, malgrat que a voltes ja han estat aclamats pels 
poetes —clares són aquelles paraules de Hölderlin: I la poesia tornarà a ser de
nou la mestra de la humanitat—, reivindicats pels humanistes, massa sovint són
desatesos en la formació, i més freqüentment encara derivats a jocs i formacions
acadèmiques que escassament reivindiquen l’espai d’obertura que evoca, que sug-
gereix la poesia. 
En aquest sentit, l’obra de Ramon Farrés ens ajuda a situar de nou, al bell
mig, aquella unitat indissoluble que en els orígens havien format la paraula poè-
tica i la pedagogia. No altrament, la possibilitat de créixer, de desenvolupar-se 
s’havia constituït des de l’educació estètica significada en el logos poètic. Un lo-
gos poètic que, com ens recordava María Zambrano a Notas de un método, arre-
la en l’experiència del viure i és fonament i part de la identitat de cadascú. D’u-
na experiència pensada que, com indicava Rilke, és possibilitat i condició de poesia.
Que, com escrivia Antoni Pous, es manifesta en l’activitat d’escriure, tot ente-
nent que «escriure és fonamentalment una activitat d’ordre epistolar. Ens escri-
vim els uns als altres per a comunicar-nos notícies, reflexions, projectes. Algunes
vegades, només per a fer un senyal a algú i dir-li que ens recordem d’ell» (p. 487).
En definitiva, que permeten fer de l’experiència vital un espai per pensar, per acom-
panyar l’altre, per tenir en compte l’altre a través de l’escrit o la paraula dita. 
Estar al costat de l’altre implica, doncs, també, escriure contes per a l’altre,
donar espai per tal que flueixi el logos de la paraula que mostra experiències. Per
compartir-les, per departir-les, per pensar-les. Un poder viure, ni que sigui uns
instants, en el temps de l’altre. Altrament, si no és possible l’escolta de la pa-
raula poètica, tampoc la pedagogia de l’escolta és possible. I no és escolta la pe-
dagogia? 
És justament per aquesta consideració que podem pensar que és tan im-
portant trobar-se amb biografies, amb experiències vitals escrites en paraula
pròpia o de l’altre, per pensar el sentit profund de l’educació. El significat es-
sencial d’aquell acompanyament en el viure de l’altre, que el conforta en el viu-
re en la solitud, en la relació del tu i jo i en la col·lectivitat, que es cristal·litza
per esdevenir mirall en la pedagogia. En aquest sentit, quan es llegeixen les tra-
duccions de Paul Celan que féu Antoni Pous, i en especial amb aquells versos
que ens fan pensar en la solitud de l’existència: «Ningú no ens pasta de nou de
terra i fang, / ningú no conjura la nostra pols./ Ningú.// Lloat sies tu, Ningú./
RECENSIONS
379
18 Recensions  23/11/06  15:58  Página 379
Per a amor de tu volem / florir. / Al teu / encontre» (p. 439).11 O en aquells que
ens recorden la veu de l’altre present i absent: «Parla també tu, / parla el darrer,
/ digues el teu juí -// Parla- / No separis tanmateix el no del sí. / Dóna al teu
juí també el sentit: / dóna-li l’ombra» (p. 428).12
Eulàlia Collelldemont Pujadas
FULLAT I GENÍS, OCTAVI. VALORES Y NARRATIVA. AXIOLOGÍA
EDUCATIVA DE OCCIDENTE. BARCELONA: PUBLICACIONS
I EDICIONS DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA, 2005
Després de publicar Els valors d’Occident (Barcelona: Institut d’Estudis
Catalans, 2001) i L’autèntic origen dels europeus. El cristianisme en la formació
d’Occident (Barcelona: Pòrtic, 2004), ens arriba aquest nou llibre que sintetitza
i completa els anteriors i que fixa —de manera quasi bé definitiva— el pensa-
ment del professor Octavi Fullat (1928). Entre altres mèrits, aquesta obra ens
ofereix una veritable cosmovisió (Weltanschauung), que té com a objectiu final
mostrar els grans valors o macrovalors de la tradició occidental. D’alguna ma-
nera, Fullat ens proposa una història dels conceptes (Begriffsgeschichte), és a dir,
una història de l’esperit que s’ha concretat en diverses figuracions culturals fins
al punt que Europa no és més que una història narrada (Historie) d’esdeveni-
ments (Geschichte). Ara bé, malauradament sovint la cadena d’esdeveniments
(Geschichte) es confon i es fon amb la història narrada (Historie), la qual cosa
comporta la desaparició del sentit de manera que tot queda reduït a la simple su-
perficialitat. 
Altrament, l’humanisme occidental és la representació justament de l’ésser
europeu, de manera que Octavi Fullat —en aquest llibre que constitueix una es-
pècie de recapitulació del seu pensament— s’endinsa en l’anàlisi dels transcen-
dentals de la història. En aquest espai temporal expectant, Occident ha elaborat
les seves valoracions-valors que ens injecten coratge per viure. En realitat, Eu-
ropa —i per extensió, Occident— configura una història de sentit, una autènti-
ca història narrada que té tres nuclis originaris, a saber: Jerusalem, Atenes i Roma,
que, al seu torn, es poden representar en les figures d’Abraham, Ulisses i 
RECENSIONS
380
11. Paul CELAN, «Salm» (traducció d’Antoni Pous), recopilada a Ramon FARRÉS, Antoni Pous:
L’obra essencial, Vic, Eumo, 2005.
12. Paul CELAN, «Salm» (traducció d’Antoni Pous), recopilada a Ramon FARRÉS, Antoni Pous:
L’obra essencial, Vic, Eumo, 2005. 
18 Recensions  23/11/06  15:58  Página 380


Farrés, Ramon. Antoni Pous : l'obra essencial. Vic: Eumo, 2005

Hemeroteca Cientifica Catalana

experimental s’ha imposat enfront a la mirada hermenèutica, malgrat els intentsde Gadamer de situar l’hermenèutica de costat amb altres formes d’entendre icopsar la realitat. Fet i fet ens trobem de ple en allò que el mateix Gadamer ensanuncià en la conferència realitzada al Dietrich-Bonhoeffer-Gymnasium d’Ep-pelheim, el dia 19 de maig de 1999: «afirmo que la educación es educarse, que laformación es formarse» (2000, p. 11).10 I després passa a formular-se dues qües-tions que hauran de guiar el seu discurs: «¿Quién es propiamente el que educa?¿Cuándo comienza propiamente la educación?» L’activació d’un mateix com aprotagonista, la restitució del subjecte en el centre de les accions pedagògiques¿no és en definitiva la restauració d’una pedagogia que es fonamenta en el subs-trat de la maièutica socràtica? Buscar respostes a la pregunta o a les preguntesés en definitiva el que mobilitza (o hauria de mobilitzar) els estudiants univer-sitaris, la tribu acadèmica de professors, ajudants, catedràtics, becaris i investi-gadors, fent de la vida acadèmica una espècie de trobada a l’àgora mateixa de lavida. Tal com el mateix Esteban ens suggereix, és important que la universitattravessi els murs simbòlics i reals que la van constituir, que es faci present en-mig de la comunitat de referència. En paraules de l’autor: «La universidad delfuturo deberá surgir como una comunidad de aprendizaje continuo en la que ladocencia y la investigación se convierta en proyección concreta y responsableante la localidad, comunidad y región» (p. 182). És justament en aquesta ver-tebració amb el seu entorn que floreixen les conseqüències ètiques del modeld’universitat reflexiva. Més concretament es pot començar a parlar de sostenibi-litat, de l’acollida de l’alteritat i de responsabilitat, amb la finalitat que la uni-versitat esdevingui una veritable agència de canvi i transformació social. La con-cepció ètica del paper de la universitat passa necessàriament per no donar l’esquenaa la comunitat que l’acull i per retornar-li en fórmula de projectes, productes osubjectes allò que d’esperança ha depositat en ella.Jordi PlanellaFARRÉS, RAMON. ANTONI POUS. L’OBRA ESSENCIAL. VIC: EUMO, 2005.Recentment s’ha publicat la biografia i revisió de l’obra essencial d’AntoniPous a mans de Ramon Farrés. I tant l’obra d’Antoni Pous com el seu tracta-RECENSIONS37810. H. G. GADAMER, Erziehung ist sich erziehen (La educación es educarse, Barcelona, Pai-dós, 2000, p. 12).18 Recensions  23/11/06  15:58  Página 378ment ens inspira a pensar de nou sobre els amplis espais de la conformació dela identitat, sobre les experiències singulars que esdevenen força en la direccióde les trajectòries vitals de cadascú de nosaltres, sobre les múltiples i diverses pos-sibilitats, difícilment escrites, però, del desenvolupament espiritual del subjecte.En breu, ens interpel·len a pensar de nou en els vincles entre poesia i pedagogia. Enaquells espais compartits que, malgrat que a voltes ja han estat aclamats pels poetes —clares són aquelles paraules de Hölderlin: I la poesia tornarà a ser denou la mestra de la humanitat—, reivindicats pels humanistes, massa sovint sóndesatesos en la formació, i més freqüentment encara derivats a jocs i formacionsacadèmiques que escassament reivindiquen l’espai d’obertura que evoca, que sug-gereix la poesia. En aquest sentit, l’obra de Ramon Farrés ens ajuda a situar de nou, al bellmig, aquella unitat indissoluble que en els orígens havien format la paraula poè-tica i la pedagogia. No altrament, la possibilitat de créixer, de desenvolupar-se s’havia constituït des de l’educació estètica significada en el logos poètic. Un lo-gos poètic que, com ens recordava María Zambrano a Notas de un método, arre-la en l’experiència del viure i és fonament i part de la identitat de cadascú. D’u-na experiència pensada que, com indicava Rilke, és possibilitat i condició de poesia.Que, com escrivia Antoni Pous, es manifesta en l’activitat d’escriure, tot ente-nent que «escriure és fonamentalment una activitat d’ordre epistolar. Ens escri-vim els uns als altres per a comunicar-nos notícies, reflexions, projectes. Algunesvegades, només per a fer un senyal a algú i dir-li que ens recordem d’ell» (p. 487).En definitiva, que permeten fer de l’experiència vital un espai per pensar, per acom-panyar l’altre, per tenir en compte l’altre a través de l’escrit o la paraula dita. Estar al costat de l’altre implica, doncs, també, escriure contes per a l’altre,donar espai per tal que flueixi el logos de la paraula que mostra experiències. Percompartir-les, per departir-les, per pensar-les. Un poder viure, ni que sigui unsinstants, en el temps de l’altre. Altrament, si no és possible l’escolta de la pa-raula poètica, tampoc la pedagogia de l’escolta és possible. I no és escolta la pe-dagogia? És justament per aquesta consideració que podem pensar que és tan im-portant trobar-se amb biografies, amb experiències vitals escrites en paraulapròpia o de l’altre, per pensar el sentit profund de l’educació. El significat es-sencial d’aquell acompanyament en el viure de l’altre, que el conforta en el viu-re en la solitud, en la relació del tu i jo i en la col·lectivitat, que es cristal·litzaper esdevenir mirall en la pedagogia. En aquest sentit, quan es llegeixen les tra-duccions de Paul Celan que féu Antoni Pous, i en especial amb aquells versosque ens fan pensar en la solitud de l’existència: «Ningú no ens pasta de nou deterra i fang, / ningú no conjura la nostra pols./ Ningú.// Lloat sies tu, Ningú./RECENSIONS37918 Recensions  23/11/06  15:58  Página 379Per a amor de tu volem / florir. / Al teu / encontre» (p. 439).11 O en aquells queens recorden la veu de l’altre present i absent: «Parla també tu, / parla el darrer,/ digues el teu juí -// Parla- / No separis tanmateix el no del sí. / Dóna al teujuí també el sentit: / dóna-li l’ombra» (p. 428).12Eulàlia Collelldemont PujadasFULLAT I GENÍS, OCTAVI. VALORES Y NARRATIVA. AXIOLOGÍAEDUCATIVA DE OCCIDENTE. BARCELONA: PUBLICACIONSI EDICIONS DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA, 2005Després de publicar Els valors d’Occident (Barcelona: Institut d’EstudisCatalans, 2001) i L’autèntic origen dels europeus. El cristianisme en la formaciód’Occident (Barcelona: Pòrtic, 2004), ens arriba aquest nou llibre que sintetitzai completa els anteriors i que fixa —de manera quasi bé definitiva— el pensa-ment del professor Octavi Fullat (1928). Entre altres mèrits, aquesta obra ensofereix una veritable cosmovisió (Weltanschauung), que té com a objectiu finalmostrar els grans valors o macrovalors de la tradició occidental. D’alguna ma-nera, Fullat ens proposa una història dels conceptes (Begriffsgeschichte), és a dir,una història de l’esperit que s’ha concretat en diverses figuracions culturals finsal punt que Europa no és més que una història narrada (Historie) d’esdeveni-ments (Geschichte). Ara bé, malauradament sovint la cadena d’esdeveniments(Geschichte) es confon i es fon amb la història narrada (Historie), la qual cosacomporta la desaparició del sentit de manera que tot queda reduït a la simple su-perficialitat. Altrament, l’humanisme occidental és la representació justament de l’éssereuropeu, de manera que Octavi Fullat —en aquest llibre que constitueix una es-pècie de recapitulació del seu pensament— s’endinsa en l’anàlisi dels transcen-dentals de la història. En aquest espai temporal expectant, Occident ha elaboratles seves valoracions-valors que ens injecten coratge per viure. En realitat, Eu-ropa —i per extensió, Occident— configura una història de sentit, una autènti-ca història narrada que té tres nuclis originaris, a saber: Jerusalem, Atenes i Roma,que, al seu torn, es poden representar en les figures d’Abraham, Ulisses i RECENSIONS38011. Paul CELAN, «Salm» (traducció d’Antoni Pous), recopilada a Ramon FARRÉS, Antoni Pous:L’obra essencial, Vic, Eumo, 2005.12. Paul CELAN, «Salm» (traducció d’Antoni Pous), recopilada a Ramon FARRÉS, Antoni Pous:L’obra essencial, Vic, Eumo, 2005. 18 Recensions  23/11/06  15:58  Página 380

Farrés, Ramon. Antoni Pous : l'obra essencial. Vic: Eumo, 2005

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana