Guilera Rico, Laura

Hemeroteca Cientifica Catalana

ALSINA, ÀNGEL; SOLER, JOAN. M. ANTÒNIA CANALS. ELCOMPROMÍS AMB LA RENOVACIÓ DE L’ESCOLA. VIC: EUMO, 2005Amb el títol de M. Antònia Canals: El compromís amb la renovació de l’es-cola, l’Àngel Alsina i en Joan Soler han coordinat una obra on diverses perso-nes que han conegut la Maria Antònia Canals analitzen la seva trajectòria peda-gògica i vital. Totes les aportacions es posen d’acord i ofereixen una única visió,una visió molt propera i plena de matisos, de la Maria Antònia Canals, i totesles opinions conflueixen a afirmar que ha estat i continua sent una persona com-promesa amb la millora de la pedagogia, de la didàctica i de la formació del pro-fessorat. Aquesta tasca de dignificar la pedagogia i lluitar per la qualitat de la di-dàctica, especialment la didàctica de les matemàtiques, la Maria Antònia Canalsl’ha dut a terme des de diferents facetes: com a mestra, experta en matemàtiques,formadora de mestres, activista i universitària. Precisament des d’aquest últimvessant, l’àmbit universitari, és d’on ha sorgit la iniciativa de retre aquest ho-menatge en forma de llibre. Des de la Facultat d’Educació de la Universitat deVic s’ha volgut reconèixer la tasca realitzada per la Maria Antònia Canals al llargde la seva prolífica carrera.L’Àngel Alsina i en Joan Soler, professors de la Facultat d’Educació de laUniversitat de Vic, per a la redacció del llibre han comptat amb l’aportació d’es-tudiants que, com a tasca acadèmica, han resseguit la bibliografia de la Maria An-tònia Canals. També han contribuït amb el seu testimoni antics companys mes-tres i exalumnes de la Maria Antònia. Finalment, hi han participat, amb les sevesreflexions, mestres i pedagogs de referència. Totes aquestes col·laboracions for-men set capítols precedits per una introducció elaborada per l’Assumpta Fargas,actual degana de la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic, i per l’Antoni Tort,anterior degà de la mateixa institució. Després d’aquests capítols trobem l’apartatbibliogràfic, on es duu a terme un exhaustiu recull dels textos escrits i publicatsper l’autora sobre els temes centrals de la seva obra: la pràctica escolar i la reno-vació pedagògica, la didàctica de les matemàtiques, i el mestre i la seva formació.Per cloure el llibre els coordinadors han realitzat una acurada selecció d’algunsdels textos més significatius de l’obra de la Maria Antònia Canals.LA MARIA ANTÒNIA CANALS I ELS MOVIMENTSDE RENOVACIÓ PEDAGÒGICALa Maria Antònia Canals pertany a la generació de mestres i pedagogs quevan servir d’enllaç entre la tradició renovadora del primer terç de segle i els afanysde reconstrucció del país durant el franquisme.RECENSIONS363Revista Catalana de Pedagogia [Societat Catalana de Pedagogia]Vol. 4 (2005), p. 363-40118 Recensions  23/11/06  15:58  Página 363Aquesta autora va copsar la profunditat i la potencialitat del moviment d’Es-cola Nova de principis de segle a través de les seves tietes, que eren seguidoresde la doctora Montessori. Durant les tres primeres dècades del segle XX a Cata-lunya es va viure el que coneixem com a primer moviment de renovació peda-gògica (1900-1939).1 L’Escola Nova era formada per un conglomerat de teories i mètodes educatius que pretenien el progrés i la reforma social. Els mestres ieducadors eren els responsables d’acompanyar el creixement de l’infant dignifi-cant-lo i obrint-li noves perspectives de futur. Dels grans pedagogs i psicòlegsque varen bastir amb les seves idees aquest moviment, la Maria Antònia asse-nyala que l’influïren especialment Montessori, Freinet, Decroly i Piaget.En un país desfet per la Guerra Civil i la dictadura franquista rebrotà l’espe-rit renovador. És el que anomenem segon moviment de renovació pedagògica (1940-1980).2 En aquest moviment participà molt activament la Maria Antònia Canals.Al costat d’altres persones creà i ajudà a fer créixer la renovació partint del trian-gle format per la pràctica, la reflexió i l’autoformació. En un clima de repressió icontrol s’intentà dignificar l’educació. Amb uns inicis molt discrets durant elsanys cinquanta, la tasca duta a terme pel moviment s’anà intensificant fins a esde-venir molt més significativa en les dècades següents i constituir el referent fona-mental en la democratització de l’ensenyament després del franquisme. En el canvi de segle els mestres i pedagogs han fet balanç i es plantegen nousreptes. Aquesta generació, el tercer moviment de renovació pedagògica, té com areferent tot el llegat anterior. Amb les experiències de les dues generacions pre-cedents i amb la col·laboració de persones com la Maria Antònia Canals, els mes-tres i pedagogs actuals hauran de redefinir les funcions de l’escola. Aquesta novaescola haurà de ser inclusiva. L’educació haurà d’estar al servei de la cohesió so-cial per evitar les noves i creixents desigualtats que poden produir-se.LA TRAJECTÒRIA VITAL I PROFESSIONAL DE LA MARIAANTÒNIA CANALSLa Maria Antònia Canals i Tolosa va néixer l’any 1930 a la ciutat de Bar-celona. Des de ben petita va viure envoltada de mestres, ja que la mare i les tie-RECENSIONS3641. Per saber més sobre el primer moviment de renovació pedagògica podeu consultar: J. GON-ZÁLEZ-AGÀPITO, L’Escola Nova Catalana, Vic, Eumo, 1992.2. Podeu obtenir informació sobre el segon moviment de renovació pedagògica a M. A. CA-NALS, M. T. CODINA, J. COTS, P. DARDER, M. MATA i A. M. ROIG, La renovació pedagògica a Ca-talunya des de dins (1940-1980), Barcelona, Edicions 62, 2001.18 Recensions  23/11/06  15:58  Página 364tes exercien la docència. El seu pare era enginyer i aficionat a les matemàtiques.La família exercí una forta influència sobre la Maria Antònia, sobretot en el mo-ment d’escollir professió. Va estudiar la llicenciatura de ciències exactes (1949-1953) a la Universitat de Barcelona i paral·lelament va fer la carrera de magiste-ri per lliure a la Normal de Tarragona. La primera experiència com a docent la tingué al Liceu Francès, on féuclasses de matemàtiques a batxillerat. Deixà aquesta feina per organitzar el par-vulari de l’Escola Talitha (1956-1962) i aquí fou on s’inicià en la reflexió i re-cerca didàctica, amb el suport de la Maria Teresa Codina.Amb l’experiència de l’Escola Talitha, la Maria Antònia Canals assumí un nourepte: crear la millor escola possible en un medi en les pitjors condicions socials.Aquesta escola fou el centre Ton i Guida (1962-1979). A l’escola la nostra mestras’adscriví al model montessorià però des d’un vessant revisionista. No volgué li-mitar-se i no desestimà les altres metodologies, que pensava que li podien resultarútils a l’escola. Segons la Maria Antònia Canals els mestres tenen el desafiament decrear-se el seu propi mètode, el mètode que possibiliti que els infants aprenguin de veritat. Ton i Guida va ser en aquella època un exemple i model d’escola per atot el país. El 1965, quan la Maria Antònia estava immersa en el projecte Ton iGuida, uní el seu esforç amb el d’altres companys per fundar l’Associació RosaSensat amb l’objectiu de coordinar les escoles catalanes i estudiar les necessitatsdels mestres d’aquell moment. Constituïren un organisme creat a partir de cànonsdemocràtics i de les pedagogies avançades inspirades en pedagogs estrangers.Més tard va venir l’activitat política, el compromís religiós seguint la filosofiai la línia de la Fraternitat de Charles de Foucauld, i la formació de mestres a la univer-sitat. D’aquests tres àmbits destaquem l’activitat universitària. Exercí a la Universi-tat Autònoma de Barcelona, a l’Escola de Mestres de Vic i a la Universitat de Giro-na, on actualment és professora emèrita i dirigeix el Gabinet de Materials i de Recercaper la Matemàtica a l’Escola (GAMAR). En aquests darrers quinze anys, a més amés de l’assessorament a grups de mestres des de Rosa Sensat i la formació uni-versitària, ha participat en grups dedicats a la didàctica de la matemàtica, com Pe-rímetre. En aquest temps també ha pronunciat un gran nombre de conferències, hadirigit i impartit seminaris i cursos, i ha publicat diversos articles i llibres.LA MARIA ANTÒNIA CANALS I LES MATEMÀTIQUESEn la llarga trajectòria de la Maria Antònia observem com ha anat matisantla seva visió sobre la didàctica de les matemàtiques, mantenint sempre unesconstants. RECENSIONS36518 Recensions  23/11/06  15:58  Página 365La Maria Antònia Canals, a mesura que aprofundia en el coneixement de ladidàctica de les matemàtiques, va adoptar una actitud crítica vers la matemàticamoderna. La matemàtica moderna es fonamentava en la idea que el formalismelingüístic s’adaptaria al desenvolupament mental de l’infant i permetria enfrontar-se millor a l’estudi de les matemàtiques superiors. Aquesta manera de fer mate-màtiques, la va introduir en els plans d’estudi la Llei general d’educació (1970). Lamatemàtica moderna exigia un alt grau d’abstracció perquè treballava, entre d’al-tres, amb la teoria de conjunts. Segons la Maria Antònia Canals la didàctica de lamatemàtica, a més a més de partir de la lògica com a base per a la construcció delpensament matemàtic, havia de contenir tots els camps propis de la matèria teninten compte l’evolució de l’infant en cadascun d’aquests camps. Mentre es duia aterme el debat sobre la matemàtica moderna, la Maria Antònia, juntament amb altres companys, va introduir a l’escola catalana els Blocs Lògics de Dienes.Els principis que la Maria Antònia Canals considerava fonamentals en l’en-senyament de la matemàtica han estat recollits en la Llei orgànica d’ordenaciógeneral del sistema educatiu (LOGSE) (1992). La LOGSE dóna molta impor-tància a l’aspecte formatiu, i posa al seu lloc l’aspecte instrumental de les mate-màtiques. Amb la reforma educativa va canviar la concepció de l’aprenentatge.No només va prioritzar l’aprenentatge funcional per davant del purament for-matiu, sinó que també va emfasitzar en el fet que cal establir vincles entre el quesap l’infant i el que ha d’aprendre.La Maria Antònia Canals defensava i defensa encara ara que les activitatsmatemàtiques han de ser divertides, lúdiques i profitoses. Aquestes activitats hande conduir a un veritable aprenentatge de les matemàtiques; és per aquest mo-tiu que han de possibilitar que l’infant observi, manipuli i experimenti sobre elseu entorn proper. Després d’aquesta vivència de la matemàtica, l’infant ha d’i-maginar mentalment les observacions, les manipulacions i les experimentacionsrealitzades. Tot seguit les haurà de representar gràficament amb dibuixos i lesverbalitzarà. Finalment, haurà de representar amb el llenguatge matemàtic escritel procés realitzat. El pensament matemàtic es construeix bàsicament a partir dela manipulació i l’experimentació en l’entorn quotidià, i gràcies a la interioritza-ció progressiva de diferents capacitats matemàtiques.De totes les aportacions que ha realitzat la Maria Antònia Canals al llarg dela seva extensa carrera, en aquest llibre destaquen l’organització i l’estructuraciódel pensament matemàtic de manera que sigui comprensible per als mestres. La Maria Antònia no redueix la matemàtica a una tasca escolar, sosté queaquesta disciplina va més enllà dels exercicis que es puguin fer en una aula. D’al-guna manera reivindica que la matemàtica està present dins i fora de l’aula, enmolts aspectes de la nostra vida.RECENSIONS36618 Recensions  23/11/06  15:58  Página 366PER ACABAR...Per cloure aquesta recensió sobre M. Antònia Canals: El compromís amb larenovació de l’escola, m’agradaria destacar una anècdota que va viure la MariaAntònia Canals quan era mestra de l’escola Ton i Guida i que explica la MartaMata. Quan només feia dos mesos que la Maria Antònia havia començat a do-nar classes al barracó del barri del Verdum, l’Alexandre Galí va visitar el centre.Galí va arribar just quan els infants s’acomiadaven de la mestra. La Maria An-tònia Canals estava preocupada perquè no havia pogut mostrar com treballavenels infants. Quan els infants havien marxat el senyor Galí li va dir: «Mira, m’hefixat en tres coses: la manera com t’han saludat els nens i les nenes quan s’hanacomiadat, com han penjat els davantals amb el dintre cap a fora i sense cap mà-niga ficada endins i que al lavabo no hi havia ni una gota d’aigua al terra. Nonecessito veure com feu classe ni com treballeu, amb això ja n’he tingut prou iet felicito!» (p. 38).El savi comentari en boca de l’Alexandre Galí em va fer reflexionar com amestra. A vegades ens capfiquem i ens perdem en els aspectes irrellevants de l’e-ducació. El més important per a una mestra és tractar amb dignitat els infantsque té al davant. La Maria Antònia Canals és un exemple de bona mestra. Nonomés va estar a l’avantguarda de la renovació pedagògica, sinó que, a més amés, va ser capaç de respectar i estimar els seus alumnes. Laura GuileraALTABERT CUEVAS, M. CRUZ. PROCESO A UN MAESTROREPUBLICANO. VALÈNCIA: UNIVERSITAT DE VALÈNCIA, 2004Abans de res s’ha de fer una observació inicial pel que fa al títol d’aquestllibre, atès que el rètol que apareix a la coberta —i que hem reproduït en la cap-çalera d’aquesta recensió— no coincideix amb el que hi figura a l’interior, querespon a la següent nomenclatura: Historia de un proceso, memoria de un maes-tro republicano. A les pàgines de presentació d’aquest llibre, signades pel pro-fessor Ismael Saz Campos, s’adverteix que l’autora no és una historiadora pro-fessional sinó que s’ha vist abocada —pel desenvolupament dels esdevenimentspersonals i familiars— a realitzar una tasca historiogràfica, la qual cosa li confe-reix —en el sentit ampli del terme— la condició d’historiadora. Tal com ella ma-teixa reconeix en la introducció d’aquest llibre, va ser la professora Carme Agu-lló la que va començar a parlar-li del seu pare, el mestre Vicente Altabert Calatayud,RECENSIONS36718 Recensions  23/11/06  15:58  Página 367

Catalan

Alsina, Àngel; Soler, Joan. M. Antònia Canals : el compromís amb la renovació de l'escola. Vic: Eumo, 2005

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ALSINA, ÀNGEL; SOLER, JOAN. M. ANTÒNIA CANALS. EL
COMPROMÍS AMB LA RENOVACIÓ DE L’ESCOLA. VIC: EUMO, 2005
Amb el títol de M. Antònia Canals: El compromís amb la renovació de l’es-
cola, l’Àngel Alsina i en Joan Soler han coordinat una obra on diverses perso-
nes que han conegut la Maria Antònia Canals analitzen la seva trajectòria peda-
gògica i vital. Totes les aportacions es posen d’acord i ofereixen una única visió,
una visió molt propera i plena de matisos, de la Maria Antònia Canals, i totes
les opinions conflueixen a afirmar que ha estat i continua sent una persona com-
promesa amb la millora de la pedagogia, de la didàctica i de la formació del pro-
fessorat. Aquesta tasca de dignificar la pedagogia i lluitar per la qualitat de la di-
dàctica, especialment la didàctica de les matemàtiques, la Maria Antònia Canals
l’ha dut a terme des de diferents facetes: com a mestra, experta en matemàtiques,
formadora de mestres, activista i universitària. Precisament des d’aquest últim
vessant, l’àmbit universitari, és d’on ha sorgit la iniciativa de retre aquest ho-
menatge en forma de llibre. Des de la Facultat d’Educació de la Universitat de
Vic s’ha volgut reconèixer la tasca realitzada per la Maria Antònia Canals al llarg
de la seva prolífica carrera.
L’Àngel Alsina i en Joan Soler, professors de la Facultat d’Educació de la
Universitat de Vic, per a la redacció del llibre han comptat amb l’aportació d’es-
tudiants que, com a tasca acadèmica, han resseguit la bibliografia de la Maria An-
tònia Canals. També han contribuït amb el seu testimoni antics companys mes-
tres i exalumnes de la Maria Antònia. Finalment, hi han participat, amb les seves
reflexions, mestres i pedagogs de referència. Totes aquestes col·laboracions for-
men set capítols precedits per una introducció elaborada per l’Assumpta Fargas,
actual degana de la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic, i per l’Antoni Tort,
anterior degà de la mateixa institució. Després d’aquests capítols trobem l’apartat
bibliogràfic, on es duu a terme un exhaustiu recull dels textos escrits i publicats
per l’autora sobre els temes centrals de la seva obra: la pràctica escolar i la reno-
vació pedagògica, la didàctica de les matemàtiques, i el mestre i la seva formació.
Per cloure el llibre els coordinadors han realitzat una acurada selecció d’alguns
dels textos més significatius de l’obra de la Maria Antònia Canals.
LA MARIA ANTÒNIA CANALS I ELS MOVIMENTS
DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA
La Maria Antònia Canals pertany a la generació de mestres i pedagogs que
van servir d’enllaç entre la tradició renovadora del primer terç de segle i els afanys
de reconstrucció del país durant el franquisme.
RECENSIONS
363
Revista Catalana de Pedagogia [Societat Catalana de Pedagogia]
Vol. 4 (2005), p. 363-401
18 Recensions  23/11/06  15:58  Página 363
Aquesta autora va copsar la profunditat i la potencialitat del moviment d’Es-
cola Nova de principis de segle a través de les seves tietes, que eren seguidores
de la doctora Montessori. Durant les tres primeres dècades del segle XX a Cata-
lunya es va viure el que coneixem com a primer moviment de renovació peda-
gògica (1900-1939).1 L’Escola Nova era formada per un conglomerat de teories 
i mètodes educatius que pretenien el progrés i la reforma social. Els mestres i
educadors eren els responsables d’acompanyar el creixement de l’infant dignifi-
cant-lo i obrint-li noves perspectives de futur. Dels grans pedagogs i psicòlegs
que varen bastir amb les seves idees aquest moviment, la Maria Antònia asse-
nyala que l’influïren especialment Montessori, Freinet, Decroly i Piaget.
En un país desfet per la Guerra Civil i la dictadura franquista rebrotà l’espe-
rit renovador. És el que anomenem segon moviment de renovació pedagògica (1940-
1980).2 En aquest moviment participà molt activament la Maria Antònia Canals.
Al costat d’altres persones creà i ajudà a fer créixer la renovació partint del trian-
gle format per la pràctica, la reflexió i l’autoformació. En un clima de repressió i
control s’intentà dignificar l’educació. Amb uns inicis molt discrets durant els
anys cinquanta, la tasca duta a terme pel moviment s’anà intensificant fins a esde-
venir molt més significativa en les dècades següents i constituir el referent fona-
mental en la democratització de l’ensenyament després del franquisme. 
En el canvi de segle els mestres i pedagogs han fet balanç i es plantegen nous
reptes. Aquesta generació, el tercer moviment de renovació pedagògica, té com a
referent tot el llegat anterior. Amb les experiències de les dues generacions pre-
cedents i amb la col·laboració de persones com la Maria Antònia Canals, els mes-
tres i pedagogs actuals hauran de redefinir les funcions de l’escola. Aquesta nova
escola haurà de ser inclusiva. L’educació haurà d’estar al servei de la cohesió so-
cial per evitar les noves i creixents desigualtats que poden produir-se.
LA TRAJECTÒRIA VITAL I PROFESSIONAL DE LA MARIA
ANTÒNIA CANALS
La Maria Antònia Canals i Tolosa va néixer l’any 1930 a la ciutat de Bar-
celona. Des de ben petita va viure envoltada de mestres, ja que la mare i les tie-
RECENSIONS
364
1. Per saber més sobre el primer moviment de renovació pedagògica podeu consultar: J. GON-
ZÁLEZ-AGÀPITO, L’Escola Nova Catalana, Vic, Eumo, 1992.
2. Podeu obtenir informació sobre el segon moviment de renovació pedagògica a M. A. CA-
NALS, M. T. CODINA, J. COTS, P. DARDER, M. MATA i A. M. ROIG, La renovació pedagògica a Ca-
talunya des de dins (1940-1980), Barcelona, Edicions 62, 2001.
18 Recensions  23/11/06  15:58  Página 364
tes exercien la docència. El seu pare era enginyer i aficionat a les matemàtiques.
La família exercí una forta influència sobre la Maria Antònia, sobretot en el mo-
ment d’escollir professió. Va estudiar la llicenciatura de ciències exactes (1949-
1953) a la Universitat de Barcelona i paral·lelament va fer la carrera de magiste-
ri per lliure a la Normal de Tarragona. 
La primera experiència com a docent la tingué al Liceu Francès, on féu
classes de matemàtiques a batxillerat. Deixà aquesta feina per organitzar el par-
vulari de l’Escola Talitha (1956-1962) i aquí fou on s’inicià en la reflexió i re-
cerca didàctica, amb el suport de la Maria Teresa Codina.
Amb l’experiència de l’Escola Talitha, la Maria Antònia Canals assumí un nou
repte: crear la millor escola possible en un medi en les pitjors condicions socials.
Aquesta escola fou el centre Ton i Guida (1962-1979). A l’escola la nostra mestra
s’adscriví al model montessorià però des d’un vessant revisionista. No volgué li-
mitar-se i no desestimà les altres metodologies, que pensava que li podien resultar
útils a l’escola. Segons la Maria Antònia Canals els mestres tenen el desafiament de
crear-se el seu propi mètode, el mètode que possibiliti que els infants aprenguin 
de veritat. Ton i Guida va ser en aquella època un exemple i model d’escola per a
tot el país. El 1965, quan la Maria Antònia estava immersa en el projecte Ton i
Guida, uní el seu esforç amb el d’altres companys per fundar l’Associació Rosa
Sensat amb l’objectiu de coordinar les escoles catalanes i estudiar les necessitats
dels mestres d’aquell moment. Constituïren un organisme creat a partir de cànons
democràtics i de les pedagogies avançades inspirades en pedagogs estrangers.
Més tard va venir l’activitat política, el compromís religiós seguint la filosofia
i la línia de la Fraternitat de Charles de Foucauld, i la formació de mestres a la univer-
sitat. D’aquests tres àmbits destaquem l’activitat universitària. Exercí a la Universi-
tat Autònoma de Barcelona, a l’Escola de Mestres de Vic i a la Universitat de Giro-
na, on actualment és professora emèrita i dirigeix el Gabinet de Materials i de Recerca
per la Matemàtica a l’Escola (GAMAR). En aquests darrers quinze anys, a més a
més de l’assessorament a grups de mestres des de Rosa Sensat i la formació uni-
versitària, ha participat en grups dedicats a la didàctica de la matemàtica, com Pe-
rímetre. En aquest temps també ha pronunciat un gran nombre de conferències, ha
dirigit i impartit seminaris i cursos, i ha publicat diversos articles i llibres.
LA MARIA ANTÒNIA CANALS I LES MATEMÀTIQUES
En la llarga trajectòria de la Maria Antònia observem com ha anat matisant
la seva visió sobre la didàctica de les matemàtiques, mantenint sempre unes
constants. 
RECENSIONS
365
18 Recensions  23/11/06  15:58  Página 365
La Maria Antònia Canals, a mesura que aprofundia en el coneixement de la
didàctica de les matemàtiques, va adoptar una actitud crítica vers la matemàtica
moderna. La matemàtica moderna es fonamentava en la idea que el formalisme
lingüístic s’adaptaria al desenvolupament mental de l’infant i permetria enfrontar-
se millor a l’estudi de les matemàtiques superiors. Aquesta manera de fer mate-
màtiques, la va introduir en els plans d’estudi la Llei general d’educació (1970). La
matemàtica moderna exigia un alt grau d’abstracció perquè treballava, entre d’al-
tres, amb la teoria de conjunts. Segons la Maria Antònia Canals la didàctica de la
matemàtica, a més a més de partir de la lògica com a base per a la construcció del
pensament matemàtic, havia de contenir tots els camps propis de la matèria tenint
en compte l’evolució de l’infant en cadascun d’aquests camps. Mentre es duia a
terme el debat sobre la matemàtica moderna, la Maria Antònia, juntament amb 
altres companys, va introduir a l’escola catalana els Blocs Lògics de Dienes.
Els principis que la Maria Antònia Canals considerava fonamentals en l’en-
senyament de la matemàtica han estat recollits en la Llei orgànica d’ordenació
general del sistema educatiu (LOGSE) (1992). La LOGSE dóna molta impor-
tància a l’aspecte formatiu, i posa al seu lloc l’aspecte instrumental de les mate-
màtiques. Amb la reforma educativa va canviar la concepció de l’aprenentatge.
No només va prioritzar l’aprenentatge funcional per davant del purament for-
matiu, sinó que també va emfasitzar en el fet que cal establir vincles entre el que
sap l’infant i el que ha d’aprendre.
La Maria Antònia Canals defensava i defensa encara ara que les activitats
matemàtiques han de ser divertides, lúdiques i profitoses. Aquestes activitats han
de conduir a un veritable aprenentatge de les matemàtiques; és per aquest mo-
tiu que han de possibilitar que l’infant observi, manipuli i experimenti sobre el
seu entorn proper. Després d’aquesta vivència de la matemàtica, l’infant ha d’i-
maginar mentalment les observacions, les manipulacions i les experimentacions
realitzades. Tot seguit les haurà de representar gràficament amb dibuixos i les
verbalitzarà. Finalment, haurà de representar amb el llenguatge matemàtic escrit
el procés realitzat. El pensament matemàtic es construeix bàsicament a partir de
la manipulació i l’experimentació en l’entorn quotidià, i gràcies a la interioritza-
ció progressiva de diferents capacitats matemàtiques.
De totes les aportacions que ha realitzat la Maria Antònia Canals al llarg de
la seva extensa carrera, en aquest llibre destaquen l’organització i l’estructuració
del pensament matemàtic de manera que sigui comprensible per als mestres. 
La Maria Antònia no redueix la matemàtica a una tasca escolar, sosté que
aquesta disciplina va més enllà dels exercicis que es puguin fer en una aula. D’al-
guna manera reivindica que la matemàtica està present dins i fora de l’aula, en
molts aspectes de la nostra vida.
RECENSIONS
366
18 Recensions  23/11/06  15:58  Página 366
PER ACABAR...
Per cloure aquesta recensió sobre M. Antònia Canals: El compromís amb la
renovació de l’escola, m’agradaria destacar una anècdota que va viure la Maria
Antònia Canals quan era mestra de l’escola Ton i Guida i que explica la Marta
Mata. Quan només feia dos mesos que la Maria Antònia havia començat a do-
nar classes al barracó del barri del Verdum, l’Alexandre Galí va visitar el centre.
Galí va arribar just quan els infants s’acomiadaven de la mestra. La Maria An-
tònia Canals estava preocupada perquè no havia pogut mostrar com treballaven
els infants. Quan els infants havien marxat el senyor Galí li va dir: «Mira, m’he
fixat en tres coses: la manera com t’han saludat els nens i les nenes quan s’han
acomiadat, com han penjat els davantals amb el dintre cap a fora i sense cap mà-
niga ficada endins i que al lavabo no hi havia ni una gota d’aigua al terra. No
necessito veure com feu classe ni com treballeu, amb això ja n’he tingut prou i
et felicito!» (p. 38).
El savi comentari en boca de l’Alexandre Galí em va fer reflexionar com a
mestra. A vegades ens capfiquem i ens perdem en els aspectes irrellevants de l’e-
ducació. El més important per a una mestra és tractar amb dignitat els infants
que té al davant. La Maria Antònia Canals és un exemple de bona mestra. No
només va estar a l’avantguarda de la renovació pedagògica, sinó que, a més a
més, va ser capaç de respectar i estimar els seus alumnes. 
Laura Guilera
ALTABERT CUEVAS, M. CRUZ. PROCESO A UN MAESTRO
REPUBLICANO. VALÈNCIA: UNIVERSITAT DE VALÈNCIA, 2004
Abans de res s’ha de fer una observació inicial pel que fa al títol d’aquest
llibre, atès que el rètol que apareix a la coberta —i que hem reproduït en la cap-
çalera d’aquesta recensió— no coincideix amb el que hi figura a l’interior, que
respon a la següent nomenclatura: Historia de un proceso, memoria de un maes-
tro republicano. A les pàgines de presentació d’aquest llibre, signades pel pro-
fessor Ismael Saz Campos, s’adverteix que l’autora no és una historiadora pro-
fessional sinó que s’ha vist abocada —pel desenvolupament dels esdeveniments
personals i familiars— a realitzar una tasca historiogràfica, la qual cosa li confe-
reix —en el sentit ampli del terme— la condició d’historiadora. Tal com ella ma-
teixa reconeix en la introducció d’aquest llibre, va ser la professora Carme Agu-
lló la que va començar a parlar-li del seu pare, el mestre Vicente Altabert Calatayud,
RECENSIONS
367
18 Recensions  23/11/06  15:58  Página 367


Alsina, Àngel; Soler, Joan. M. Antònia Canals : el compromís amb la renovació de l'escola. Vic: Eumo, 2005

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert