Argelich Comelles, Cristina

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Revista Catalana de Dret Privat, vol. 15-1 (2015) 233
MARÍA ÁNGELES PARRA LUCÁN (DIR.), NEGOCIACIÓN  
Y PERFECCIÓN DE LOS CONTRATOS, CIZUR MENOR,  
ARANZADI, 2014, 1.129 P. 
Negociación y perfección de los contratos és una obra col·lectiva de professors 
universitaris, un notari, un registrador i un magistrat, dirigida per María Ángeles 
Parra Lucán, catedràtica de dret civil de la Universitat de Saragossa. Analitza exhaus-
tivament la formació del contracte, des de la negociació prèvia fins a la perfecció del 
contracte. És un encert l’anàlisi conjunta de la negociació i la perfecció dels contractes 
que es realitza en aquesta obra, perquè tracta tot el procés de formació del contracte 
en general, però també determinats tipus contractuals. És un estudi del dret espanyol 
però tenint en compte el dret europeu de contractes. La regulació espanyola és insu-
ficient i imprecisa, i no dóna respostes a la variada litigiositat que provoquen els de-
fectes en la formació del contracte, perquè no tracta de forma unitària tot aquest 
procés de formació del contracte; de fet, el Codi civil espanyol (CC) pràcticament 
només hi dedica l’article 1262 CC. En contrast, el nou dret de contractes europeu i 
internacional ha aportat solucions als problemes relatius a la formació del contracte. 
Tradicionalment s’ha entès que l’intercanvi de consentiments de les parts per a 
originar un contracte només s’esdevé quan concorren dues declaracions de voluntat 
amb la finalitat d’obligar-se. Tanmateix, com explica María Ángeles Parra Lucán en el 
capítol i, el sorgiment d’obligacions contractuals a partir de determinades situacions 
de fet posa de manifest que la concurrència de l’oferta i l’acceptació és només una de 
les possibles vies de formació del contracte, ja que els processos negociadors aporten 
noves formes de contractació que no es troben prou regulades, com ara els contractes 
societaris. Davant d’aquestes noves realitats, cal tenir en compte, com es fa en l’obra, 
les propostes d’harmonització del dret europeu i internacional i comprovar la com-
patibilitat d’aquestes amb les solucions proposades en el dret intern. L’actual configu-
ració del contracte, consistent en un acord de voluntats generador d’obligacions, és 
fruit de l’evolució normativa, un procés que explica María Victoria Sesma Urzaiz en 
el capítol ii. 
D’acord amb l’evolució de la teoria general dels contractes en relació amb la for-
mació del contracte, la resta de capítols del llibre s’agrupen en dues parts: la primera, 
sobre la negociació i la perfecció dels contractes, tracta dels aspectes de la teoria general 
del contracte vinculats a la seva formació; la segona, de caràcter especial, és la dedicada 
als sectors específics de contractació. La primera part s’inicia amb el capítol iii, en què 
Clara Isabel Asúa González analitza de forma sistemàtica l’obligació d’indemnitzar 
per comportaments lesius durant el període de formació del contracte. Estudia la 
Revista Catalana de Dret Privat [Societat Catalana d’Estudis Jurídics], vol. 15-1 (2015), p. 233-238
ISSN (ed. impresa): 1695-5633 / ISSN (ed. digital): 2013-9993
http://revistes.iec.cat/index.php/RCDP
15 MARIA ANGELES_15.indd   233 15/04/15   08:36
RECENSIONS
234 Revista Catalana de Dret Privat, vol. 15-1 (2015)
responsabilitat precontractual, amb especial atenció a les propostes d’unificació del 
dret contractual en l’àmbit europeu. Antoni Vaquer Aloy dedica el capítol iv als con-
tractes unilaterals i a les declaracions unilaterals de voluntat, que respecte de la for- 
mació del contracte no presenten diferències amb la resta de contractes. Suggereix, 
tanmateix, una revisió de la voluntat unilateral com a font d’obligacions per la manca 
d’efectivitat en si mateixa perquè requereix l’acceptació del destinatari. 
A diferència del Codi civil, la Proposta d’avantprojecte de llei de modernització 
del dret d’obligacions i contractes de l’any 2009 de la Comissió General de Codifica-
ció s’inspira en les propostes d’unificació elaborades a escala internacional, de manera 
que reprodueix moltes de les virtuts i dels defectes que s’hi contenen. En el capítol v, 
Carlos Cuadrado Pérez fa una anàlisi crítica de les solucions proposades, tot contras-
tant-les amb l’experiència jurisprudencial i amb els pronunciaments doctrinals.
La perfecció, com el moment en què conflueixen les declaracions de voluntat de 
les parts, pot estar afectada per vicis del consentiment. La tutela davant dels vicis del 
consentiment té en compte la concurrència de diversos requisits en la part que els ha 
patit, entre els quals adquireix una rellevància especial la conducta de la contrapart en 
la fase precontractual. Els vicis del consentiment i els remeis de la part afectada són 
analitzats per Silvia Gaspar Lera en el capítol vi. La conseqüència que s’atorga a l’exis-
tència d’aquests vicis del consentiment és l’anul·labilitat del contracte. No obstant 
això, en el dret comparat es tendeix a adaptar el contracte d’acord amb el principi fa-
vor negotii, considerat principi general del dret segons la jurisprudència del Tribunal 
Suprem, de manera que es manté el contracte en els termes en què ho va entendre qui 
tenia el consentiment viciat o en els que resultin de la bona fe, segons els casos. Una 
manifestació de la influència de l’harmonització europea i de la normativa interna- 
cional és la indemnització pels danys derivats dels vicis del consentiment, tant si el 
contracte s’anul·la com si no s’anul·la —per transcurs del termini de prescripció o 
caducitat o per la seva confirmació o adaptació. Aquesta indemnització no està regu-
lada específicament en el nostre ordenament, però ha estat incorporada a la Proposta 
de modernització del dret d’obligacions i contractes. 
La formació del contracte presenta una particularitat important en el negoci ju-
rídic representatiu, ja que la persona que materialment el celebra no és la que després 
n’ha d’assumir les conseqüències. En el capítol vii, Aurelio Barrio Gallardo analitza 
en quina mesura participen les voluntats del representat i del representant en la for-
mació del contracte, per a distingir en quin dels dos subjectes que intervenen han de 
concórrer els requisits de validesa del contracte. Pedro Grimalt Servera estudia en el 
capítol viii la formació del contracte celebrat a través de mitjans electrònics, tot po-
sant un èmfasi especial en el deure d’informar de l’oferta al destinatari. El notari 
Adolfo Calatayud Serra analitza en el capítol ix la forma i la formalització dels con-
tractes, com a element complementari de la formació dels contractes. El registrador 
Diego Vigil de Quiñones Otero analitza la contractació i la publicitat registral en el 
capítol x, partint de la idea que la formació dels contractes mitjançant les noves tec-
15 MARIA ANGELES_15.indd   234 15/04/15   08:36
RECENSIONS
Revista Catalana de Dret Privat, vol. 15-1 (2015) 235
nologies pot produir asimetries informatives. Rafael Arenas García tractat en el capí-
tol xi un element cabdal de la formació dels contractes com és l’anàlisi del dret inter-
nacional, atès que cada país té el seu propi sistema de dret internacional privat, de 
manera que les solucions varien segons quina sigui l’autoritat que conegui dels litigis 
que es puguin produir. 
La segona part de l’obra, dedicada als sectors de contractació, té al seu torn dues 
vessants: la primera la conformen els contractes sotmesos al dret privat però amb in-
tervenció pública, ja sia en el moment de l’adjudicació, com en el cas dels contractes 
públics, ja sia en el de l’execució del contracte per a protegir determinats sectors de 
la població, com en el cas dels contractes laborals i de consum; la segona vessant és la 
relativa als contractes netament privats i està formada pels contractes de societat, els 
de serveis, els de transport i els de compravenda d’immobles. L’anàlisi de la normativa 
especial comença en el capítol xii, de José María Gimeno Feliu, que analitza el règim 
jurídic de l’adjudicació dels contractes públics, caracteritzats per l’aplicació de regles 
que preservin el principi d’igualtat de tracte i de lliure concurrència per a aconseguir 
l’oferta econòmicament més avantatjosa per a l’Administració. En el capítol xiii, es-
crit pel magistrat i doctor Juan Molins García-Atance, s’exposen els defectes que 
presenta la contractació laboral, ja que és incompleta i està dispersa en diferents textos 
legals, i es proposen solucions respecte a aquesta qüestió. En el capítol xiv María José 
Morillas Jarillo analitza els canvis en els contractes mercantils que aporta la Proposta 
de Codi mercantil de la Secció de Dret Mercantil de la Comissió General de Codifi-
cació, presentada el juny del 2013. En particular analitza els canvis produïts en els 
règims particulars dels contractes de compravenda i assegurança. A diferència del 
tractament doctrinal i jurisprudencial de la Proposta de modernització del dret 
d’obligacions i contractes que ofereix el capítol v, en aquest capítol es compara la 
Proposta de Codi mercantil amb el dret espanyol vigent, així com amb els PECL i els 
Principis UNIDROIT, en què s’inspira la Proposta. Manuel Jesús Marín López de-
dica el capítol xv a la formació del contracte amb consumidors. Els contractes que 
celebren empresaris i consumidors són contractes de dret privat sotmesos al Codi 
civil. Malgrat això, la normativa del dret del consum inclou regles particulars sobre la 
formació del contracte, pel caràcter tuïtiu d’aquest envers el consumidor, com suc- 
ceeix també en la legislació laboral analitzada en el capítol xiii. Per la singularitat del 
dret del consum, Virginia Múrtula Lafuente dedica el capítol xvi a la formació dels 
contractes de crèdit al consum. Arran de l’aprovació de la Llei 16/2011, de 24 de juny, 
ocupen un lloc destacat en aquesta qüestió el deure d’informació i les actuacions prè-
vies a la celebració del contracte, així com els mecanismes que garanteixen la prestació 
del consentiment lliure i informat. 
L’examen dels contractes sotmesos únicament al règim juridicoprivat comença 
amb el contracte de societat, perquè la seva conclusió no és instantània, com explica 
Rita Largo Gil en el capítol xvii. Es tracta d’un contracte consensual, però per a per-
feccionar el negoci fundacional d’una societat cal més temps que per als contractes 
15 MARIA ANGELES_15.indd   235 15/04/15   08:36
RECENSIONS
236 Revista Catalana de Dret Privat, vol. 15-1 (2015)
bilaterals, ja que estem davant d’un contracte plurilateral d’organització: requereix 
reflexió, negociacions i la progressiva reunió dels mitjans. Paloma de Barrón Ar-
niches analitza en el capítol xviii la formació del contracte de serveis i explica els me-
canismes de contractació més freqüents en aquest sector. Reben una atenció especial 
la fase dinàmica de perfecció del contracte de serveis i els requisits per a considerar-lo 
perfeccionat. Barrón analitza els efectes del desistiment unilateral ad nutum del client 
després de la perfecció del contracte, tal com succeeix en els contractes de consum, 
recollits en el capítol xv. En el capítol xix, dedicat a la formació dels contractes de 
transport, Esther Hernández Sáinz ofereix un estudi de les característiques comunes 
i les diferències de la formació de les diferents modalitats de contracte de transport, 
tant de mercaderies com de passatgers. El contracte de compravenda d’immobles, que 
es vincula habitualment amb els contractes de finançament, és l’objecte d’estudi de 
Sofía de Salas Murillo en el capítol xx, la qual adverteix que les conseqüències de la 
falta de finançament posterior de la compravenda perfeccionada anterior són dife-
rents segons si existeix o no previsió en el contracte sobre l’eventual impossibilitat 
d’obtenir finançament. Les solucions que aquesta obra aporta respecte de la forma- 
sció del contracte culminen amb el capítol xxi, de Juan Francisco Herrero Perezagua, 
dedicat a l’homologació judicial dels acords presos per les parts. Les solucions nego-
ciades i pactades són més efectives que les imposades, de manera que amb l’homolo-
gació judicial no es busca tant la resposta ajustada al dret, sinó la superació del con-
flicte. Aquests acords aporten un reforç a la voluntat concurrent de les parts, ja que si 
el conflicte ressorgeix, existirà una via executiva per a complir el que s’ha pactat. 
La importància de l’obra rau en la necessitat d’una anàlisi en profunditat de tot 
el procés de formació del contracte. El llibre l’aborda tant de manera general, en la 
primera part, com atenent diversos sectors de la contractació, en la segona part, per a 
adaptar la formació del contracte a les especificitats que presenta cada tipus de con-
tracte. El resultat és una obra de referència tant per a acadèmics com per a professio-
nals, per la seva completesa i la multitud d’aspectes que tracta amb tant d’encert. 
Cristina Argelich Comelles
Universitat de Lleida
15 MARIA ANGELES_15.indd   236 15/04/15   08:36


María Ángeles Parra Lucán (dir.), Negociación y perfección de los contratos, Cizur Menor, Aranzadi, 2014, 1129 p.

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revista Catalana de Dret Privat, vol. 15-1 (2015) 233MARÍA ÁNGELES PARRA LUCÁN (DIR.), NEGOCIACIÓN  Y PERFECCIÓN DE LOS CONTRATOS, CIZUR MENOR,  ARANZADI, 2014, 1.129 P. Negociación y perfección de los contratos és una obra col·lectiva de professors universitaris, un notari, un registrador i un magistrat, dirigida per María Ángeles Parra Lucán, catedràtica de dret civil de la Universitat de Saragossa. Analitza exhaus-tivament la formació del contracte, des de la negociació prèvia fins a la perfecció del contracte. És un encert l’anàlisi conjunta de la negociació i la perfecció dels contractes que es realitza en aquesta obra, perquè tracta tot el procés de formació del contracte en general, però també determinats tipus contractuals. És un estudi del dret espanyol però tenint en compte el dret europeu de contractes. La regulació espanyola és insu-ficient i imprecisa, i no dóna respostes a la variada litigiositat que provoquen els de-fectes en la formació del contracte, perquè no tracta de forma unitària tot aquest procés de formació del contracte; de fet, el Codi civil espanyol (CC) pràcticament només hi dedica l’article 1262 CC. En contrast, el nou dret de contractes europeu i internacional ha aportat solucions als problemes relatius a la formació del contracte. Tradicionalment s’ha entès que l’intercanvi de consentiments de les parts per a originar un contracte només s’esdevé quan concorren dues declaracions de voluntat amb la finalitat d’obligar-se. Tanmateix, com explica María Ángeles Parra Lucán en el capítol i, el sorgiment d’obligacions contractuals a partir de determinades situacions de fet posa de manifest que la concurrència de l’oferta i l’acceptació és només una de les possibles vies de formació del contracte, ja que els processos negociadors aporten noves formes de contractació que no es troben prou regulades, com ara els contractes societaris. Davant d’aquestes noves realitats, cal tenir en compte, com es fa en l’obra, les propostes d’harmonització del dret europeu i internacional i comprovar la com-patibilitat d’aquestes amb les solucions proposades en el dret intern. L’actual configu-ració del contracte, consistent en un acord de voluntats generador d’obligacions, és fruit de l’evolució normativa, un procés que explica María Victoria Sesma Urzaiz en el capítol ii. D’acord amb l’evolució de la teoria general dels contractes en relació amb la for-mació del contracte, la resta de capítols del llibre s’agrupen en dues parts: la primera, sobre la negociació i la perfecció dels contractes, tracta dels aspectes de la teoria general del contracte vinculats a la seva formació; la segona, de caràcter especial, és la dedicada als sectors específics de contractació. La primera part s’inicia amb el capítol iii, en què Clara Isabel Asúa González analitza de forma sistemàtica l’obligació d’indemnitzar per comportaments lesius durant el període de formació del contracte. Estudia la Revista Catalana de Dret Privat [Societat Catalana d’Estudis Jurídics], vol. 15-1 (2015), p. 233-238ISSN (ed. impresa): 1695-5633 / ISSN (ed. digital): 2013-9993http://revistes.iec.cat/index.php/RCDP15 MARIA ANGELES_15.indd   233 15/04/15   08:36RECENSIONS234 Revista Catalana de Dret Privat, vol. 15-1 (2015)responsabilitat precontractual, amb especial atenció a les propostes d’unificació del dret contractual en l’àmbit europeu. Antoni Vaquer Aloy dedica el capítol iv als con-tractes unilaterals i a les declaracions unilaterals de voluntat, que respecte de la for- mació del contracte no presenten diferències amb la resta de contractes. Suggereix, tanmateix, una revisió de la voluntat unilateral com a font d’obligacions per la manca d’efectivitat en si mateixa perquè requereix l’acceptació del destinatari. A diferència del Codi civil, la Proposta d’avantprojecte de llei de modernització del dret d’obligacions i contractes de l’any 2009 de la Comissió General de Codifica-ció s’inspira en les propostes d’unificació elaborades a escala internacional, de manera que reprodueix moltes de les virtuts i dels defectes que s’hi contenen. En el capítol v, Carlos Cuadrado Pérez fa una anàlisi crítica de les solucions proposades, tot contras-tant-les amb l’experiència jurisprudencial i amb els pronunciaments doctrinals.La perfecció, com el moment en què conflueixen les declaracions de voluntat de les parts, pot estar afectada per vicis del consentiment. La tutela davant dels vicis del consentiment té en compte la concurrència de diversos requisits en la part que els ha patit, entre els quals adquireix una rellevància especial la conducta de la contrapart en la fase precontractual. Els vicis del consentiment i els remeis de la part afectada són analitzats per Silvia Gaspar Lera en el capítol vi. La conseqüència que s’atorga a l’exis-tència d’aquests vicis del consentiment és l’anul·labilitat del contracte. No obstant això, en el dret comparat es tendeix a adaptar el contracte d’acord amb el principi fa-vor negotii, considerat principi general del dret segons la jurisprudència del Tribunal Suprem, de manera que es manté el contracte en els termes en què ho va entendre qui tenia el consentiment viciat o en els que resultin de la bona fe, segons els casos. Una manifestació de la influència de l’harmonització europea i de la normativa interna- cional és la indemnització pels danys derivats dels vicis del consentiment, tant si el contracte s’anul·la com si no s’anul·la —per transcurs del termini de prescripció o caducitat o per la seva confirmació o adaptació. Aquesta indemnització no està regu-lada específicament en el nostre ordenament, però ha estat incorporada a la Proposta de modernització del dret d’obligacions i contractes. La formació del contracte presenta una particularitat important en el negoci ju-rídic representatiu, ja que la persona que materialment el celebra no és la que després n’ha d’assumir les conseqüències. En el capítol vii, Aurelio Barrio Gallardo analitza en quina mesura participen les voluntats del representat i del representant en la for-mació del contracte, per a distingir en quin dels dos subjectes que intervenen han de concórrer els requisits de validesa del contracte. Pedro Grimalt Servera estudia en el capítol viii la formació del contracte celebrat a través de mitjans electrònics, tot po-sant un èmfasi especial en el deure d’informar de l’oferta al destinatari. El notari Adolfo Calatayud Serra analitza en el capítol ix la forma i la formalització dels con-tractes, com a element complementari de la formació dels contractes. El registrador Diego Vigil de Quiñones Otero analitza la contractació i la publicitat registral en el capítol x, partint de la idea que la formació dels contractes mitjançant les noves tec-15 MARIA ANGELES_15.indd   234 15/04/15   08:36RECENSIONSRevista Catalana de Dret Privat, vol. 15-1 (2015) 235nologies pot produir asimetries informatives. Rafael Arenas García tractat en el capí-tol xi un element cabdal de la formació dels contractes com és l’anàlisi del dret inter-nacional, atès que cada país té el seu propi sistema de dret internacional privat, de manera que les solucions varien segons quina sigui l’autoritat que conegui dels litigis que es puguin produir. La segona part de l’obra, dedicada als sectors de contractació, té al seu torn dues vessants: la primera la conformen els contractes sotmesos al dret privat però amb in-tervenció pública, ja sia en el moment de l’adjudicació, com en el cas dels contractes públics, ja sia en el de l’execució del contracte per a protegir determinats sectors de la població, com en el cas dels contractes laborals i de consum; la segona vessant és la relativa als contractes netament privats i està formada pels contractes de societat, els de serveis, els de transport i els de compravenda d’immobles. L’anàlisi de la normativa especial comença en el capítol xii, de José María Gimeno Feliu, que analitza el règim jurídic de l’adjudicació dels contractes públics, caracteritzats per l’aplicació de regles que preservin el principi d’igualtat de tracte i de lliure concurrència per a aconseguir l’oferta econòmicament més avantatjosa per a l’Administració. En el capítol xiii, es-crit pel magistrat i doctor Juan Molins García-Atance, s’exposen els defectes que presenta la contractació laboral, ja que és incompleta i està dispersa en diferents textos legals, i es proposen solucions respecte a aquesta qüestió. En el capítol xiv María José Morillas Jarillo analitza els canvis en els contractes mercantils que aporta la Proposta de Codi mercantil de la Secció de Dret Mercantil de la Comissió General de Codifi-cació, presentada el juny del 2013. En particular analitza els canvis produïts en els règims particulars dels contractes de compravenda i assegurança. A diferència del tractament doctrinal i jurisprudencial de la Proposta de modernització del dret d’obligacions i contractes que ofereix el capítol v, en aquest capítol es compara la Proposta de Codi mercantil amb el dret espanyol vigent, així com amb els PECL i els Principis UNIDROIT, en què s’inspira la Proposta. Manuel Jesús Marín López de-dica el capítol xv a la formació del contracte amb consumidors. Els contractes que celebren empresaris i consumidors són contractes de dret privat sotmesos al Codi civil. Malgrat això, la normativa del dret del consum inclou regles particulars sobre la formació del contracte, pel caràcter tuïtiu d’aquest envers el consumidor, com suc- ceeix també en la legislació laboral analitzada en el capítol xiii. Per la singularitat del dret del consum, Virginia Múrtula Lafuente dedica el capítol xvi a la formació dels contractes de crèdit al consum. Arran de l’aprovació de la Llei 16/2011, de 24 de juny, ocupen un lloc destacat en aquesta qüestió el deure d’informació i les actuacions prè-vies a la celebració del contracte, així com els mecanismes que garanteixen la prestació del consentiment lliure i informat. L’examen dels contractes sotmesos únicament al règim juridicoprivat comença amb el contracte de societat, perquè la seva conclusió no és instantània, com explica Rita Largo Gil en el capítol xvii. Es tracta d’un contracte consensual, però per a per-feccionar el negoci fundacional d’una societat cal més temps que per als contractes 15 MARIA ANGELES_15.indd   235 15/04/15   08:36RECENSIONS236 Revista Catalana de Dret Privat, vol. 15-1 (2015)bilaterals, ja que estem davant d’un contracte plurilateral d’organització: requereix reflexió, negociacions i la progressiva reunió dels mitjans. Paloma de Barrón Ar-niches analitza en el capítol xviii la formació del contracte de serveis i explica els me-canismes de contractació més freqüents en aquest sector. Reben una atenció especial la fase dinàmica de perfecció del contracte de serveis i els requisits per a considerar-lo perfeccionat. Barrón analitza els efectes del desistiment unilateral ad nutum del client després de la perfecció del contracte, tal com succeeix en els contractes de consum, recollits en el capítol xv. En el capítol xix, dedicat a la formació dels contractes de transport, Esther Hernández Sáinz ofereix un estudi de les característiques comunes i les diferències de la formació de les diferents modalitats de contracte de transport, tant de mercaderies com de passatgers. El contracte de compravenda d’immobles, que es vincula habitualment amb els contractes de finançament, és l’objecte d’estudi de Sofía de Salas Murillo en el capítol xx, la qual adverteix que les conseqüències de la falta de finançament posterior de la compravenda perfeccionada anterior són dife-rents segons si existeix o no previsió en el contracte sobre l’eventual impossibilitat d’obtenir finançament. Les solucions que aquesta obra aporta respecte de la forma- sció del contracte culminen amb el capítol xxi, de Juan Francisco Herrero Perezagua, dedicat a l’homologació judicial dels acords presos per les parts. Les solucions nego-ciades i pactades són més efectives que les imposades, de manera que amb l’homolo-gació judicial no es busca tant la resposta ajustada al dret, sinó la superació del con-flicte. Aquests acords aporten un reforç a la voluntat concurrent de les parts, ja que si el conflicte ressorgeix, existirà una via executiva per a complir el que s’ha pactat. La importància de l’obra rau en la necessitat d’una anàlisi en profunditat de tot el procés de formació del contracte. El llibre l’aborda tant de manera general, en la primera part, com atenent diversos sectors de la contractació, en la segona part, per a adaptar la formació del contracte a les especificitats que presenta cada tipus de con-tracte. El resultat és una obra de referència tant per a acadèmics com per a professio-nals, per la seva completesa i la multitud d’aspectes que tracta amb tant d’encert. Cristina Argelich ComellesUniversitat de Lleida15 MARIA ANGELES_15.indd   236 15/04/15   08:36

María Ángeles Parra Lucán (dir.), Negociación y perfección de los contratos, Cizur Menor, Aranzadi, 2014, 1129 p.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana